L’Audiència de Madrid ha donat deu dies al dirigent del partit d’ultradreta Democracia Nacional Pedro Chaparro perquè entri a la presó per l’assalt al Centre Cultural Blanquerna
la tarda de l’Onze de Setembre del 2013. És un dels catorze individus
condemnats per aquells fets entre dos anys i set mesos i dos anys i nou
mesos de presó. La pena fou finalment rebaixada per part del Tribunal
Suprem perquè no hi va veure l’agreujant de discriminació ideològica ni
de danys en béns públics, deixant-ho en un delicte de desordres públics
en concurs ideal amb un delicte contra el dret de reunió.
Amb aquesta decisió, avançada per la Directa
s’exhaureixen els recursos dels ultres condemnats per esquivar la
presó, perquè tan sols els resta el recurs de súplica davant de
l’Audiència de Madrid mateixa. El recurs d’empara de Chaparro al
Tribunal Constitucional ja va endarrerir l’entrada a presó dels
condemnats. El TC va anul·lar la sentència perquè
Això que hem vist aquests dies durant el judici als Nou dels Lledoners clama al cel. Que la Generalitat
demane anys de presó per motius polítics basant-se en les imputacions
d’uns agents que després resulta que no reconeixen els agressors o no
tenen cap lesió important és molt greu. Tant greu que crec que la
situació no és tan sols que siga insostenible durant més temps per als
polítics –com ho va ser per al president Torra i ho és ara per al president Aragonès–, és que la situació és insostenible sobretot per al cos dels Mossos d’Esquadra,
que hauria de ser el primer interessat a acabar aquesta xacra que tant
en degrada la imatge, el prestigi i la credibilitat davant la societat.
Aquesta situació té origen en una colla de despropòsits que
s’han de resoldre i que convergeixen, una vegada més, en la necessitat
de dissoldre la BRIMO i reconsiderar totalment l’ordre
públic a Catalunya. Perquè hem de tenir clar tots que hem arribat a un
punt que la BRIMO, sobretot aquesta unitat, pot liquidar els Mossos si
els Mossos no la liquiden.
Si m’ho permeteu, miraré d’explicar la ruta que mena a aquestes situacions tan indefensables, tot dibuixant tres fases.
Avui els ultres de Jusapol han anat al Parlament basc a demanar que
no es reconegui a les víctimes dels abusos policials. Durant una
intervenció de Julen Arzuaga, parlamentari de Bildu, que ha estat molt
dur contra el sindicat policial que desafiava vehement les seves
paraules.
Arzuaga ha arribat a comparar els policies amb els nazis
que no van voler els judicis de Nuremberg. Durant aquest tens moment,
un dels membres de Jusapol, ha alçat una mà tot fent el senyal de
pistola amb el dit índex i polze.
El Nacional Foto: ACN
Barcelona. Dimarts, 26 de març de 2019
Afers interns del Cos Nacional de Policia investiga un grup ultra anomenat Primavera española del CENEPE, integrat exclusivament per agents de la policia espanyola i que proposa d'endurir les accions violentes policials i difon missatges d'odi i amenaces.
Segons avança El Confidencial Digital són exactament 13.062
els integrants d'aquest col·lectiu, més de 13.000 persones armades que
poden constituir un autèntic exèrcit malgrat que tot plegat va començar
sent un simple grup de Facebook que agrupava policies.
La direcció general i la unitat d'afers interns ja investiga aquest
col·lectiu, creat fa més set anys i que s'ha "radicalitzat" amb el
temps. Segons aquest mitjà, fonts policials apunten que el grup "s'ha
tornat ultra i i hi abunden missatges que podrien ser
El Nacional Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dilluns, 4 de febrer de 2019
El pla de Lledoners ha patit aquest cap de setmana
l'acte vandàlic d'un grup d'ultres espanyolistes que ha tret i cremat
els símbols d'homenatge que encara hi havia en record als presos polítics traslladats divendres a Madrid. El grup ha penjat uns vídeos amb imatges de l'acte a través de la plataforma Democracia y Unidad Española, que presideix el bagenc Jaume Vizern.
Els vídeos mostren com uns individus arrenquen alguns d'aquests
símbols i després els cremen en una foguera, mentre s'intercalen imatges
d'activitats que els independentistes han fet al pla de Lledoners.
Tot apunta que els fets haurien tingut lloc divendres al vespre.
Diversos voluntaris independentistes han netejat la zona durant tot el
cap de setmana.
Les imatges de la policia catalana insultant i pegant independentistes enerva bona part del cos
per Quico Sallés
22/12/2018
11:26
| Actualitzat a 22/12/2018 12:11
Malestar intern als Mossos per la BRIMO que ja bateguen com la “BriVOX” | Redacció
Les actuacions de la Brigada Mòbil dels Mossos
comença a fer trontollar la típica unitat corporativa de la policia
catalana. Les imatges de les furgonetes envestint manifestants, tirant a
terra senyores grans o insultant a d’altres funcionaris per defensar
“una república”, han estat la gota que ha fet vessar el got i posar en peu de guerra els col·lectius sobiranistes de dins el cos.
Com
a mostra del malestar que s’expressà a través dels xats de Telegram de
Mossos per la República o Escamot Republicà, el Col·lectiu Guilleries,
així com Mossos per la Democràcia que comencen a estar fins el capdamunt
de l’actitud i el comportament de l’unitat d’elit de l’ordre públic.
Fins i tot, atesa la veleïtat ideològica, que a parer d’aquestes
organitzacions, té la BRIMO, l’han rebatejada com la “BriVOX”,
per la simpatia que alguns dels seus membres haurien expressat per la
formació ultra espanyola.
Així es refereixen, en els seus comunicats
interns com a BriVOX, un nom que ha fet fortuna en les files dels Mossos
sobiranistes.
Fonts d’aquestes organitzacions expliquen a El Món
que cal fer una revisió no només dels “protocols”. “Cal veure què està
passant dins aquesta unitat que aixeca la defensa -la porra- amb més
facilitat i menys manies contra independentistes”, apunten des
d’aquestes organitzacions. “La imatge de bombers protegint ciutadans de la policia és tot un símbol, això no pot ser; els bombers no han de protegir els ciutadans de la policia, la cúpula policial i el conseller Miquel Buch s’ho han de fer mirar, és una vergonya”, sentencien.
Ho ha destapat el
senador Jon Iñarritu i en la fotografia hi apareix el franctirador
acompanyat del cap de la comandància de Tarragona, Vicente Luengo
Manuel Murillo, amb americana negra i una possible condecoració,
acompanyat del cap de la comandància de Tarragona, Vicente Luengo, a
l'esquerra de la imatge
Amb els pas dels dies cada cop es coneixen més detalls sobre la
identitat del franctirador que volia atemptar contra Pedro Sánchez,
Manuel Murillo. Avui el senador d’EH Bildu, Jon Iñarritu, ha publicat
una fotografia on apareix amb agents de la Guàrdia Civil. Un d’ells és
un alt càrrec, el cap de la comandància de Tarragona, Vicente Luengo, a
l’esquerra de la fotografia.
Iñarritu ha presentat una pregunta al senat dirigida al govern en la
qual demana si Murillo va ser condecorat per la Guàrdia Civil –ja que a
la foto apareix amb una medalla–, on es va fer la fotografia i qui són
els agents que l’acompanyen.
Segons que va destapar Público, Manuel Murillo,
veí de Terrassa que volia matar Pedro Sánchez, va ingressar a la presó
el passat 21 de setembre a petició d’un jutjat de Terrassa, ja que
l’Audiència espanyola no el va voler investigar per terrorisme i es va
inhibir. El jutjat terrassenc és l’encarregat
Davant la convocatòria d’una manifestació del sindicat de
la policia espanyola Jusapol demà al matí a Barcelona per reivindicar la
violència dels agents contra els votants de l’1-O, diverses entitats i
organitzacions han convocat una concentració a omplir a plaça de Sant
Jaume des d’aquesta tarda fins demà a migdia. L’Associació Observatori
de la Catalanofòbia, juntament amb l’ANC, la CUP, Arran, Bombers per la
República i altres entitats han demanat d’impedir que l’extrema dreta es
pugui manifestar a Sant Jaume.
El tinent de batlle de l’ajuntament de
Barcelona Jaume Asens ha dit avui a Catalunya Ràdio que efectivament hi
havia una crida a l’extrema dreta a manifestar-se amb els policies. Ara
per ara el sindicat Jusapol ha canviat el lloc d’inici de la
manifestació, que serà a Via Laietana, a petició del departament
d’Interior de la Generalitat.
En un comunicat publicat avui al matí, Jusapol diu que
començarà la manifestació davant de la comissaria de la policia
espanyola a la Via Laietana, però sense especificar-ne el recorregut. I
confirma que
Els comitès d’empresa de Telemadrid, TV3 i Catalunya Ràdio han
publicat un comunicat conjunt en què condemnen l’agressió a un operador
de càmera ahir a la concentració convocada per Ciutadans. Lamenten que,
en general, els periodistes es troben mancats de seguretat quan
acudeixen a aquestes mobilitzacions.
Consideren inadmissible de justificar la violència contra aquest
treballador amb l’excusa que l’havien confós amb un càmera de TV3, i
diuen que aquest argument ‘parla per si sol’. ‘L’assetjament i la
persecució als mitjans de comunicació s’ha convertit ja en un problema
de seguretat per als equips que cobreixen informacions al carrer’, diu.
Els comitès d’empresa diuen que tant els mitjans de comunicació
públics com els privats han rebut atacs a les seus i unitats mòbils, i
interrupcions i boicots a les connexions en directe.
Reivindiquen que els deixin treballar en llibertat per garantir el
dret de la ciutadania a estar informada, de manera que exigeixen als
polítics ‘que deixin d’alimentar una confrontació partidista i
ideològica que repercuteix molt perillosament contra els treballadors
dels mitjans’.
Un grup de manifestants espanyolistes s’ha aplegat a la porta
principal del parc de la Ciutadella de Barcelona, que dóna al passeig de
Lluís Companys. Alguns dels concentrats han clavat cops de puny a un
càmera de Telemadrid, que han confós amb un de TV3. Mentre l’agredien
cridaven ‘Fora TV3!’. La policia ha hagut d’ajudar-lo a sortir de la
concentració, a la qual havien assistit els dirigents de Ciutadans,
Albert Rivera i Inés Arrimadas.
En l’acte hi ha hagut encara un altre agredit. També s’hi han sentit
crits i insults contra les institucions catalanes. Així mateix, hi havia
banderes d’extrema dreta i hi han sonat himnes militars i feixistes.
La concentració havia estat convocada per Ciutadans amb el lema ‘Tu
també estàs cansat dels llaços grocs? Concentració per la convivència i
contra la violència’. De primer, l’acte havia de ser una
La cadena dóna veu a
l'espanyolista, en tercer grau després de complir diversos anys a la
presó i autor d'intimidacions i agressions a independentistes.
Telecinco ha entrevistat aquest matí l’espanyolista Raúl Macià, un
ultra que es dedica a arrencar llaços grocs i estelades. La cadena l’ha
presentat com a membre de la ‘brigada neteja-llaços’ i Macià ha defensat
la tasca de les persones que retiren tot tipus de material
independentista o de reivindicació de l’alliberament dels presos
polítics de la via pública.
Macià, militant de Vox, argumenta que és legal la tasca que fa
juntament amb altres espanyolistes i critica que els mossos els
identifiquin. Es dóna el cas que Macià es troba en situació de tercer
grau penitenciari després d’haver passat diversos anys a la presó per un
robatori amb arma de foc i un delicte contra la salut pública, segons
que va informar Regió 7. El 2009 fou condemnat a nou anys i nou mesos de presó, i el Tribunal Suprem espanyol va rebaixar la condemna un any.
Telecinco dando cobertura a un fascistón generador de odio de Balsareny y participante de la agresión fascista en Manresa en julio.
"Brigadas limpialazos", todo un ejemplo de "españolista".
Una quarantena d'espanyolistes ocupen la Rambla de Canaletes,
provoquen tensions i fan crits a favor del rei d'Espanya en l'acte
d'homenatge a les víctimes del 17-A.
L'ultra Jesús Cañadas, a l'esquerra, amb samarreta de color caqui i ulleres sobre el cap | Xavier Rius Sant
Una quarantena de militants ultres, liderats per Jesús Cañadas de Legión Urbana i de "Por España me atrevo"
(proper a Democracia Nacional), així com per alguns militants dels
Grupos de Defensa y Resistencia (GRD) s'han concentrat avui a les 9.30h a
Canaletes amb armilles reflectants, barrets amb la cinta de la bandera
espanyola, transmissors i una credencial de "Servicio de Orden 17-A Unión Monárquica", i han provocat diversos incidents en arrencar cartells a persones independentistes que pujaven per la Rambla.
Tot i que els Mossos d'Esquadra han estat advertits d'aquest suposat
servei d'ordre que controlava el tram final de la Rambla de Canaletes,
han estat allà gairebé una hora fins que uns han marxat cap a l'edifici
de la part alta de Plaça Catalunya, on hi havia una pancarta contra el
rei d'Espanya, per demanar que es retirés. Altres, amb barrets blancs i
banderes espanyoles, han accedit al centre la plaça amb la resta del
públic, fent reiterats crits en favor del rei, la Guàrdia Civil i
escridassant Gemma Nierga quan ha fet el seu parlament en català.
Si mirem la web d'aquesta nova entitat, Unión Monarquica,
que ha convocat la concentració de suport a Felip VI, hi podem veure
fotos d'actes recents en què hi participen membres dels GDR, Legión
Urbana i
Nicolas Tomás Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dimecres, 27 de juny de 2018
L'aspecte de les grades del Nou Estadi de Tarragona era
certament desolador. El fet que encara fos de dia quan va començar la
cerimònia d'inauguració, en una d'aquelles nits curtes de juny, tampoc
no ajudava a millorar les imatges que es veien per la televisió. Malgrat
que totes les càmeres apuntaven cap a la llotja d'autoritats, després
de la polèmica entre el president Quim Torra i el rei Felip VI, les imatges van ser les que van ser. Era inevitable no veure-les.
Però el públic no només va destacar per la seva absència. També va
sobresortir per la seva escassa diversitat. Malgrat que Tarragona està
políticament dividida com la resta del país entre dos blocs —més
escorada cap a l'unionisme, això sí—, el camp del Nàstic va omplir-se de símbols espanyolistes, amb poca presència de símbols independentistes. Un ambient que va ser reblat quan, durant el discurs de l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, el president Torra va rebre una sorollosa xiulada per part del públic.
Aquesta suma d'elements és la que va portar la portaveu del Govern, Elsa Artadi,
a parlar d'un
Un grup d’ultres que participava en una manifestació convocada per la
Coordinadora por Tabarnia ha intentat entrar a la casa de la ciutat de
Barcelona amb la intenció de retirar el llaç groc de la façana. Una
ventada havia fet caure el símbol, i ha coincidit que quan els
treballadors municipals l’han tornat a penjar la plaça de Sant Jaume era
plena de manifestants, els quals han reaccionat amb xiulets i empentes.
Tal com es pot veure en un vídeo de Betevé, un grup n’ha volgut
superar el cordó de seguretat per entrar a l’edifici. Durant la pugna
han fet caure un agent de la
Una vintena d’individus van irrompre ahir a la tarda, encaputxades,
vestides de negre i calçant botes militars a la platja de Canet de Mar
(Maresme) per a retirar les creus grogues en homenatge dels presos
polítics i dels exiliats que havia col·locat el CDR d’aquest municipi.
S’hi podien llegir paraules com ‘Drets Humans’, ‘llibertat’, ‘república’
o ‘respecte’. Els assaltants eren un grup d’ultres, pràcticament tots
identificats ja, que havien protagonitzat altres incidents a la comarca,
però que ahir van anar un pas més enllà, agredint les persones que
intentaven aturar-los. Hi va haver cinc ferits.
La gran majoria dels mitjans espanyols ha presentat avui els fets com
si es tractés d’una ‘topada’, un ‘enfrontament’, ‘tensió’, entre
independentistes i no independentistes per causa de les creus grogues.
Així, per exemple, ho explicaven al canal 24 Horas de TVE. ‘Són
enfrontaments que es produeixen entre persones que han col·locat les
creus grogues com a símbol de suport als
Jordi Palmer Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Divendres, 18 de maig de 2018
En plena ofensiva de l’espanyolisme contra el president de la Generalitat,
Quim Torra, per una sèrie de piulades considerades com a denigrants cap
a els espanyols en conjunt, l’hemeroteca continua ocasionant malsons a
polítics de totes les ideologies. Si ahir es feien públics uns comentaris de la diputada de Catalunya en Comú Elisenda Alamany criticant
també als espanyols, ara li ha tocat el torn al diputat al Congrés de
Ciutadans Juan Carlos Girauta, que fa quatre anys va admetre que no
sabia trobar cap diferència clara entre el seu partit i la formació
ultra Vox.
En una entrevista al mitjà gallec Compos Times,
publicada al febrer del 2014, Girauta admetia a preguntes del
periodista que “entre UPyD, Ciutadans i VOX no hi trobo diferències”.
“No sabria dir que ens separa d’aquests partits”, considerava Girauta,
en referir-se no només a la gairebé extinta formació unionista de Rosa
Diez, sinó també a la formació d’ultradreta, aleshores i ara
extraparlamentària, Vox.
El regidor de Plataforma Vigatana ensenya cartells del seu partit durant la concentració
L'alcaldessa Anna Erra condemna l'actuació.
Redacció| 18/08/2017 a les 13:13h
Moments abans de fer el minut de silenci a Vic s'ha produït un incident
amb el regidor de Plataforma Vigatana, Josep Anglada. Aquest i dues
persones més han mostrat uns cartells del seu partit (SOMI) on s'hi
llegia "Fora jihadistes de Catalunya" i el símbol de prohibició de
mesquites. Alguns dels regidors del consistori s'han posat per davant
d'Anglada per tapar el rètol i s'han sentit alguns crits demanant que es
retiressin aquests rètols.
El regidor d'ERC Jaume Colomer li ha arrabassat a Anglada el seu
cartell. I quan Anglada ha intentat recuperar-lo, el regidor Arnau Martí
(Vic per a Tots) l'ha intentat retenir. Uns moments després Anglada ha
intentat donar-li un cop a la
El Nacional Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dilluns, 31 de juliol de 2017
Els unionistes concentrats davant la caserna de la Guàrdia Civil han increpat els periodistes que acudien a cobrir l'enfrontament entre els partidaris de la unió i els cupaires.
Els professionals han hagut d'accedir a la zona unionista sense el
braçalet distintiu de premsa perquè si s'identificaven no podien accedir
a la zona. Alguns d'ells, han hagut de patir escridassades i insults
greus per part dels més radicals.
El clima de tensió entre els representants de la CUP i els
unionistes, alguns d'ells extremistes, s'ha acabat traslladant també als
periodistes, que han hagut de patir una de les
L'informe 2015 sobre Drets Humans també destaca la "major protecció" que la llei catalana atorga a la comunitat LGBTI.
El secretari d'Estat nord-americà, John Kerry.
|
U.S. Department of State/Flickr
El Departament d'Estat dels EUA, liderat per John Kerry, és conscient de l'existència d'amenaces violentes contra l'independentisme català per part d'organitzacions espanyolistes. Al seu Human Rights Report 2015,
que va donar a conèixer el passat 13 d'abril, destaca: "El juny del
2014, la Fiscalia de la província de Barcelona per als crims d'odi va
presentar una denúncia contra els presidents dels partits Alianza
Nacional i La Falange per incitació a la violència. Durant una
manifestació a Barcelona el 2013, aquests partits polítics van cridar a la violència contra grups independentistes catalans."
L'informe nord-americà fa referència al fet
que els líders d'Alianza Nacional, Pedro Pablo Peña, i el de La Falange,
Manuel Andrino, van incitar a l'odi durant la commemoració del 12
d'Octubre a Montjuïc, en què van assegurar: "No hi haurà secessió a Catalunya si no és en base de molta sang".
"Qui atempta contra la nostra nació només mereix la mort", va assegurar
Peña mentre es cremaven estelades i imatges del llavors president de la
Generalitat, Artur Mas, així com de l'expresident Jordi Pujol. "Si es
precisa lluita armada, n'hi haurà", encara hi va afegir.
En
aquest mateix informe, la diplomàcia nord-americana destaca la llei
catalana per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals,
transgèneres i intersexuals i per a eradicar l'homofòbia, la bifòbia i
la transfòbia, aprovada el 2 d'octubre del 2014. "A Catalunya, la llei dota els membres de la comunitat LGBTI de majors proteccions que les que els atorga la llei nacional,
i prohibeix la discriminació basada en la sexualitat en aquelles
matèries que són competència del govern regional, tals com l'accés a
l'educació o als serveis de salut. S'inverteix la càrrega de la prova en
casos de discriminació en l'àmbit del dret civil i social", es detalla.
L'estudi també cita un parell de vegades la llei 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes,
assegurant que "emfasitza la lluita contra l'assetjament sexual" i que
"estableix la igualtat de representació en l'administració pública, la
coeducació a les escoles, els plans d'igualtat a les grans empreses i la
prohibició de difondre contingut sexista en els mitjans públics".
Sense queixes per la immersió
Es dóna la circumstància que aquest mateix informe, en edicions anteriors, havia identificat al immersió lingüística com un cas de violació dels drets humans.
Després de diverses consultes tant al consolat de Barcelona com a
l'ambaixada de Madrid per part de diversos actors polítics de Catalunya,
el Departament d'Estat va matisar la seva postura. Així, a l'informe del 2011, publicat el 2012, els EUA van reconèixer les virtuts d'aquest sistema educatiu català -"amb
el sistema vigent el nivell de castellà dels estudiants catalans és
equiparable al que tenen els estudiants de l'Espanya monolingüe"-, i
actualment és un afer que ja ni s'esmenta.
Tuits antisemites
L'informe fet públic aquests dies també destaca la gran
quantitat de piulades antisemites que es van publicar a la xarxa social
Twitter després de la derrota del Real Madrid de bàsquet per
part del Maccabi de Tel Aviv, informant que diverses organitzacions
jueves com la Comunitat Israeliana de Barcelona, l'ACAI o el Col·lectiu
Israel a Catalunya van instar la Fiscalia "a investigar 18.000 insults
suposadament antisemites contra jueus i els israelians". "En acabar
l'any, les autoritats estaven investigant per tal d'establir la
identitat dels autors i la ubicació dels crims", informa.
El seu portaveu Javier Barraycoa que va avisar
d'una "tardor calenta" anuncia contactes amb altres organitzacions
similars per manifestar-se davant la seu de CDC
“Si el Govern ens abandona, la Catalunya hispana s’organitzarà
per la seva pròpia defensa” diu Javier Barraycoa de l’entitat ultra
Somatemps en una entrevista a La Gaceta. L’unionisme, que no deixa de
senyalar l’independentisme com a segregador i irrespectuós amb la llei,
ara distingeix entre tipus de catalans i crida a la desobediència.
Rajoy no és prou unionista pels unionistes
Abandonats per l’Executiu al veure que es permet que no es compleixin
les sentències del Tribunal Constitucional, així és com se senten des de
l’entitat ultra Somatemps segons Javier Barraycoa en una entrevista a La Gaceta
