L’informe del lletrat sobre la ILP per la independència posa la Constitució com a mur

El dictamen estableix que la iniciativa "compleix els requisits d'ordre formal", però planteja objectius que precisen d'una refroma constitucional

Reunió Processista de la Mesa del Parlament (ACN)

per Joan Antoni Guerrero Redactor  

Parlament de Catalunya (Barcelona).25 de juny de 2019 16:50  

L’informe del lletrat major del Parlament de Catalunya, Joan Ridao, sobre la ILP per la independència, que ha dividit ERC i JxCAT en la reunió d’aquest dimarts a la Mesa del Parlament, estableix que la sol·licitud “compleix els requisits d’ordre formal exigits” en aquests casos i des d'aquest punt de vista és admissible. Amb tot, però, l’examen del lletrat —qui signa també com a secretari de la Comissió de Control de la Iniciativa Legislativa Popular— indica que tot i això “la tècnica legislativa emprada presenta algunes carències que es poden corregir durant l’eventual tramitació legislativa”. El dictamen invoca la reforma de la Constitució espanyola per alterar les matèries que planteja la ILP. En canvi, ERC ha basat la seva abstenció afirmant que la independència no es pot aconseguir a través d'una ILP i que admetre a tràmit la iniciativa implicaria incomplir una llei pròpia.



El mateix informe insisteix que aquest fet no és “un defecte invalidant” i recorda que “l’exercici de la iniciativa legislativa popular és una projecció inequívoca del dret fonamental a la participació política”, protegit per la Constitució espanyola, i que la participació popular “és un dret” que recull l’Estatut d’Autonomia.

En aquest sentit, l’informe que signa Ridao diu que “cal partir d'un principi favorable al dret dels ciutadans a participar directament en els afers públics, en aquest cas per

Puigdemont promet la Constitució per "imperatiu legal" per tramitar l'acta de diputat

NOVA LEGISLATURA







El Nacional
Foto: ACN
Barcelona. Dimarts, 16 de gener de 2018

El president en funcions de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha promès "per imperatiu legal" la Constitució i l'Estatut i s'ha compromès a actuar "amb plena fidelitat a la voluntat del poble", com a pas previ per poder tenir l'acta de diputat.


 

Els tràmits per obtenir l'acta passen per presentar les credencials com a electe, una declaració de béns i una promesa per escrit de complir l'Estatut i la Constitució, requisits que han complert els electes de JuntsxCat i ERC abans del ple de constitució de demà.




 

Encara que en el cas de Carles Puigdemont, la fórmula utilitzada, segons fonts de JuntsxCat, és de prometre la Constitució i l'Estatut "per imperatiu legal", amb el

Forcadell assisteix a la constitució del grup sobre Catalunya a Westminster

PROCÉS







El Nacional
Foto: @delgovuk
Barcelona. Dilluns, 3 de juliol de 2017

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, serà aquest dilluns a Westminister, el Parlament britànic, per assistir a la sessió constitutiva del grup de discussió sobre Catalunya. És l'All-Party Parliamentary Group (APPG), que va aturar l'activitat arran de les eleccions del 8 de juny i que ara es torna a posar en marxa.




La vintena de diputats de la Cambra dels Lords i dels Comuns que en formaran part hauran d'escollir d'entrada un president: ja no en pot ser membre qui l'havia pilotat els darrers mesos, el dirigent de l'SNP George Kerevan, un dels que va perdre l'escó a les darreres eleccions amb l'enfonsada dels independentistes escocesos a les urnes. La presidència podria quedar en mans del nacionalista gal·lès Hywel Williams, promotor també del grup i de resolucions a la cambra britànica sobre la situació política catalana.




La vista de Forcadell a Westminster, convidada per l'APPG, segons fonts parlamentàries, arriba després que a principis de maig el grup de discussió enviés al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, una carta per traslladar-li la seva "preocupació" en el cas judicial contra la

Romeva recorda que el full de ruta estableix la proclamació de la independència en divuit mesos

Per: ACN

Divendres  29.01.2016  12:06

PAÍS

Destaca que la república catalana requerirà l'aprovació en referèndum de la constitució.

Primer Pla del diputat de Junts Pel Sí Raül Romeva, que ha defensat la resolució independentista al Ple del Parlament

El conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, ha recordat aquest divendres que el full de ruta sobiranista preveu la proclamació de la independència d’aquí a divuit mesos. En una entrevista a l’Ara TV, Romeva ha explicat que aquesta proclamació i la ‘declaració d’intencions’ que posava sobre la taula fa uns dies la portaveu del govern, Neus Munté, són paraules ‘sinònimes’ i que totes dues apunten que Catalunya començaria a regular-se per les seves pròpies lleis a partir d’aquell moment. Tot i això, Romeva ha reconegut que el procés no culminarà fins que els catalans acceptin en referèndum la nova constitució. En canvi, la portaveu de JxSí, Marta Rovira, va explicar aquest passat dijous que la declaració i la proclamació de la independència són dos moments diferents. Per ella el nou estat serà proclamat després del referèndum constitucional.

Crisi al govern francès amb la dimissió de la ministra Taubira

Dimecres  27.01.2016  09:46

MÓN

S'oposa a la modificació de la constitució defensada pel primer ministre Manuel Valls per a privar de la nacionalitat francesa els gihadistes.

La ministra de Justícia francesa, Christiane Taubira, ha dimitit el càrrec i serà substituïda pel diputat i president de la Comissió de Lleis, Jean-Jacques Urvoas, pròxim al primer ministre Manuel Valls.

La dimissió té lloc justament el mateix dia en què Valls ha de defensar a l’Assemblea francesa el manteniment al projecte de reforma de la constitució de la privació de la nacionalitat a persones implicades en el gihadisme, un text al qual Taubira s’havia oposat fermament.

La Moncloa recorda que té a punt totes les eines per suspendre l'autonomia de Catalunya ràpidament

MARIONA FERRER I FORNELLS Madrid Actualitzada el 16/10/2015 13:15

El discurs de la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, aquest cop ha canviat. Si fins ara havia intentat minimitzar la possibilitat d'aplicar l'article 155 de la Constitució, que contempla la suspensió de l'autonomia, a Catalunya, aquest divendres ha ratificat les paraules del ministre de Justícia, Rafael Catalá, que ahir, dijous a la nit, va amenaçar de nou en aplicar aquest article "si arriba el moment".

Catalá no descarta d’aplicar a Catalunya l’article 155 de la constitució ‘si calgués arribar-hi’

Per: ACN

Divendres  16.10.2015  07:00

PAÍS

El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha advertit en una entrevista a Onda Cero que ‘si calgués arribar-hi’, l’executiu espanyol hauria d’aplicar l’article 155 de la constitució per a suspendre l’autonomia de Catalunya. Catalá ha recordat que el 155 és un article vigent que ‘és a la constitució’ i que fins ara no ha calgut aplicar perquè ‘no s’han produït els supòsits que preveu’, que són ‘incompliments greus d’obligacions per part de les institucions’. Amb tot, ha apuntat que hi ha ‘mecanismes anteriors’ que permeten ‘el normal funcionament de les institucions’.

En una entrevista a ‘La Brújula’ d’Onda Cero, Catalá ha fet referència també a les concentracions de suport a Mas i ha assegurat que malgrat que ‘alguns pretenguin generar influència, pressió i setge físic fins i tot en alguna ocasió’, la Justícia actua de manera independent. Segons el ministre, el fet que Mas declari com a encausat davant un tribunal és quelcom que ‘entra dins les regles del joc’. ‘Ningú no es troba per damunt de la llei’ i per tant si es produeix la inhabilitació d’Artur Mas seria ‘la conseqüència d’una condemna per haver comès un acte il·lícit’ i es posaria de manifest que ‘ha actuat al marge de la llei’, i que ‘la democràcia funciona a Espanya’.

Posada expulsa Sabino Cuadra per no retractar-se d’haver estripat la constitució

Dijous  1.10.2015  12:18

MÓN

El president del congrés interromp el discurs del diputat basc per retreure-li el gest de la setmana passada.

 

En el debat sobre la reforma del Tribunal Constitucional per donar-li poder de sancionar els que desobeeixin les seves sentències, el diputat d’Amaiur Sabino Cuadra ha estat expulsat de la tribuna d’oradors per no haver-se retractat d’haver estripat unes pàgines de la constitució espanyola en una sessió anterior. El president del congrés espanyol, Jesús Posada, havia demanat prèviament a Cuadra que demanés disculpes pel gest en la seva intervenció d’avui. Però el diputat basc ha defensat la seva actuació i ha dit que no es pretenia ofendre ningú, sinó que era l’exercici de la lliure expressió.

Recordem el moment que Cuadra va estripar la constitució en aquest vídeo:

El ministre de Defensa espanyol branda l’espantall de la intervenció militar

Dimarts  8.09.2015  12:58

MÓN

El ministre espanyol de Defensa, Pedro Morenés.

El ministre de Defensa espanyol, Pedro Morenés, ha dit que les forces armades no actuarien a Catalunya si es compleixi la llei. En una entrevista a RNE, quan li han demanat quin paper podrien tenir les forces armades en cas d’una DUI, Morenés ha dit: ‘Si tothom compleix el seu deure, li asseguro que no caldrà cap actuació com la que diu.’

Escolteu l’àudio de les declaracions de Pedro Morenés:

La Unió Europea pot invocar l'article 7 si Espanya aplica el 155 de la constitució

Dijous  23.07.2015  20:00

La UE té l'obligació de defensar els drets i els valors democràtics si un estat membre amenaça de violar-los · Anteriorment, ja ha invocat algunes vegades aquest recurs.

En el debat desfermat a Espanya sobre l'aplicació extraordinària de l'article 155 de la constitució contra la Generalitat de Catalunya, no es té en compte que la Unió Europea podria aplicar una mesura semblant contra l'estat espanyol. 

La UE pot invocar l'article 7 del Tractat de la Unió Europea en el cas que consideri que l'aplicació de l'article 155 enclou una violació dels drets i les llibertats dels ciutadans catalans, per tal com són també ciutadans europeus.

L'article 7 del Tractat de la Unió Europea permet de suspendre els drets d'un estat membre si la Unió considera que amenaça els drets i els valors democràtics. 

L'any 2003 la Comissió Europea va lliurar al consell i al parlament aquest document marc, que especifica com es pot invocar l'article 7 del tractat i en quins casos es pot reclamar la intervenció de la Unió Europea sobre un estat membre.

El document aclareix que la intervenció europea es pot fer contra l'acció d'un estat membre en qualsevol cas i supòsit, no únicament en àmbits regulats per les institucions europees. Afirma rotundament que si els drets democràtics perillessin en una àrea de jurisdicció estrictament estatal --la constitució pròpia en fóra el cas paradigmàtic--, la Unió Europea tindria l'obligació d'intervenir-hi. També queda clar que ni tan sols és necessari que hi hagi una actuació de l'estat concernit, sinó que la Unió pot actuar fins i tot si considera que hi ha una amenaça important.

Per a activar aquest mecanisme cal que ho demani una tercera part dels estats membres, del Parlament Europeu o de la Comissió Europea.

Aplicacions anteriors 

Sáenz de Santamaría sobre la suspensió de l'autonomia: "La Constitució ofereix mecanismes per fer complir la llei"

ARA Barcelona Actualitzada el 24/07/2015 13:28

La vicepresidenta del govern espanyol sobre Artur Mas: "Es va incapacitant per representar el conjunt dels catalans".

La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, avui, després del consell de ministres / EFE

La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha reiterat aquest divendres que el govern espanyol se  cenyirà a la legalitat, en referència al procés sobiranista, i preguntada sobre si s'activaria l'article 155 de la Constitució, que permet la suspensió de l'autonomia, per frenar el full de ruta dels independentistes, ha dit: "La Constitució ens ofereix mecanismes per fer complir la llei".

En la roda de premsa posterior al consell de ministres, la vicepresidenta ha assegurat que Mas "ha iniciat una carrera cap a enlloc" i que, a mesura que ha avançat en el seu camí, "ha perdut suport" i ha provocat una "fractura en el seu partit" i en el conjunt de la "societat catalana". Alhora, ha considerat que el procés sobiranista té més a veure amb un "viatge personal" que "amb una altra cosa", i que "en aquesta dinàmica és molt difícil confiar en la paraula" de Mas. D'aquesta manera, la número dos de Rajoy s'ha referit al president de la Generalitat: "Es va incapacitant per representar el conjunt dels catalans".

La independència, "impossible"

Segona trobada, El rei, davant Mas: "Respectar la llei és una exigència ineludible"

23/07/2015

Felip VI recorda al president la "plena vigència" de la Constitució en un acte a Barcelona. Freda encaixada entre el monarca espanyol i el líder català.

Redacció / P. Lloveras

Felip VI i Artur Mas, avui

Després de reunir-se fa una setmana amb Artur Mas a la Zarzuela i no haver fet cap declaració pública, Felip VI ha aprofitat avui un acte a Barcelona -el lliurament dels despatxos als nous jutges- per advertir subtilment el president de la Generalitat, assegut al seu costat.

"El respecte a la llei mai ha estat, ni és ni ha de ser un simple tràmit, una mera formalitat, una alternativa.

Respectar la llei és la font de legitimitat i l'exigència ineludible per una convivència democràtica en pau i llibertat", ha indicat el monarca. La tensió pel 27-S es palpava.

SCC amenaça els regidors que jurin el càrrec amb fórmules contràries a la Constitució

Dijous, 11 de juny de 2015 13:10 h

L'entitat antiindependentista reclama a Llanos de Luna que actuï per tal que els regidors acatin la llei i els suspengui si actuen contra els interessos de l'Estat

---

Societat Civil Catalana reclama a la Delegació del Govern espanyol a Catalunya que informi a l'opinió pública que, a la vista de l'Acord de la Junta Electoral Central de 24 de maig últim, no es considerarà com a fórmula vàlida d'acatament la proposta per l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), ni cap altra que desnaturalitzi l'acatament a la Constitució que exigeix l'article 108.8 de la LOREG per a adquirir la condició de regidor.  

En aquest sentit, ha demanat als regidors que no jurin el càrrec amb fórmules contràries a la Constitució i que no formin majories als ajuntaments amb regidors que les utilitzin en la constitució dels governs municipals, previst per al dissabte que ve. 

També ha reclamat a la delegació del govern espanyol que exigeixi als consistoris que "acatin la legalitat" i recorda que l'article 67 de la Llei 7/1985 de Bases del Règim Local preveu la suspensió dels càrrecs electes i l'adopció de "mesures pertinents" si s'actua en contra dels interessos de l'Estat i no han fet cas de requeriment previ de la mateixa delegació del govern en un termini de deu dies.

El full de ruta, en contra “del destí de la història”

Dimarts, 31 de març de 2015 13:00 h

Mariano Rajoy diu que el preacord és dolent tant pels catalans com “per la resta d’espanyols”

---

El  president del govern espanyol, Mariano Rajoy, torna a fer gala de la seves nul·les capacitats tant d’oratòria com de decisió en la seva reacció al preacord entre CiU, ERC i les principals entitats sobiranistes pel full de ruta. Diu que “va en contra del destí de la història” i que suposa “saltar-se la legislació que hi ha actualment a Espanya, la Constitució”, i de moment no ha fet cap gest ni d’apropament a Catalunya ni de voler aturar les eleccions del 27-S. 

La cançoneta dels 500 anys de vida conjunta
Rajoy ha assegurat aquest migdia que el document és "dolent per als catalans i per a la resta dels espanyols". En concret, ha dit que és dolent en el fons perquè “va en contra del destí de la història, trenca amb 500 anys de vida conjunta i trenca els llaços que ens uneixen des de fa temps”. 

A més, segons ell el preacord també és dolent en la forma, ja que suposa saltar-se la Constitució. "A Espanya la llei està per sobre de qualsevol altra consideració i aquesta llei afecta absolutament a tots", ha reblat, durant la trobada que ha mantingut amb el president del Consell Europeu, Donald Tusk, a la Moncloa.

Les eleccions, també il·legals? 

Constitució post 27-S

Mas defensa que el pròxim Parlament elabori una proposta de Constitució catalana

Assenyala que els partits donaran a les eleccions el caràcter plebiscitari que Duran i Rajoy qüestionen

Veu la regeneració en l'independentisme

 

27/01/15 02:00 - BARCELONA - Odei A.-Etxearte

 

Artur Mas es mou. El president de la Generalitat va introduir ahir nous matisos en el seu full de ruta. Després de l'acord amb Oriol Junqueras per a les plebiscitàries, de l'entesa sobre el pressupost i dels contactes per acordar un programa comú per a la independència, Mas va redibuixar alguns dels plantejaments fets en la conferència del 25-N, en què va formular una proposta per assolir l'estat català en divuit mesos. Durant la seva intervenció en el cicle Moment zero –organitzat per l'entitat Moment Zero, El Punt Avui i El Born Centre Cultural–, Mas va advocar perquè el Parlament que surti de les eleccions del 27-S elabori una proposta de Constitució catalana. 

També va suggerir que la votació de ratificació de la carta magna podria substituir el referèndum postplebiscitari que ell mateix havia defensat, tot i que no va tancar la porta a fer-lo per les incerteses que es poden generar, començant per la reacció de la comunitat internacional. L'acostament evident amb els republicans pel que fa al projecte es produïa el mateix dia que ERC marcava perfil propi en l'àmbit de la corrupció i forçava la compareixença de Mas en la comissió d'investigació del frau fiscal. Després de la difusió del sumari del cas de les ITV, el president va defensar la seva actuació en la negociació amb deslocalitzacions i es va desvincular de l'actuació d'Oriol Pujol.

El PP no respecta la Contitució segons l'advocacia catalana

Dimecres, 21 de gener de 2015 18:00 h

Els advocats catalans rebutgen la presó permanent revisable aprovada pel PP i manifesten que no respecta els principis de la Constitució 

Barcelona (ACN).- El Consell de l'Advocacia Catalana, que representa els 14 Col·legis d'Advocats de Catalunya, ha mostrat el seu rebuig a la instauració de la pena de presó permanent revisable que ha aprovat aquest dimecres el Congrés dels Diputats només amb els vots del PP, entre d'altres modificacions del Codi Penal. 

El col·lectiu subratlla que una pena d'aquest tipus és "contrària" a l'article 25 de la Constitució, segons el qual les penes privatives de llibertat i les mesures de seguretat han d'estar orientades cap a la reeducació i la reinserció social. Per això els advocats afegeixen que les penes que no compleixen aquest requisit són "una greu reculada" en els drets i principis rectors del Codi Penal. 

'The Economist': "Rajoy haurà de lluitar per salvar Espanya de la desintegració"

04/01/2015

INDEPENDÈNCIA

El setmanari britànic destaca que "la Constitució no pot sobreviure en la seva forma actual"

Nerea Rodríguez

El president espanyolUltradretà, Mariano Rajoy

El setmanari britànic ‘The Economist’ constata en un article que “Espanya s'enfronta a un any de política de confrontació, amb diverses eleccions que podrien portar canvis dramàtics en la forma en què el país és governat”, i avisa que “la Constitució, que ha apuntalat la democràcia des de 1978, no pot sobreviure en la seva forma actual”. Així, assenyala que el president espanyol, Mariano Rajoy, i el seu partit de centre-dreta aviat podrien trobar-se lluitant en dos fronts alhora: tractar de salvar Espanya de la desintegració si hi ha eleccions anticipades sobre la independència a Catalunya; i lluitant per evitar que el PP es desplaci fins al tercer lloc en les eleccions municipals i regionals del maig”.

El cap de l'Exèrcit recorda la pèrdua de Cuba

18/11/2014

CONSULTA 9-N - COLONIALISME

Domínguez Buj afirma que "quan la metròpoli és feble es produeix la caiguda", i que això ja es va produir el 1898

Lluís Bou

El cap de l'Estat Major de l'Exèrcit, Jaime Domínguez Buj

El cap de l'Estat Major de l'Exèrcit, Jaime Domínguez Buj, ha afirmat, preguntat per la situació a Catalunya, que "quan la metròpoli es fa feble" és quan "es produeix la caiguda", i que "processos" de aquest tipus es tenen lloc "quan el poder central és feble". El general ha recordat que això ja va passar quan Espanya va perdre Cuba el 1898.

Tot i això, el cap de l'Estat Major de l'Exèrcit ha deixat clar que no creu que el problema es resolgui amb "l'ús de la força". En un esmorzar a Madrid organitzat per l'Institut de Qüestions Internacionals i Política Exterior, el general ha subratllat que li "fa mal Espanya" per la situació que travessa en els darrers anys, i concretament ha fet referència a l'abundant quantitat de casos de corrupció que s'estan descobrint i al procés sobiranista iniciat a Catalunya.

ERC adverteix al PSOE que no participarà en cap operació per "tunejar" la Constitució

La portaveu dels republicans, Anna Simó, troba "buida de contingut" la solució que plantegen els socialistes per a Catalunya i considera "imprescindible" que Mas no allargui "innecessàriament" aquesta legislatura

ROGER MATEOS Barcelona | Actualitzada el 17/11/2014 13:46 

Anna Simó, en roda de premsa / ACN

La portaveu d'ERC, Anna Simó, ha mostrat aquest dilluns el seu rebuig cap a la proposta del PSOE per posar en marxa una reforma federal de la Constitució. Seria, segons Simó, un procés per fer un "lifting" la carta magna i "tunejar" el sistema de cafè per a tothom, sense solucionar el problema de fons entre Catalunya i Espanya. Els plantejaments dels socialistes, ha advertit, "no duen enlloc" i per tant ERC no pensa participar en una possible subcomissió d'estudi d'una reforma constitucional.

Encara menys n'espera ERC de la visita de Mariano Rajoy el proper dissabte a Catalunya. "Nul·les expectatives", ha dit Simó en roda de premsa. Segons Simó, les respostes de PP i PSOE a les aspiracions nacionals catalanes estan "buides de contingut i molt poc ambicioses".

Mas: "Sóc el 129è president de la Generalitat, que ja existia abans que cap Constitució espanyola"

21/09/2014

CONSULTA - REFERENDUM

El president de la Generalitat respon des de Cardona a Pedro Sánchez: "La millor manera d’estimar un poble és deixar-lo votar quan vol votar"

Nerea Rodríguez

Mas amb la flama "de la resistència i de la determinació", que ha rebut de l'alcalde Cardona

Després que el Parlament aprovés divendres la llei de consultes que ha de servir de marc legal perquè el president de la Generalitat, Artur Mas, signi el decret de convocatòria del 9N; Mas ha assistit aquest divendres a l’acte de commemoració del final de la Guerra de Successió a Cardona, on ha assegurat que en els propers dies “faré servir aquesta llei per convocar la consulta del 9N”, sense concretar exactament quan es produirà aquesta signatura. Durant la seva intervenció, el president s’ha dirigit a la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, i al líder del PSOE, Pedro Sánchez, per les darreres declaracions de tots dos.