Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris article. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris article. Mostrar tots els missatges

dilluns, 22 de juny del 2020

El TC declara inconstitucionals diversos articles de la Llei del Codi Tributari de Catalunya




El tribunal al servei del Gobierno ha estimat parcialment el recurs de l’estat contra les lleis de desconnexió aprovades pel Parlament el 2017







Agències 22/06/2020






Imatge de la façana del Tribunal Constitucional







El ple del Tribunal Constitucional ha declarat inconstitucionals per unanimitat diversos articles de la llei de Codi Tributari de Catalunya que el Gobierno havia recorregut. El TC ha estimat parcialment el recurs de l’executiu contra la norma aprovada pel Parlament el juliol del 2017 en el marc de les anomenades “lleis de desconnexió”. L’alt tribunal ja va acordar per unanimitat suspendre cautelarment alguns dels preceptes de la llei el setembre del 2017, tot i que en va donar per bons d’altres. La normativa contenia el disseny dels organismes que formen part de l’estructura institucional del que havia de ser la futura Hisenda Catalana i donava cobertura a l’Agència Tributària de Catalunya.



En una sentència feta pública aquest dilluns, el ponent de la qual ha estat el magistrat Cándido Conde-Pumpido, el TC remarca que les normes tributàries autonòmiques de caràcter general que regulin o vagin en contra dels preceptes de l’estatal seran inconstitucionals i, per tant,

dijous, 2 de maig del 2019

L’article escandalós d’un membre de la Junta Electoral espanyola contra Puigdemont



MÓN - ESPANYA






El vocal de la Junta Electoral proposat per Ciutadans admetia fa uns mesos que era impossible impedir que Puigdemont es presentés a les europees sense reformar la LOREG 







Andrés Betancor, vocal de la Junta Electoral espanyola a proposta de Ciutadans







Per: Redacció

02.05.2019  10:23




Andrés Betancor, vocal de la Junta Electoral espanyola a proposta de Ciutadans, es queixava en un article a finals de gener —’Puigdemont, inelegible‘— que no es podia impedir que el president de la Generalitat es presentés a les eleccions europees. En aquest sentit, el vocal argumentava que l’ordenament jurídic espanyol no estava preparat per fer front a una situació excepcional com la de Puigdemont, Comín i Ponsatí.



Tanmateix, tot i admetre que no es podia evitar que concorrin als comicis, Betancor va votar dilluns a favor d’excloure’ls dels comicis.



La Junta Electoral espanyola, un àrbitre parcial i viciat políticament 






En aquell text publicat al digital Expansion, Betancor explicava que l’article 6 de la llei orgànica del règim electoral general (LOREG), que prohibeix que els condemnats per terrorisme o rebel·lió concorrin en comicis, no es pot aplicar al president i als consellers a

dimarts, 30 d’abril del 2019

El Consell per la República i l’ANC impulsen una iniciativa europea per a demanar l’aplicació de l’article 7 de la UE a Espanya



MÓN - EUROPA






La Comissió Europea haurà de validar la iniciativa i després començarà el procés de recollida d'un milió de signatures














Per: Redacció

30.04.2019  18:26





El Consell per la República i l’ANC presentaran dijous una Iniciativa Ciutadana Europea perquè s’apliqui l’article 7 del Tractat de Lisboa a Espanya per a ‘democratitzar el Regne d’Espanya’ i perquè reconegui el dret d’autodeterminació. Aquest article permet la sanció contra un estat membre quan es cometen violacions dels principis que protegeix la UE.



Concretament, asseguren que s’han produït ‘greus violacions’ de l’article 2 del Tractat de Lisboa, relatiu a la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, la igualtat, l’imperi de la llei i el respecte pels drets humans i les minories. L’últim exemple d’això, diuen, és la decisió d’ahir de la Junta Electoral espanyola d’excloure Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí de les eleccions europees.



L’objectiu és aconseguir un milió de signatures que forcin la Comissió Europea a pronuciar-se i per a ‘continuar la internacionalització’ de la causa catalana pel dret d’autodeterminació. El primer pas serà que la Comissió accepti en un termini de dos mesos si la iniciativa entra dins de les seves competències, i després s’obrirà un període d’un any per a fer campanya i

dimecres, 20 de març del 2019

El demolidor article de 'Der Freitag' sobre el judici: "Clavegueres de l'Estat"



JUDICI AL PROCÉS





Lluís Bou
Barcelona. Dimecres, 20 de març de 2019
















El diari Der Freitag ha publicat un contundent article del professor de la Universitat Lliure de Berlín Eckart Leiser, que relaciona el judici al procés amb les "clavegueres de l'Estat", que remarca que tenen grans ramificacions a Espanya. Afirma que l'Estat de dret a Espanya "fa pudor".



El diari recorda que a Espanya ja es va parlar de "guerra bruta" en l'operació Kitchen, relacionada amb l'espionatge al dirigent del PP Luis Bárcenas, i també amb la "brigada especial de la policia" que hauria creat el llavors ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, per espiar rivals polítics, entre ells els independentistes. "Aquesta tropa, que va actuar sense autoritat judicial, va elaborar una sèrie d'acusacions de corrupció contra persones conegudes com Artur Mas, Xavier Trias i altres membres de partits catalans, que van resultar ser falses", assenyala.



Der Freitag apunta que amb el judici als presos polítics s'ha vist que no eren les úniques "cloaques" que existien. "En el període previ a la votació sobre la independència, que va ser l'1 d'octubre del 2017, més de 40 alts funcionaris del Govern van ser interrogats per la

dijous, 1 de març del 2018

La rialla a punta de pistola, el gos d’Abu Ghraib i els inquisidors de Llarena, al primer ple del parlament



PAÍS - PRINCIPAT







Crònica d'una sessió parlamentària plena de cinisme, filibusterisme, xantatge jurídic, violència verbal i ridiculització dels represaliats.








La cap de files de Ciutadans, Inés Arrimadas, al costat d'un llaç groc (Fotografia d'Albert Salamé).








diumenge, 22 d’octubre del 2017

Un article a 'Newsweek' demana l'abdicació de Felip VI per resoldre la crisi catalana



INDEPENDÈNCIA






El Nacional
Foto: EFE
Barcelona. Diumenge, 22 d'octubre de 2017




















"El Rei Felip ha d'abdicar per a resoldre la crisi constitucional d'Espanya". Així es titula l'article que José Buscaglia, professor de la Universitat Northeastern de Boston, publica a la revista nord-americana Newsweek, on proposa la renúncia del monarca espanyol com a últim intent per evitar la independència catalana. Segons l'acadèmic, una independència catalana seria un escenari "perillós", perquè podria desencadenar un efecte dominó a la resta de l'Estat espanyol i fins i tot a altres països europeus.



Després de fer un repàs dels últims anys de la política catalana, i del desenvolupament de l'1-O ("una brutalitat policíaca mai vista a Espanya des de la dictadura de Franco"), el professor es fixa en l'"estranya aparició" televisiva del rei espanyol, que "va demanar al Govern català tornar a la legalitat constitucional i no va disculpar-se per la campanya de terror impulsada per la

dimarts, 15 d’agost del 2017

Elucubracions d’estiu (2). Per Pere Pugès



OPINIÓ - OPINIÓ CONTUNDENT







«El final no és aconseguir un estat independent en forma de república i prou, sinó construir un nou estat, veritablement nou, que respongui a les exigències del segle XXI».
















Enllaç a  Elucubracions d’estiu (1) : Elucubracions d’estiu (1)




divendres, 7 de juliol del 2017

L'article 155 cau del guió del govern espanyol: una via incerta en sis claus



REFERÈNDUM







És un punt del text constitucional ambigu i no s'ha aplicat mai

La gran incògnita que comporta l'aplicació és l'endemà: l'escenari que s'entreveu immediatament després de suspendre l'autonomia és tèrbol

Rajoy i Sánchez fan front comú contra el referèndum: «És il·legal»








| 06/07/2017 a les 22:05h







Pedro Sánchez i Mariano Rajoy, en una imatge d'arxiu a la Moncloa | Europa Press








L'aplicació de l'article 155 de la Constitució per posar fi a la "rebel·lió" de la Generalitat ha estat un espantall des de l'inici del procés sobiranista. Però la seva aplicació planteja massa dubtes i l'executiu de Mariano Rajoy no vol donar passes en fals. Després de la reunió d'avui entre el president del govern i el "renascut" secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, encara sembla menys probable el recurs a un article que molts esmenten però pocs han llegit amb cura.  El líder socialista assegura, com Rajoy, que el referèndum és "il·legal", però demana al president del govern que mogui fitxa. 




La portaveu del grup socialista al Congrés, Margarita Robles, ha estat qui ha explicitat el rebuig del seu partit a recórrer al 155, una via que, d'altra banda, en la reunió d'avui, Rajoy no ha plantejat en cap moment a Sánchez. En els cercles governamentals cada cop hi ha menys gent que defensa la seva aplicació. Un fet sembla clar: independentment de l'abast final de la seva aplicació, la càrrega simbòlica d´invocar el 155 és una cosa que inquieta a La Moncloa.
 


Per si hi hagués encara dubtes, avui mateix, el líder de Ciutadans, Albert Rivera, s'ha posicionat clarament per descartar l'ús de l'article 155. Segons el dirigent del partit taronja, enfront el desafiament sobiranista, ni s'ha de cridar ni anar al 155 perquè l'Estat recuperi competències que impedeixin la realització del referèndum.    




1. INÈDIT: Un article massa ambigu que no s'ha aplicat mai

dimarts, 9 de maig del 2017

Sor Marta, punt final. Per José Antich



EDITORIAL







"Moltes cancelleries comencen a manifestar obertament que el camí emprès per les autoritats espanyoles és equivocat"








José Antich
Barcelona. Dilluns, 8 de maig de 2017
















Quan la caiguda de la família Pujol-Ferrusola sembla haver arribat a la seva fi, una nova notícia acaba esquitxant d'una o una altra manera algun dels membres del clan. L'última que acaba de donar a conèixer la UDEF és de les que posa els pèls de punta i ens ensenya com la realitat moltes vegades és capaç de superar la ficció. Difícilment el director d'un programa com Polònia, Toni Soler, hauria pogut pensar per a un capítol del reeixit espai d'humor polític una manera de relacionar-se amb una entitat bancària com la ideada per Marta Ferrusola a l'hora de redactar en notes de pròpia mà les instruccions a la Banca Reig d'Andorra, amb la qual operava el 1995. Ella era la "mare superiora de la congregació", el responsable de l'entitat bancària era el "reverend mossèn", el seu fill Jordi "el capellà de la parròquia" i els diners a transferir tenien com a unitat de compte no la pesseta, que era la moneda de circulació d'ús corrent en aquells anys, sinó el "missal", el llibre litúrgic per a la celebració de la missa en el ritu romà. Així, dos missals eren dos milions de pessetes i "el traspàs de dos missals de la meva biblioteca a la biblioteca del capellà" significava traspassar dos milions del seu compte corrent al de Júnior (JPF).



El fet que la notícia s'hagi conegut el dia de la declaració al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la secretària primera de la Mesa, Anna Simó, per haver facilitat la discussió i votació a la Cambra catalana del procés constituent no resta ni importància ni gravetat a una i una altra notícia. És clar que el dia ha estat acuradament escollit per rebaixar l'impacte de la compareixença de Forcadell en seu judicial, tota una anomalia en

dimarts, 11 d’abril del 2017

Spain? I don't get it. Per Germà Capdevila



«Per a un politòleg britànic unionista el comportament de l'estat espanyol resulta incomprensible»



 
| 10/04/2017 a les 22:00h





Un professor de Ciència Política d'una universitat londinenca em va tornar la visita aquest cap de setmana. Acostumem a compartir les nits electorals britàniques a la London School of Economics i –tot i no coincidir gairebé mai amb les seves opinions– gaudeixo molt de  la seva companyia, car és un conversador formidable.

Ell és un unionista convençut, tant en el cas escocès com en el cas català. No entén la dèria aquesta de voler fer un estat nou, quan els avantatges de tenir-ne un ja no són tan evidents com en els segles XIX i XX.


dilluns, 3 d’abril del 2017

L’històric article a The Guardian del 1977: ‘Catalunya hauria de ser lliure’



PAÍS - PRINCIPAT






Fa quaranta anys que el periodista Mark Arnold-Forster publicava un article relacionant la demanda espanyola sobre Gibraltar amb Catalunya 















03.04.2017  16:07





Ara que la tensió entre el Regne Unit i Espanya ha pujat arran de la situació en què quedaria Gibraltar després del Brexit, un lector, David d’Enterria, ha fet arribar a VilaWeb un article d’ara fa just quaranta anys, publicat al diari The Guardian, titulat: ‘La demanda d’independència dels catalans’. L’autor, el periodista Mark Arnold-Forster, exposava la incongruència de l’argument espanyol per a recuperar la sobirania sobre Gibraltar basant-se en una suposada caducitat del Tractat d’Utrecht (1713) i, en canvi, negar la possibilitat d’independència de Catalunya.



En aquest article, publicat el 20 d’abril del 1977, Arnold-Forster deia: ‘De conformitat amb aquell Tractat, Espanya va cedir Gibraltar a Gran Bretanya “amb tota mena de drets i per sempre” i va incorporar Catalunya a Espanya per un període similarment indefinit. Espanya no pot beneficiar-se per ambdós cantons, argumenten els catalans. O Gibraltar és espanyol i Catalunya és lliure, o bé Gibraltar és britànic i Catalunya és espanyola’.



El periodista explicava que el Tractat ‘ja no té validesa legal i és un anacronisme històric’, segons les

Digo Diego. Per Germà Capdevila



«En política internacional, les declaracions més contundents escrites amb la mà són esborrades amb el colze amb una tranquil·litat absoluta. Per això cap amenaça no és creïble»








| 02/04/2017 a les 22:02h



 Belgrad, 21 de juny de 1991. James Baker, secretari d'Estat del govern dels Estats Units d'Amèrica, visita la capital d'una Iugoslàvia en procés de descomposició, i fa una declaració clara i contundent, sense escletxes: “Donem suport a la integritat territorial i la conservació de Iugoslàvia. No reconeixerem la independència d'Eslovènia ni donarem suport a cap acció unilateral.”





Ljubljana, 25 de juny de 1991. Tres dies després de la visita de Baker, el Parlament d'Eslovènia aprova la Carta Bàsica Constitucional –una llei de transitorietat– de Sobirania i Independència de la República d'Eslovènia. L'endemà, es declara la independència.

dimecres, 29 de juny del 2016

El Constitucional aixeca la suspensió dels articles impugnats del departament d’Exteriors



PAÍS

TC manté encara la suspensió a l'incís 'Afers Exteriors' amb caràcter nominal i només pel departament.





El conseller d'Exteriors, Raül Romeva



Per: Redacció 

29.06.2016  16:17



El Tribunal Constitucional ha aixecat avui la suspensió dels articles sobre el departament d’Exteriors de la Generalitat que havia impugnat el govern de l’estat espanyol, segons que ha avançat TV3. TC manté encara la suspensió a l’incís ‘Afers Exteriors’ amb caràcter nominal i només pel departament. El constitucional assegura que el departament que encapçala Raül Romeva actua i ha actuat amb plena empara legal i amb normalitat.


—Podeu llegir ací el un resum de la interlocutòria:

dijous, 21 d’abril del 2016

L'únic camí és la unilateralitat. Per Germà Capdevila

| 21/04/2016 a les 00:00h

«Puigdemont ha parlat amb el líders dels quatre partits espanyols que representen més del 80% dels vots a Espanya, i el resultat és clar: no hi haurà negociació abans del trencament»






Germà Capdevila
L'important de la reunió dels presidents Rajoy i Puigdemont és la forma, més que no pas el contingut. Una mena de diàleg de sords que ha servit per constatar que l'únic acord és que estan en desacord. En tot. En un clima de cordialitat, això sí, que és molt positiu.

Amb aquesta trobada el govern català ha de tancar una carpeta definitivament. Ha quedat palès que no hi ha cap possibilitat d'impulsar una negociació prèvia al trencament amb Espanya.

Puigdemont s'ha reunit amb els líders dels partits que representen més del 80% dels vots a Espanya. Tres d'ells –PSOE, PP i Ciudadanos– que sumen el 65% dels sufragis a les darreres eleccions, han manifestat clarament al president català que no hi ha cap predisposició al diàleg, que la voluntat de la majoria absoluta del Parlament no té cap valor, i que faran servir totes les eines al seu abast per avortar el procés català.

El quart partit, Podemos, és partidari d'un referèndum, perquè el seu és un unionisme democràtic que accepta que el poble pugui decidir, però ho ha deixat a les mans d'un hipotètic acord entre En Comú Podem i el PSC, que Miquel Iceta ja ha dit que és impossible.

En resum, l'únic camí cap a l'Estat propi és la unilateralitat. El full de ruta preveu tots els passos necessaris per assolir la independència sense acord amb l'Estat. La negociació, imprescindible perquè tot acabi bé, només es produirà quan Catalunya ja s'hagi declarat independent i pugui seure amb Madrid en una taula de negociació europea, per acordar els termes del divorci en peu d'igualtat. Som-hi, doncs, que 15 mesos passen volant.


Enllaç article :


dimecres, 4 de novembre del 2015

Albiol: ‘No veuria cap problema que s’apliqués l’article 155 de la constitució’

Dimecres  4.11.2015  10:23

PAÍS




Xavier Garcia-Albiol


El dirigent del PP de Catalunya Xavier Garcia Albiol ha declarat avui que no tindria pas cap problema que el govern espanyol apliqués l’article 155 de la constitució a Catalunya, la qual cosa implicaria la intervenció de l’autonomia, si Junts pel Sí i la CUP ‘continuen en la mateixa direcció’.

En declaracions a Catalunya Ràdio, Albiol ha opinat que l’article 155 no implica necessàriament la suspensió de l’autonomia.

dijous, 29 d’octubre del 2015

Artur Mas demana a Europa que intervingui en el procés, amb un article a Le Monde

Dijous  29.10.2015  12:53

PAÍS







El president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, ha publicat un article al diari Le Monde, en què demana a la UE que s’impliqui en el procés català cap a la independència: ‘Estem convençuts que, dialogant constructivament amb les institucions afectades a Espanya, Europa i més enllà, podrem obtenir un resultat negociat beneficiós per a totes les parts’, diu. I critica la ‘intransigència’ de l’estat espanyol, que dificulta que es creï un clima de diàleg.

Assegura que el 27-S els catalans van donar ‘un mandat democràtic clar per a començar un procés polític responsable i negociat que acabarà amb la creació d’un estat català independent’. ‘Com a

dimecres, 21 d’octubre del 2015

Les quatre armes jurídiques del govern espanyol per a atacar l’independentisme

Dimecres  21.10.2015  02:00

PAÍS

L'estat espanyol branda l'article 155 de la seva constitució, però ha previst més recursos legals. 

 

 


Rafael Catalá jura com a ministre de Justícia espanyol.

L’estat espanyol cerca la manera de fer descarrilar el procés cap a la independència. Això no és cap novetat, però la majoria social certificada amb les eleccions el 27 de setembre ha fet créixer els temors del govern espanyol per la via unilateral del nou govern català. Ara més que mai, el govern espanyol ha brandat l’article 155 de la constitució espanyola, que preveu de suspendre una autonomia ‘si no compleix les obligacions que la constitució o altres lleis li imposin, o actua de manera que atempti greument contra l’interès general d’Espanya’. El ministre de Justícia espanyol, Rafael Catalá, i la vice-presidenta Soraya Sáenz de Santamaría han afirmat fa poc que els articles de la constitució han de ser aplicats en cas que algú no la compleixi. Però aquesta via no és l’única que ha previst el govern espanyol per provar de frenar la secessió de Catalunya aquests mesos vinents.

El 155

divendres, 16 d’octubre del 2015

La Moncloa recorda que té a punt totes les eines per suspendre l'autonomia de Catalunya ràpidament

MARIONA FERRER I FORNELLS Madrid






El discurs de la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, aquest cop ha canviat. Si fins ara havia intentat minimitzar la possibilitat d'aplicar l'article 155 de la Constitució, que contempla la suspensió de l'autonomia, a Catalunya, aquest divendres ha ratificat les paraules del ministre de Justícia, Rafael Catalá, que ahir, dijous a la nit, va amenaçar de nou en aplicar aquest article "si arriba el moment".

Catalá no descarta d’aplicar a Catalunya l’article 155 de la constitució ‘si calgués arribar-hi’

Divendres  16.10.2015  07:00

PAÍS





El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha advertit en una entrevista a Onda Cero que ‘si calgués arribar-hi’, l’executiu espanyol hauria d’aplicar l’article 155 de la constitució per a suspendre l’autonomia de Catalunya. Catalá ha recordat que el 155 és un article vigent que ‘és a la constitució’ i que fins ara no ha calgut aplicar perquè ‘no s’han produït els supòsits que preveu’, que són ‘incompliments greus d’obligacions per part de les institucions’. Amb tot, ha apuntat que hi ha ‘mecanismes anteriors’ que permeten ‘el normal funcionament de les institucions’.

En una entrevista a ‘La Brújula’ d’Onda Cero, Catalá ha fet referència també a les concentracions de suport a Mas i ha assegurat que malgrat que ‘alguns pretenguin generar influència, pressió i setge físic fins i tot en alguna ocasió’, la Justícia actua de manera independent. Segons el ministre, el fet que Mas declari com a encausat davant un tribunal és quelcom que ‘entra dins les regles del joc’. ‘Ningú no es troba per damunt de la llei’ i per tant si es produeix la inhabilitació d’Artur Mas seria ‘la conseqüència d’una condemna per haver comès un acte il·lícit’ i es posaria de manifest que ‘ha actuat al marge de la llei’, i que ‘la democràcia funciona a Espanya’.

dilluns, 14 de setembre del 2015

Mofes a Twitter pel títol de l’últim article de Pablo Iglesias a El País

Dilluns, 14 de setembre de 2015 11:15 h

El líder de Podemos s’intenta apropiar del nou número 1 dels laboristes britànics en la columna d’opinió


Pablo Iglesias surt escaldat a les xarxes socials per enèsima vegada. El líder de Podemos ha publicat un article d’opinió al diari El País parlant del nou cap dels laboristes britànics titulat “El Pablo Iglesias británico”. Un gest que s’ha interpretat per alguns usuaris de Twitter com a molt egocèntric i que ha portat molts comentaris irònics. Un d’ells, de la tertuliana Pilar Rahola, que ha dit a RAC1 que “té un atac d’importància i no l’acaba de superar”. 






Corbyn, tres dècades en política

Un nou exercici d’'humilitat i modèstia', populisme, egolatria, demagògia, ridícul... Són moltes les valoracions dels tuitaires sobre el sorprenent títol d’Iglesias, sobretot pel fet que deixi a Jeremy Corbyn com si fos un dels seus seguidors quan té 66 anys i la seva experiència en política té més de tres dècades. Les piulades a la xarxa, però, tenen una tendència majoritària: modificar de manera burlesca el títol de l’article canviant de personatge, però mantenint la cara visible de Podemos.

Iglesias, al mateix nivell de Martin Luther King, Cervantes o Jesús