Cremen l'Ateneu de Sarrià i hi pinten símbols nazis i feixistes

PROCÉS







Marta Escobar Martí
Foto: @APSarria
Barcelona. Dijous, 29 de març de 2018

Mentre el govern espanyol i la premsa de Madrid no deixen de parlar de violència per part de la ciutadania i grups independentistes, entre les tres i les quatre d'aquesta matinada algú ha cremat l'Ateneu de Sarrià deixant, a més, pintades de símbols nazis i feixistes.



Així ho ha anunciat l'Ateneu mateix a Twitter, on han penjat diverses imatges que constaten els fets. Segons asseguren, fa mesos que denuncien atacs feixistes "i el perill que suposen". Ara bé. Tot i que ells tenien clar que havia estat un incendi provocat, els bombers no els ho han confirmat fins a pràcticament les 12 hores del matí.

us pugem algune imatges que he hem pogut treure. Fa mesos que estem denunciant atacas feixistes, i el perill que suposen. El feixisme avança si no se'l combat!! pic.twitter.com/hBnfSpFlis

— Ateneu Sarrià (@APSarria) 29 de març de 2018

Segons han explicat, al voltant de l'edifici hi viuen veïns que han hagut de ser desallotjats i, justament en aquest sentit, han lamentat que "tenim un perill permanent al carrer d'un grup de nazis, espanyolistes i agresius".

Quebec lliura a Catalunya un "discurs de la victòria" inèdit per anunciar el triomf del 'sí'

PROCÉS

L'Ateneu Barcelonès projecta el missatge que el primer ministre quebequès Jacques Parizeau va gravar per anunciar un possible triomf de la independència en el referèndum de 1995.

per Joan Antoni Guerrero (Barcelona) 15/09/2017 

Imatge del vídeo projectat a l'Ateneu Barcelonès amb el discurs de Parizeau | JOAN ANTONI GUERRERO

 

Un oceà separa el Quebec de Catalunya, però també una distància semblant separa el Canadà d’Espanya en termes de consciència democràtica. Per això l’exemple del referèndum d’independència que es va celebrar al Quebec el 1995 contrasta per l’estratègia permissiva del govern canadenc, partidari del dret a decidir, i per la gran majoria de persones cridades a les urnes que s’hi van abocar massivament amb una participació que va assolir el 94%. El context era ben diferent al català, on l’aparell de l’Estat ha decidit jugar les cartes de la persecució judicial i el boicot a la participació. Al Quebec, en canvi, les institucions van promoure la participació i van transmetre a la ciutadania la importància de votar i de manifestar-se davant d’una qüestió transcendental pel futur de l’Estat. La resposta ciutadana va ser rotunda i el nivell de participació assolit a les urnes va ser aclaparador.




Ho ha recordat amb precisió aquest dijous a l’Ateneu Barcelonès Daniel Trup, exdiputat del Partit Quebequès entre el 2003 i el 2008, durant la presentació —per primera vegada al món— del “discurs de la victòria” que el primer ministre quebequès en aquell moment, Jacques Parizeau, havia enregistrat per

Europa observa i parla de la independència de Catalunya en un documentari

Per: Pere Cardús Cardellach

Dimecres  9.09.2015  06:00

Es presenta aquest vespre a l'Ateneu Barcelonès · Hi participen Sabino Cuadra, Aleix Vidal-Quadras, Paul Preston, Stewart Maxwell, Murdo Fraser, Lorenz Langer i Stéphane Riand, entre més.

 

David McCrone, professor de la School of Social and Politic Science.

‘Propera parada (el procés català a Europa)’ és el nom del documentari que es presenta avui (19.00) a l’Ateneu Barcelonès. Un exercici que ens porta per Madrid, Berna, Zuric, Londres, Edimburg i Brussel·les i que vol traslladar el debat sobre la independència de Catalunya a tot Europa. Amb guió de Jordi Cases, Albert Lloreta i Neus Marmol, és produït per l’associació Dretadecidir.com i s’hi han entrevistat desenes de personalitats catalanes i estrangeres. En seixanta minuts, ofereix una visió global per a entendre com Europa veu l’exercici de l’autodeterminació a Catalunya i la possibilitat de la creació́ d’un nou estat dins el marc de la Unió Europea.