Sor Marta, punt final. Per José Antich

EDITORIAL

"Moltes cancelleries comencen a manifestar obertament que el camí emprès per les autoritats espanyoles és equivocat"

José Antich
Barcelona. Dilluns, 8 de maig de 2017

Quan la caiguda de la família Pujol-Ferrusola sembla haver arribat a la seva fi, una nova notícia acaba esquitxant d'una o una altra manera algun dels membres del clan. L'última que acaba de donar a conèixer la UDEF és de les que posa els pèls de punta i ens ensenya com la realitat moltes vegades és capaç de superar la ficció. Difícilment el director d'un programa com Polònia, Toni Soler, hauria pogut pensar per a un capítol del reeixit espai d'humor polític una manera de relacionar-se amb una entitat bancària com la ideada per Marta Ferrusola a l'hora de redactar en notes de pròpia mà les instruccions a la Banca Reig d'Andorra, amb la qual operava el 1995. Ella era la "mare superiora de la congregació", el responsable de l'entitat bancària era el "reverend mossèn", el seu fill Jordi "el capellà de la parròquia" i els diners a transferir tenien com a unitat de compte no la pesseta, que era la moneda de circulació d'ús corrent en aquells anys, sinó el "missal", el llibre litúrgic per a la celebració de la missa en el ritu romà. Així, dos missals eren dos milions de pessetes i "el traspàs de dos missals de la meva biblioteca a la biblioteca del capellà" significava traspassar dos milions del seu compte corrent al de Júnior (JPF).



El fet que la notícia s'hagi conegut el dia de la declaració al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la secretària primera de la Mesa, Anna Simó, per haver facilitat la discussió i votació a la Cambra catalana del procés constituent no resta ni importància ni gravetat a una i una altra notícia. És clar que el dia ha estat acuradament escollit per rebaixar l'impacte de la compareixença de Forcadell en seu judicial, tota una anomalia en
democràcies del nostre entorn. Però això no pot ni ha de tapar el comportament de qui va dirigir durant 23 anys la Generalitat i va voler ser un referent moral i ètic de Catalunya. Avui ja sabem que això no ha estat així, ni de bon tros. També sabem que les martingales de Marta Ferrusola no acabaran esquitxant el moviment independentista que res no té a veure amb els presumptes delictes de la família Pujol.



Aquest és un dels errors que més vegades s'ha produït des que es va conèixer el cas de la fortuna de la família Pujol a Andorra: pensar que la caiguda de l'expresident i la seva família comportaria la consegüent caiguda de l'independentisme. Avui, Pujol no només no forma part d'aquest moviment sinó que molts dels seus actors estan molt allunyats del pujolisme i també de la corrupció política i dels diferents casos judicials que hi ha en marxa.



Posades les coses al seu lloc, caldrà continuar insistint que els processos judicials amb què s'aborda la situació política a Catalunya no deixen de ser un camí a la desesperada per part de l'Estat que, lluny de rebaixar la internacionalització del conflicte, no fa sinó amplificar-lo. I incomodar moltes cancelleries que comencen a manifestar obertament que el camí emprès per les autoritats espanyoles és equivocat. I a posar negre sobre blanc en alguns papers oficials les converses que mantenen amb les autoritats catalanes.







Enllaç article :

http://www.elnacional.cat/ca/editorial/jose-antich-sor-marta-punt-final_156378_102.html