El jutjat penal número 3 de Terrassa ha condemnat a un any i
tres mesos de presó un home per haver disparat i apedregat una casa de
Viladecavalls (Vallès Occidental) que lluïa símbols a favor de la
independència. Els fets van passar pocs dies després del
referèndum de l’1 d’octubre del 2017. El magistrat el condemna per dos
delictes d’amenaces amb agreujant de discriminació ideològica i assegura
que l’home va actuar amb un “clar propòsit de causar temor” a la
família que era dins l’habitatge. Tot i la condemna, el jutge ha acordat
la suspensió de l’entrada a un centre penitenciari durant dos anys si
el condemnat no comet cap delicte durant aquest temps.
A la sentència, el jutge considera provat que la nit del 4
d’octubre del 2017 l’home va disparar contra un habitatge del carrer
Se l’acusa per haver tingut trobades sexuals i per fer tocaments i fotografies sexuals a canvi de diners
Agències 22/09/2020
El militant de V🤢x a Lleida, José Antonio Ortiz Cambray, sortint a
l'oficina de l'Equip d'Atenció a la Víctima del delicte (EATAV), a
Lleida, i entrant al cotxe dels Mossos. Imatge del 7 de març de 2019
La Fiscalia demana 11 anys de presó per a l’exlíder de V🤢x a Lleida,
José Antonio Ortiz Cambray, de 55 anys, acusat d’haver abusat de dos
homes de 26 i 30 anys amb incapacitat i d’intentar-ho amb un tercer.
Segons el ministeri públic, els fets van passar entre el març de 2018 i
el març de 2019. Ortiz Cambray va ser detingut a principis de març de
2019 després que la Fundació Alosa de Lleida, que tutela almenys dues de
les presumptes víctimes, denunciés els fets. En la seva declaració en
fase d’instrucció, l’acusat va assegurar que no hi havia hagut
“absolutament res de res de tema sexual físic amb aquestes persones”. El
judici es farà a l’Audiència de Lleida el 25 de novembre.
El
ministeri públic acusa Ortiz Cambray, per una banda, d’haver tingut
diverses trobades sexuals amb un jove, incapacitat judicialment el març
de 2019, tot i saber que patia una
El jutjat penitenciari número 1 de Barcelona
ha refusat la petició de la fiscalia de retirar cautelarment el tercer
grau penitenciari a la presidenta del parlament Carme Forcadell i a la
consellera Dolors Bassa. En canvi, la jutgessa que ha revisat els
recursos contra el tercer grau dels consellers Jordi Turull i Josep Rull
sí que hi han fet cas i hauran de tornar a ingressar a la presó dels
Lledoners, com van fer amb els de Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras, Raül Romeva i Joaquim Forn.
El jutge, Jesús Ignacio Moncada Ariza, manté en tercer grau
Forcadell i Bassa perquè considera que la suspensió de grau que demana
la fiscalia no es pot aplicar en aquest moment processal i amb aquest
tipus de recurs. Així mateix, ha donat deu dies a Forcadell perquè
al·legui el que consideri pertinent sobre el recurs de la fiscalia. A
banda, el jutge desestima
Marta Lasalas Foto: Maria Contreras | Vídeo: Roberto Lázaro Sant Pere de Vilatorrada. Dimarts, 28 de juliol de 2020. 21:20 Actualitzat Dimecres, 29 de juliol de 2020. 10:55
Els presos polítics tornen a ser a la presó. Jordi Cuixart, Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Raül Romeva i Quim Forn han entrat aquest vespre a Lledoners després que la jutgessa de vigilància penitenciària ha decidit suspendre'ls el tercer grau arran del recurs de la Fiscalia. La
decisió fulminant de la jutgessa ha agafat els presos per sorpresa i ha
certificat l'enorme dificultat en què queda situada la possibilitat
de diàleg amb l'Estat. Les paraules de Pedro Sánchez sobre la
dependència jeràrquica de la Fiscalia amb l'executiu han ressonat de nou
a les portes de la presó.
A partir d'ara, no podran tenir ni el tercer grau ni tampoc el règim
del 100.2, per la qual cosa no podran sortir tampoc a treballar. En una
declaració institucional, el president de la
Escàndol: Els dos gironins independentistes innocents s’han passat 9
mesos a presó per protestar contra la sentència del TS que condemnava
els presos polítics
Gerard Sesé 22/07/2020
Parlaments d'Òmnium, ANC i la plataforma de suport a l'Ibrahim i en
Charaf, els dos joves jutjats pels distrubis postsentència a Girona, el
30 de juny del 2020 (horitzontal)
La repressió espanyola contra la democràcia i l’independentisme ha
tingut petja en dos joves més innocents que han tastat de primera mà la
virulència de l’Estat per protegir-se i contra el dissident.
Ibrahim
i Charaf han quedat en llibertat i absolts. Ells són els dos joves
jutjats per les protestes a Girona contra la sentència durant la nit del
16 al 17 d’octubre. La Fiscalia i la Generalitat demanaven penes de
presó emparant-se en el relat policial dels Mossos d’Esquadra que
asseguraven
El tribunal ha desestimat els recursos contra la sentència de l’AN amb el vot particular de dos magistrats
El raper Pablo Hasél a l'exterior dels jutjats de Lleida | ACN
per ACN
El Tribunal suprem ha desestimat els recursos contra la
sentència de l’Audiència Nacional que condemnava el raper Pablo Hasél a 9
mesos i un dia de presó per enaltiment del terrorisme amb
l’agreujant de reincidència i per injúries i calúmnies a la corona i
ales forces i cossos de seguretat de l’estat. La Sala Penal li va
imposar una pena de dos anys i un dia de presó que la sala d’apel•lació
va rebaixar a 9 mesos i un dia i que ara l’alt tribunal ratifica. Hasél
va ser condemnat per incloure al seu perfil de les xarxes socials
comentaris en forma de tuits on incorporava vídeos que, segons el
tribunal, incitaven a la violència, comentaris “d’enaltiment del
terrorisme” i “vexatoris” conta la monarquia i altres institucions
espanyoles.
La sentència ha comptat amb el vot a favor de tres magistrats i el particular dels altres dos,
Miguel Colmenero i Ana María Ferrer, que consideren els seus missatges
no es corresponen als delictes pels que se l’ha condemnat i que
s’emmarquen en la llibertat d’expressió. 7 També que no contenen
incitació a la violència i que no poden generar “risc mínimament
valorable”. El vot particular considera que les expressions dirigides a
la casa reial suposa “una posició ideològica, sense dubte desafortunada
en les formes i parcial en l’anàlisi, que enfatitza el suport popular
que a judici del seu autor, recolza el republicanisme que professa”.
El Suprem considera que els missatges no es poden emparar en el dret a la llibertat d’expressió quan
“els fets provats recullen pluralitat de missatges publicats a
Internet, amb accés obert, reincident en fets similars” en el passat i
que tenen un “indubtable” caràcter de “lloança” de les “organitzacions
terroristes” com el GRAPO i de “membres actius” de les mateixes. També
conclou que la seva conducta va més enllà de l’expressió de
“coincidència amb objectius polítics o de camaraderia” i comporta una
“lloança”. A més, considera que contenen una “incitació” a la seva
reiteració que “genera un elevat risc de que algun dels seus múltiples
seguidors a les xarxes socials els intenti repetir”.
D’altra banda, la sentència, de la qual és ponent el magistrat Vicente
Magro, remarca que no es de “sancionar penalment una discrepància
respecte d’una ideologia política o social” sinó de “penar la incitació
la provocació i el risc que genera en terceres persones”. A més,
insisteix que la llibertat d’expressió no pot utilitzar-se com
un “paraigües” o un “xec en blanc” per enaltir autors relacionals amb el
terrorisme.
Pel que fa al delicte d’injúries i calúmnies a la corona i la
utilització de la imatge del rei, considera que “no es pot admetre que
formar part de la monarquia suposi una servitud de càrrega que obligui a
acceptar l’emissió pública injuries i calúmnies”. En aquest sentit,
conclou que les expressions que va utilitzar “no poden tenir empara en
l’opinió personal” perquè “no hi pot haver llibertat d’expressió quan se
supera la barrera del límit de la mera crítica”. Suposen, remarca la
sentència, un “atac personal i directe a la casa reial i als seus
membres d’una manera despiadada, atacant personalment als mateixos”.
Finalment, sobre les injúries als cossos i forces de seguretat de
l’estat espanyol, considera que es donen els mateixos supòsits que en
els casos anteriors i que, en tots dos atacs, hi ha, a més, “actes de
suport explícit a la violència contra ells”. La Sala d’apel•lació de
l’Audiència Nacional el va condemnar a 9 mesos i un dia de presó i a una
multa de 168 dies, amb una quota diària de 30 euros al dia (5.040
euros) pel delicte d’enaltiment al terrorisme. Pel delicte d’injúries a
la corona i a utilització de la imatge del Rei, a dotze mesos de multa
amb una quota diària de 30 euros (10.800 euros) i a quinze mesos més de
quota diària de 30 euros (13.500 euros) per injúries i calúmnies contra
les institucions de l’estat.
El Nacional Foto: Marc Puig
Barcelona. Divendres, 15 de maig de 2020
La Fiscalia de Lleida ha presentat aquest divendres
un recurs al Jutjat de Vigilància Penitenciària contra la interlocutòria
d'aquest mateix jutjat que avala aplicar a l'expresidenta del
Parlament, Carme Forcadell, el 100.2 per sortir de la presó a fer voluntariat i tenir cura de la seva mare.
Serà l'Audiència de Tarragona qui decidirà sobre aquest recurs en què
el ministeri públic al·lega que l'aplicació d'aquest article és
"excepcional" i que "s'ha de fonamentar en un programa específic de
tractament.
Ho podrà fer a l'Audiència o al Suprem quan es desbloquegin els terminis suspesos per l'estat d'alarma
Carme Forcadell durant l'últim torn de paraula al Tribunal Suprem | ACN
per ACN
La Fiscalia de Lleida recorrerà la sortida de la presó de l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, per reprendre el voluntariat i la cura de la seva mare.
Ho farà quan li sigui possible ja que els terminis es troben actualment
suspesos a causa de l'estat d'alarma pel coronavirus. És el ministeri
públic lleidatà qui presentarà aquest recurs perquè el centre Mas d'Enric
de Tarragona depèn del jutjat de Vigilància Penitenciària de Lleida.
Podrà recórrer tant a l'Audiència com al Tribunal Suprem ja que, en la
seva interlocutòria, el jutjat de Vigilància Penitenciària avalava el
permís de Forcadell pel 100.2 i deixava en mans del Suprem l'última
paraula sobre el seu règim penitenciari.
El jutjat de Vigilància Penitenciària de Lleida va avalar aquest
dimarts que Carme Forcadell pogués sortir de la presó per fer tasques de
voluntariat i cuidar la seva mare a través de
El Jutjat de Vigilància Penitenciària 3 ha validat l’aplicació de l’article 100.2 del reglament penitenciari a Carme Forcadell, que li permet sortir de la presó de Mas d’Enric per fer voluntariat i cuidar de la seva mare.
El jutge ha aprovat la mesura tot i que la fiscalia s’ha oposat a l’aplicació de l’article 100.2. El magistrat argumenta la seva decisió perquè Forcadell és una presa ‘peculiar’ i amb un comportament irreprotxable.
La junta de tractament de Puig de les Basses acorda un canvi en
l'article 100.2 que s'aplica a l'exconsellera, que fins que va començar
la crisi sanitària podia sortir per cuidar una persona d'edat avançada
Bassa podrà sortir de la presó per treballar | ACN
Dolors Bassa podrà sortir de la presó de Puig de les Basses per
treballar durant unes hores al dia. La junta de tractament del centre
penitenciari ha acordat un canvi en l'article 100.2 que des de fa unes
setmanes s'aplica a l'exconsellera. Fins abans de la crisi sanitària,
Bassa podia sortir uns dies a la setmana per cuidar d'una persona d'edat
avançada. Això es va aturar per la pandèmia i fa uns dies la
Generalitat va autoritzar que els presos amb 100.2 per treballar
poguessin tornar a sortir de la presó.
Amb el canvi de 100.2, Bassa podrà tornar a sortir durant cinc dies de
la presó per treballar en una entitat que presta serveis essencials.
Catalunya Ràdio ha detallat que serà coordinadora terapeuta ocupacional a
la residència Vilavella de Torroella de Montgrí.
Podrà sortir de la presó de dilluns a divendres durant sis hores cada
dia, i haurà de tornar a
L'expresidenta del Parlament i l'exconsellera ho faran tres dies a la setmana en aplicació de l'article 100.2
per NacióDigital
, 17 de febrer de 2020 a les 12:12
Forcadell i Bassa sortint de la presó | Twitter: @forcadellcarme / ACN
L'expresidenta del Parlament Carme Forcadell i l'exconsellera Dolors
Bassa han sortit per primer cop de la presó. Totes dues tenen permís per
sortir tres dies a la setmana a cuidar familiars en aplicació de
l'article 100.2.
Forcadell ha sortit de Mas d'Enric aquest dilluns al matí en un vehicle
conduït pel seu marit. La Junta de Tractament del centre penitenciari va
acordar la setmana passada que l'expresidenta del Parlament pogués
sortir tres dies a la setmana per fer voluntariat i tenir cura de la
seva mare, d'edat avançada.
Carme Forcadell, a dins del vehicle sortint de la presó. Foto: ACN
Així ho havia demanat la mateixa Forcadell, classificada com la resta de
presos polítics en segon grau. Podrà estar fora de la presó
El Nacional
Barcelona. Dimecres, 12 de febrer de 2020
La junta de tractament de la presó de Mas d'Enric al Catllar (Tarragona) concep
l'aplicació de l'article 100.2 del reglament penitenciari a Carme
Foradell. L'expresidenta del Parlament de Catalunya, podrà sortir per
complir tasques de voluntariat i cuidar un familiar d'edat avançada.
Forcadell estarà fora del centre penitenciari 9 hores al dia, durant
tres dies entre dilluns i divendres. Des del passat juny del 2019 està
ingressada a Mas d'Enric després d'estar primer a la presó madrilenya d'Alcalá Meco i posteriorment a Brians 2 abans de passar definitivament a Tarragona. En total, a dia d'avui,
Nicolas Tomás Foto: EFE
Madrid. Dijous, 28 de novembre de 2019
La unanimitat al Tribunal Constitucional s'ha trencat. El ple de l'alt tribunal ha desestimat aquest dijous el recurs d'empara d'Oriol Junqueras contra
la presó provisional i la vulneració del seu dret a la participació
política quan era diputat al Parlament. No obstant això, la sentència ha
estat aprovada per nou vots a favor. En canvi, el magistrat Santiago
Martínez-Vares ha emès un vot concurrent —que matisa— i els
magistrats Fernando Valdés, Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer han
emès un vot particular discrepant amb la decisió. Després de dos dies
de reunió, els jutges no han aconseguit el consens.
En els pròxims dies es coneixerà la sentència íntegra, redactada pel
president del TC Juan José González Rivas, així com el vot particular.
Però la majoria del ple no hi veu cap vulneració. Per una banda, els
magistrats inadmeten les queixes per vulneracions del dret a la
llibertat ideològica i d’expressió, del dret a instància penal, del dret
a la
Els set detinguts declaren a l'Audiència Nacional, on cadascun ha tingut una vista de mesures cautelars
Redacció
Actualitzat
Detenció de dues persones, dilluns passat, durant l'operació Judes
A les onze del matí ha comparegut davant del jutge Manuel García Castellón de l'Audiència Nacional el primer dels set detinguts dilluns a Catalunya en l'operació Judes. A causa del secret de sumari, cada detingut entra a declarar acompanyat només del seu advocat.
S'han fet vistes individuals de mesures cautelars i la Fiscalia ha demanat presó per a alguns d'ells.
L'autocar de la Guàrdia Civil que els traslladava des de la comandància de Tres Cantos ha arribat a l'Audiència Nacional a dos quarts de vuit. Estaven citats a les vuit, i estava previst que declaressin a partir de les deu.
A l'exterior del tribunal ja hi havia a primera hora algunes persones per mostrar el seu
El fundador de Wikileaks, Julian Assange, continuarà a la presó quan hagi complert tota la condemna, segons que ha dictaminat la jutgessa londinenca Vanessa Baraitser.
Argumenta la decisió pel seu ‘historial de fugides’ i diu que hi ha
‘indicis substancials’ per a témer que Assange torni a evadir l’acció de
la justícia com fa set anys.
El juny del 2012, pel temor que una extradició a Suècia obrís la
porta a un posterior trasllat als Estats Units, Assange va refugiar-se a
l’ambaixada de l’Equador a Londres, infringit d’aquesta manera les
condicions de la llibertat condicional.
El pròxim 22 de setembre, Assange complirà la pena de cinquanta
setmanes a què va ser condemnat, però continuarà a la presó. Aquell dia,
segons la jutgessa, ‘el seu estatus canviarà de pres que compleix una
condemna a persona que s’enfronta a l’extradició’, segons que informa la
BBC.
Els Estats Units han sol·licitat l’extradició d’Assange en virtut de
divuit càrrecs, tots ells vinculats amb la difusió d’informació secreta
mitjançant el portal que va fundar. La vista sobre aquest cas començarà
el 25 de febrer de 2020. Mentrestant, a Suècia continua oberta la
investigació sobre una presumpta violació.
La fiscalia de delictes d’odi ha demanat dos anys de presó per l’inspector de la policia espanyola que va agredir al fotoperiodista Jordi Borràs, segons que ha avançat elMón
i ha confirmat ell mateix. El fiscal considera que l’agent és autor
d’un delicte de lesions amb l’agreujant de discriminació per motius
ideològics. També demana que se l’inhabiliti de sufragi passiu durant
aquests dos anys i que indemnitzi Borràs amb 7.500 euros.
Una molt bona notícia per avui: El fiscal de delictes d'odi demana una pena de 2 anys de presó i inhabilitació per l'inspector de la brigada d'informació de la @policia que em va agredir el juliol passat. El fiscal també demana el sobreseïment de la causa contra mi. #seguim! https://t.co/lA7gXcYolF
A banda, demana el sobreseïment de la causa contra Borràs per la
denúncia d’aquest mateix policia, que va reconèixer la seva agressió
però la va justificar per un cop de puny previ. Segons la fiscalia
El president Carles Puigdemont ha demanat un ‘informe legal independent’ a la Universitat de Berlín
per comparar la decisió de Slesvig-Holstein sobre la seva euroordre i
la futura sentència del Tribunal Suprem espanyol sobre el cas de l’1-O.
Segons que ha explicat el seu advocat Gonzalo Boye,
esperen que l’informe estigui llest ‘mesos després’ que el Suprem
resolgui el cas i que serà ‘important’ per poder ‘aportar-lo a futures
instàncies’ judicials. Un equip liderat pel professor Florián Jessberger serà l’encarregat d’estudiar i comparar els casos en el marc de la llei europea i internacional.
Segons ha explicat Boye es farà gràcies amb la col·laboració d’Anonymous Catalonia.
S’ha creat un equip de persones encarregades de la transcripció de la
totalitat de les sessions del judici i, també, un altre equip de
traductors.
D’altra banda, Boye també ha assegurat que esperen que ‘en les
pròximes setmanes’ les autoritats belgues, que estan investigant el geolocalitzador al cotxe
de Puigdemont a través de la fiscalia del Brabant Való, revelin ‘qui i
perquè’ va seguir el vehicle en el seu
Gemma Liñán Foto: EFE
Barcelona. Divendres, 2 de novembre de 2018
L'advocacia de l'Estat ha presentat una hora després que la Fiscalia els seus escrits d'acusació pel cas de l'1-O.
En el seu escrit, el Servei Jurídic de l'Estat aprecia els delictes
de sedició, malversació de cabals públics i desobediència greu. Les
penes sol·licitades per als 18 acusats oscil·len entre els 12 anys de
presó i la multa.
L'advocacia de l'Estat es va presentar coma acusació pel delicte de
malversació, però avui s'ha posicionat al respecte de la resta
d'acusacions. L'escrit que té més pes per al judici és el de la
Fiscalia. Però l'escrit de l'advocat de l'Estat és un gest polític per
interpretar la posició del govern de l'Estat Espanyol.
Segons l'advovacia de l'estat el Govern de la Generalitat, va jugar
"el paper d'adoptar les decisions executives necessàries" per fer el
referèndum il·legal de l'1 d'octubre. A sis d'ells -el exvicepresident
Oriol Junqueras, l'exconseller d'Interior Joaquim Forn, el de
Presidència Jordi Turull, Raül Romeva (Afers Estrangers), Josep Rull
(Territori) i Dolors Bassa (Treball) - se'ls acusa de sedició i
malversació.
La presumpta malversació -el desviament de fons públics per a fins
il·legals- va ser el mitjà necessari per cometre el delicte més greu, el
de sedició, consistent en alçar-se "pública i tumultuàriament per
impedir, per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les
lleis "o el compliment de" resolucions administratives o judicials", diu
l'escrit.
"És una obvietat dir que el procés descrit (...) és impossible que es
realitzés sense la realització del corresponent despesa pública.
Despeses com ara els relatius a publicitat institucional, organització
de l'administració electoral, confecció del registre de catalans a
l'exterior, material electoral, pagament d'observadors internacionals,
aplicacions informàtiques, locals per al recompte, etcètera ", relata
l'escrit.
Els organitzadors de l’homenatge a Oriol Junqueras i Quim Forn, que demà
farà un any que són tancats a la presó, havien anunciat una sorpresa
durant l’acte i ha arribat cap al final. Els presentadors de l’acte, el
periodista Jordi Margarit i l’esportista Núria Picas, han demanat
silenci al públic i han saludat Junqueras i Forn, que han respost dient
‘bona tarda’ des de la presó. Vegeu ací el moment:
Els assistents han reaccionat amb aplaudiments i crits de ‘no esteu
sols’, que d’una cel·la estant s’han respost traient una tela groga per
la finestra.
Marta Lasalas
Lledoners. Divendres, 17 d'agost de 2018
La pluja que cau amb intensitat des de primera hora de la tarda no ha
impedit que l'independentisme hagi respost a la crida a concentrar-se
davant la presó de Lledoners. Amb cotxes i autocars, centenars de
persones s'han anat acostant davant del centre penitenciari a l'espera
de l'acte polític que encapçalarà el president, Quim Torra.
Protegits sota paraigües i armats d'impermeables, els concentrats omplen
l'espera amb crides de "llibertat presos polítics", "presos fora,
Llarena a la presó" o "us volem lliures" i encaixen amb humor els
ruixats que
