El Nacional
Foto: EFE
Barcelona. Dimarts, 5 de febrer de 2019
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya inhabilita el president Artur Mas fins al 23 de febrer del 2020. També condemna les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau a nou i sis mesos respectivament.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya també ha requerit a Mas que pagui la multa de 36.000 euros que se li va imposar per desobediència per haver organitzat la consulta del 9-N.
En una interlocutòria d'execució de la condemna s'estableix que
Gemma Liñán Foto: ACN
Barcelona. Dilluns, 12 de novembre de 2018
El Tribunal de Comptes ha condemnat Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau, Francesc Homs
i sis acusats més a retornar 4.946.788,16 euros per l'organització de
la consulta del 9 de novembre de 2014. El tribunal considera que han
tingut una responsabilitat comptable i que van fer servir diners
públics.
La condemna és solidària i, per tant, hauran d'aportar els diners
entre tots, tot i que l'expresident Artur Mas està considerat el màxim
responsable i hauria d'assumir el que no aportin la resta de condemnats.
La sentència no és ferma i es pot recórrer a la Sala de Justícia del
mateix tribunal i, com a última instància, davant la Sala
Contenciosa-Administrativa del Tribunal Suprem.
El Tribunal de Comptes reclamava inicialment 5,2 milions d'euros, uns
diners que ja s'han aportat en forma de fiances entre efectius 2,8
milions d'euros i la resta en forma d'avals amb immobles i
Marta Lasalas Foto: ACN
Barcelona. Dimarts, 17 de juliol de 2018
"Una molt mala notícia". Aquesta és la valoració que el president, Quim Torra, ha fet avui sobre la decisió del Tribunal Constitucional de
suspendre la moció sobre el 9-N. El president ha advertit que el Govern
prendrà nota de les novetats que es produeixin en les properes setmanes
per veure si realment s'ha obert un nou escenari de diàleg amb
l'Estat. Així ho ha assegurat durant la compareixença que ha fet a la
galeria gòtica amb el president de Flandes, Geert Bourgeois.
Torra no ha donat major importància al fet que el TC no hagi advertit
sobre les conseqüències penals del desacatament de la suspensió com
havia fet amb altres resolucions. "No puc valorar positivament que el TC
no ens adverteixi. Valoraria positivament que desestimés el recurs. Que
tinguem la
L’admissió a tràmit implica la suspensió cautelar automàtica del decret,
perquè el govern espanyol ha inclòs al seu escrit la invocació de
l’article 161.2 de la Constitució que així ho estableix. L’executiu
espanyol considera que la moció “vulnera les sentències del Tribunal
Constitucional i l'Estatut de Catalunya com han recordat els lletrats de
la cambra” i justifica el recurs per la necessitat d'actuar en “defensa
de la Constitució i de l'Estatut de Catalunya".
En tot cas, i a diferència del que passava durant el govern de Mariano Rajoy,
l’executiu espanyol no
El Nacional Foto: E.M.
Barcelona. Dimecres, 6 de setembre de 2017
El Tribunal de Comptes ha aclarit avui que la citació de diversos
alts càrrecs de la Generalitat de Catalunya el pròxim 25 de setembre per
la convocatòria del 9N no exigeix que, aquell dia, hagin de pagar cap
tipus de fiança.
Així ho ha explicat el Tribunal en una "nota aclaridora" i al fil de les
informacions publicades segons les quals els exalts càrrecs, entre ells
l'expresident Artur Mas, haurien d'abonar uns cinc milions d'euros per
la despesa pública destinada a la consulta del 9N.
En la nota, el Tribunal ha explicat que les citacions tenen per objecte
que "els
Va proposar a Mariano Rajoy que assumís el comandament dels Mossos d’Esquadra
El ministre d’afers estrangers, García Margallo. // EFE/Sergio Barrenechea
Marc Martínez AmatCap de Polític
Actualitzada el 10-05-2017 14:25
José
Manuel Garcia Margallo va intentar frenar la consulta del 9N per la
força. Ho ha dit en un debat al Col·legi de Periodistes amb l’ex
vicepresidenta Joana Ortega. Margallo va proposar a Mariano Rajoy que
assumís el comandament dels Mossos d’Esquadra i destruís les urnes.
Un
col·loqui entre exdirigents del govern espanyol i de la Generalitat en
aquell 9-N, José Manuel García Margallo ha explicat que ell va recomanar a Rajoy en el consell de ministres aturar el 9-N intervenint els Mossos d’Esquadra i destruint el material que s’havia fet servir per a la consulta, però no el va convèncer.
El programa
'Misteris de la història' explica la història de Catalunya fins als
nostres dies, incloent-hi la consulta del 9-N i la judicialització del
procés
La cadena de televisió teleSUR ha dedicat un capítol del seu programa Misteris de la història on explica el cas català. El vídeo, de vuit minuts i titulat Catalunya sense ñ,
fa un repàs històric del Principat fins arribar als nostres dies a
través de la veu d’Eduardo Rothe, un filòsof i periodista veneçolà.
‘Només queda esperar que els catalans, que de les pedres en fan pans, i
Catalunya sense ñ, que com deia
Voltaire, pot prescindir de l’univers sencer i els seus veïns, no poden
prescindir d’ella, trobi el seu camí perquè ‘triomfant, torni a ser rica
i plena’. Quan? Aquest és un misteri de la història’, clou
l’historiador que presenta el programa.
Abans, fa un repàs breu però il·lustratiu de la història de Catalunya tot explicant la Corona d’Aragó, la Guerra franco-espanyola i
fins a la Guerra dels Segadors: ‘Va durar 12 anys i de la qual prové
l’actual himne català: Els Segadors’. A continuació recita un fragment
del cant traduït al castellà.
També parla sobre la Guerra de Successió: ‘Aquell 11 de setembre de
fa tres segles, juntament amb l’11 de setembre de la caiguda d’Allende
i el de les Torres Bessones, és un dia fatídic perquè marca la caiguda
de Catalunya, que només començarà a aixecar-se amb la industrialització i
el renaixement cultural, que continua fins als nostres dies i al que
devem pintors com Dalí, Miró, Tàpies i el mateix Picasso, que era de Màlaga, però que es va formar a Barcelona’
El maltractament per part de l’estat espanyol, explica, continua fins
a l’actualitat i ho expliquen amb cos casos de discriminació
lingüística separats per més de 90 anys: ‘El 1924 Gaudí va ser
empresonat per parlar català. I el 2017, fa pocs mesos, a l’aeroport de
Barcelona, un viatger va ser detingut per parlar en català a un
policia’.
Els advocats de l’ex-president de la Generalitat Artur Mas, de
l’ex-vice-presidenta Joana Ortega, i de l’ex-consellera d’Ensenyament,
Irene Rigau, han demanat que en el judici per la consulta del 9-N el
tribunal citi a declarar com a testimoni, entre altres, al president del
govern espanyol, Mariano Rajoy, i al ministre de Justícia, Rafael
Catalá.
En sengles escrits presentats avui al Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya (TSJC), les
El magistrat obre judici contra Artur
Mas, Irene Rigau i Joana Ortega pels delictes de desobediència greu i
prevaricació. El jutge no recull la petició de l'acusació popular que
demanava 6 anys per malversació de fons públics i, per tant, el
president i les exconselleres no es juguen la presó en aquest judici.
Amb tot, el magistrat dóna l'opció als sindicats policials i Manos
Limpias a recórrer la decisió.
El jutge descarta la malversació perquè el Govern va aprovar les
partides pressupostàries i va contractar les empreses abans de la
suspensió del TC el 4 de novembre. Diu la interlocutòria: "Tots els
serveis anteriorment referits es van encarregar amb anterioritat a la
suspensió de l'anomenat procés de participació ciutadana pel Tribunal
Constitucional i van tenir, en conjunt, un cost total segons l'escrit
d'acusació de 4.710.510,09 euros i per al seu pagament es van habilitar
les corresponents partides amb anterioritat a la convocatòria de
l'anomenada consulta de participació ciutadana, tot i que, en gran part,
van ser satisfetes amb posterioritat".
Per tant, el magistrat admet que "no pot tipificar la desviació de
fons públics a fins no autoritzats quan encara no havia recaigut
l'esmentada providència de suspensió del Tribunal Constitucional que
s'ha recollit literalment en el FJ. 4t de la determinació de fets".
La interlocutòria d'obertura del judici oral, que s'ha comunicat
avui, és l'últim tràmit judicial que
El Tribunal Suprem espanyol ha decidit demanar l’autorització al
congrés per procedir a jutjar el portaveu del Partit Demòcrata, Francesc
Homs, pels pressumptes delictes de desobediència i prevaricació per
l’organització de la consulta del 9-N.
El tribunal fa aquest pas a
instàncies del jutge instructor de la causa, Andrés Palomo, que ha
descartat
L'expresident del Govern, Joana Ortega i Irene Rigau compareixen després de la petició de la Fiscalia pel cas del 9-N.
per Bernat Vilaró
03/10/2016
Irene Rigau, Artur Mas i Joana Ortega, a la seu del PDECat | B.V.
L'expresident del Govern de la Generalitat Artur Mas, l'exvicepresidenta de l'executiu Joana Ortega i l'exconsellera Irene Rigau han comparegut aquest dilluns a la tarda després de conèixer la petició de la Fiscalia
pel cas del 9-N. Des de la seu del PDECat, i acompanyats per Francesc
Homs, els tres processats han reafirmat que el 9-N no va ser cap
delicte, sinó "un gran acte de democràcia", i han reiterat que "ho
tornaríem a fer".
Mas ha afirmat que, per "un demòcrata, un català i un sobiranista com jo, és un gran honor ser processat per part d’aquests poders espanyols
per haver escoltat la gent, per haver actuat en conseqüència, per
haver posat la cara, per no haver calculat les conseqüències personals o
de partit, per haver traduït en fets el clam de la gent".
A més, Mas ha criticat la falta de separació de poders a
l'Estat. El president del PDECat ha deixat anar que les paraules
d'aquest dilluns de la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz
de
La vicepresidenta espanyola defensa que la llei s’aplica per a tothom i recorda que l’incompliment té conseqüències.
per ACN
03/10/2016
La vicepresidenta del govern espanyol en funcions, Soraya Sáenz de Santamaría | ACN
La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de
Santamaría, s’ha referit a l’expresident Artur Mas com un “ciutadà més”
que s’està jutjant per determinar si es va saltar la llei i quina pena
li correspon per la consulta del 9-N.
D’aquesta manera, Sáenz
de Santamaría ha reaccionat davant la petició de la fiscalia de deu anys
d’inhabilitació per a l’expresident i nou per a la vicepresidenta Joana
Ortega i l’exconsellera Irene Rigau.
També demana 9 anys d'inhabilitació per a Ortega i Rigau, així com 30.000€ de multa.
per N.R
03/10/2016
Artur Mas, a les portes del TSJC envoltat de 400 alcaldes. | ACN
La Fiscalia ha demanat 9 anys i mig d'inhabilitació i una multa de 36.000€ per l'expresident de la Generalitat, Artur Mas,
pels suposats delictes de desobediència i de prevaricació per haver
posat les urnes el 9 de novembre. Alhora, demana 8 anys i set mesos
d'inhabilitació i 30.000€ de multa per a Joana Ortega i Irene Rigau.
Segons els fiscals, tots tres eren "conscients" que amb les
accions preparatòries del procés participatiu "trencaven l'obligat
compliment de les decisions del Tribunal Constitucional", que el 4 de novembre, cinc dies abans de les votacions, va ordenar suspendre el procés.
Francesc Homs atén els mitjans davant de l'Estació de Sants de Barcelona | @pdemocratacat
El cap de files del Partit Demòcrata Català (PDC) a Madrid, Francesc
Homs, ha assegurat aquest dijous en declaracions als mitjans des de
l'Estació de Sants que el procés judicial pel 9-N té reminiscències del
franquisme. "Passa com en temps de Franco: abans del judici ja coneixes
la sentència", ha apuntat Homs, que ha volgut denunciar que el PP no té
"cultura democràtica" ni "respecte per l'estat de dret".
L’ex-conseller de Presidència i
portaveu del Partit Demòcrata Català al congrés espanyol, Francesc
Homs, ha declarat avui davant del Tribunal Suprem espanyol per declarar
pels presumptes delictes de desobediència, malversació i prevaricació
per haver ajudat l’organització de la consulta del 9-N.
Segons que ha explicat posteriorment, ha defensat davant del jutge la legalitat de la consulta del 9-N
i ha dit que ho tornarien a fer. ‘El què vam fer seguia el mandat
democràtic del Parlament de Catalunya, facilitàvem la participació
ciutadana i l’exercici de la llibertat d’expressió, un dret fonamental’,
ha dit.
Oriol March / Isaac Meler| 15/09/2016 a les 12:22h
Mas saludant just abans d'entrar a declarar el passat 15 d'octubre al TSJC per la jornada de participació del 9-N | ACN
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha avalat enviar
Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau a judici per la consulta del 9-N.
El tribunal ha fet públic aquest migdia que ha desestimat els recursos
d'apel·lació presentats per les defenses de l'expresident,
l'exvicepresidenta i l'exconsellera d'Ensenyament.
Xevi Generó, portaveu de la CUP, en una imatge d'arxiu Foto: Isaac Meler
Xevi Generó, membre del secretariat nacional de la CUP, ha acusat aquest
dijous Junts pel Sí d'incomplir el mandat de la resolució del 9-N presentant al·legacions al TC per la suspensió de les conclusions de la comissió d'estudi sobre el procés constituent.
En diferents piulades al seu compte de Twitter, Generó ha criticat que
el grup majoritari, de forma individual i també a través de la mesa,
estigui "donant legitimitat" a un tribunal que "inhabilita, encausa
electes i suspèn lleis".
La resolució del 9-N estableix precisament que el procés i el Parlament
no se supeditaran a les decisions de les institucions de l'Estat, en
particular el TC. En aquest sentit, Generó ha apuntat: "Ahir sentíem
Joan Tardà dient que 'no tenim por', avui els seus companys al Parlament
recorren al TC.
Descriu les converses entre Fernández Díaz i De Alfonso com 'un dels escàndols més greus de la democràcia'.
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, al parlament.
29.06.2016 11:32
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha criticat que el
jutge hagi enviat a judici l’ex-president Artur Mas i les
ex-conselleres Joana Ortega i Irene Rigau per haver organitzat el procés
participatiu del 9 de novembre.
‘Hem d’anar-nos-en com més aviat
millor. Davant d’un estat així no podem durar gaire més’, ha
Junqueras assegura que "un país on jutgen per exercir la democràcia del
9N i ignoren les clavegueres del Ministeri de l'Interior mai no serà el
nostre".
Polítics de diferents partits, com CDC, ERC, la CUP i Unió, han expressat aquest migdia el seu suport a l'expresident de la Generalitat, Artur Mas, i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau després que s'hagi sabut que el jutge ha tancat la instrucció del 9-N i ha mantingut les acusacions contra tots tres per prevaricació i desobediència, de manera que s'acabarà celebrant judici.
Entre els suports que han rebut Mas, Ortega i Rigau hi ha el del
vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, qui ha piulat: "Un país on
jutgen per exercir la democràcia del 9N i ignoren les clavegueres del
Ministeri de l'Interior mai no serà el nostre", i ha afegit: Tot el nostre suport a Mas, Ortega i Rigau i a tots aquells que defensin la democràcia".
El cantautor i diputat de JxSí, Lluís Llach, també ha afirmat: "A mi
també!" Per la seva banda, el president del Grup Parlamentari de
