El ple relegitima Puigdemont però evita al·ludir a la proclamació de la República

NOVA LEGISLATURA







Marta Lasalas
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dijous, 1 de març de 2018

El primer ple del Parlament d'aquesta legislatura ha reeditat la tensió amb què es va tancar l'anterior. La proposta de resolució de JxCat per restituir el president, Carles Puigdemont, i les institucions catalanes i, en concret, les esmenes de la CUP invocant la proclamació de la República del 28 d'octubre han provocat un retard de més d'una hora en l'inici de la sessió mentre la Mesa i la Junta de Portaveus es pronunciaven al respecte. De nou, s'han esgrimit les amenaces d'actuacions judicials per haver acceptat a tràmit les esmenes que, segons els grups unionistes, contravenen els pronunciaments del Constitucional.



Finalment, la proposta consensuada entre JxCat i la CUP s'ha aprovat amb els vots dels tres grups independentistes. El Parlament ha expressat el reconeixement a la legitimitat del president Puigdemont, però ha evitat fer al·lusió a la proclamació de la República, per evitar l'assetjament judicial.



No obstant, abans que es votés el darrer punt de la resolució de restitució, en què es reivindica el resultat de l'1 d'Octubre, el secretari segon de la Mesa, David Pérez, ha explicat els arguments exposats en contra de la

Jordi Sànchez: “Si s'atura l’1-O per la força, serà legítim proclamar el nou país"

ENTREVISTA







Nicolas Tomás
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Diumenge, 10 de setembre de 2017

L’independentisme està convocat als carrers una Diada més. Aquest cop, al centre de Barcelona, on volen construir un gran signe positiu en la confluència del passeig de Gràcia amb el carrer d’Aragó. El repte és mantenir el mateix nivell de mobilització després de tants anys de manifestacions. Aquest cop les entitats també volen que sigui la definitiva. L'han anomenat "la Diada del sí". El president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez, rep El Nacional a les acaballes d’una setmana molt intensa al Parlament. La cambra ha deixat llestes les bases per al referèndum de l’1 d’octubre i per una eventual victòria del ‘sí’. Ara només calen les urnes i que ningú no les retiri.

Què n’esperen d’aquesta Diada?

Serà probablement la Diada que més motius hem tingut per sortir contents al carrer. Sortim ja convocats, i això atorga un protagonisme espectacular a la ciutadania. Estem convençuts que la gent estarà a l’altura del moment. El referèndum ara ja no depèn del Govern: depèn de la gent. Ara ens toca a nosaltres introduir els vots en les urnes.



Les lleis que s’han aprovat aquesta setmana eren imprescindibles per arribar a l’Onze de Setembre?

El CGE veu "legítim" que un sol grup parlamentari utilitzi el procediment de lectura única

POLÍTICA

Emet un dictamen en què recomana que els grups de l'oposició puguin presentar esmenes quan l'independentisme presenti les lleis de la desconnexió 

per Gemma Aguilera 06/07/2017 

 

 

 

 

 

 

 

Imatge general de l'hemicicle del Parlament durant una pregunta de la presidenta del grup de Cs, Inés Arrimadas, al president de la Generalitat, Carles Puigdemont | ACN

 

 

 

 

 

El Consell de Garanties Estatutàries, òrgan consultiu que vetlla perquè les lleis s'ajustin a l'Estatut i a la Constitució, ha presentat el dictamen que van sol·licitar grups de l'oposició sobre la reforma del reglament del Parlament. I la conclusió sobre la qüestió més polèmica, que es puguin aprovar lleis pel procediment de lectura única -la via per la qual JxSí i la CUP tenen previst aprovar la llei del referèndum i la de transitorietat jurídica- i a iniciativa d'un sol grup parlamentari, és legítima.




L'informe assenyala que "la legitimació per proposar la tramitació en lectura única per un grup parlamentari i no pel conjunt dels grups de la Cambra és una opció normativa que, amb independència que pugui ser valorada com a més o menys afavoridora dels consensos, no presenta en si mateixa problemes jurídics de constitucionalitat". 





Això sí, l'òrgan consultiu recomana que la reforma del reglament prevegi la possibilitat que els grups puguin presentar esmenes davant d'un procediment de lectura única d'una llei, per tal que

El fiscal del País Basc creu que EH Bildu té ‘arguments legítims’ per a presentar Otegi

MÓN > PAÍS BASC

En cap cas no ha volgut contradir l’informe de la fiscalia espanyola i ha dit que res no era 'blanc o negre'.

Juan Calparsoro, fiscal superior del País Basc

Per: Redacció 

12.08.2016  12:54

El fiscal superior del País Basc, Juan Calparsoro, considera que ‘hi ha arguments legítims per a sostenir la posició d’EH Bildu’, que no li poden impedir que es presenti als comicis, i ha afirmat que seria el Tribunal Constitucional el que en tingués l’última paraula. En cap cas no ha volgut contradir l’informe de la fiscalia espanyola i ha dit que era aplicable la inhabilitació per a l’exercici de dret de sufragi passiu a què va ser condemnat Otegi per l’Audiència Nacional: ‘Res no és blanc i negre’, ha dit.



En una entrevista concedida a Onda Vasca, Calparsoro ha estimat que la fiscalia de l’audiència espanyola s’havia avançat a remetre al tribunal que havia condemnat el candidat de Bildu a

Autodeterminació, referèndum i legitimitat. Per Josep Costa

OPINIÓ

Per Josep Costa -

1 d'agost de 2016

Josep Costa

No es pot negar que la campanya per incloure un referèndum al full de ruta del govern independentista de Catalunya està fent camí. La fórmula i justificació, si s’arriba a concretar, està per veure. De fet, no tots els defensors del referèndum tenen un punt de vista comú. Però ara mateix pareix que no seria una esmena a la totalitat del que s’ha fet i es vol fer sinó que s’articularia en relació amb la Llei de Transitorietat, com hem defensat diverses persones.

Aclarit que hi ha prou coincidència en la proposta concreta, la crítica que es podria fer a alguns dels defensors del referèndum, com ara els promotors del manifest elreferendum.cat, és suggerir que està tot per fer mentre no es pugui fer un referèndum. O la idea que el dret d’autodeterminació té com a única manifestació la de votar en un referèndum i que per això és imprescindible fer-lo per resoldre el procés.


No puc compartir aquest relat, i de fet no és necessari compartir-lo per entendre que, donades les

Antoni Abat Ninet: ‘La DUI l’hauria feta l’endemà del 27-S. No ho hem tingut mai tan bé com ara’

PAÍS

Entrevista al professor de dret a la Universitat de Copenhaguen i ponent al parlament català.

Antoni Abat Ninet, al parlament (fotografia: TV Parlament).

Per: Andreu Barnils 

24.05.2016  22:00

Antoni Abat Ninet. Quaranta-un any. Ara és professor de dret a la Universitat de Copenhaguen. Però també ho ha estat a Stanford, Georgetown i ESADE. La setmana passada va anar al Parlament de Catalunya a parlar del moment polític. La intervenció, molt crítica amb la lentitud del procés, va impressionar. El seu full de ruta és anar de cara al gra: fer una DUI demà mateix, com aquell qui diu, i exactament el mateix dia convocar un referèndum unilateral d’independència. Al referèndum es demanaria si la gent ratifica la independència ja declarada. No creu que el camí sigui escriure una constitució, ara, sinó centrar-se en la independència. I també defensa la DUI, que troba clau per a l’èxit del procés. El professor Abat Ninet atén telefònicament VilaWeb des del seu despatx a Dinamarca. Però a mitja conversa la comunicació es talla. Quan es reprèn, ho veu clar: algú ens escoltava. No és pas la primera vegada que li passa.

—Com preteneu fer una DUI només amb el 48% dels vots a favor?

Els informes del congrés dels EUA que legitimen la DUI a Catalunya, en català

Per: Redacció

07.05.2016  22:00

PAÍS

Un informe remarca que Catalunya cercarà el reconeixement internacional 'd'acord amb la voluntat del seu poble' i no pas 'd'acord amb les disposicions de la constitució espanyola'.

La Cambra de Representants dels Estats Units va debatre a mitjan març tres informes sobre l’autodeterminació al món, en una sessió convocada sota el títol ‘La política dels Estats Units cap als moviments d’autodeterminació nacional‘. Hi van intervenir tres ponents: Paul R. Williams, Jason Sorens i Ivan Vejvoda. La sessió va ser presidida pel president del Comitè d’Afers Europeus del congrés, el republicà de Califòrnia Dana Rohrabacher, que el mes de setembre passat ja va convidar una delegació oficial del govern català a explicar el procés d’independència.

Del cas català en va parlar especialment Paul R. Williams, que es va mostrar especialment incisiu en la qüestió de Catalunya i va criticar-ne obertament la posició de la Unió Europea. Williams és professor de l’American University i fundador de Public International Law & Policy Group. Ha assessorat el govern dels Estats Units sobre la creació de nous estats, com ara els sorgits de la desintegració de la Unió Soviètica i Iugoslàvia, i també governs de diversos continents, entre els quals Kossove, Montenegro i Sudan del Sud, tant en processos de pau com en la redacció de la primeres constitucions.

La manca de coherència de la UE complica la seva aproximació al cas català

La declaració unilateral seria legítima, segons Viver Pi-Sunyer (26.06.2013)

El director de l'Institut d'Estudis Autonòmics i president del Consell Assessor per a la Transició Nacional diu que si l'estat frena la consulta, es pot optar 'per la via dels fets'.

Dimecres  26.06.2013  15:25

Carles Viver Pi-Sunyer, director de l'Institut d'Estudis Autonòmics i president del Consell Assessor per a la Transició Nacional

Carles Viver Pi-Sunyer, director de l'Institut d'Estudis Autonòmics i president del Consell Assessor per a la Transició Nacional, considera que la consulta d'autodeterminació pot optar 'per la via dels fets' si el govern espanyol no l'autoritza. 'Si l'ordenament jurídic no es fa servir per canalitzar les reivindicacions polítiques, si no per frenar-les, es poden obrir altres vies en què el Dret té poc a dir', ha afirmat en la seva intervenció davant la comissió parlamentària d'Afers Institucionals, en què ha defensat l'informe de l'IEA sobre les vies per a una consulta. 

Pi-Sunyer ha explicat que, com a jurista, no li agradaria arribar al punt d'haver de contemplar accions fora del camí jurídic, però ha defensat la possibilitat d'obrir vies 'purament polítiques' si l'estat bloqueja totes les opcions legals.