El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)
ha fixat la data del judici als membres de la mesa del parlament de la
legislatura anterior pels dies 19, 20, 21 i 22 de novembre, en sessions
de matí i de tarda. Aquesta causa afecta Anna Simó, Lluís Guinó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet, a més de Mireia Boya, ex-diputada de la CUP.
El jutge ha citat a declarar com a
testimonis a petició de la fiscalia els diputats unionistes que van
formar part de la mesa del parlament, José María Espejo Saavedra (Ciutadans) i David Pérez (PSC), a més del secretari general del parlament Xavier Muro i el llavors lletrat major de la cambra, Antonio Bayona.
Vox, que exerceix d’acusació popular, també havia proposat aquests quatre. A més, el jutge també accepta com a testimoni Inés Arrimadas (Ciutadans), Xavier Garcia Albiol (PP), Miquel Iceta (PSC), Lluís Rabell (Catalunya sí que es pot) i
El Nacional Foto: EFE
Madrid. Dimecres, 12 de desembre de 2018
El ple del Tribunal Constitucional ha rebutjat per unanimitat els recursos d'empara d'Anna Gabriel, Mireia Boya, Carme Forcadell i Anna Simó en relació amb la causa de l'1 d'octubre per "falta d'esgotament de la via judicial", han informat fonts jurídiques.
El TC emplaça les defenses a tornar-ho a presentar si el Tribunal
Suprem rebutja en la vista de la setmana que ve traslladar la causa al
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
En el seu moment, la Sala Penal del Tribunal Suprem no va ni admetre a
tràmit aquesta petició de recusació i, per això, Carme Forcadell ho
va portar al TC, perquè considera que s'ha vulnerat el seu dret a la
tutela judicial efectiva, a un procés amb totes les garanties i el dret a
la defensa i a un jutge imparcial. En la resolució del TC d'admissió a
tràmit, el tribunal reconeix que es planteja una qüestió que afecta "una
faceta del dret fonamental" i que no hi ha doctrina sobre aquest
aspecte i, per tant, es compleixen els requisits per admetre a tràmit el
recurs d'empara. El recurs, segons el TC, pot "donar ocasió al tribunal
per aclarir i canviar la seva doctrina com a conseqüència d'un procés
de reflexió interna".
La defensa de les dues exdiputades de la CUP Anna Gabriel i Mireia
Boya va presentar el recurs d'empara davant del TC un cop que el Suprem
va tancar la porta a plantejar un
El Tribunal Constitucional espanyol ha acceptat a tràmit els recursos d’empara de l’ex-diputada de la CUP Anna Gabriel i Mireia Boya contra el jutge PabloLlarena,
que instrueix la causa general contra l’1-O. En els recursos,
sol·liciten empara per les resolucions dictades pel magistrat i que han
estat ratificades per la sala penal del Tribunal Suprem espanyol, en les
quals es determina que el TS és l’òrgan competent per a jutjar la causa i no pas el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Per a Gabriel i Boya, la causa l’hauria d’instruir el TSJC i dubte de la imparcialitat del Suprem. En aquest sentit, la defensa argumenta que la querella en contra dels dirigents independentistes la va
Mireia Boya,
membre del secretariat de la CUP i ex-presidenta del grup parlamentari,
ha anat a Madrid citada pel jutge Llarena al Tribunal Suprem. Li havia
de comunicat el processament per un delicte de desobediència en la causa
general contra l’independentisme. Quan ha sortit del tribunal, Boya ha
relatat a VilaWeb com s’havia produït la seva intervenció, a petició
pròpia, que ha fet saltar el jutge Llarena.
—El jutge Llarena us ha amenaçat d’acusar-vos també de rebel·lió. Com s’ha arribat a aquesta situació?
—Li parlava de la parcialitat que té ell i tota la sala penal del Suprem
en les seves actuacions en aquesta causa. Li he posat diversos exemples
d’afirmacions que hi ha a la interlocutòria de processament. Li he dit
que és més una sentència que no pas una interlocutòria. Té la forma
d’una sentència. I li he dit que això demostra que la sentència ja està
escrita o dictada.
—L’heu fet sortir de polleguera?
—No ho sé. Li he dit que era molt incoherent que per tramitar a registre
del parlament la llei de referèndum, la de transitorietat i les
propostes de resolució de la declaració d’independència m’acusés de
desobediència, mentre que la persona que va permetre el debat de la meva
iniciativa entrant aquestes lleis i propostes al
Concretament diu: “En aquell moment, el 27 d’octubre, aquesta
declaració política nosaltres ens la creiem però la realitat ha estat
una altra. Degut a l’aplicació de l’article 155 i degut
a que el Govern de Catalunya no havia preparat tot el que havia de
preparar per aplicar la llei de Transitorietat, que no s’ha aplicat”.
“La realitat ha desmentit el que jo creia”, deia Boya fent referència
a la votació de la Llei i culpant al govern espanyol i al Govern de la
Generalitat. A aquest darrer li retreu que “no va preveure tot el que
havia de preveure i que responia a
Gemma Liñán Foto: EFE
Madrid. Dimecres, 14 de febrer de 2018
L'exdiputada de la CUP, Mireia Boya, ha declarat la clara intencionalitat per tirar endavant la República negant que la declaració d'independència
del 27 d'octubre tingués res de "cosmètica", sinó que ella va percebre
que buscava "la seva efectivitat real" i per això hi va votar a favor,
tot i que admet que no es va poder desplegar a causa de l'aplicació de
l'article 155 de la Constitució. Nega així la proclamació simbòlica que
la resta d'imputats han volgut mostrar davant el Tribunal Suprem en les
seves declaracions.
Boya ha declarat, també, que en tot moment es va buscar el diàleg amb
l'Estat espanyol i una sortida pactada al conflicte, seguint la mateixa
línia que la resta d'investigats, i que desconeixia el document Enfocats: "Mai havia vist el document d'Enfocats fins veure l'atestat de la Guàrdia Civil".
La Fiscalia no ha demanat cap mesura cautelar per a Boya, que només
ha respost les preguntes del jutge Llarena i del seu advocat, Carles
López. I VOX diu que s'ho pensarà, però de moment ningú no ha demanat
res i Boya surt amb càrrecs però pot marxar cap a casa.
L’exdiputada de la CUP Mireia Boya ha defensat davant el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena la “legitimitat i legalitat democràtica” de les decisions que es van adoptar en el marc del procés independentista.
Boya, com la resta d'imputats, també ha explicat que "no hi ha hagut violència a Catalunya", que en canvi sí que la policia espanyola la va exercir
i ha posat com a exemple, davant el jutge, que "a Calella, la Policia
va sortir una nit de paisà a caçar independentistes". Sobre els fets del
20 de setembre i els desperfectes als cotxes de la Guàrdia Civil que hi
havia davant la Conselleria d'Economia, ha exposat que diversos
periodistes van estar sobre els vehicles durant tot el dia.
El jutge no li ha preguntat a Boya si acatava la Constitució i
fora, davant els mitjans, l'exdiputada de la CUP ha dit que "la
interpretació de la Constitució no s'ha de convertir en un mur".
Els seus advocats han intentat anul·lar la imputació adduint que en
la mesura que era presidenta del grup parlamentari de la CUP forma part
del grup de persones que “haurien aportat el suport polític” necessari
per impulsar el procés independentista. Però Llarena ho ha desestimat i
Mireia Boya ha declarat des les 11.11h a la Sala de Vistes del Tribunal
Suprem.
Per què
l'ex-diputada de la CUP ha sortit del Tribunal Suprem espanyol sense que
el jutge li hagi imposat mesures cautelars?.
Cartell de Mireia Boya (fotografia d'Albert Salamé).
14.02.2018 15:59
Avui tornem tots a casa. No sé si dir que ha estat un tràmit. Però la
declaració de Mireia Boya al Suprem espanyol ha acabat sense
conseqüències cautelars per a l’ex-diputada de la CUP. En el viatge d’anada,
els dubtes sobre com acabaria el nou viatge a Madrid eren raonables. Es
podia permetre l’estat espanyol no castigar una independentista que
plantava cara i presentava una defensa política contra la seva acusació?
Hi havia cap raó jurídica on agafar-se per a empresonar-la? Els dubtes
eren molts i molt grans.
Per què Llarena ha decidit deixar-la anar sense
imposar cap mesura cautelar? Si Boya es va enfilar damunt del cotxe de
la Guàrdia Civil el dia 20 de setembre, per què Cuixart i Sànchez són a
la presó?
No hi ha respostes per a totes aquestes preguntes. No hi ha un
criteri jurídic, no hi ha cap coherència que serveixi per a construir
uns punts de referència. Tot és arbitrari. I és que aquesta és una altra
tècnica de la repressió. Que ningú no sàpiga què li pot passar. Que no
hi hagi referències. És com aquells cabdills que apartaven un individu
del poblat i l’executaven davant la resta. Quan algú preguntava per què
l’havien matat a ell, la resposta era ‘perquè és un dels vostres’. És
una manera de dir que som de la seva propietat i que fan allò que volen
amb nosaltres.
No és un càstig per als qui són a la presó; és una lliçó,
una advertència o un escarment per a tothom. Això també ens ho confirma
el pas de Mireia Boya pel Suprem.
L’ex-diputada de la CUP Mireia Boya ha sortit en llibertat i sense mesures cautelars
de la declaració davant el jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo
Llarena. ‘He vingut aquí per explicar què ha passat realment a
Catalunya, en aquest procés democràtic, i ratificar que el 80% volíem
fer un referèndum, el vàrem fer i el vàrem guanyar. I que hi ha hagut un
cop d’estat en forma de 155, que vàrem guanyar les eleccions i que
continua sense haver-hi diàleg’, ha explicat als mitjans després d’una
declaració que ha durat una hora i deu minuts.
Boya ha dit que no estava satisfeta perquè encara hi havia quatre
persones a les presons d’Estremera i Soto del Real. Sobre l’acusació del
delicte de rebel·lió, ha estat molt clara: ‘Mai no hi ha hagut
violència a Catalunya. Sempre ens hem manifestat de manera pacífica i
això desmunta els delictes que ens imputen.’
La dirigent de la CUP, Mireia Boya, ha publicat una
piulada a Twitter en motiu de l’etnrada i registre que està practicant
aquest matí la Guardia Civil al Parlament, la Generalitat i la seu del
Departament de Justícia de Catalunya.
La investigació d’aquest cos de policia es dur a
terme per odre del Jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
(TSJC) que investiga el cas del 3%, relatiu a presumptes comissions que
haurien cobrat alguns consellers a canvi de concedir licitacions d’obra
pública.
El Nacional Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dilluns, 3 de juliol de 2017
La CUP ha carregat durament contra el conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget,
després que aquest hagi confessat els seus dubtes sobre la convocatòria
del referèndum de l'1 d'octubre. "No està en condicions d'afrontar
l'envit de ve de l'Estat, que deixi pas a una altra gent", ha comentat
des de la Ciutat de la Justícia el diputat cupaire Benet Salellas, que també ha recordat que "existeixen moltes altres persones disposades a defensar aquest referèndum".
Des de la CUP afirmen que el millor és que Baiget dimiteixi. "El
millor que pot fer qualsevol persones del Govern que no tingui compromís
és apartar-se", ha deixat anar Salellas en un to molt crític. "No podem
tenir problemes a casa", ha sentenciat.
Per la seva part, la presidenta del grup parlamentari de la CUP, Mireia Boya,
també ha demanat la
'No és temps ni de
dubtes, ni d'actituds derrotistes, ni de càlculs partidistes. Aquells
que no ho entenguin, millor que deixin pas', ha dit la diputada Mireia
Boya
La CUP no ha fet cap compareixença pública per a valorar les
declaracions del coordinador del PDeCAT, David Bonvehí, que va dir en un
dinar amb militants del Bages el 31 de març passat que el partit hauria
de cercar un candidat amb un perfil autonomista si el procés
independentista acabés essent ‘un desastre’.
Tanmateix, el partit sí que
ha reaccionat a través de la seva diputada Mireia Boya, qui ha publicat
dues piulades a Twitter. En un primer moment ha reflexionat que el
moviment independentista escocès no es va tornar autonomista després de
la victòria del no.
I a continuació ha afegit: ‘No és temps ni de
dubtes, ni d’actituds derrotistes, ni de càlculs partidistes. Aquells
que no ho entenguin, millor que deixin pas’.
Catalunya és un dels pocs territoris europeus que reconeix tres llengües oficials
El 23 de setembre de 2010, la cambra catalana va aprovar l'oficialitat
d'aquesta llengua, menystinguda per Espanya, França i Itàlia
La nova diputat de la CUP Mireia Boya serà la veu occitanista al
Parlament després que altres diputats com Pilar Busquets, Francesc Boya o
Àlex Moga ja l'hagin utilitzat amb anterioritat.
Mireia Boya, a l'esquerra, és la veu occitanista al Parlament | Adrià Costa
El 23 de setembre de l'any 2010, José Montilla presidia el seu darrer
ple al Parlament com a president de Catalunya. El tripartit escrivia el
seu epitafi, si bé abans de ser enterrat definitivament va tenir temps
d'aprovar, amb els vots de CiU, la Llei de l'occità, aranès a l'Aran,
que dotava la llengua d'un marc legal d'acord amb l'Estatut i en
regulava la seva oficialitat a tot el país i el seu caràcter preferent a
la Vall d'Aran.
Els 17 diputats de PP i C's es van oposar a la nova llei al·legant que
contravenia sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, on
s'hi especificava l'anul·lació d'un precepte que al·ludia al català com a
llengua preferencial a Catalunya.
L'aleshores vicepresident del Govern, Josep Lluís Carod-Rovira,
va assegurar que amb l'aprovació de
