Puigdemont reclama que el jutge Macías s'aparti dels seus recursos al TC: va dir-li nazi

 

 

AMNISTIA

 

Boye demana al TC que jutge Macías s'aparti dels recursos d'empara de Puigdemont, Comín i Ponsatí per falta d'imparcialitat 

 

Mayte Piulachs
Foto: Carlos Baglietto
Barcelona. Dilluns, 16 de setembre de 2024. 08:38
Temps de lectura: 2 minuts 

El president a l’exili, Carles Puigdemont, i els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí han  presentat un escrit al Tribunal Constitucional (TC), en el qual reclamen que el jutge José María Macías s’aparti dels recursos d’empara que tots tres polítics de Junts tenen pendent que els resolgui l’òrgan de garanties, arran de la causa de  l'1-O al Suprem.  En un escrit,  presentat per l’advocat Gonzalo Boye i al qual ha tingut accés ElNacional.cat aquest dilluns, Puigdemont, Comín i Ponsatí sostenen que Macías ha perdut tota imparcialitat  exigible a un jutge perquè  els “ha comparat amb els nazis i s’ha definit com a “amic del jutge Llarena”, instructor la causa de l’1-O, a més de mantenir "una guerra oberta" contra  la llei d’amnistia. Per tot això, demanen que s’abstingui o serà recusat.

El jutge Macías va ser nomenat  el 30 de juliol passat nou membre del Tribunal Constitucional i  és el ponent assignat per analitzar el recurs contra la llei d’amnistia presentat  per diputats i senadors del PP, a més, del govern de Castellà i Lleó, en l’ofensiva dels populars. Macías no s’ha apartat d’analitzar la legalitat de la norma de l’oblit penal,  malgrat les valoracions que ha realitzat  i que recull l’escrit de Boye. Puigdemont i Comín, encara no han pogut demanar empara al TC perquè el Suprem no ha resolt la seva decisió de no aplicar-los la llei d’amnistia.

Les valoracions del jutge Macías

El TC afirma que Puigdemont i Comín són eurodiputats i per això no accepta el seu recurs contra la JEC

 

 

PROCÉS

 

 

El ple del Tribunal Constitucional afirma que Puigdemont i Comín actuen lliurement com a eurodiputats des del 2019 

 

Foto ACN

15-11-2022

 

 

 

Són eurodiputats i exerceixen lliurement. El Ple del Tribunal Constitucional (TC), en sentència el ponent de la qual ha estat el magistrat Cándido Conde-Pumpido, ha desestimat el recurs d'empara formulat pel president a l'exili Carles Puigdemont i l'exconseller Toni Comín en el qual qüestionaven la decisió de la Junta Electoral Central (JEC), ratificada judicialment, de no incloure'ls en la relació de diputats electes comunicada al Parlament Europeu per no haver realitzat l'acatament a la Constitució després de les eleccions celebrades el 26 de maig de 2019.

 

En una resolució comunicada aquest dimarts, el TC afirma que el Parlament Europeu, en sessió del 13 de gener de 2020, va acceptar la seva elecció com a diputats europeus amb efecte retroactiu a partir del 2 de juliol de 2019, i en conseqüència, des d'aquella data ambdós van ser autoritzats a assumir les seves funcions, a exercir el seu mandat representatiu i a ocupar els seus escons, exercint plenament des d'aleshores els drets corresponents al càrrec representatiu per al qual van ser elegits. I, en ser reconeguts com a eurodiputats, decau la pretensió principal d'empara i per això desestima el seu recurs.

 

L'Eurocambra, la JEC i Puigdemont

VÍDEO | Octuvre reivindica l’històric l’al·legat de Costa al TSJC: “Fa 36 hores que està fent saltar pels aires el sistema”

 

 

L’advocat i exvicepresident de la Mesa va apostar per “plantar-los cara” desmuntant “aquest simulacre de judici des de dins”

 

 

Carme Garau 07/10/2022

 

 

L'exvicepresident del Parlament Josep Costa, a la zona de lletrats, durant el judici al TSJC Data de publicació: dimecres 05 d’octubre del 2022, 10:58 Localització: Barcelona Autor: Jordi Borràs

 

 

El judici polític contra els membres de l’antiga Mesa del Parlament —Adriana Delgado, Roger Torrent, Eusebi Campdepadrós i Josep Costa— per haver permès debats sobre l’autodeterminació i la monarquia no ha fet més que evidenciar la podridura del sistema judicial i la manca de separació de poders.

 

Octuvre ha dedicat el seu nou vídeo a reivindicar el paper de l’advocat i exvicepresident de la Mesa, Josep Costa, qui a inicis del judici va decidir exercir la seva defensa. “Atès el cúmul de despropòsits comesos pel TSJC per arribar fins aquí, he decidit que la manera més disruptiva de plantar-los cara és anar a desmuntar aquest simulacre de judici des de dins”, va avisar Costa.

 

Tanmateix, ahir va deixar els magistrats amb un pam de nas i va renunciar a declarar com a acusat i a exercir la seva pròpia defensa. “Un tribunal amb la fotografia del rei espanyol

Nova ingerència de l’Estat: El TC anul·la articles de la llei catalana de comerç

 

 

El tribunal espanyol veu “invasió de competències estatals”

 

 

Agències 29/09/2022

 

 

 

 

 

El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha estimat el recurs d’inconstitucionalitat promogut pel Gobierno contra diversos articles de la llei catalana de comerç, serveis i fires i els ha anul·lat per “invasió de competències” de l’Estat. Segons el TC, la llei contravé la legislació bàsica estatal sobre horaris comercials. La sentència, però, veu constitucionals els articles sobre les rebaixes i sobre l’obligació dels establiments d’atendre en català els clients.

 

Amb aquesta decisió, s’anul·len els preceptes que redueixen el límit mínim establert per la normativa bàsica estatal pel que fa al nombre d’hores setmanals d’obertura. Igualment, s’han declarat inconstitucionals

L'altra cara d'Arnaldo: corrupteles, fundacions ocultes i articulista d'Aznar

 

 

TC

 

 

Núria Casas
Foto: EFE
Barcelona. Divendres, 12 de novembre de 2021. 10:37
Actualitzat: Divendres, 12 de novembre de 2021. 12:17
Temps de lectura: 5 minuts  

 

 

 

 

La vida d'Enrique Arnaldo Alcubilla dona per a uns quants fascicles. De sobte, molts dels continguts que ell mateix compartia a les xarxes socials, s'han esborrat. Però encara queden algunes pistes i sobretot el llegat d'estar implicat en diferents escàndols. Amb un compte de twitter actiu des del 2012, aquest nou membre del Tribunal Constitucional, es defineix als seus 64 anys com a professor Titular de Dret Constitucional de la Universitat Rey Juan Carlos i Delegat del Rector Relacions Institucionals. A partir d'aquí, la resta.

 

Fundacions i Palma Arena

 

Actualment, és vocal de tres fundacions, tot i no anomenar-les en la lectura del seu currículum al Congrés. En una d'elles, una mena de lobby jurídic, va col·locar com a patrons els seus amics Enrique López, secretari de Justícia del PP, i l'expresident balear Jaume Matas. Ara, comparteix aquest patronat amb el magistrat Manuel Marchena. Quedem-nos amb una d'elles:

L'independentisme fa pinya i plantarà la votació dels magistrats del TC

 

 

CONGRÉS DELS DIPUTATS

 

 

Nicolas Tomás
Foto: EFE
Madrid. Dimecres, 10 de novembre de 2021. 17:10
Actualitzat: Dimecres, 10 de novembre de 2021. 17:11
Temps de lectura: 2 minuts

 

 

 

El grup de la Llotja de Mar tornarà a fer pinya demà. Aquest cop, per a plantar la votació al Congrés dels Diputats dels nous magistrats del Tribunal Constitucional i dels nous membres del Tribunal de Comptes. Així ho confirmen fonts parlamentàries a ElNacional.cat, que denuncien tant el mètode d'elecció com els noms proposats pel PP a l'alt tribunal: Enrique Arnaldo i Concepción Espejel. L'acció serà secundada per 29 diputats, els d'ERC, Junts, el PDeCAT, la CUP, EH Bildu i el BNG, que encara estan debatent si marxaran l'hemicicle quan comenci aquest punt o hi intervindran. En qualsevol cas s'abstindran de participar de la votació, que és telemàtica.

 

El gest serà simbòlic si no va acompanyat d'un trencament de la disciplina de vot dins les formacions del govern espanyol. Perquè els nomenaments surtin endavant necessiten una

Victòria històrica de Valtònyc a Bèlgica: castigar les injúries a la corona viola la llibertat d’expressió

 

 

MÓN - EUROPA

 

 

El Tribunal Constitucional belga declara inconstitucional la llei de lesa majestat, equivalent a les injúries a la corona espanyoles 

 

Per: Redacció

28.10.2021  14:47

 

 

El Tribunal Constitucional de Bèlgica ha declarat contrària a la llibertat d’expressió la llei de lesa majestat, del 1847 i fins avui encara vigent, que preveia penes de presó per injúries a la corona, de sis mesos a tres anys, en l’article primer. El TC afirma que aquesta disposició de la llei és contrària a la constitució belga i al Conveni Europeu dels Drets Humans. És una decisió històrica forçada pel procés d’extradició de l’estat espanyol contra el raper Josep Miquel Arenas, àlies Valtònyc. Perquè el Tribunal d’Apel·lació de Gant va demanar al Constitucional que digués si era vàlida aquesta llei, és a dir, si era respectuosa amb la llibertat d’expressió. Perquè és la llei equivalent al delicte d’injúries a la corona espanyol. La decisió d’avui del TC belga tanca més la porta a la pretensió espanyola d’extradició de Valtònyc. El raper ha reaccionat a la sentència: 

 

 

  

Des de sempre he tingut clar que volia posar el meu cas en mans dels drets fonamentals per un benefici col•lectiu. Ho hem aconseguit, hem guanyat i Bèlgica elimina les injúries a la corona del codi penal. Jo no vaig acotar el cap però vosaltres no m'heu deixat sol. Gràcies. pic.twitter.com/QHmlZ1hLFx

— JOSEP VALTÒNYC (@valtonyc) October 28, 2021

 

El seu advocat Simon Bekaert se n’ha fet ressò:

Més magistrats sota sospita al TC mentre emergeix una guerra interna dins el tribunal

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

Vincles amb Zoido i amb la fiscal Madrigal i desqualificacions contra el nacionalisme entre els magistrats que deliberen sobre l'1-O

 

 

 

Per: Josep Casulleras Nualart

15.04.2021  01:50

 

 

Dels nou magistrats del Tribunal Constitucional espanyol que queden per a deliberar sobre els recursos dels presoners polítics i els exiliats sobre la causa del Primer d’Octubre, n’hi ha si més no quatre que tenen taques prou importants al seu expedient per a poder arribar a ser recusats. Són Pedro González-Trevijano, per uns articles previs i posteriors a l’aprovació de l’estatut de Catalunya referint-se als “nazionalistes” catalans, amb zeta, i abominant el dret de secessió; Andrés Ollero, per haver-los qualificat de supremacistes en un vot particular més recent; Santiago Martínez-Vares pels vincles estrets amb la família de l’ex-ministre Zoido; i la vice-presidenta, Encarnación Roca, per haver opinat públicament sobre la “desobediència” dels presos i per haver rebut un guardó remunerat de mans de la magistrada Ana Ferrer –membre del Tribunal del Suprem que va condemnar els presos– i de la fiscal que els acusava, Consuelo Madrigal.

 

Comença un efecte dòmino contra els magistrats del TC pel Primer d’Octubre

 

 

El TC ha entrat en un possible efecte dòmino que el podria deixar blocat en unes de les deliberacions més importants de la seva història, les que fan referència als recursos d’empara dels condemnats pel Suprem arran del procés independentista de Catalunya i dels exiliats. El quòrum per a poder resoldre un recurs és de dues terceres parts del ple. I dels

El PSC que volia passar pàgina del procés porta al TC la delegació de vot de Lluís Puig

 

 

Els socialistes s’erigeixen en els màxims representant de l’espanyolisme i inicien el primer litigi judicial contra la sobirania del Parlament de Catalunya en aquesta legislatura

 

 

Agències 14/04/2021

 

 

El president del grup parlamentari del PSC-Units, Salvador Illa, en comptes de dialogar i debatre opta per la via judicial.

 

 

El PSC, ara que juntament amb Vox, ha recollit bona part dels vots de Cs actua cada cop de manera més semblant al partit taronja. El seu cap de llista, Salvador Illa, es va passar la campanya del 14-F afirmant que ells volien passar pàgina del procés. I fan com Cs, que qüestionava la política identitària i no sabien parlar d’altra cosa. 

 

Els socialistes han presentat un recurs davant el Tribunal Constitucional (TC) contra la decisió de la Mesa del Parlament d’admetre la delegació de vot del diputat de Junts Lluís Puig, que resideix a Bèlgica, en el ple d’investidura, segons han explicat fonts socialistes a Europa Press.

 

Segons ha avançat ‘Vozpópuli’,

Comença un efecte dòmino contra els magistrats del TC pel Primer d’Octubre

 

 

OPINIÓ - ANÀLISI

 

 

La defensa de Puigdemont preveu la possibilitat de recusar més magistrats del TC per haver trencat públicament la imparcialitat  

 

Per: Josep Casulleras Nualart

08.04.2021  01:50

 

 

En pocs mesos han caigut dos dels magistrats del Tribunal Constitucional espanyol que deliberen sobre els recursos dels presoners polítics i els exiliats contra la causa pel Primer d’Octubre. Primer fou Antonio Narváez per haver dit, la tardor del 2017, que el referèndum havia estat un cop d’estat encobert, “molt més greu, per les conseqüències, que no pas el 23-F”. I ara, Cándido Conde-Pumpido, per unes declaracions fetes en aquell mateix moment, el novembre del 2017, en què deia que els presoners i els exiliats se situaven “al marge del dret” perquè agitaven “la bandera pretesament democràtica per a subvertir la constitució”. I fins i tot els assenyalava pels delictes de rebel·lió, sedició i malversació, pels quals justament en aquell moment començaven a ser perseguits. L’un i l’altre han acabat apartats arran de sengles recusacions que va presentar la defensa del president Carles Puigdemont, en veient la flagrant manca d’imparcialitat per a decidir sobre els recursos d’aquesta causa. I n’hi podria haver més, perquè, segons que ha pogut saber VilaWeb, la defensa de Puigdemont té localitzats més casos semblants entre els magistrats del ple del tribunal.

 

Podrien anar caient, doncs, l’un rere l’altre, en una mena d’efecte dòmino que va començar amb Narváez, i que va fixar un precedent que ha continuat amb Conde-Pumpido. Aquest efecte dòmino pot ser que no s’aturi, si s’aplica a més magistrats que haguessin fet

El TC manté les ordres de detenció de Puigdemont i Comín en territori espanyol

 

 

EXILI

 

 

Alba Domingo
Vídeo: EFE
Barcelona. Dimarts, 23 de març de 2021. 14:30
Actualitzat Dimarts, 23 de març de 2021. 14:30

 

 

 

El Tribunal Constitucional ha desestimat el recurs de súplica dels eurodiputats exiliats Carles Puigdemont i Toni Comín i manté les ordres de detenció contra ells en territori espanyol. Els magistrats han acordat per unanimitat rebutjar el recurs contra la resolució del 9 de setembre que denegava la suspensió de les ordres nacionals de detenció emeses pel Tribunal Suprem.

 

Això significa que el Constitucional manté vigents aquestes ordres en una nova interlocutòria, amb Cándido Conde-Pumpido com a ponent. "Si aquest tribunal aixequés les ordres

El TC avala la competència del Suprem per a jutjar els presos polítics i obre batalla judicial a Estrasburg

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

El tribunal desestima el recurs de la consellera Meritxell Borràs  

 

Per: Redacció

17.02.2021  15:02

 

 

El Tribunal Constitucional espanyol (TC) ha desestimat per unanimitat el primer recurs d’empara contra la sentència del procés: el de la consellera Meritxell Borràs, que qüestionava la competència del Tribunal Suprem espanyol per a jutjar el govern pel referèndum d’independència. D’aquesta manera, el tribunal ha avalat per unanimitat que el Suprem era competent per a jutjar la causa del Primer d’Octubre, cosa que obre la batalla judicial a Estrasburg.

 

Una conspiració de togues contra l’independentisme al TC que ara culmina | Anàlisi de Josep Casulleras

 

El 9 de gener proppassat, la justícia belga va retreure al Tribunal Suprem espanyol que

El TC refusa el recurs del president Torra contra la inhabilitació i obre la porta a la justícia europea

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

El magistrat Juan Antonio Xiol Ríos ha formulat un vot particular  

 

Per: Redacció

28.01.2021  15:42

 

 

El Tribunal Constitucional espanyol (TC) ha refusat el recurs d’empara del president Quim Torra contra la seva inhabilitació, dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i ratificada pel Tribunal Suprem espanyol. En un comunicat, l’oficina del president Torra ha destacat que la decisió del TC obre la porta a la justícia europea. “Si bé la desestimació de recursos anteriors al Tribunal Suprem ja habilitava la defensa per iniciar el procediment judicial europeu, la desestimació del recurs per part del TC dóna ara via lliure i plena força al plet europeu”, explica.

 

“El tribunal espanyol s’afegeix a la llarga llista d’omissions de dret que s’han produït en tot el procés repressiu contra el president Torra”, denuncia l’oficina del president. També diu

El TC diu que els ultratges a la bandera espanyola no són llibertat d'expressió

 

 

TRIBUNALS

 

 

Gemma Liñán
Barcelona. Dimarts, 15 de desembre de 2020. 15:19
Actualitzat Dimarts, 15 de desembre de 2020. 15:38

 

 

 

 

 

 

El ple del TC ha resolt per majoria que els ultratges a la bandera espanyola no estan emparats per la llibertat d'expressió. 

 

El Tribunal Constitucional s'ha dividit en dos blocs en aprovar, per un sol vot, una sentència que estableix que els ultratges a la bandera d'Espanya constitueixen un delicte en no estar emparats per la llibertat d'expressió.

 

La resolució de ple s'ha pres amb cinc vots particulars. Concretament, els vots són dels magistrats

El TC admet el recurs de Junqueras contra la prohibició de jurar com eurodiputat

 

 

PROCÉS

 

 

El Nacional
Foto: ACN
Barcelona. Divendres, 30 d'octubre de 2020. 14:56
Actualitzat Divendres, 30 d'octubre de 2020. 15:16

 

 

 

 

 

El ple del Tribunal Constitucional ha admès a tràmit per unanimitat el recurs d'empara d'Oriol Junqueras contra les interlocutòries de 14 de juny de 2019 i 9 i 22 de gener de 2020 de la sala penal del Tribunal Suprem, que li van denegar un permís penitenciari extraordinari, sent ja eurodiputat electe, per acudir a la Junta Electoral Central (JEC) a prestar jurament o promesa d'acatament a la Constitució. Junqueras considera que s'ha pogut vulnerar la seva immunitat de desplaçament dels eurodiputats i el dret a l'exercici del càrrec representatiu.

 

L'Alt Tribunal sosté que concorre en el recurs una especial transcendència constitucional perquè planteja un problema o afecta una faceta d'un dret fonamental sobre el qual no hi ha doctrina d'aquest tribunal. S'acorda dirigir atenta comunicació a la sala penal del Tribunal Suprem perquè remeti certificació o fotocòpia adverada de les interlocutòries impugnades. També s'ha emplaçat prèviament els qui hagin estat part en aquest procediment.

 

Un altre recurs

Opinió contundent Josep Casulleras Nualart : Exploreu el camí que va obrir Marchena sense saber-ho

 

 

OPINIÓ - OPINIÓ CONTUNDENT

 

 

 

«Aquella sentència es podia convertir en una arma fenomenal perquè l’independentisme acorralés l’estat de dret espanyol»

 

 

 

 

 

Per: Josep Casulleras Nualart 

14.10.2020  10:28

 

 

 

Ara fa un any que Manuel Marchena i companyia tenien una tasca ben difícil. Havien d’argumentar jurídicament en la sentència contra els presoners polítics una condemna per sedició per a la qual no hi havia arguments jurídics. Havien de justificar una condemna política en un estat de la Unió Europea amb una figura jurídica tan insòlita com la sedició. I això després d’haver castigat prèviament els presos, durant la llarga fase d’instrucció, a l’arraconament de la vida política i pública derivats d’una acusació i d’un processament per rebel·lió. Però la rebel·lió era massa escandalosa i poc homologable a Europa perquè fos el resultat de la sentència, i tanmateix calia trobar la mesura d’escarment i condemna necessaris per a satisfer l’estat profund que havia mogut la maquinària venjativa per l’1-O, és a dir, que impliqués anys de presó i d’inhabilitació. El resultat fou un nyap jurídic; encara més, una vergonya, en paraules del prestigiós jurista Luigi Ferrajoli. Però aquella sentència, amb tota l’arbitrarietat, voluntat d’humiliació i feblesa jurídica que contenia, podia esdevenir una arma fenomenal perquè l’independentisme acorralés l’estat de dret espanyol en el terreny jurídic internacional.

 

 

Aquells dies d’octubre no hi havia tan sols l’oportunitat d’exercir al carrer els drets que la sentència negava, la desobediència civil com a mètode legítim de protesta, sinó que s’obria una via jurídica potentíssima per a activar

Última hora : El TC preveu mantenir l'ordre de detenció de Puigdemont a Espanya malgrat la immunitat com a eurodiputat

PROCÉS CATALÀ

La qüestió està deliberada però l'escrit encara no està signat per tots els magistrats

per NacióDigital , 10 de setembre de 2020 a les 19:06

Carles Puigdemont durant l'acte a Brussel·les | ACN

  





El Tribunal Constitucional (TC) preveu mantenir vigent l'ordre de detenció de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont a Espanya, segons publica El País i ha confirmat l'ACN de fonts properes a l'alt tribunal. Aquestes fonts han explicat que la qüestió ja ha estat deliberada, tot i l'escrit encara està pendent de ser signat per tots els magistrats. L'ordre també afectaria l'exconseller de Salut Antoni Comín. Ambdós van ser declarats en rebel·lia pel Tribunal Suprem, que no els va poder jutjar amb la resta de membres del Govern en el judici de l'1-O.





Segons El País, el TC també hauria decidit rebutjar que sigui procedent en aquesta fase

El TC revisarà la fórmula de jurament dels diputats independentistes

El Constitucional admet a tràmit el PP i Ciutadans

Façana de la seu del Tribunal Constitucional, a Madrid (ACN)

per Quico Sallés

Barcelona.09 de setembre de 2020 13:25 





Nou front revisionista de l'autonomia del poder legislatiu. El ple del Tribunal Constitucional -per majoria de 8 vots a favor dels 12 membres- ha admès a tràmit els recursos d'empara presentats pel PP i Ciutadans contra els Acords de la presidenta de Congrés dels Diputats, Meritxell Batet, que van validar els juraments emesos per determinats diputats i senadors, com ara els representants dels partits independentites.



En el recurs, Pp i C's van qüestionar les fórmules utilitzades pels electes alhora de fidelitzar el seu càrrec. El Constitucional, no sense un debat previ intens,  aprecia que en els recursos

ITW creu que el TC hauria d’anul·lar la sentència de l’1-O per la seva doctrina sobre drets fonamentals

PAÍS - PRINCIPAT

La jurista Mercè Barceló avisa que el Tribunal d'Estrasburg 'normalment' tomba les condemnes que tenen 'efectes dissuasius' 

Per: ACN

29.06.2020  13:14

La catedràtica de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i portaveu d’International Trial Watch (ITW), Mercè Barceló, afirma que el Tribunal Constitucional espanyol (TC) hauria d’anul·lar la sentència del Suprem contra el procés ‘en aplicació exacta de la doctrina que fins ara ha mantingut’ en matèria de drets fonamentals. Ho ha dit a la Comissió d’estudi sobre els Drets Civils i Polítics al parlament, on ha presentat l’informe d’ITW sobre el judici. Barceló ha assenyalat que ‘el TC té una doctrina molt establerta’ sobre la qüestió i que estableix que ‘l’exercici d’un dret fonamental mai no pot ser objecte de sanció’.

‘Si hi ha un exercici de dret fonamental, no hi ha una infracció de cap tipus’, ha assegurat, i ha defensat que els actes pels quals han estat jutjats i condemnats diversos consellers de la Generalitat; la presidenta del parlament Carme Forcadell; el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i l’ex-president de l’ANC, Jordi Sànchez, queden emparats com

El TC declara inconstitucionals diversos articles de la Llei del Codi Tributari de Catalunya

El tribunal al servei del Gobierno ha estimat parcialment el recurs de l’estat contra les lleis de desconnexió aprovades pel Parlament el 2017

Agències 22/06/2020

Imatge de la façana del Tribunal Constitucional

El ple del Tribunal Constitucional ha declarat inconstitucionals per unanimitat diversos articles de la llei de Codi Tributari de Catalunya que el Gobierno havia recorregut. El TC ha estimat parcialment el recurs de l’executiu contra la norma aprovada pel Parlament el juliol del 2017 en el marc de les anomenades “lleis de desconnexió”. L’alt tribunal ja va acordar per unanimitat suspendre cautelarment alguns dels preceptes de la llei el setembre del 2017, tot i que en va donar per bons d’altres. La normativa contenia el disseny dels organismes que formen part de l’estructura institucional del que havia de ser la futura Hisenda Catalana i donava cobertura a l’Agència Tributària de Catalunya.

En una sentència feta pública aquest dilluns, el ponent de la qual ha estat el magistrat Cándido Conde-Pumpido, el TC remarca que les normes tributàries autonòmiques de caràcter general que regulin o vagin en contra dels preceptes de l’estatal seran inconstitucionals i, per tant,