Quebec lliura a Catalunya un "discurs de la victòria" inèdit per anunciar el triomf del 'sí'

PROCÉS

L'Ateneu Barcelonès projecta el missatge que el primer ministre quebequès Jacques Parizeau va gravar per anunciar un possible triomf de la independència en el referèndum de 1995.

per Joan Antoni Guerrero (Barcelona) 15/09/2017 

Imatge del vídeo projectat a l'Ateneu Barcelonès amb el discurs de Parizeau | JOAN ANTONI GUERRERO

 

Un oceà separa el Quebec de Catalunya, però també una distància semblant separa el Canadà d’Espanya en termes de consciència democràtica. Per això l’exemple del referèndum d’independència que es va celebrar al Quebec el 1995 contrasta per l’estratègia permissiva del govern canadenc, partidari del dret a decidir, i per la gran majoria de persones cridades a les urnes que s’hi van abocar massivament amb una participació que va assolir el 94%. El context era ben diferent al català, on l’aparell de l’Estat ha decidit jugar les cartes de la persecució judicial i el boicot a la participació. Al Quebec, en canvi, les institucions van promoure la participació i van transmetre a la ciutadania la importància de votar i de manifestar-se davant d’una qüestió transcendental pel futur de l’Estat. La resposta ciutadana va ser rotunda i el nivell de participació assolit a les urnes va ser aclaparador.




Ho ha recordat amb precisió aquest dijous a l’Ateneu Barcelonès Daniel Trup, exdiputat del Partit Quebequès entre el 2003 i el 2008, durant la presentació —per primera vegada al món— del “discurs de la victòria” que el primer ministre quebequès en aquell moment, Jacques Parizeau, havia enregistrat per

La piulada de Mireia Boya sobre el registre de la Guardia Civil que triomfa a les xarxes

Por percatalunya

20-07-2017

La dirigent de la CUP, Mireia Boya, ha publicat una piulada a Twitter en motiu de l’etnrada i registre que està practicant aquest matí la Guardia Civil al Parlament, la Generalitat i la seu del Departament de Justícia de Catalunya. 

La investigació d’aquest cos de policia es dur a terme per odre del Jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que investiga el cas del 3%, relatiu a presumptes comissions que haurien cobrat alguns consellers a canvi de concedir licitacions d’obra pública.

L’exemple de Montenegro com a antídot als “triomfs” de la diplomàcia espanyola

Dimecres, 16 de setembre de 2015 14:40 h

Malgrat que el govern espanyol treu pit de les paraules d’Obama i considera que ha guanyat la partida, el joc només acaba de començar i les pistes sobre el desenllaç final les ofereix la història.

---

Les tèbies paraules de David Cameron, Angela Merkel i Barack Obama que l’Estat espanyol donen com a exemple de la impossibilitat d’una Catalunya independent no han d’espantar ningú de cara al 27-S. Si repassem les hemeroteques, la història demostra que els països se solen pronunciar a favor de l’status quo per intentar mantenir una estabilitat, però després sempre s'accepta la democràcia. El cas de Montenegro és paradigmàtic, com ho és el cas de les repúbliques bàltiques.

El gran error de Jacques Chirac

Els protagonistes de les mateixes institucions europees i nord-americanes ja van mostrar-se contraris a la plena sobirania de Montenegro poc abans que s’independitzés i rebés el reconeixement de la immensa majoria dels membres de les Nacions Unides. “La Unió Europea no reconeixeria una Montenegro independent”, va dir el llavors president de França Jacques Chirac el desembre de 2001.

Javier Solana ja es va empassar la independència de Montenegro

“És l’Hora dels Adéus” de Xavier Sala i Martín triomfa també en castellà

Dimarts, 25 d'agost de 2015 11:00 h

Mes de 20.000 persones ja s’han descarregat la versió en castellà de “l’Hora dels Adéus” que el professor ofereix gratis al seu blog.

Xavier Sala i Martín

El professor va penjar la versió castellana del seu exitós llibre en el seu blog el passat vuit d’agost i des de llavors més de 20.000 persones ja se l’han descarregat, segons ha confirmat Sala-i-Martín al seu compte de Twitter. 

El professor de Columbia va decidir donar resposta a les reiterades peticions d’una versió castellana del seu llibre “És l’Hora dels Adéus?” publicada en català el setembre del 2014.  

Aires de tragèdia espanyola a la caverna mediàtica pel triomf de #JuntspelSí

Diumenge, 26 de juliol de 2015 05:00 h

Pedro J Ramírez, ideòleg dels darrers governs espanyols afirma “que és igual que la candidatura obtingui 60 o 120 escons, la sobirania de Catalunya pertany a tos els espanyols”

---

Tots els mitjans de comunicació contraris a una Catalunya independent comencen a sucumbir al pessimisme i actuen com a veritables “hooligans” contra la democràcia del dret a decidir. El procés torna estar al centre del debat, no hi mitjà unionista que no dediqui la major part de la informació política al procés català,  #JuntspelSí ha recuperat el protagonisme i, sobretot, les il·lusions de la gent. Els mitjans de comunicació unionistes, els espanyols i catalans, ja fan clarament guanyadora la llista de Mas i Junqueras amb el suport de la societat civil, la transversalitat trenca tots els esquemes i el nerviosisme és nota cada dia més. 

 

El dibuix impecable de @jmunozfe

---

 

El Mundo, El Español, El País, La Vanguardia o El Periódico respiren aires de tragèdia espanyola, no volen assumir que una immensa majoria de catalans votaran sí a la independència el proper 27S

Tot just acaba de començar la campanya mediàtica contra el procés independentista i la virulència va en augment, l’avantatge és que és fruit de la desesperació d’aquells que ho veuen perdut. 

La caverna mediàtica no té arguments, només té mentides per intentar acabar amb el procés, per això cada dia publiquen milers d’articles i s’inventen informacions per provocar desesperació a les files dels partidaris de la independència, però no poden i a mesura que el temps s’esgota la desesperació guanya terreny, per això cal aprofitar cada article, crònica o pagina unionista contra el procés, per fer pedagògica a la contra.

L’últim tren a Katanga, el darrer article de Pedro J Ramírez respira amargor, malgrat que intenta amagar-ho amb un crit d’ajuda a la comunitat mundial