L’abstenció de la CUP facilita l’exhibició de l’estàtua de Franco davant del Born

Jordi Palmer
Barcelona. Dimarts, 20 de setembre de 2016

La polèmica mostra "Franco, Victòria, República. Impunitat i espai urbà", prevista per al 14 d’octubre a la plaça Comercial, just davant del recinte del Born i que inclou l’exhibició de dues icones escultòriques del franquisme: la Victòria que Frederic Marès va esculpir pel "Cinc d'Oros", i el Franco eqüestre de Josep Viladomat, que va ser decapitat el 2013, tirarà endavant i ho farà, de forma sorprenent, gràcies a l’abstenció de la CUP.



A l’ordre del dia de la comissió de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, celebrada aquest dimarts, s’hi ha debatut una proposició del grup municipal de Convergència i Unió per la qual s’instava el govern municipal a reconsiderar “l'oportunitat d'exhibir escultures a la via pública relacionades amb la dictadura feixista que va imperar en aquest país durant més de 40 anys”, en al·lusió directe a l'estàtua de Franco de davant del Born.



La moció ha comptat amb el suport de CiU i ERC i el vot contrari de BComú i PSC, coincidint amb el fet que l’exposició és un dels punts de fricció entre els comuns i els partits independentistes, i també amb l’abstenció de C’s i PP. Amb tot, la sorpresa ha estat que hagi estat una altra formació independentista, la CUP, la que hagi decantat la balança en favor de mantenir l’exhibició i invalidar la moció. El resultat de la votació ha estat un empat: 15 vots a favor dels grups de CiU ERC; 15 en contra del govern, BComú i PSC; i 11 abstencions corresponents als vots de C’s, PP i la CUP, i per això no ha prosperat. Val a dir però que la petició de CiU, en cas de ser aprovada, no hauria aconseguit per si sola tombar l’exposició, però sí que hauria estat un altre toc d’atenció polític al govern bipartit de BComú i PSC sobre l’oportunitat d'organitzar-la.

Modificació de la línia del Born

El govern de Carles Puigdemont trasllada l’acte institucional de l’Onze de Setembre a l’esplanada del Born

PAÍS > PRINCIPAT

La senyera s'hissarà al gran pal de 17,14 metres; la celebració es dedicarà a les migracions i es faran actuacions africanes, gitanes, andaluses i catalanes.

El Born Centre Cultural (Fotografia de l'Ajuntament de Barcelona)

Per: ACN

04.08.2016  17:40

El govern de Carles Puigdemont ha decidit de celebrar l’acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya a un espai diferent al dels darrers anys. Segons ha pogut saber l’ACN, l’executiu ha traslladat la commemoració de l’Onze de Setembre a l’esplanada de davant del Born Centre de Cultura i Memòria, a Barcelona, que els últims dies està d’actualitat per la polèmica i el debat generat per l’exposició que portarà una estàtua del dictador Francisco Franco i altres figures relacionades amb el règim a les seves immediacions. La decisió del Govern estava presa d’abans que saltés la controvèrsia, però l’executiu aprofitarà així l’acte per remarcar el missatge de la Diada en un espai com aquest. Aquest any, a més, Puigdemont ha decidit que l’acte estigui dedicat a les migracions i Catalunya com a terra d’acollida. L’espectacle que l’acompanya, dirigit per Josep Maria Mestres, inclourà els tradicionals Cant de la Senyera i Els Segadors, però també actuacions tradicionals africanes, l’himne internacional dels gitanos, una dansa andalusa, Lluís Llach interpretant ‘Venim del nord, venim del sud’, i una peça basada en ‘L’emigrant’ de Jacint Verdaguer. A més, la hissada de la senyera es farà al gran pal de 17,14 metres ubicat a la mateixa esplanada del Born.



L’any passat, l’acte institucional de la Diada va tenir lloc dia 9 de setembre –va avançar-se per la

Colau i el PSC es volen carregar el simbolisme del Born Centre Cultural

Dimarts, 19 de gener de 2016 12:45 h

Els socialistes fins i tot han proposat que es tanqui l'equipament de manera temporal

---

Ada Colau ha fet pinya amb el PSC, Ciudadanos i el Partit Popular per rebutjar que el Born Centre Cultural mantingui la seva funció d’espai de memòria històrica. En una proposta d’Esquerra Republicana a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports del consistori per defensar que l’equipament continuï ajudant a recordar els fets de 1714, Barcelona en Comú ha fet pinya amb l’unionisme per votar en contra de la proposta i així eliminar la càrrega simbòlica que va adoptar el centre des que va obrir. 

El PSC ha proposat que es tanqui tot el centre

De fet, el partit a govern ha dit que “L’Ajuntament no ha d’intervenir en els criteris museístics dels centes culturals de la ciutat”. En la mateixa línia però elevant el to, el PSC ha demanat que es tanqui tot el centre de manera temporal, cosa que ha causat sorpresa i rebombori a la comissió, en paraules del regidor Daniel Mòdol. Ciudadanos ha reclamat eliminar tot rastre de la memòria històrica que representa l’espai i ha proposat convertir el Born en la seu de la Biblioteca Provincial de Barcelona.

Barcelona en Comú ha decantat la votació cap a les tesis unionistes

L'equip d'Ada Colau alerta que el Born CC «no pot romandre per sempre en el tricentenari»

Jordi Palmer | Actualitzat el 02/09/2015 a les 18:15h

 

El nou govern municipal aposta per intensificar la relació del centre "amb la ciutat i els barris" i el destaca com a "prioritari en el desenvolupament cultural de Barcelona"

Xavier Domènech apunta que es convocarà «tan aviat com sigui possible» un concurs públic per escollir nou director.

L'Ajuntament de Barcelona, encapçalat per Ada Colau, considera el Born Centre Cultural com a "prioritari en el desenvolupament cultural de la ciutat", ja que a més de mantenir una "càrrega en termes simbòlics", disposa d'una "potencialitat demostrada amb escreix des de la seva inauguració". Així ho ha expressat Xavier Domènech, comissionat d'Estudis Estratègics i Programes de Memòria de l'Ajuntament de Barcelona, al temps que ha alertat que "en aquest moment de mutació de la ciutat" cal evitar el "perill" que el Born CC "romangui per sempre en el tricentenari".

Plantada massiva pel català i el nou país

Dissabte, 18 d'abril de 2015 05:00 h

Plataforma per la Llengua organitza aquest dissabte a les 12 una plantada massiva perquè el català sigui la llengua comuna del nou país. L'acció tindrà lloc a la plaça del Born de Barcelona. 

En l’acte reivindicatiu es dibuixarà el mapa del domini lingüístic català amb prop de 300 testos que simbolitzaran totes les llengües que es parlen en els diferents territoris de parla catalana, i a les 12 del migdia, els participants es plantaran dins dels testos per reivindicar el paper del català com a llengua comuna del nou país. A l’esdeveniment està previst que hi participin  nombroses cares cogudes de la societat civil com Carme Forcadell, Montserrat Carulla, Anna Sahun, Pau Roca, Jordi Martínez, Joel Joan, Natxo Tarrés, Joan-Lluís Bozzo i Pere Tàpies, entre altres.  

L’acció està convocada per Plataforma per la Llengua  sota el lema “Planta’t! Compromís pel nou país” i pretén “reivindicar el català com a llengua comuna del nou país i com a vertebradora de la diversitat lingüística”. 

La DUI de Pau Claris i el procés cap a la independència escapçat

Dimecres  08.04.2015  06:00

Autor/s: Pere Cardús i Cardellach (Vídeo: Jordi Carreño)

Crònica de la conferència d'Hèctor López Bofill i Joel Joan al cicle 'Moments estel·lars de la lluita per la llibertat' al Born.

Enric Vila, Hèctor López Bofill i Joel Joan, al Born Centre Cultural.

Pau Claris va fer una DUI. De fet, més que no la DUI, va ser important la capacitat de portar a terme un gest militar que volia fer efectiva la proclamació de la República Catalana el 26 de gener de 1641. El canonge Cardó va dir que la independència no es demanava, sinó que es proclamava i es defensava. I tot plegat ho explicava ahir el jurista i escriptor Hèctor López Bofill en l'última sessió del cicle 'Moments estel·lars de la lluita per la llibertat', coordinat per Enric Vila. El títol de la sessió era 'Pau Claris contra l'absolutisme' i Vila havia convidat López Bofill i l'actor Joel Joan. Ni l'un ni l'altre no van parlar gaire de Claris ni de l'absolutisme; i massa poc de la lluita per la llibertat.

Les conferències d'aquest cicle sobre els grans moments de la lluita per la llibertat han tingut totes un personatge històric que els ponents han despullat davant el públic. L'encarregat de fer-ho ahir era López Bofill, i després Joan havia de rematar-ho amb la seva visió més descarada o divertida. Però el

La República Heterodoxa dels Països Catalans

Dijous  26.02.2015  06:00

Autor/s: Pere Cardús i Cardellach (Vídeo: Jordi Carreño)

Crònica de la conferència de Patrícia Gabancho i David Fernàndez sobre 'Ramon Llull i l'heterodòxia' al Born. 

Enric Vila, Patrícia Gabancho i David Fernàndez (fotografia: Tatiana Pagà Franch).

Set files de dotze cadires cadascuna. Quan han obert la porta de la sala, una filera d'assistents ha entrat d'estampida en una cursa per ocupar els millors llocs. Fans de Ramon Llull? Potser alguns. Però no acostumen a tenir tanta pressa, els entusiastes de Llull. Acostumen a ser gent més calmada. La funció té dos protagonistes amb perfil propi. Patrícia Gabancho, un tot terreny de la cultura, la història i la política. David Fernàndez, l'home del moment. El guardià del CD de la Camarga. El periodista en comissió de serveis amb tres adjectius per a cada nom. Convocats per Enric Vila, historiador i escriptor de mena atrevida, amb el propòsit de parlar de Ramon Llull i l'heterodòxia. Al Born Centre Cultural, a la zona zero custodiada per Quim Torra. Tot plegat, una combinació prometedora i suggeridora. La primera sessió d'un cicle que pot oferir unes quantes sorpreses intel·lectuals. Una invitació a l'aventura. La sala, ahir, plena d'aventurers.

Constitució post 27-S

Mas defensa que el pròxim Parlament elabori una proposta de Constitució catalana

Assenyala que els partits donaran a les eleccions el caràcter plebiscitari que Duran i Rajoy qüestionen

Veu la regeneració en l'independentisme

 

27/01/15 02:00 - BARCELONA - Odei A.-Etxearte

 

Artur Mas es mou. El president de la Generalitat va introduir ahir nous matisos en el seu full de ruta. Després de l'acord amb Oriol Junqueras per a les plebiscitàries, de l'entesa sobre el pressupost i dels contactes per acordar un programa comú per a la independència, Mas va redibuixar alguns dels plantejaments fets en la conferència del 25-N, en què va formular una proposta per assolir l'estat català en divuit mesos. Durant la seva intervenció en el cicle Moment zero –organitzat per l'entitat Moment Zero, El Punt Avui i El Born Centre Cultural–, Mas va advocar perquè el Parlament que surti de les eleccions del 27-S elabori una proposta de Constitució catalana. 

També va suggerir que la votació de ratificació de la carta magna podria substituir el referèndum postplebiscitari que ell mateix havia defensat, tot i que no va tancar la porta a fer-lo per les incerteses que es poden generar, començant per la reacció de la comunitat internacional. L'acostament evident amb els republicans pel que fa al projecte es produïa el mateix dia que ERC marcava perfil propi en l'àmbit de la corrupció i forçava la compareixença de Mas en la comissió d'investigació del frau fiscal. Després de la difusió del sumari del cas de les ITV, el president va defensar la seva actuació en la negociació amb deslocalitzacions i es va desvincular de l'actuació d'Oriol Pujol.

Carina Mejías menysprea el Born: "És un sarcòfag de pedres"

08/01/2015

BARCELONA, ESPANYOLISTES

La candidata de C's a Barcelona, partidària que la ciutat tingui un museu militar

Bernat Vilaró

La candidata Ultradretana de C's a Barcelona, Carina Mejías

L'alcaldable de Ciutadans a l'Ajuntament de Barcelona, Carina Mejías, ha criticat que "els barcelonins ens hem de gastar milions d’euros en inversió per fer centres culturals que són un sarcòfag de pedres per recordar el 1714". A més, Mejías ha comparat l’antic mercat amb un "mausoleu" funerari, en referència a El Born Centre Cultural de la ciutat.

D'altra banda, la candidata de C's per Barcelona a les municipals del maig s'ha mostrat partidària que la ciutat tingui un museu militar, tal com va anunciar l'exèrcit durant la Pasqua Militar. "Ho veig bé sempre que es faci amb rigor històric", ha dit, a més d'assegurar que per algunes persones hi ha fets històrics molt importants i, per d’altres, no tant.