Una ILP per declarar la independència de forma unilateral aterra a la Mesa del Parlament

L'òrgan rector de la cambra catalana ha de decidir abans del 5 de juliol si accepta a tràmit la proposta, que arriba de la plataforma Unitat per la Independència

Els diputats independentistes van signar una declaració d'independència després del ple del 10 d'octubre del 2017 | Jordi Borràs

per Joan Antoni Guerrero Redactor

Parlament de Catalunya (Barcelona).19 de juny de 2019 20:49





Els dilemes tornaran a la Mesa del Parlament i ho faran aviat. Una plataforma anomenada Unitat per la Independència, que es presenta com a ‘think tank’, va registrar el 13 de juny passat al Parlament de Catalunya una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per declarar la independència de forma unilateral. La iniciativa planteja l'impuls d'una proposició de llei d’un sol article per a constituir la República catalana. La Mesa del Parlament haurà de decidir, com a màxim fins a la primera setmana de juliol, si accepta que es tramiti. De moment, fonts parlamentàries indiquen que no saben quan es debatrà l'assumpte.



Els promotors de la ILP, que estan pedents de rebre el feedback, opinen que “els representants del poble de Catalunya encara no han assumit la seva responsabilitat” pel que fa a la DUI del 2017. Recorden que no han declarat la independència de manera formal i resolutiva tot i que el 21-D del 2017, en unes eleccions “convocades de manera il·legítima, el poble els va donar la majoria absoluta que els habilita per a complir” amb el
mandat. En la memòria explicativa s’afirma que “la República de Catalunya no està sent implementada, contravenint d’aquesta manera la voluntat del poble de Catalunya, l’únic titular de la sobirania nacional”.



El text de la proposició, al qual ha tingut accés ‘El Món’, disposa l’entrada en vigor de la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República i l’inici d’un procés constituent, “democràtic, de base ciutadana, transversal, participatiu i vinculant”. Al mateix temps, la llei afirma la “voluntat d’obrir negociacions amb l’Estat espanyol” per establir un “règim de col·laboració en benefici de les dues parts” i “en peu d’igualtat”.



La proposta també estableix que es comuniqui la constitució de la República a la comunitat internacional i a la UE, a qui insta a “intervenir per aturar la violació de drets civils i polítics en curs”, a més de “fer seguiment del procés negociador amb l’Estat espanyol i ser-ne testimonis”.



La ILP manifesta la voluntat de participar en la construcció del projecte europeu i el compromís de “continuar aplicant” les “normes de l’ordenament jurídic de la UE”. El text també estableix que Catalunya “té la voluntat inequívoca d’integrar-se tan ràpidament com sigui possible a la comunitat internacional” i que el nou Estat es compromet a respectar les obligacions i tractats internacionals del quals és part actualment el Regne d’Espanya.

El text acaba apel·lant als Estats i a les organitzacions internacionals a “reconèixer la República catalana com a Estat independent i sobirà” i insta el Govern a “adoptar les mesures necessàries per fer possible la plena efectivitat” de la declaració d’independència i de les previsions de la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República.

Els precedents

 

Aquesta ILP té precedents que no han arribat a bon port. El 2009 un col·lectiu independentista en va presentar una per tal que se celebrés un referèndum d’independència vinculant. La proposta va ser rebutjada en considerar-se que no s’enquadrava dins l’àmbit competencial de la Generalitat.

Alfons López Tena

L’any següent, el 2010, l’exdiputat d’ERC Uriel Bertran i el jurista Alfons López Tena van presentar una altra proposta d’ILP acollint-se a la llei de consultes populars que s’havia aprovat aleshores. La proposta de Bertran i López Tena va ser admesa a tràmit per la Mesa amb els vots favorables de CiU, ERC i ICV-EUiA, però tant el PSC com el PP van recórrer davant del Consell de Garanties Estatutàries, que va dictaminar que la proposta era “contrària a l’Estatut”.



Juntament amb el text de la ILP, els promotors de la nova proposta adjunten una memòria explicativa amb les raons que aconsellen que el Parlament tramiti la proposició de llei per la qual s’aprova la declaració d’independència. Es posa en valor la Llei del referèndum d’autodeterminació que es va aprovar el 6 de setembre del 2017 i el fet que malgrat que el Tribunal Constitucional espanyol “va voler” suspendre-la, el Govern “va fer prevaldre la sobirania representada al Parlament no acatant la suspensió”.

Consideren "vigent" la Llei del referèndum

 

Els promotors del text recorden que “el poble de Catalunya, únic titular de la sobirania nacional, es va sobreposar a tots els impediments i va protegir i omplir les urnes amb voluntat inequívoca d’autodeterminar-se”. És per això que consideren que “la Llei del referèndum segueix sent avui una llei vàlida”.

L'expresident del Parlament Ernest Benach al Tribunal Suprem va haver de respondre a preguntes de la fiscalia sobre les ILP de 2009 i 2010

L’admissió a tràmit de les ILP del 2009 i el 2010 per part de la Mesa del Parlament, que finalment van ser desestimades per considerar que superaven l’àmbit competencial de la Generalitat, han estat usades per les fiscalies en les causes contra l’independentisme.



Primer el 2016 en la causa contra Carme Forcadell per la votació de la fulla de ruta per a la ruptura de les institucions catalanes amb Espanya i recentment en el judici contra l’1-O, quan la fiscalia va preguntar a l’expresident del Parlament Ernest Benach sobre les mateixes iniciatives.

Documents

Memòria explicativa de la ILP per declarar la independència
Text articulat de la proposició de llei per la qual s'aprova la declaració d'independència








ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.elmon.cat/politica/una-ilp-per-declarar-la-independencia-de-forma-unilateral-aterra-a-la-mesa-del-parlament_1935789102.html