TVEha emès un documental que ha provocat un gran escàndol a les xarxes socials. Amb Iñaki Gabilondo
al capdavant, no els fa vergonya negar obertament que s’imposés el
castellà als indígenes americans. Al llarg de totes les entrevistes amb
“experts” i el recordatori de publicacions de l’època, intenten
justificar una teoria que evidentment és contrària a tot el que s’ha
documentat al llarg dels anys.
Només cal veure que el mateix tuit que ha fet la cadena compta amb l’apartat contra les fake news que ha creat X (l’antic Twitter). I és que des de La 2 arriben a dir “La conquista espanyola no va imposar als amerindis l’aprenentatge del castellà“.
Què posa en el context que ho debat? Doncs que, efectivament, la
monarquia hispànica sí que va imposar la castellanització: “Entre el
1550 i el 1782 van expedir-se almenys 32 cèdules sobre l’aprenentatge
del castellà als indígenes. La Real Cédula de 1770 va ordenar desterrar
els altres idiomes i que només es parlés castellà”.
La descripció del programa amb què acompanyen el documental a la
pàgina web diu tal que això:
El film de Ronan Farrow per a Max assenyala Espanya com a exemple de l'ús antidemocràtic del programari espia Pegasus
Àlex Montoya Barcelona. Dijous, 21 de novembre de 2024. 12:23 Actualitzat: Dijous, 21 de novembre de 2024. 12:32 Temps de lectura: 5 minuts
“Suposo que no van poder infectar el meu mòbil amb Pegasus perquè
tinc un número nord-americà, així que van anar a pels dispositius dels
meus pares, per tal de trobar la informació que buscaven”. Ronan Farrow, prestigiós periodista d'investigació que treballa per The New Yorker i, per més dades, fill de Woody Allen i Mia Farrow,
obre els ulls com a plats quan escolta el seu interlocutor, Elies
Campo. En plena investigació sobre l'aplicació i utilització de
programaris espia per part dels governs de democràcies aparentment
consolidades a l'Europa Occidental, Farrow aterra a Barcelona.
“M'avisen d'una investigació que estan fent a Catalunya, on sospiten
que Pegasus s'ha fet servir per vigilar a gran escala polítics locals i
activistes”, explica l'impulsor d'aquesta recerca periodística
convertida en el documentalSurveilled: bajo escucha,
que la plataforma Max acaba d'estrenar arreu del món. El propi Farrow
va ser espiat, també de forma digital, quan va destapar els múltiples
casos d'agressions sexuals del productor cinematogràfic Harvey Weinstein.
Ser vigilat el va motivar a dirigir la mirada cap a un nou objectiu
periodístic: les empreses que desenvolupen softwares d'espionatge, que
principalment venen a governs, i que participen d'una indústria
multimilionària en auge, en plena guerra pel control del futur
d'aquestes tecnologies.
M'avisen d'una investigació que estan fent a Catalunya, on sospiten
que Pegasus s'ha fet servir per vigilar a gran escala polítics locals i
activistes
Focalitzant la mirada en Pegasus, el programari dissenyat per l'empresa israeliana NSO Group, Ronan Farrow aterra a Barcelona, per entrevistar-se amb Elies Campo,
treballador de Citizen Lab, un grup d'investigadors de la Universitat
de Toronto, els primers a ser capaços de detectar una tecnologia que,
fins aquell moment, era indetectable. Quan Farrow es reuneix amb Campo,
troba un exemple de què sospita: els abusos d'aquesta eina no
només succeeixen en dictadures i autocràcies fora del món occidental,
també passa en democràcies suposadament sòlides. “És un dels
primers casos on hi ha un gran nombre de persones infectades, i de
categories socials molt diferents. Han atacat el Parlament de Catalunya,
el Govern, advocats, líders civils d'organitzacions culturals...”, li
explica mentre veiem imatges de la repressió policial de l'1 d'Octubre
de 2017, i Farrow dona el context dels moviments independentistes i les
tensions entre Catalunya i Madrid. Davant les càmeres de Farrow, serem
testimonis de l'anàlisi forense que Campo fa del dispositiu mòbil de
l'eurodiputat d'ERC Jordi Solé. I narra com es van descobrint més i més
dispositius infectats, i no només amb Pegasus, com és el cas de
l'activista Joan Matamala, espiat amb un programari de l'empresa
israeliana Candiru.
És un dels primers casos on hi ha un gran nombre de persones
infectades, i de categories socials molt diferents. Han atacat el
Parlament de Catalunya, el Govern, advocats, líders civils
d'organitzacions culturals...
Surveilled: bajo escucha no descobreix res
que no sabéssim, però resulta especialment significatiu que la
investigació d'un periodista de prestigi internacional per un documental
que es veurà a tot el món posi el focus directament en l'ús que el
Gobierno de España ha fet de Pegasus. El context que ofereix el
documental és especialment sagnant, perquè s'utilitza l'exemple espanyol
com el més evident a l'Europa Occidental de la perversió d'aquesta
tecnologia. La mateixa, assenyala la pel·lícula, que també s'ha fet
servir en la guerra entre Israel i Hamàs o en
l'operació que va acabar amb l'assassinat del periodista Jamal Kashoggi,
crític amb el règim del príncep Mohammed Bin Salman, en l'interior del
consulat saudí a Istambul.
Surveilled: bajo escucha no descobreix res que no sabéssim,
però resulta especialment significatiu que la investigació d'un
periodista de prestigi internacional per un documental que es veurà a
tot el món posi el focus directament en l'ús que el Gobierno de España
ha fet de Pegasus
“Suposo que no van poder infectar el meu mòbil amb Pegasus perquè
tinc un número nord-americà, així que van anar a pels dispositius dels
meus pares, per tal de trobar la informació que buscaven”. Ronan Farrow, prestigiós periodista d'investigació que treballa per The New Yorker i, per més dades, fill de Woody Allen i Mia Farrow,
obre els ulls com a plats quan escolta el seu interlocutor, Elies
Campo. En plena investigació sobre l'aplicació i utilització de
programaris espia per part dels governs de democràcies aparentment
consolidades a l'Europa Occidental, Farrow aterra a Barcelona.
“M'avisen d'una investigació que estan fent a Catalunya, on sospiten
que Pegasus s'ha fet servir per vigilar a gran escala polítics locals i
activistes”, explica l'impulsor d'aquesta recerca periodística
convertida en el documentalSurveilled: bajo escucha,
que la plataforma Max acaba d'estrenar arreu del món. El propi Farrow
va ser espiat, també de forma digital, quan va destapar els múltiples
casos d'agressions sexuals del productor cinematogràfic Harvey Weinstein.
Ser vigilat el va motivar a dirigir la mirada cap a un nou objectiu
periodístic: les empreses que desenvolupen softwares d'espionatge, que
principalment venen a governs, i que participen d'una indústria
multimilionària en auge, en plena guerra pel control del futur
d'aquestes tecnologies.
M'avisen d'una investigació que estan fent a Catalunya, on sospiten
que Pegasus s'ha fet servir per vigilar a gran escala polítics locals i
activistes
Focalitzant la mirada en Pegasus, el programari dissenyat per l'empresa israeliana NSO Group, Ronan Farrow aterra a Barcelona, per entrevistar-se amb Elies Campo,
treballador de Citizen Lab, un grup d'investigadors de la Universitat
de Toronto, els primers a ser capaços de detectar una tecnologia que,
fins aquell moment, era indetectable. Quan Farrow es reuneix amb Campo,
troba un exemple de què sospita: els abusos d'aquesta eina no
només succeeixen en dictadures i autocràcies fora del món occidental,
també passa en democràcies suposadament sòlides. “És un dels
primers casos on hi ha un gran nombre de persones infectades, i de
categories socials molt diferents. Han atacat el Parlament de Catalunya,
el Govern, advocats, líders civils d'organitzacions culturals...”, li
explica mentre veiem imatges de la repressió policial de l'1 d'Octubre
de 2017, i Farrow dona el context dels moviments independentistes i les
tensions entre Catalunya i Madrid. Davant les càmeres de Farrow, serem
testimonis de l'anàlisi forense que Campo fa del dispositiu mòbil de
l'eurodiputat d'ERC Jordi Solé. I narra com es van descobrint més i més
dispositius infectats, i no només amb Pegasus, com és el cas de
l'activista Joan Matamala, espiat amb un programari de l'empresa
israeliana Candiru.
És un dels primers casos on hi ha un gran nombre de persones
infectades, i de categories socials molt diferents. Han atacat el
Parlament de Catalunya, el Govern, advocats, líders civils
d'organitzacions culturals...
Surveilled: bajo escucha no descobreix res
que no sabéssim, però resulta especialment significatiu que la
investigació d'un periodista de prestigi internacional per un documental
que es veurà a tot el món posi el focus directament en l'ús que el
Gobierno de España ha fet de Pegasus. El context que ofereix el
documental és especialment sagnant, perquè s'utilitza l'exemple espanyol
com el més evident a l'Europa Occidental de la perversió d'aquesta
tecnologia. La mateixa, assenyala la pel·lícula, que també s'ha fet
servir en la guerra entre Israel i Hamàs o en
l'operació que va acabar amb l'assassinat del periodista Jamal Kashoggi,
crític amb el règim del príncep Mohammed Bin Salman, en l'interior del
consulat saudí a Istambul.
Surveilled: bajo escucha no descobreix res que no sabéssim,
però resulta especialment significatiu que la investigació d'un
periodista de prestigi internacional per un documental que es veurà a
tot el món posi el focus directament en l'ús que el Gobierno de España
ha fet de Pegasus
Max ha estrenat avui el documental Surveilled
El dit a la nafra espanyola
En la seva investigació, Farrow posa el dit a la nafra espanyola,
mostrant un moment tan impactant com el d'Elies Campo fent la diagnosi
del telèfon de la seva germana, dient-li amb un evident nus a la gola
que tot el que hi ha al seu mòbil ha estat espiat. O quan explica que
els seus pares, metges investigadors, han vist exposades dades tan
delicades com els historials i les patologies dels seus pacients, més
enllà de fotografies i converses privades. L'escandalós cas català
apareix constantment en el documental, i el periodista deixa clar, per
si algun espectador s'ho pregunta, que el govern espanyol no va
respondre les nostres peticions per comentar el tema”.
L'escandalós cas català apareix constantment en el documental, i el
periodista deixa clar, per si algun espectador s'ho pregunta, que el
govern espanyol no va respondre les nostres peticions per comentar el
tema
Abans, Ronan Farrow s'ha entrevistat amb
responsables i treballadors de la corporació israeliana NSO, que diuen
allò que podem esperar: “És igual el què diguin els titulars, fem del
món un lloc millor. No entenen que no vigilem les masses, no infringim
l'intimitat de gent innocent”, diu una. “Ens molesta l'ús inadequat
d'aquest sistema, però ens importa el cost que podria tenir no entrar en
el mòbil d'un criminal, d'un assassí o d'un pedòfil”, diu un altre. Tocar el violí i justificar el que no té justificació per motius més grans que la vida.
Una altra cosa és el que confessa un extreballador d'NSO disposat a
parlar sense permís de l'empresa, això sí, sense mostrar la cara i amb
la veu distorsionada. Ves qui el pot culpar, per voler mantenir el seu
anonimat. Recorda que va marxar d'allà, com d'altres companys, després
de l'assassinat de Jamal Kashoggi. I quan el periodista li pregunta pels governs que són clients de Pegasus, el primer que cita és... bingo! Espanya.
Però també es parla d'Itàlia, dels Països Baixos i, fora d'Europa, dels
Emirats Àrabs, Kuwait, l'Aràbia Saudita, i uns quants països africans.
60 minuts són més que suficients per denunciar al món una conclusió
clara: aquesta és la nova realitat, el salvatge Oest digital. I Espanya
s'ha apuntat a la festa
Posant el focus en els Estats Units, el documental navega en la idea que l'administració Biden està preocupada per l'ús que es pugui fer d'una tecnologia estrangera,
pels perills interns que pot suposar. No tant per si la seva
utilització atempta o no contra els drets humans. “Necessitem que els
nostres experts sàpiguen què passa fora dels Estats Units. No ens oposem al fet que l'FBI compri la tecnologia per estudiar-la. La qüestió és si volem que la facin servir.
Hem de garantir que les autoritats l'utilitzin de manera coherent amb
les nostres llibertats civils”, apunta el congressista Jim Himes: “Hi ha
una eina espectacular que podria caure en mans d'iranians, nord-coreans
o xinesos, i seria irresponsable no deixar que l'FBI la faci servir.
Segurament de tant en tant se n'abusarà, però no podem permetre que els
dolents es quedin amb una tecnologia que nosaltres no volem. Si ho
pensem, fa por”.
Si li volem posar algun però al, d'altra banda apassionant documental Surveilled: bajo escucha, és la seva minsa durada.
Però 60 minuts són més que suficients per denunciar al món una
conclusió clara: aquesta és la nova realitat, el salvatge Oest digital. I
Espanya s'ha apuntat a la festa.
El 15 d’octubre de 1940, va ser afusellat al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc el president de la Generalitat Lluís Companys,
després d’haver estat condemnat en un consell de guerra sumaríssim de
les tropes franquistes sense cap garantia processal. Companys fou l’únic
president elegit democràticament assassinat pel feixisme a Europa, un
fet que, com va explicar l’autor del llibre Retrat d’un magnicidi. Les últimes hores del president Companys,
Jordi Finestres, volia servir d’escarment als catalans. El missatge
era: ‘Si fem això amb el vostre president, què no farem amb vosaltres?’
Vuitanta anys després, la Comissió de la Dignitat
ha produït un documentari on ha donat un paper preeminent a la cultura:
cinema, música, teatre i dansa s’uneixen per reivindicar la figura de
Companys i denunciar-ne el crim.
El programa ‘Sense ficció’ de TV3 ha estrenat 20-S, el
documentari produït per Mediapro que reconstrueix, minut a minut,
l’operació en què el 20 de setembre de l’any passat la policia i la
Guàrdia Civil espanyoles van escorcollar el Departament d’Economia de
Generalitat de Catalunya i van envoltar, sense ordre judicial, la seu de
la CUP. Aquell dia van detenir càrrecs del govern català acusats
d’haver organitzat el referèndum, i la gent, indignada, es va manifestar
davant la seu de la conselleria. El documentari explica la protesta
pacífica per mitjà d’un seguiment constant de Jordi Sànchez i Jordi
Cuixart. És una peça important perquè desmunta la versió oficial dels
fets, que els acusa de sedició i violència. Al vídeo es demostra la
contrària: tos dos van captenir-se com a homes de pau i van mitjançar
entre la Guàrdia Civil, els manifestants i els Mossos.
Ací podeu veure els fragments més impactants d’aquest documentari que retrata una jornada històrica:
“Us demanem màxima tranquil·litat, us demanem sempre actitud no
violenta. Ens volen provocar. Hem de demostrar que anem a defensar les
institucions d’aquest país amb democràcia”. Jordi Sànchez.
El documentari de Netflix sobre el procés independentista a Catalunya
porta el títol de ‘Dos Cataluñas’ i s’estrenarà la tardor vinent a tot
el món en aquesta plataforma de vídeos, amb un públic potencial de més
de cent milions d’espectadors. Avui, al Docs Barcelona,
se n’ha pogut veure un tast, els primers vint-i-cinc minuts, una
arrencada trepidant amb imatges impactants de la brutalitat policíaca
contra els votants de l’1-O, de les mentides del ministre Dastis a la
BBC provant de fer veure que tot allò evident –els cops de porra, les
puntades de peu, les empentes, les pilotes de goma de la policia
espanyola– no era veritat. Amb imatges de les manifestacions
multitudinàries de l’últim Onze de Setembre; amb entrevistes als
protagonistes de l’última campanya electoral, la del 21-D; acompanyades
de desenes de testimonis i de l’anàlisi d’una vuitantena
d’intel·lectuals, juristes, politòlegs, periodistes, polítics…
La projecció de les primeres imatges del film s’ha fet a l’auditori
del CCCB, on han estat presents també un dels directors del film, Álvaro
Longoria, i el productor Rafael Portela. Tots dos han respost durant
una bona estona les preguntes i les curiositats del públic. Es
confessaven emocionats pel fet de projectar per primera vegada algunes
de les imatges del documentari, i pel fet de fer-ho a Barcelona, a
Catalunya, on són conscients de l’impacte que causen.
Per què aquest títol, ‘Dos Cataluñas’? La resposta no ha quedat del
tot clara, i s’han referit a la dificultat que havien tingut per a
reflectir en dues paraules el sentit del documentari. Ara, segons que ha
explicat Longoria, el visionament del film permetrà de desmuntar el
titular mateix, perquè, tot i que ‘la política tendeix a compartimentar
totes les opinions que hi ha a Catalunya en dos blocs, la realitat no és
aquesta, i així s’explica’.
El codirector de ‘Dos Cataluñas’, Álvaro Longoria, al CCCB. Fotografia: ACN.
Per als assistents a la projecció d’avui, era inevitable escrutar
cadascuna de les imatges d’aquests primers vint-i-cinc minuts per veure
com explicava els fets, a quines veus donava més pes, si afavoria més
l’independentisme o l’unionisme.
Hi ha veus de tota mena, tant
d’unionistes com d’independentistes. En el documentari n’hi haurà més de
vuitanta; avui n’hem vistes una desena, com les de Carles Puigdemont,
Inés Arrimadas, Elsa Artadi, Andrea Levy, Xavier Domènech, Ada Colau,
Miquel Iceta, Raül Romeva, David Fernàndez, l’ex-cap de gabinet de
Mariano Rajoy Jorge Moragas; el director de VilaWeb, Vicent Partal; el
corresponsal de The New York Times a l’estat espanyol Raphael Minder,
els periodistes
Amb el títol «Com realment és la vida a Catalunya» «What is life really like in Catalonia, Spain?» un vídeo d'un canal nord-americà triomfa a Youtube. En tres dies a la xarxa ha tengut prop de 80.000 visualitzacions.
El vídeo explica la situació nacional i política en el context espanyol
i les aspiracions d'independència. El breu documental repassa la
cultura, la llengua, la gastronomia i l'economia de Catalunya, en poc
més de tres minuts.
El canal de Youtube Seeker Daily, amb més
d'1.150.000 subscriptors, comparteix diàriament continguts d'informació
política i social en un format breu, amb la
Última actualització Dilluns, 22 de maig de 2017 21:35 h
L'alcaldessa va aprofitar algunes de les falsedats per fer campanya i mai ha demanat disculpes
El programa d'ahir del 30 Minuts va dedicar el seu
espai a l'Operació Catalunya. Amb el subtítol "Anatomia d'una
conspiració: una policia política?" el reportatge de Genís Cormand i
Joan Albert Lluch va esclarir i ordenar els lamentables fets perpetrats
per les clavegueres de l'Estat contra el procés. Un dels temes abordats
perl capítol va ser quan es va acusar Xavier Trias de tenir un compte a
l'estranger, una notícia totalment falsa".
L'usuari de Twitter Kasper Juul ha fet un muntatge afegint un
fragment al documental del 30 minuts d'ahir, el programa més vist del
diumenge a Catalunya, que hi podria haver anat perfectament.
Ada Colau i el seu equip de campanya, quan aspirava a governar la
ciutat, va fer un ús deliberat i maquiavèl·lic de les informacions
falses que generava l'Operació Catalunya per atacar Xavier Trias i
Aquest vespre TV3 emetrà un documental sobre el polític pacifista.
Avui al vespre TV3 emetrà el documental ‘Xirinacs, a
contracorrent’ sobre el polític pacifista, Lluís Maria Xirinacs. El
documental, que fa un repàs de la seva lluita no-violenta durant els
darrers anys del franquisme i la transició, es pregunta si el doctor en
Filosofia i sacerdot mereix el reconeixement de personatge destacat en
la història recent del país o bé si ha estat mitificat en excés.
Us oferim el vídeos que expliquen les ‘lluites’ de Xirinacs:
L’historiador Josep Cruanyes denuncia que no és
veritat que l’actual junta del FCB sigui el primer a reivindicar Suñol i
acusa els autors del documental de plagiar informació sense citar les
fonts
En un article al Punt del passat 2 de febrer, l’historiador i advocat Josep Cruanyes assenyala que el documental encarregat a Minoria Absoluta obvia
que hi ha hagut importants iniciatives de la societat civil des de fa
20 anys per recuperar la figura de Suñol i que no és veritat que
l’actual junta del FCB sigui el primer a reivindicar Suñol, com apunta
el documental. A més, el documental, de molt bona qualitat en d’altres
aspectes, atribueix la col·locació de la famosa placa a Guadarrama al FC
Barcelona quan aquesta placa la van col·locar l’associació els Amics de
Josep Suñol, tal com denuncià Cruanyes i el periodista Ricard
Torquemada al programa ‘El Club de la Mitjanit de la nit’ de Catalunya
Ràdio.
Medalles per la junta del Barça
Per altra
banda, Cruanyes que en el seu article explica la tasca de molta gent per
recuperar la memòria de Suñol i assenyala que “resulta poc ètic” basar
un relat amb investigacions de persones sense citar la font original, en
referència al llibre col·lectiu “Sunyol, l’altre president afusellat”
editat el 1996, i que no se’n faci cap mena de reconeixement explícit al
documental i conclou que: “No fos cas que recuperant una història,
n’amaguéssim una altra”.
Dirigit per
Alexandre Chartrand, la producció ja va ser testimoni del 9-N i ara
cerca fons per poder viatjar a Catalunya i gravar les eleccions del 27-S.
‘El poble prohibit’ (‘Le peuple interdit’) és un documentari
quebequès que fa un retrat del procés d’independència de Catalunya.
Parteix de la voluntat del poble català de fer un referèndum i fa un
seguiment de tots els esdeveniments de la tardor del 2014 fins a arribar
al 9-N.
L’equip de rodatge, dirigit pel realitzador quebequès i catalanòfil
Alexandre Chartrand, vol continuar el documentari i venir a Catalunya
per ser testimoni de les eleccions del dia 27.
Guardiola afegeix que "el poble ha de tenir l'oportunitat de decidir amb total llibertat, en unes eleccions normals"
Bernat Vilaró
Johan Cruyff
L'exjugador i exentrenador del Barça i de la selecció catalana Johan Cruyff diu, en el documental L'últim partit. 40 anys de Johan Cruyff a Catalunya, que "el problema és que els catalans no poden decidir per si mateixos". En holandès, afegeix: "Jo opino que Catalunya hauria de decidir per ella mateixa".
"Aleshores no hi pot haver ningú que des de lluny decideixi que tu has
de fer les coses així o aixà. Acostuma passar a la nostra societat... En
un despatx llunyà es prenen decisions sobre el que passa aquí, a la
platja. Si no vius a la platja, com pots decidir sobre això?", sentencia metafòricament.
Reclama que es retiri la pensió vitalícia als
agents de la Guàrdia Urbana Víctor Bayona i Bakari Samyang i se'ls acusi
de fals testimoni
Barcelona (ACN).- La CUP ha demanat la "reobertura immediata" del
cas 4-F i s'emprengui un procés judicial i polític "contra els càrrecs
municipals còmplices de la tortura i de l'empresonament dels acusats".
En un comunicat, critica la "instrumentalització mediàtica i política"
del cas per part de formacions polítiques que "callaven durant tots
aquests anys" i assegura que "hi ha errors, negligències o omissions
deliberades que, en política, no mereixen segones oportunitats". D'altra
banda, la CUP exigeix la retirada de la pensió vitalícia dels agents de
la Guàrdia Urbana Víctor Bayona i Bakari Samyang, considerats
testimonis claus en el cas, i que se'ls acusi de fals testimoni.
Quim Arrufat i David Fernández, CUP
Així mateix, reclama que s'obri una investigació sobre els agents de la
Guàrdia Urbana que haurien participat en les tortures sobre els
detinguts i "l'expulsió immediata" del cos judicial de la jutgessa
d'Instrucció del Jutjat número 18 de Barcelona "per haver fet possible i
sostingut tot aquest muntatge" i que "afronti conseqüències jurídiques
derivades de la seva actuació".
Una altra de les demandes que
fa la Candidatura d'Unitat Popular és la retirada de totes les
condecoracions de l'exresponsable d'informació de la Guàrdia Urbana
Víctor Gibanel, que va aconseguir que el jutge ordenés que es tallessin
cinc minuts del documental 'Ciutat Morta', i que se li obri un judici
pel falsejament dels fets.
