Aquest dimarts dia 3 de desembre, Solidaritat Catalana per la Independència ha presentat de nou la Iniciativa Legislativa Popular per a que el Parlament de Catalunya declari la Independència.
El registre d’aquesta iniciativa, al Parlament, l’han fet Francesc Fíguls, David Folch i Lluís Tenas, tots ells membres de l’Executiva Nacional. És un acte polític de resposta automàtica a
la decisió del Tribunal Constitucional espanyol de prohibir la
tramitació de la ILP presentada el passat mes de febrer amb el text:
El proper divendres dia 2 de febrer, Solidaritat Catalana per la Independència presentarem una Iniciativa Legislativa Popular per a que el Parlament de Catalunya declari la Independència.
El registre d’aquesta iniciativa, que es durà a terme a les 10:30 del matí al Parlament, el faran Francesc Fíguls, David Folch i Lluís Tenas, tots ells membres de l’Executiva Nacional.
És un acte polític de rellevància per a nosaltres i
farem tots els esforços per a que resulti reeixit. A continuació posem a
la vostra disposició els documents següents, dels que en recomanem una
lectura atenta:
Com pots comprovar, la llei és exactament la mateixa que Solidaritat va presentar al Parlament el mateix 2 de febrer, però del 2011, i que malauradament va ser rebutjada. Complim així, també, amb la promesa que vam fer de tornar-la a impulsar.
Donada la importància d’aquesta proposta i per explicar-ne en
profunditat el context i l’abast, t’enviem el vídeo del Secretari
General de Solidaritat, David Folch:
La proposta de
l’ANC té la gran virtut que s’encara directament contra l’adversari,
contra l’estat, i insta els partits a actuar però no s’hi sotmet
Dolors Feliu i Jordi Pesarrodona, ahir abans d'entrar a la reunió amb el
president de la Generalitat. (Fotografia de Marta Pérez)
Vicent Partal
13.09.2022 - 21:40
Actualització: 13.09.2022 - 21:44
L’ANC va fer ahir una proposta raonada i raonable
per a traure el país de l’atzucac on està i reprendre el camí cap a la
independència. Abans de reunir-se amb el president de la Generalitat va
anunciar que el seu pla era fer efectiva la independència des del
parlament el segon semestre del 2023, coincidint amb la presidència
espanyola de la UE i el referèndum escocès. I al mateix temps,
segurament ben conscient de la poca confiança que desperten ja els
partits polítics entre els ciutadans, va reclamar que ERC, Junts i la
CUP votassen una moció comprometent-s’hi durant el debat de política
general que es farà a final d’aquest mes. És ben pensada la
combinació entre un compromís concret i immediat per a demostrar a la
població que hi ha un canvi –si és que n’hi ha, que ja ho veurem– i un
termini de temps raonable per a refer les forces dividides i preparar
l’enfrontament.
És
evident, en vista de l’experiència que tots tenim, que deixar un any de
coll als polítics actuals, confiant en la seua paraula i prou, seria un
error monumental, imperdonable. I per això
El Nacional
Barcelona. Dilluns, 25 de maig de 2020
Demòcrates ha demanat aquest dilluns modificar la composició del Govern per formar un "govern d'emergència nacional" que serveixi per superar la crisi del coronavirus i preparar un nou intent per aconseguir la independència de Catalunya.
La formació encapçalada per Toni Castellà defensa la
necessitat de fer els canvis necessaris en el Govern, incorporant
persones amb talent a cada sector, principalment en l'àmbit sanitari, de
reactivació econòmica i emergència social.
"Es tracta que amb les actuals estructures siguem operatius,
competitius, demos resposta a l'actual situació de crisi sanitària,
econòmica i social, i alhora preparem al país per a l'embat final per a la independència", afirma en un comunicat.
Coordinació
Així, el partit crida a coordinar aquest nou Executiu amb el Consell
per la República, l'Assemblea de Càrrecs Electes i les entitats
sobiranistes per repetir l'1-O, però "sostingut en el temps" fins i tot
aconseguir la independència.
A més, ha avisat que celebrar eleccions a Catalunya en aquests
moments "només té sentit si és per a un objectiu concret: obtenir una
majoria parlamentària disposada a donar compliment al mandat de
l'1-O per aixecar la suspensió de la declaració d'independència de 2017,
per la via unilateral i de la insubmissió col·lectiva".
L'òrgan rector de la cambra catalana ha de decidir abans del 5 de
juliol si accepta a tràmit la proposta, que arriba de la plataforma
Unitat per la Independència
Els diputats independentistes van signar una declaració d'independència després del ple del 10 d'octubre del 2017 | Jordi Borràs
Els dilemes tornaran a la Mesa del Parlament i ho faran aviat. Una plataforma anomenada Unitat per la Independència, que es presenta com a ‘think tank’, va registrar el 13 de juny passat al Parlament de Catalunya una Iniciativa Legislativa Popular
(ILP) per declarar la independència de forma unilateral. La iniciativa
planteja l'impuls d'una proposició de llei d’un sol article per a
constituir la República catalana. La Mesa del Parlament haurà de
decidir, com a màxim fins a la primera setmana de juliol, si accepta que
es tramiti. De moment, fonts parlamentàries indiquen que no saben quan
es debatrà l'assumpte.
Els promotors de la ILP, que estan pedents de rebre el feedback, opinen que “els representants del poble de Catalunya encara no han assumit la seva responsabilitat”
pel que fa a la DUI del 2017. Recorden que no han declarat la
independència de manera formal i resolutiva tot i que el 21-D del 2017,
en unes eleccions “convocades de manera il·legítima, el poble els va
donar la majoria absoluta que els habilita per a complir” amb el
Gemma Liñán Foto: EFE
Madrid. Dimecres, 3 d'abril de 2019
"Forn, respecte a les instruccions de l'1-O mai va demanar res a la prefectura de policial". Així de clar ha estat Ferran López, mà dreta del major Josep Lluís Trapero i qui va dissenyar
I en la mateixa línia que Trapero ha qüestionat les declaracions de Joaquim Forn sobre si els Mossos d'Esquadra permetrien la votació de l'1O: "Era un error perquè projectava una posició dels Mossos que no era correcte".
"Teníem un conseller que reaccionava cap el sentit oposat cap a on
anàvem nosaltres", ha remarcat reforçant la versió del major i
desmuntant de nou el braç armat de la rebel·lió.
Sobre l'operatiu de l'1-O,
"es va redactar exactament el pla que va demanar el fiscal que
Marta Lasalas Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dijous, 1 de març de 2018
El primer ple del Parlament d'aquesta legislatura ha reeditat la
tensió amb què es va tancar l'anterior. La proposta de resolució de
JxCat per restituir el president, Carles Puigdemont, i
les institucions catalanes i, en concret, les esmenes de la CUP invocant
la proclamació de la República del 28 d'octubre han provocat un retard
de més d'una hora en l'inici de la sessió mentre la Mesa i la Junta de
Portaveus es pronunciaven al respecte. De nou, s'han esgrimit les
amenaces d'actuacions judicials per haver acceptat a tràmit les esmenes
que, segons els grups unionistes, contravenen els pronunciaments del
Constitucional.
Finalment, la proposta consensuada entre JxCat i la CUP
s'ha aprovat amb els vots dels tres grups independentistes. El Parlament
ha expressat el reconeixement a la legitimitat del president
Puigdemont, però ha evitat fer al·lusió a la proclamació de la
República, per evitar l'assetjament judicial.
No obstant, abans que es votés el darrer punt de la resolució de restitució, en què es reivindica el resultat de l'1 d'Octubre,
el secretari segon de la Mesa, David Pérez, ha explicat els arguments
exposats en contra de la
Gemma Liñán Foto: EFE
Madrid. Dimecres, 14 de febrer de 2018
L'exdiputada de la CUP, Mireia Boya, ha declarat la clara intencionalitat per tirar endavant la República negant que la declaració d'independència
del 27 d'octubre tingués res de "cosmètica", sinó que ella va percebre
que buscava "la seva efectivitat real" i per això hi va votar a favor,
tot i que admet que no es va poder desplegar a causa de l'aplicació de
l'article 155 de la Constitució. Nega així la proclamació simbòlica que
la resta d'imputats han volgut mostrar davant el Tribunal Suprem en les
seves declaracions.
Boya ha declarat, també, que en tot moment es va buscar el diàleg amb
l'Estat espanyol i una sortida pactada al conflicte, seguint la mateixa
línia que la resta d'investigats, i que desconeixia el document Enfocats: "Mai havia vist el document d'Enfocats fins veure l'atestat de la Guàrdia Civil".
La Fiscalia no ha demanat cap mesura cautelar per a Boya, que només
ha respost les preguntes del jutge Llarena i del seu advocat, Carles
López. I VOX diu que s'ho pensarà, però de moment ningú no ha demanat
res i Boya surt amb càrrecs però pot marxar cap a casa.
L’exdiputada de la CUP Mireia Boya ha defensat davant el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena la “legitimitat i legalitat democràtica” de les decisions que es van adoptar en el marc del procés independentista.
Boya, com la resta d'imputats, també ha explicat que "no hi ha hagut violència a Catalunya", que en canvi sí que la policia espanyola la va exercir
i ha posat com a exemple, davant el jutge, que "a Calella, la Policia
va sortir una nit de paisà a caçar independentistes". Sobre els fets del
20 de setembre i els desperfectes als cotxes de la Guàrdia Civil que hi
havia davant la Conselleria d'Economia, ha exposat que diversos
periodistes van estar sobre els vehicles durant tot el dia.
El jutge no li ha preguntat a Boya si acatava la Constitució i
fora, davant els mitjans, l'exdiputada de la CUP ha dit que "la
interpretació de la Constitució no s'ha de convertir en un mur".
Els seus advocats han intentat anul·lar la imputació adduint que en
la mesura que era presidenta del grup parlamentari de la CUP forma part
del grup de persones que “haurien aportat el suport polític” necessari
per impulsar el procés independentista. Però Llarena ho ha desestimat i
Mireia Boya ha declarat des les 11.11h a la Sala de Vistes del Tribunal
Suprem.
Ha acceptat l'incident d'execució presentat pel govern espanyol i pel que ja l'havia suspès cautelarment.
per
Redacció
08/11/2017
El Govern després de la declaració de la República | Jordi Borràs
Cap sorpresa en la decisió del Tribunal Constitucional espanyol
d'anul·lar la declaració d'independència aprovada pel Parlament de
Catalunya el passat 27 d'octubre. L'alt tribunal ha acceptat
l'incident d'execució presentat pel govern espanyol i pel que ja l'havia
suspès cautelarment.
La resolució, que va esdevenir la proclamació de
la República, i per la qual vuit membres del Govern són a la presó i han estat cessats de les seves funcions segons el govern d'Espanya,
també es troba en la causa del Suprem contra els
El vicepresident del Govern rebutja convocar unes eleccions autonòmiques: "Crec que no és la millor manera d'avançar".
Redacció| 20/10/2017 a les 09:05h
El vicepresident del Govern, Oriol Junqueras. Foto: @maticatradio
El vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, ha afirmat que, si depèn
d'ell, la declaració d'independència es farà "de la millor manera i al
més aviat possible". En declaracions a El Matí de Catalunya Ràdio, ha rebutjat que es convoquin unes eleccions autonòmiques: "Crec que no és la millor manera d'avançar".
"Si fos per mi, ho hauríem fet fa 20, 30 o 40 anys", ha remarcat
Junqueras sobre declarar la independència, però ha recordat que llavors
"no tothom hi estava d'acord". En canvi, ara creu que tirar endavant amb
la declaració és l'opinió "clarament majoritària" en el Parlament i
està avalada pel referèndum de l'1-O.
Podria fixar el dia i l’ordre del dia de la propera sessió plenària, que segons JxSí i la CUP no serà en clau autonòmica.
per
G.A
20/10/2017
Reunió de la Junta de Portaveus, que ha exposat la postura sobre la modificació del reglament | ACN
La Junta de Portaveus del Parlament de Catalunya es reuneix aquest dilluns a les 10.30h,
tal i com ja estava previst. Sobre la taula, determinar si la setmana
vinent hi ha activitat parlamentària i en quin format, o si per contra,
l'ajorna novamenet. Els grups independentistes, que tenen majoria, ja
han deixat clar que no tornaran a fer un ple en clau autonòmica, de
manera que si s'acaba calendaritzant un nou ple, serà, molt
probablement, per declarar la independència. Els dos formats amb
què treballen JxSí i la CUP són un debat de política general o bé un
ple monogràfic sobre actualitat política.
L'avantatge de celebrar la votació en un debat de política general, que té una durada d'entre 2 i 3 dies -podria
començar dimecres 25-, és que tindria més solemnitat perquè aniria a
càrrec del president de la Generalitat, i comporta la intervenció de
tots els grups parlamentaris, que poden presentar resolucions perquè
siguin votades sense necessitat d'alterar l'orde del dia i simplement
demanant a la mesa del Parlament que les admeti a tràmit.
Així, els independentistes podrien presentar en forma de resolució la declaració d'independència, i com a molt, l'oposició podria presentar una petició de reconsideració de l'admissió a tràmit.
L'opció de convocar un debat de política general neutralitzaria en part els
El cap de l'Executiu espanyol, Mariano Rajoy, ha reclamat avui al president de la Generalitat, Carles Puigdemont,
el retorn a la legalitat i que suprimeixi "com més aviat millor" el seu
projecte de fer una declaració unilateral d'independència, perquè
aquesta és "la millor solució" i "s'evitaran mals majors".
"Té una solució? Sí, i la millor és la ràpida tornada a la legalitat i
l'afirmació al més aviat possible que no hi haurà una declaració
unilateral d'independència, perquè amb això a més s'evitaran mals
majors", ha dit Rajoy en una entrevista amb l'Agència Efe al Palau de la
Moncloa.
Una entrevista que es produeix després que Puigdemont insistís ahir a
la nit en què no renunciarà als seus objectius secessionistes, tot i
reclamar també una medicació. "La millor solució, i crec que això ho
compartim tots, és la volta a la
Puigdemont havia de
fer aquest discurs a migdia, després de la reunió de la mesa del
parlament que haurà de decidir la convocatòria del ple per a fer la
declaració d'independència.
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, s’adreçarà aquest
vespre als catalans amb un missatge institucional des del Palau de la
Generalitat.
Farà una declaració a les nou del vespre que s’emetrà per
TV3. D’aquesta manera, el president enviarà el seu missatge als catalans
vint-i-quatre hores després del discurs del rei d’Espanya, Felipe VI.
Puigdemont havia de fer aquesta declaració a migdia, després de la
reunió de la
Nicolas Tomás Foto: ACN
Barcelona. Dilluns, 2 d'octubre de 2017
Junts pel Sí i la CUP han acordat la convocatòria d’una nova Junta de
Portaveus del Parlament aquest dimecres. En aquesta nova reunió, la
majoria independentista proposarà un ple específic per concretar les
conseqüències del referèndum. Aquest ple se celebraria a finals
d’aquesta setmana o principis de la següent. No està descartat el cap de
setmana.
Així ho ha anunciat Lluís Corominas, president del grup de Junts pel
Sí, després de la Junta de Portaveus d’aquest dilluns. Ha reiterat el
missatge del president Carles Puigdemont en la declaració institucional
d’aquest diumenge: consideren vinculant el resultat del referèndum
celebrat. És per això que el ple de la cambra catalana haurà de decidir
“quines conseqüències té” el referèndum. Corominas no ha explicitat si
es tractarà la DUI, però s’ha remès al contingut de la Llei del
referèndum.
Serà aquest dimecres quan establiran, per una banda, el format
d’aquest ple específic, i per l’altra la data de la seva celebració, que
“probablement” serà aquesta setmana, sense descartar el cap de setmana,
però que podria celebrar-se també a principis de la setmana vinent. “No
fallarem a tota aquella gent que va
Marta Lasalas Foto: Jordi Bedmar
Barcelona. Diumenge, 1 d'octubre de 2017
"El Govern traslladarà al Parlament de Catalunya, seu i expressió de
la sobirania del nostre poble, els resultats de la jornada d'avui,
perquè actuï d'acord amb allò previst a la llei del Referèndum". Amb
aquestes paraules, el president Carles Puigdemont ha
anunciat aquest vespre que els propers dies presentarà davant la cambra
catalana una declaració d'independència per implementar la votació de
l'1-O. Des del Govern s'ha comunicat que demà al matí se celebrarà una
reunió extraordinària del Consell Executiu.
El president ha comparegut acompanyat dels membres del seu gabinet a la galeria gòtica del Palau de la Generalitat. "Els ciutadans de Catalunya ens hem guanyat el dret a tenir un Estat independent que es constitueixi en forma de república", ha proclamat.
(5) Avui, en aquesta jornada d'esperança i patiment, els ciutadans de Catalunya ens hem guanyat un Estat independent en forma de República pic.twitter.com/5NhVdZ6lvP
Amb posat seriós i sense amagar la transcendència del moment, el cap
de l'executiu ha deixat clar que "les institucions tenen obligació
d'implementar el resultat" i que els ciutadans s'han guanyat avui a pols
"la seva sobirania i tot el respecte".
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha comparegut avui
juntament amb el president dels Estats Units, Donald Trump, després
d’una trobada a la Casa Blanca en què han tractat d’un seguit de
qüestions.
En acabat, han fet una conferència de premsa en què cap dels
dos dirigents no ha dit res sobre el referèndum de Catalunya, però els
periodistes sí que s’hi han referit.
En relació amb una declaració unilateral d’independència, Rajoy ha
dir que era una decisió que no li corresponia i que hauria de prendre, o
no, el Parlament de Catalunya. Ací podeu veure-ho :
'Foment del Treball
serà coresponsable de les mesures excepcionals que apliqui l’estat
espanyol a Catalunya mentre les avali i les justifiqui, incloent-hi
aquelles que puguin violar la integritat de les persones físiques',
assegura el text.
El Cercle Català de Negocis (CCN) ha publicat un comunicat en
el qual es desmarca de Foment del Treball, que va titllar la llei del
referèndum de ‘cop d’estat jurídic contrari al dret intern i
internacional’. El CCN considera que aquesta norma cap dins l’ordenament
jurídic internacional i de l’estat espanyol, atès que el parlament
representa la voluntat de tots els catalans i que existeix un mandat
independentista de les eleccions del 27-S.
El CCN diu que el dret internacional avala tant la convocatòria d’un
referèndum d’autodeterminació com una declaració unilateral
d’independència. Recorda que, si això no fos possible, cap dels estats
occidentals s’haguessin pogut independitzar, i cita el cas de la
independència dels Estats Units. En aquest sentit, desmenteix que el
dret de l’autodeterminació s’apliqui només en els casos colonials.
‘El dret d’autodeterminació dels pobles emana de la llibertat, que és
el primer dels drets humans i té primacia sobre tota la resta de drets
reconeguts pel dret
PolíticaÚltima actualització Dijous, 13 de juliol de 2017 16:00 h
El dret a l'autodeterminació "no és l'única manera" per crear un estat
Afegeix la llegenda
ACN Barcelona .- El conseller d’Afers i Relacions
Institucionals i Exteriors i Transparència, Raül Romeva, ha afirmat que
el dret d’autodeterminació no és l’única via per arribar a la
independència. Durant la inauguració aquest dimecres del simposi ‘El
Dret d’Autodeterminació al Segle XXI’,
Romeva ha destacat "la via
democràtica" com una opció que "permet ampliar el focus en el marc de
l'ordenament jurídic internacional". El conseller ha recordat la
sentència del Tribunal Internacional de Justícia sobre la declaració
unilateral d’independència de Kosovo on, segons ell, “es planteja
clarament que les secessions no són per elles mateixes contràries al
dret internacional, fins i tot encara que es produeixin fora de
l'exercici del dret a l'autodeterminació dels pobles".
En la inauguració d'un seminari que reuneix al CCCB experts
internacionals sobre el dret a l'autodeterminació, Romeva ha assegurat
que el poder estatal "només és legítim si s'entronca amb la voluntat
popular" i també "amb el principi democràtic i la dignitat humana". El
conseller ha recordat que el dret a l'autodeterminació ha "evolucionat"
des del seu reconeixement, a mitjans dels anys 50, passant d'aplicar-se
només a colònies a fer-ho en "pobles ocupats" o "indígenes" i "més
recentment" a "minories dins d'un estat que reclamen un estatus
diferent".
Romeva ha indicat que les jornades,
que s'allargaran fins divendres, pretenen analitzar "la diversitat" amb
què "es pot interpretar" el dret a l'autodeterminació. En tot cas, ha
remarcat que "cada vegada hi ha un vincle més fort entre el que
significa el dret a l'autodeterminació i el principi democràtic". Romeva
ha apuntat que el poder estatal "només és legítim si entronca amb la
voluntat popular" i "amb els drets humans més bàsics".
Naturalment, el govern espanyol ha respòs negativament a
la petició d’un referèndum acordat amb el Govern de Catalunya. Com era
de preveure, l’estat espanyol compleix rigorosament amb el seu destí.
Les coses són així, han estat així i seran així. Per tant, els catalans,
com han fet abans que nosaltres desenes d’altres pobles al món (i tots
els que s’han independitzat d’Espanya al llarg dels segles) ens pertoca
el deure d’autodeterminar-nos.
El moviment independentista català ha prestat poca atenció a la història
de la descolonització espanyola, la qual cosa és sorprenent tenint en
compte que Catalunya és una de les darreres colònies, avui per avui
encara subjecta a la metròpoli. Em sembla un error. Ningú no pot
entendre millor que un argentí, un bolivià o un cubà les aspiracions de
llibertat d’un català.
Fer una incursió per les actes d’independència de llatinoamèrica
L'entitat sobiranista ha aprovat el full de ruta amb 2.355 vots a favor, 4 en contra i 11 abstencions
per
ACN
29/04/2017
Jordi Sànchez parlant amb Carme Forcadell i Carles Puigdemont | ACN
L'ANC ja té full de ruta per al 2017. Com era previst, s'ha
aprovat sense sorpreses una ponència política que preveu tant el
referèndum com la declaració d'independència en cas "d'impediment
coercitiu" per part de l'Estat espanyol a la consulta
vinculant. Les bases ho han aprovat així en una única votació –no hi
havia esmenes vives per primera vegada- durant l'assemblea general
ordinària que se celebra a Granollers (Vallès Oriental). S'ha aprovat per 2.355 vots a favor, 4 en contra i 11 abstencions.
Durant la presentació del full de ruta, el coordinador de la
Comissió d'Incidència Política, Jordi Pairó, ha defensat "l'anàlisi
exhaustiu" dels escenaris que preveu l'Assemblea i ha reclamat
una pregunta binària i clara, afirmativa, amb observadors durant la
campanya i el referèndum, i una campanya unitària però també pròpia.
"Un cop el 'sí' es traslladi del carrer al recompte, el Parlament, que
defensarem tant com calgui, haurà d'executar aquest mandat", ha
assegurat Pairó. I ha reblat: "Hi serem per assegurar que es dugui a terme; si cal, permanentment".
Sigui quin sigui finalment l'escenari, "el fil conductor és el
mateix: mobilització , aprovació de la llei de transitorietat,
obediència a aquesta norma i declaració d'independència", ha
reblat entre aplaudiments. I per això entenen que la unitat és
imprescindible per tirar endavant un eventual nou estat per a Catalunya.
"L'aprovació dels pressupostos i l'acte del 21 d'abril són un molt bon
presagi de la unitat i la determinació que els ciutadans esperem dels
nostres càrrecs electes", ha esperonat Parió. "L'Assemblea som un, vosaltres [institucions i partits] ja sou un, ara hem de ser tots junt un de sol fins al final del camí", ha sentenciat.
