Elucubracions d’estiu (2). Per Pere Pugès

OPINIÓ - OPINIÓ CONTUNDENT

«El final no és aconseguir un estat independent en forma de república i prou, sinó construir un nou estat, veritablement nou, que respongui a les exigències del segle XXI».

Enllaç a  Elucubracions d’estiu (1) : Elucubracions d’estiu (1)

Per: Pere Pugès
 

14.08.2017  22:00

Fem un procés singular i únic. De fet, també ho han estat tots els processos d’independència que s’han viscut fins ara, sobretot quan no es deriven de situacions colonials diguem-ne clàssiques. No deixa de ser un procés de canvi al qual podem aplicar una regla d’or vàlida per a tots aquests processos, siguin de la naturalesa que siguin. La regla en qüestió vindria a dir que si som capaços de preveure les principals conseqüències del canvi, sabrem avançar-nos als problemes que genera i, si ho fem bé, convertirem el canvi en una gran oportunitat. Per contra, si els esdeveniments ens sobrepassen, el més probable és que només en puguem treure una part molt petita de les noves possibilitats que se’ns obriran i, en el pitjor dels casos, el canvi seria vist com la causa dels problemes, encara que ja existissin abans de començar-lo. Per això és fonamental saber gestionar l’endemà del canvi.



A hores d’ara, només els més conservadors, anacrònics i immobilistes poden defensar que Catalunya –els catalans– ja estava bé abans de la crisi i que, per viure bé, només cal tornar a generar una situació econòmica com la d’abans. Durant aquests darrers deu anys han aflorat problemes de fons que, en situació de bonança econòmica, o bé passaven desapercebuts o eren menystinguts. Només correm el risc de no resoldre’ls si no els encarem i no portem aquest procés fins al final. I el final no és aconseguir un estat independent en forma de república i prou, sinó construir un nou estat, veritablement nou, que respongui a les exigències del segle XXI, a les necessitats dels seus ciutadans i deixi a les noves generacions un futur ple de possibilitats.



Si més no, sembla que en aparença que no hem donat gaire importància a què farem, com volem que sigui la societat catalana d’ara endavant, i ens hem centrat excessivament en el com, en el mitjà, en l’objectiu de la independència. En tot