Boye enfila el jutge que va aprovar les escoltes contra ell

 

 

CATALANGATE

 

 

Denunciarà al Suprem que Lucas va autoritzar escoltes contra ell mentre actuava com a jutge a casos seus 

 

 

El Nacional
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Divendres, 20 de maig de 2022. 14:38
Temps de lectura: 2 minuts  

 

El jutge Pablo Lucas va autoritzar les escoltes amb Pegasus contra l'advocat Gonzalo Boye, responsable de la defensa de Carles Puigdemont i la resta de polítics exiliats, al mateix temps que va actuar en la seva condició de magistrat del Suprem en diferents procediments i sentències que afectaven als polítics que defensa aquest advocat. Això ha situat el jutge com a un dels objectius principals de l'estratègia de defensa de Boye, que denuncia que el jutge els estava escoltant mentre actuava contra els seus clients en diferents procediments. Per aquesta raó, presentaran una querella contra Lucas davant del Tribunal Suprem, demanarà la nul·litat de les sentències en què va participar actuant contra els seus clinets com a jutge i l'aplicació de la doctrina Garzón -el jutge Baltasar Garzón va ser inhabilitat per haver ordenat gravacions de converses entre presos i advocats del cas Gürtel-. Així mateix, aquestes denúncies s'incorporaran a tots els procediments que tenen oberts els polítics independentistes a Luxemburg davant del TGUE i el TJUE.

 

Lucas és el responsable de les autoritzacions al Suprem de les activitats del CNI des del 2009. Segons el despatx de Boye, han patit escoltes del CNI des del 2019 i, en concret amb Pegasus, des del 2020. Totes elles van haver de ser autoritzades per Lucas, que en aquell mateix moment participava en

El CNI admet que va investigar independentistes amb Pegasus amb autorització judicial

 

 

ESPIONATGE

 

 

El CNI apunta que molts dels investigats que figuren a la llista mai van ser espiats 

 

 

Alba Solé Ingla
Foto: Unsplash
Barcelona. Dimarts, 26 d'abril de 2022. 07:18
Actualitzat: Dimarts, 26 d'abril de 2022. 07:56
Temps de lectura: 2 minuts   

 

 

 

 

 

El CNI ha admès que va utilitzar el programa d'espionatge israelià que només poden adquirir estats, Pegasus, per espiar persones de l'entorn independentista català, ara bé, ha subratllat que ho va fer sempre de manera individualitzada i amb autorització judicial, segons publica l'edició en paper del rotatiu madrileny El País en l'edició d'aquest dimarts. Per contra, El Español ​ consulta fonts del Tribunal Suprem les quals subratllen que mai han autoritzat el CNI a realitzar aquest tipus d'accions d'espionatge. Fonts del servei d'intel·ligència espanyol no revelen ni a qui van espiar ni quan, però desconfien de la investigació de Citizen Lab que va destapar el presumpte espionatge a almenys 65 independentistes amb Pegasus. Asseguren, en canvi, que molts dels que figuren a la llista no van ser espiats mai pel centre.

 

Les mateixes fonts sí que admeten que els líders d'associacions independentistes catalanes han estat objecte informatiu del CNI els darrers anys, en virtut del mandat legal que li atribueix la potestat de prevenir i evitar qualsevol amenaça a la integritat territorial d'Espanya, segons recorda el rotatiu. A més, les fonts del CNI admeten que l'ens va adquirir Pegasus a mitjans de la dècada passada per uns sis milions. També corroboren que s'ha utilitzat per espiar càrrecs públics independentistes i expliquen que, en concret, se'ls ha infectat mòbils particulars que, segons han explicat a El País, es van utilitzar per contactar amb "grups de caràcter violent com els Comitès de Defensa de la República (CDR)". Totes les escoltes, afegeixen, es van fer amb autorització judicial. Una altra de les escoltes en què suposadament s'hauria utilitzat Pegasus, afegeix el diari, és la que va dur a la detenció de Carles Puigdemont a Alemanya el març del 2018. El CNI tenia controlat el mòbil d'un dels acompanyants de l'expresident i això li va permetre seguir el vehicle.

 

Marlaska tanca files amb el CNI

El canvi de parer del govern espanyol per a autoritzar delegacions que havia titllat de ‘lesives’

PAÍS - PRINCIPAT

L'arribada d'Arancha González Laya va fer que el ministeri avalés el gener passat les delegacions de Tunísia, Mèxic i Argentina, que Borrell havia paralitzat judicialment 

Per: Redacció

22.06.2020  09:46




El Ministeri d’Afers Estrangers espanyol, amb Arancha González Laya al capdavant, va avalar al gener l’obertura de les delegacions a Tunísia, Mèxic i Argentina amb un informe completament diferent del que havia fet el mateix ministeri, llavors dirigit per Josep Borrell (setembre del 2019), per paralitzar-ne l’obertura de manera cautelar.

Segons que informa Europa Press, l’informe en qüestió no té en compte el context polític i només esmenta uns decrets concrets de la Generalitat per validar l’obertura de les delegacions. Així doncs, el text contrasta amb un del 2019 on el mateix ministeri les titllava de

La jutgessa autoritza el permís de setanta-dues hores de Cuixart

PAÍS - PRINCIPAT

La fiscalia s'oposava a la concessió del permís perquè considera que el president d'Òmnium Cultural no s'ha penedit del 20-S i l'1-O

Per: Redacció

11.02.2020  13:07




El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha informat que la jutgessa de vigilància penitenciària ha autoritzat el permís de setanta-dues hores que havia sol·licitat el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. D’aquesta manera, la magistrada ha descartat fer cas de la fiscalia, que s’oposava a la concessió del permís perquè considera que Cuixart no s’han penedit.



La jutgessa argumenta que el dirigent independentista ja ha complert el primer quart de la condemna i que per tant té dret al permís. A més, assegura que la petició abans ha estat aprovada per la junta de tractaments dels Lledoners i que Cuixart té una ‘bona conducta’ a la presó.



El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha informat que la jutgessa de vigilància penitenciària ha autoritzat el permís de setanta-dues hores que havia sol·licitat el

La Junta Electoral espanyola traspassa a Marchena la decisió d’autoritzar debats electorals a les presons

PAÍS - PRINCIPAT

L'organisme encarregat de vetllar pel del funcionament dels comicis es declara 'no competent' per resoldre aquest assumpte 

 

Per: Redacció

04.04.2019  18:40




La Junta Electoral espanyola (JEC) deixa en mans del Manuel Marchena la decisió sobre si s’ha d’autoritzar un debat electoral a les presons, després que ho demanés Jordi Sànchez, candidat a les eleccions espanyoles per Junts per Catalunya. 



L’organisme encarregat de vetllar pel del funcionament dels comicis es declara ‘no competent’ per resoldre aquest assumpte.

La junta electoral avala la pancarta penjada per Torra que demana llibertat d’expressió

PAÍS - PRINCIPAT

Aquesta va ser la resposta del president a les amenaces de la junta i de la fiscalia, que havien anunciat una querella per desobediència contra ell i que ara ja està formalitzada

Per: Redacció

27.03.2019  18:03




La junta electoral espanyola permet que continuï penjada la pancarta sobre la llibertat d’expressió, col·locada divendres a la tarda al Palau de la Generalitat. ‘Llibertat d’opinió i d’expressió. Article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans‘, es llegeix a la nova pancarta.



Aquesta va ser la resposta del president, Quim Torra, a les amenaces de la junta i de la fiscalia, que havien anunciat una querella per desobediència contra ell i que ara ja està formalitzada.




Segons fonts de la Junta, el passat divendres els Mossos van fer arribar al president d’aquest organisme, Segundo Menéndez, una consulta sobre la tercera pancarta que el president de la Generalitat va ordenar penjar al balcó del Palau. En una resolució que no

Llarena aprova el trasllat de Sànchez, Cuixart, Forcadell i Bassa

PRESOS POLÍTICS







Pau Llosa / Agències
Foto: EFE
Barcelona. Dijous, 28 de juny de 2018

El jutge instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha dictat una providència on confirma que no veu "cap raó processal" per no traslladar Carme Forcadell, Dolors Bassa, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez a presons catalanes, tal i com han sol·licitat.



El jutge recorda, però, que la decisió està en mans d'Institucions Penitenciàries. "La decisió està subjecte als criteris penitenciaris que la Secretaria General d'Institucions Penitenciaries consideri d'aplicació", escriu el jutge. Llarena respon aquests quatre casos perquè són els primers escrits que han arribat procedents d'Institucions Penitenciàries però està previst que properament arribin les peticions de la resta d'empresonats.



Si Llarena no s'hi oposa és perquè dona per tancada la instrucció, tot i que formalment no ha dictat encara la interlocutòria de conclusió del sumari que és la que posa punt i final a la seva tasca com a

El Rei condiciona la reunió amb Torra a l'autorització de Sánchez

JOCS DEL MEDITERRANI







El Nacional
Foto: Efe
Barcelona. Dimecres, 20 de juny de 2018

La possible reunió entre el rei Felip VI i el president de la Generalitat, Quim Torra, dependrà del vistiplau del president espanyol, Pedro Sànchez. Així ho ha informat la Casa del Rei, que ha traslladat a Sánchez la carta de Torra demanant una trobada amb el monarca per aquest mateix divendres coincidint amb la seva visita a Tarragona per presidir la inauguració dels Jocs del Mediterrani.



En nom de Felip VI, el cap de la Casa del Rei, Jaime Alfonsín, ha remès una carta a Torra en la que "acusa rebut" de la seva missiva i l'informa que, "d'acord amb allò disposat en l'article 64.1 de la Constitució, s'ha donat trasllat de la mateixa al president del Govern", segons han informat fonts de

Suïssa autoritza Puigdemont a visitar el país i fer-hi discursos

COMUNICAT OFICIAL







Lluís Bou
Barcelona. Dimecres, 14 de març de 2018

El departament d'Exteriors de Suïssa ha fet públic un comunicat oficial acceptant la visita que hi realitzarà diumenge el president Carles Puigdemont i autoritzant-lo a pronunciar lliurement discursos polítics "tot respectant l'ordenament jurídic suís".



Suïssa ha indicat que Puigdemont "pot moure's lliurement per l'espai Schengen", i que la seva estada al país helvètic "es regeix per la legislació suïssa i per l'acord sobre la lliure circulació de persones". Del comunicat es desprèn en aquest sentit que Suïssa no contempla donar resposta a una ordre de detenció per part d'Espanya, en cas que es produís.



El país helvètic afegeix que la

El Suprem demana al congrés l’autorització per a jutjar Francesc Homs pel 9-N

PAÍS - PRINCIPAT

Considera que hi ha indicis de delicte de desobediència i prevaricació.

Per: Redacció 

06.10.2016  15:01

El Tribunal Suprem espanyol ha decidit demanar l’autorització al congrés per procedir a jutjar el portaveu del Partit Demòcrata, Francesc Homs, pels pressumptes delictes de desobediència i prevaricació per l’organització de la consulta del 9-N.



El tribunal fa aquest pas a instàncies del jutge instructor de la causa, Andrés Palomo, que ha descartat

Matas assumeix la "culpa" d'autoritzar la contractació de Nóos i reconeix una "comissió" de 300.000 euros a Urdangarin

Jaume Vinyas Palma Actualitzada el 11/02/2016 09:36

BALEARS

L'expresident ha descarregat en els seus alts càrrecs la responsabilitat de la tramitació irregular de la contractació, però assumeix que l'ordre va partir d'ell.

L'expresident, Jaume Matas, declarant davant el tribunal del cas Nóos. / ISAAC BUJ

L’expresident balear, Jaume Matas, ha confirmat que els 300.000 euros que va pagar a Iñaki Urdangarin per la gestió de l’Oficina de Seguiment del patrocini de l’equip ciclista Illes Balears es poden considerar una “comissió” o un “peatge”. Matas ha reconegut que el gendre del rei Joan Carles va actuar com a “aconseguidor, intermediari o facilitador” en les negociacions pel patrocini de l’equip ciclista, que es va tancar per una quantitat de 18 milions d’euros en 3 anys.

Matas ha assegurat que va preguntar a l’exdirector general d’Esports, José Luís ' Pepote' Ballester, si la quantitat (un 1,7% del cost total del patrocini) era l’habitual en aquest tipus de casos i ha afegit que Urdangarin va reclamar cobrar la “comissió” a través d’un contracte de prestació de serveis. 

El govern espanyol renuncia a les escoltes telefòniques sense autorització judicial

Divendres, 6 de febrer de 2015 18:05 h

No consten al text que ha enviat al Consell d'Estat després de topar amb el criteri del CGPJ i el Consell Fiscal

---

Madrid (ACN).- La Llei d'Enjudiciament Criminal que el govern espanyol preveu aprovar en breu no inclourà, finalment, les polèmiques escoltes telefòniques sense autorització judicial, una mesura que fins ara havia estat defensada pel ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, i pel de Justícia, Rafael Catalá, com a eina eficaç per combatre la criminalitat, que havia topat amb el criteri del CGPJ i el Consell Fiscal, que la consideraven inconstitucional. El text que l'executiu de Rajoy ha enviat al Consell d'Estat -que haurà d'emetre un dictamen sobre la norma- no conté la mesura, segons han informat fonts jurídiques. 

Tant s’ha val, Espanya sempre espiarà i farà tot el possible per rebentar el procés

La llei que finalment els ministeris de l'Interior i de Justícia han fet arribar al Consell d'Estat acata d'aquesta manera els suggeriments dels òrgans judicials. Fernández Díaz ja havia admès al mes de gener, després del revés del CGPJ i del Consell Fiscal, que el seu executiu es faria enrere en aquesta mesura si hi veia "el més mínim dubte constitucional".

Amb l’excusa del terrorisme, reprimir les llibertats i els dret dels catalans

L’extrema dreta té via lliure a Catalunya

Dimarts, 9 de setembre de 2014 19:00 h

Ningú entén que no és prohibeixi una manifestació d’Alianza Nacional pel centre de BCN per la diada, David Fernández envia una carta a Espadaler instant a la seva prohibició

---

Barcelona (ACN).- La CUP ha enviat una carta al conseller d'Interior, Ramon Espadaler, per demanar la prohibició de la manifestació que ha convocat Alianza Nacional, al centre de Barcelona, al Raval, per la Diada. Pel seu portaveu del grup parlamentari, Quim Arrufat, cal suspendre la marxa de "l'ultradreta espanyolista per seguretat i prudència" ja que "pretén provocar aldarulls i la població". El text que signa David Fernández dirigit al titular d'Interior "rebutja, s'oposa i es preocupa" per la marxa i recorda que els convocants "són directament responsables de l'atac" al Centre Blanquerna de la Generalitat l'any passat. A més, i segons l'esquerra independentista, els ultradretans "escupen odi racista i xenòfob". 

Autoritzar els que van violentar el Centre Blanquera de la Generalitat a Madrid

En la carta, que signa David Fernández, es recorda que els convocants són "directament responsables de l'atac que va sofrir el Centre Blanquerna de la Generalitat" la passada Diada. Es mostra la preocupació per l'emplaçament escollit "el barri del Raval, que acull la diversitat cultural" de Catalunya i recorda que aquests grups ultradretans "escupen odi racista i xenòfob" -assenyala que "entre els dirigents del grup convocant es troba l'assassí confés de Guillem Agulló, assassinat l'abril de 1993".

El text de Fernández recull "l'absoluta oposició, rebuig i preocupació per la incomprensible decisió" d'Interior de permetre la marxa. "En funció de la legislació vigent -que preveu la prohibició explícita quan existeixen raons fundades d'alteració de l'ordre públic amb perill per a persones- i d'informació pública a l'abast de tothom no podem entendre de cap manera la decisió d'autoritzar-la, més encara quan es disposava de tots els elements legals i jurídics per prohibir-la, desplaçar-la o modificar-la", diu el text.