dimecres, 16 de setembre del 2015

L’exemple de Montenegro com a antídot als “triomfs” de la diplomàcia espanyola

Dimecres, 16 de setembre de 2015 14:40 h

Malgrat que el govern espanyol treu pit de les paraules d’Obama i considera que ha guanyat la partida, el joc només acaba de començar i les pistes sobre el desenllaç final les ofereix la història.


Les tèbies paraules de David Cameron, Angela Merkel i Barack Obama que l’Estat espanyol donen com a exemple de la impossibilitat d’una Catalunya independent no han d’espantar ningú de cara al 27-S. Si repassem les hemeroteques, la història demostra que els països se solen pronunciar a favor de l’status quo per intentar mantenir una estabilitat, però després sempre s'accepta la democràcia. El cas de Montenegro és paradigmàtic, com ho és el cas de les repúbliques bàltiques.





El gran error de Jacques Chirac

Els protagonistes de les mateixes institucions europees i nord-americanes ja van mostrar-se contraris a la plena sobirania de Montenegro poc abans que s’independitzés i rebés el reconeixement de la immensa majoria dels membres de les Nacions Unides. “La Unió Europea no reconeixeria una Montenegro independent”, va dir el llavors president de França Jacques Chirac el desembre de 2001.

Javier Solana ja es va empassar la independència de Montenegro


El mateix mes, l’Alt Representant de la política exterior de la UE, Javier Solana, també va demanar “una Montenegro democràtica dins de Iugoslàvia” i va dir que un referèndum d’autodeterminació podria posar en perill “les expectatives d’una assistència internacional, desenvolupament econòmic i una integració europea”. Catorze anys després i amb Montenegro independent i rumb a la UE, el mateix exministre espanyol ‘oblida’ el seu error de càlcul i diu que una Catalunya sobirana “no estaria a la UE perquè no serà un estat”.

Estats Units també van ignorar Montenegro en un primer moment




El govern dels EUA també es va oposar en un primer moment a la plena sobirania montenegrina, quan el 2001 el secretari d’estat nord-americà del moment, Colin Powell, va rebutjar rebre el primer ministre del territori per discutir un possible trencament amb Sèrbia. Les pressions explícites de la UE i la falta de suport de l’administració Bush van fer que el país balcànic fes un últim intent de convivència amb Sèrbia, però alhora el 2003 anunciaven un referèndum d’autodeterminació. I tres anys després, i amb ‘només’ un 55,5% de Sís en el plebiscit, tant la Comunitat com els EUA no van trigar ni un mes a reconèixer la Montenegro independent.

Recordem també que la UE i els EUA ja van posicionar-se en contra de la plena sobirania de la veïna de Sèrbia poc abans de validar-la com a nou estat,


Enllaç noticia :