Jocs Mediterranis: així es van posar les entrades en mans d’ultres i unionistes

JOCS MEDITERRANIS







Nicolas Tomás
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dimecres, 27 de juny de 2018

L'aspecte de les grades del Nou Estadi de Tarragona era certament desolador. El fet que encara fos de dia quan va començar la cerimònia d'inauguració, en una d'aquelles nits curtes de juny, tampoc no ajudava a millorar les imatges que es veien per la televisió. Malgrat que totes les càmeres apuntaven cap a la llotja d'autoritats, després de la polèmica entre el president Quim Torra i el rei Felip VI, les imatges van ser les que van ser. Era inevitable no veure-les.



Però el públic no només va destacar per la seva absència. També va sobresortir per la seva escassa diversitat. Malgrat que Tarragona està políticament dividida com la resta del país entre dos blocs —més escorada cap a l'unionisme, això sí—, el camp del Nàstic va omplir-se de símbols espanyolistes, amb poca presència de símbols independentistes. Un ambient que va ser reblat quan, durant el discurs de l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, el president Torra va rebre una sorollosa xiulada per part del públic.



Aquesta suma d'elements és la que va portar la portaveu del Govern, Elsa Artadi, a parlar d'un

Puigdemont denuncia que intenten vendre un vídeo seu a la presó de Neumünster

MÓN - EUROPA

El president deplora la publicació de les imatges de Junqueras, Romeva i Forn a Estremera.

Per: Redacció 

08.06.2018  09:36

Carles Puigdemont ha explicat que té coneixement d’un vídeo que un reclús va enregistrar a la presó de Neumünster, a l’estat alemany de Slesvig-Holstein, on el president va estar tancat entre el 25 de març i el 6 d’abril. ‘Hi ha un desaprensiu que va gravar imatges meves a la presó de Neumünster i que l’està intentant vendre a mitjans europeus. Jo no l’he vist però m’han avisat. Devia ser un intern d’algun altre mòdul perquè hi surto al pati, amb la roba de presoner, amb un xandall verd’, ha dit en declaracions a RAC-1.

Puigdemont s’ha referit també a les imatges que el diari Ara i La Sexta han publicat

Joc de reis, negocis i guerra al desert: les relacions entre Espanya i l'Aràbia Saudita

ATEMPAT BARCELONA : REPORTATGE

Durant dècades, la monarquia ha mantingut una relació còmplice amb el règim de Riad, un dels més repressius del món àrab i amb vincles amb el jihadisme

Madrid ha prioritzat la venda d'armes a la Casa de Saud, ara en guerra al Iemen, a la defensa dels drets humans

La CUP es planteja no assistir a la manifestació de dissabte si l’encapçala el rei

Pep Martí | 22/08/2017 a les 21:57h

El rei saudita Salman amb Felip VI. | Europa Press

L'intent de la Casa Reial espanyola de convertir el rei Felip VI en la cara del dol oficial arran dels atemptats de Barcelona i Cambrils ha desfermat la controvèrsia política. La diputada de la CUP Mireia Boya va ser la primera a escometre contra el monarca, acusant "d’una hipocresia enorme que el rei vingui a passejar-se per aquí i al mateix temps que estigui contribuint a finançar les monarquies pèrsiques que estan finançant i donant armes al Daesh". La parlamentària, a qui han seguit en les darreres hores altres formacions i entitats, posava el dit a la nafra en un tema com les relacions entre Espanya i l'Aràbia Saudita, coronades pel cinisme i els interessos.
 

El 14 de gener passat, el rei Felip VI aterrava a Riad i s'abraçava amb el seu homòleg saudita, Salman. Quedava enrere un any difícil en què diverses vicissituds havien impedit un viatge tan anhelat. Primer, va ser la inestabilitat política a l'Estat la que va ajornar el vol reial, després, la mort del príncep Tarik, un dels germans del monarca saudita. Finalment, però, el desig de Felip VI -i els negocis de poderoses empreses espanyoles- es van fer realitat.

El sector negocis de la diplomàcia espanyola

CDC ven la seu de Còrsega per estalviar i ho desvincula del cas Palau

Divendres  24.04.2015  14:24

Autor/s: ACN

El partit canvia l'aval judicial aportant altres espais de la formació a Barcelona i al territori. 

Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) ha venut la seva seu nacional del carrer Còrsega de Barcelona. Els convergents han decidit desprendre's d'aquest edifici i comprar-ne un altre que encara estan buscant, amb la intenció de participar d'un estalvi de despesa que, amb aquesta i altres operacions de reducció, aspiren a que superi el 30% del total del pressupost. Segons la direcció del partit, la venda de la seu està completament deslligat del cas Palau, arran del qual CDC va haver de posar aquest edifici com a aval judicial. Ara, però, han hagut de dipositar la propietat d'altres seus de Barcelona i del territori que tenen en propietat per substituir la seu nacional i poder vendre-la.
CDC ha venut, així, la que ha estat la seva gran seu durant els darrers 16 anys. De moment, les estructures de la formació i els seus treballadors seguiran, en règim de lloguer, al mateix edifici, almenys, fins passades les eleccions al parlament. L'operació s'ha tancat en els darrers dies i la formació ha tancat la venda amb el grup inversor Platinum, que gestionarà l'espai com un edifici d'oficines.

La nova ubicació de la seu nacional encara està per determinar. La direcció del partit pretén que