El col·lectiu d'advocats Drets denuncia un delicte d'amenaces i injúries contra l'actor Toni Albà i nombroses personalitats catalanes com Pilar Rahola, Hilari Raguer, Santi Vidal i Arcadi Oliveras.
Josep Ramon Bosch, president de Societat Civil Catalana (SCC) és l'autor, presumptament, de nombroses amenaces i injúries a nombroses personalitats catalanes des d'un perfil de Facebook sota la identitat anònima de "Fèlix de Sant Serní de Tavèrnoles". Bosch també demana boicot a diverses empreses catalanes com La Caixa o Nutrexpa.
Segons els advocats de Drets, en aquesta pàgina, creada l'any 2012, Bosch hauria publicat nombrosos missatges amenaçadors contra independentistes catalans, com l'actor Toni Albà -en nom de qui Drets actua com a querellant-, Pilar Rahola, Hilari Raguer, Santiago Vidal, Arcadi Oliveras, Artur Mas o David Fernández. Es tractaria de missatges profundament injuriosos que contenen odi visceral envers aquestes persones i que són constitutius dels delictes d'amenaces i injúries tipificats als articles 169, 170, 205, 208 i 209 del Codi Penal.
Segons els advocats de Drets, en aquesta pàgina, creada l'any 2012, Bosch hauria publicat nombrosos missatges amenaçadors contra independentistes catalans, com l'actor Toni Albà -en nom de qui Drets actua com a querellant-, Pilar Rahola, Hilari Raguer, Santiago Vidal, Arcadi Oliveras, Artur Mas o David Fernández. Es tractaria de missatges profundament injuriosos que contenen odi visceral envers aquestes persones i que són constitutius dels delictes d'amenaces i injúries tipificats als articles 169, 170, 205, 208 i 209 del Codi Penal.
Drets també demostra en el text de la querella que la mateixa pàgina hauria servit a l'autor per celebrar públicament la consumació de diversos delictes, com danys contra béns públics
(màstils, banderes i altres propietats de consistoris municipals),
destrucció de béns privats, com ara banderes penjades als balcons,
simbologia catalanista, etc, i robatoris de material de campanya de
partits polítics favorables a la independència de Catalunya. En algunes
ocasions, fins i tot ha anunciat delictes poques hores abans que es materialitzessin.
El fet que exposi els seus actes consumats de violència agreuja encara
més les amenaces que llançava contra diverses personalitats catalanes.
Alguns exemples són les amenaces que dedica a Pilar Rahola: "Anirem a per tu, prepara't senyora Pepis" o al monjo de Montserrat Hilari Raguer: "I si cremem Montserrat, amb el senyor Reguer a dins?", o injúries com les que dedica a l'actor Toni Albà, que ha presentat denúncia contra Bosch: "Fill de puta. No hi ha més. Un xarnego fastigós que es diu Antonio Álvarez i es fa dir Toni Albà, renegant dels seus orígens. FdP". I més endavant: "La direcció, el telèfon i el contacte del fill de puta anomenat ANTONIO ALVAREZ i que es fa dir TONI ALBA (per catalanitzar el nom). Li haurem de dir alguna cosa amb aquest vailet, no?". A continuació publica les dades de contacte del Sr. Toni Albà.
Els advocats de Drets han acompanyat la querella de nombrosos documents que demostrarien que la qui s'amaga darrere el pseudònim "Fèlix de Sant Serní de Tavèrnoles" seria en realitat Josep Ramon Bosch. Aporten proves com el telèfon mòbil amb què es dóna d'alta a la xarxa social -Facebook permet la cerca de perfils a través d'un número de telèfon-, les coincidències entre el personatge fictici i el real (identificació amb la ciutat de Santpedor, historiador de formació, aficions, amics), imatges on apareix ell mateix en actes de Societat Civil Catalana, o posts redactats de manera idèntica al seu perfil personal oficial i amb molt pocs segons de diferència. Els querellants demanen que la Unitat de Delictes Informàtics del Cos de Mossos d'Esquadra confirmi la IP de l'ordinador des del qual s'han publicat aquestes amenaces i injúries.
Alguns exemples són les amenaces que dedica a Pilar Rahola: "Anirem a per tu, prepara't senyora Pepis" o al monjo de Montserrat Hilari Raguer: "I si cremem Montserrat, amb el senyor Reguer a dins?", o injúries com les que dedica a l'actor Toni Albà, que ha presentat denúncia contra Bosch: "Fill de puta. No hi ha més. Un xarnego fastigós que es diu Antonio Álvarez i es fa dir Toni Albà, renegant dels seus orígens. FdP". I més endavant: "La direcció, el telèfon i el contacte del fill de puta anomenat ANTONIO ALVAREZ i que es fa dir TONI ALBA (per catalanitzar el nom). Li haurem de dir alguna cosa amb aquest vailet, no?". A continuació publica les dades de contacte del Sr. Toni Albà.
Els advocats de Drets han acompanyat la querella de nombrosos documents que demostrarien que la qui s'amaga darrere el pseudònim "Fèlix de Sant Serní de Tavèrnoles" seria en realitat Josep Ramon Bosch. Aporten proves com el telèfon mòbil amb què es dóna d'alta a la xarxa social -Facebook permet la cerca de perfils a través d'un número de telèfon-, les coincidències entre el personatge fictici i el real (identificació amb la ciutat de Santpedor, historiador de formació, aficions, amics), imatges on apareix ell mateix en actes de Societat Civil Catalana, o posts redactats de manera idèntica al seu perfil personal oficial i amb molt pocs segons de diferència. Els querellants demanen que la Unitat de Delictes Informàtics del Cos de Mossos d'Esquadra confirmi la IP de l'ordinador des del qual s'han publicat aquestes amenaces i injúries.
Tots els indicis apunten a Bosch
Des d'El Món hem provat d'obrir un perfil de Facebook amb un número de telèfon i hem comprovat que no és possible fer-ho sense activar un codi de seguretat via SMS. Així mateix també hem provat de vincular un número de mòbil a un compte ja existent i la xarxa social segueix demanant confirmació de codi per missatge de text.
També ens hem posat en contacte amb diversos especialistes amb xarxes socials, entre els quals l'expert en tecnologia i xarxes Albert Cuesta, i tots coincideixen a ratificar que Facebook no permet el registre d'un número de telèfon relacionat a un perfil sense confirmació de la propietat del telèfon enviant un codi per SMS. És a dir, que si algú hagués volgut suplantar la identitat de Bosch relacionant el seu número de mòbil a aquest compte de Facebook, Bosch hagués rebut un codi de confirmació per activar el perfil que es pretenia relacionar amb el seu número de mòbil".
La possible teoria de la suplantació quedaria a la corda fluixa tenint en compte que aquest perfil es va obrir al setembre de 2012, quan Bosch encara no era cap personatge públic i no existien cap de les dues associacions que presideix i per les quals és: Somatemps i SCC. A banda d'aquest fet, l'indici amb més pes que relaciona el compte anònim amb el president de SCC, també hi ha desenes d'indicis que apunten a Bosch: contínues referències a Santpedor, el poble de Josep Ramon Bosch, a Somatemps i a SCC, entitats presidides i cofundades per ell... en una d'aquestes publicacions el perfil anònim suposadament gestionat per Bosch, fa referència a un acte antifeixista organitzat per l'Esquerra Independentista de Santpedor i que ell atribueix a un acte d'assetjament davant de la casa d'un membre de Somatemps i que segons es dedueix, seria ell mateix.
En aquest missatge s'enllaça una notícia del digital anònim i de referència entre l'unionisme radical i l'extrema dreta Dolça Catalunya on s'exposen aquests fets explicant que l'acte es va fer «frente al domicilio de un vecino, al que señalan por "feixista" por no ser nacionalista».
Un altre indici que relacionaria Bosch amb el personatge de "Fèlix de Sant Serní de Tavèrnoles" és un detall sobre la imatge que decora la capçalera de la pàgina de Facebook de Josep Ramon Bosch: la fotografia del monestir romànic de Sant Serni de Tavèrnoles, situat al poble d'Arensall (Valls de Valira, Alt Urgell). Aquest monestir estaria relacionat amb el bisbe Fèlix d'Urgell (782-799), un dels defensors de les tesis adopcionistes i conegut per enfrontar-se al poder catòlic de l'emperador Carlemany i al Papa de Roma, fet el qual el va forçar a l'exili a l'Àndalus. Fèlix d'Urgell es va formar precisament al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles. D'aquí vindria el nom doncs, del proscrit "Fèlix de Sant Serní de Tavèrnoles" que Bosch hauria adoptat, segons Drets, com a personatge fictici a Facebook.
Apologia al feixisme i de grups terroristes ultradretans
A banda de les greus amenaces que apunta la nota de premsa enviada per Drets i recollides, en part, a la querella presentada en nom del popular actor Toni Albà amb el suport del col·lectiu d'advocats, al perfil de "Fèlix de Sant Serní de Tavèrnoles" també s'hi troben abundants missatges d'apologia a grups ultradretans com Somatemps, d'on fa referències contínuament als actes i convocatòries des del naixement d'aquesta associació, però també en referència al Casal Tramuntana. A un dels missatges il·lustrat amb una foto del desaparegut casal ultradretà, l'acompanya amb el text «Bona gent els del "Casal Tramuntana"».
Els casos més greus, però, els trobem en diferents missatges relacionats amb la banda terrorista d'extrema dreta Milícia Catalana, ja extinta i que actua a Catalunya els anys 80 i principis dels 90. En un dels missatges mostra l'himne d'aquesta bana terrorista i en d'altres fa referència al grup Batzegada, branca juvenil del Moviment Patriòtic Català (MPC), el braç polític de la banda armada Milícia Catalana. Quatre integrants de Batzegada van ser detinguts el 2001 per ser els autors d'un atemptat amb bomba a les Cotxeres de Sants de Barcelona durant un concert organitzat per l'Esquerra Independentista.
Curiosament els missatges referents a Batzegada han desaparegut durant les últimes setmanes del perfil de "Fèlix de Sant Serní de Tavernoles", malgrat tot, El Món ha tingut accés a les captures de pantalla on es mostraven aquests missatges amb el logotip compartit per totes tres organitzacions (MPC, Batxegada i Milícia Catalana), les quatre barres amb la creu potençada a imatge i semblança de l'estelada. Aquest símbol, pràcticament en desús, el va emprar àmpliament l'extrema dreta catalana impulsora de les teories revisionistes del catalanisme hispànic defensades avui en dia per organitzacions com Somatemps.
Boicots a Nutrexpa i la Caixa
Un altre fet sorprenent és que des d'aquest perfil es crida al boicot de diferents empreses que l'autor dels missatges relaciona amb el procés. Entre aquests missatges, d'un to despectiu molt elevat s'hi trobaria La Caixa, amb missatges com "Hem de estendre el boicot a "La Caixa", l'autèntic finançador de tota la merda separatista que ens ha caigut damunt", però també li toca el rebre a Nutrexpa: «Ara provaran la seva pròpia medicina. Puta España?. Doncs us comparà la vostra PUTA MARE. BOICOT A NUTREXPA¡¡¡».
Un altre fet sorprenent és que des d'aquest perfil es crida al boicot de diferents empreses que l'autor dels missatges relaciona amb el procés. Entre aquests missatges, d'un to despectiu molt elevat s'hi trobaria La Caixa, amb missatges com "Hem de estendre el boicot a "La Caixa", l'autèntic finançador de tota la merda separatista que ens ha caigut damunt", però també li toca el rebre a Nutrexpa: «Ara provaran la seva pròpia medicina. Puta España?. Doncs us comparà la vostra PUTA MARE. BOICOT A NUTREXPA¡¡¡».
Seguint la pista del personatge "Fèlix de Sant Serní de Tavèrnoles" El Món ha pogut comprovar que aquest perfil hauria deixat comentaris a altres pàgines i perfils de Facebook. Un escrit a la pàgina «Fuerza Nueva 50 aniversario» delataria Bosch al seu pas pel partit feixista Fuerza Nueva, organitzador liderada per Blas Piñar i del qual se'n coneix sobradament la militància del seu pare, José María Bosch Espinet.
En aquest missatge, il·lustrat amb una fotografia del Palau d'Esports de Barcelona l'any 78 corresponent a un míting de Fuerza Nueva, «Fêlix de Sant Serni de Tavèrnoles» hi deixa un comentari: «Mi primer acto politico con 15 años, mi afiliación a Fuerza Joven, conocer a Busquets, Portugués, la gent de Manresa, l´Anglada. Que bonic». Es dóna la circumstància que Bosch, nascut al 1963, corroboraria la seva edat. L'any 1978 Josep Ramon Bosch tenia 15 anys. A més, afirmaria haver-se afiliat a les joventuts de Fuerza Nueva i haver conegut a dirigents de l'època del partit, entre els quals s'hi trobaria Josep Anglada.
Aquest cas aclariria l'estima que Bosch, presumptament, sentia per Blas Piñar i que el va portar, al febrer de 2014, a lloar el líder feixista. Aquest fet, publicat per Nació Digital, va ser negat reiterades vegades per SCC i el mateix Bosch, atribuint el missatge a un «fake».
Enllaç noticia :
http://www.mon.cat/cat/notices/2015/09/querella_contra_josep_ramon_bosch_president_de_societat_civil_catalana_per_injuries_i_amenaces_a_pe_150532.php
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada