La Junta Electoral espanyola (JEC) ha enviat a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí els arguments pels quals els exclou
de la candidatura de Junts per Catalunya a les eleccions europees fora
de termini. Hi ha quatre vots particulars, entre els quals el del
president i el del vice-president, a més de dues vocals, que creuen que
ni tan sols s’havia d’haver acceptat el recurs del PP i Cs. Tant JxCat
com ERC han denunciat la manca d’independència judicial de l’estat espanyol i la repressió.
La JEC ha enviat els motius als tres candidats a eurodiputat a les
18.42, però el termini perquè JxCat registrés la candidatura modificada
que ordenava la JEC expirava a les 18.00. Demà el BOE publicarà totes
les candidatures i s’obrirà un termini de dos dies per
El Síndic de Greuges ha traslladat a la Junta Electoral espanyola la prohibició emesa per la Junta Electoral Provincial de Barcelona d’utilitzar les paraules presos polítics i exiliats als professionals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
En el seu escrit, que també s’ha presentat al Defensor del Pueblo, Ribó
argumenta que l’expressió és reconeguda al dret internacional i
s’ajusta a la realitat dels líders empresonats per la qual cosa
considera que no atempta contra els principis d’igualtat, pluralitat i
neutralitat política. El Síndic també defensa la professionalitat i el
criteri tècnic dels
Carlota Camps Foto: ACN
Barcelona. Dijous, 28 de març de 2019
Nou cop de la Junta Electoral contra TV3. La Junta Electoral Provincial de Barcelona
ha acordat prohibir a les emissores de la CCMA (TV3 i Catalunya
Ràdio) l'ús de les paraules "presos polítics" o "exili" durant la
campanya electoral. La junta considera que aquest tipus d'expressions
vulneren el "principi de neutralitat informativa" i conclou que la
cadena ha d'abstenir-se d'utilitzar-les.
La resolució arriba després d'una denúncia de Ciutadans contra
les emissores de la CCMA presentada el passat 23 de març, en la
qual també demanava que la cadena es retractés d'haver-les utilitzat en
alguns casos. Tot i això, la junta electoral considera que no és
necessari que ho faci.
Aquesta no és la primera vegada que TV3 rep una resolució d'aquest
estil. Ja el novembre del 2017, la junta electoral va resoldre que
Aquesta va ser la resposta del president a les amenaces de la junta i de
la fiscalia, que havien anunciat una querella per desobediència contra
ell i que ara ja està formalitzada
La junta electoral espanyola permet que continuï penjada la pancarta sobre la llibertat d’expressió, col·locada divendres a la tarda al Palau de la Generalitat. ‘Llibertat d’opinió i d’expressió. Article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans‘, es llegeix a la nova pancarta.
Aquesta va ser la resposta del president, Quim Torra, a les amenaces de la junta i de la fiscalia, que havien anunciat una querella per desobediència contra ell i que ara ja està formalitzada.
Segons fonts de la Junta, el passat divendres els Mossos van fer arribar al president d’aquest organisme, Segundo Menéndez,
una consulta sobre la tercera pancarta que el president de la
Generalitat va ordenar penjar al balcó del Palau. En una resolució que
no
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha
presentat avui la querella per prevaricació contra la Junta Electoral
espanyola (JEC). A través d’un comunicat, el president ha avisat que
portarà el cas de la prohibició de llaços grocs en edificis de la
Generalitat ‘allà on calgui si el Regne d’Espanya no vol investigar els
fets’.
Un dels principals arguments que esgrimeix la querella de Torra és que no pot haver comès un delicte de desobediència
mentre no s’hagi resolt la sol·licitud de mesures cautelars i ha afegit
que la JEC ‘anava modificant les mesures ordenades en funció de les
al·legacions’.
D’altra banda, sobre la querella
que també avui ha presentat la Fiscalia Superior de
La periodista Pilar Rahola ha assegurat al programa Tot es mou de TV3 que el president espanyol, Pedro Sánchez,
està darrere l'actuació de la Junta Electoral Central (JEC) de portar
el president Quim Torra a la fiscalia, de imposar-li una multa i
d'ordenar als Mossos que retirin llaços. "Pedro Sánchez ha fet avui un Borbó",
ha afegit, recordant el discurs que va fer el rei Felip VI l'octubre
del 2017 animant a la persecució policial i jurídica al procés.
"Quan Sánchez ha dit que l'Estat actuarà amb determinació ha dit a la JEC:Podéis actuar, tenéis todo mi permiso", ha indicat.
Segons Rahola, el que ha fet la JEC és una "posició d'Estat" perquè
no es tracta d'una simple qüestió simbòlica de llaços, sinó d'una pugna
per la sobirania. "Ho han fet tot. Han posat al president Torra una
multa, el porten a la fiscalia per una desobediència que pot
Gonzalo Boye ha tornat a fer una piulada amb missatge subliminar, en
aquest cas per qüestionar la Junta Electoral. L’advocat de Carles
Puigdemont creu que l’organisme electoral “s’ha pogut excedir” amb les
seves resolucions i “exercint aquelles funcions que el dret no permet”.
Marta Lasalas
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Divendres, 22 de març de 2019
El president, Quim Torra, ha anunciat que la setmana vinent presentarà una querella per un presumpte delicte de prevaricació contra la Junta Electoral Central (JEC) després que ha ordenat la retirada de les pancartes, llaços i estelades dels edificis de la Generalitat. El Govern presentarà també un recurs contenciós administratiu contra la decisió.
"Les resolucions de la JEC són manifestament injustes perquè són arbitràries, com es demostra a la notificació d'ahir al vespre, on exigia al president fer coses que la llei no li permet", argumenta el Govern en una nota fet pública al mateix temps que es retirava el llaç penjat al balcó de la Generalitat.
Segons aquest comunicat, els membres de la Junta veuen "una greu vulneració de la llei en un cartell" però no en el fet que "un partit polític faci campanya des de l'estrada del
Lluís Bou Foto: ACN
Barcelona. Divendres, 22 de març de 2019
El president Quim Torra ha respost a la decisió de la fiscalia
d'obrir un procediment contra ell pels llaços grocs, col·locant altre
cop una pancarta a la façana del palau de la Generalitat. "LLibertat d'expressió i d'opinió. Article 19 de la declaració universal dels drets humans", assenyala.
La pancarta no conté cap llaç ni cap altra imatge. Diversos operaris
de la Generalitat han col·locat la nova pancarta a les 15
hores, precisament quan finalitzava el termini de la Junta Electoral Central (JEC) per retirar tota referència als presos polítics i als llaços grocs.
Hores abans diversos operaris han retirat la pancarta que al·ludia als presos polítics i als exiliats, i també una pancarta sobre la llibertat d'expressió.
"Llibertat presos polítics i exiliats", diu la nova pancarta amb un llaç
blanc amb una franja vermella, en comptes del llaç groc de la pancarta
anterior, a la façana del Palau de la Generalitat, el 21 de març de 2019
(Horitzontal)
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha canviat el llaç groc per
un altre de blanc amb una franja vermella a la façana del Palau de la
Generalitat. Així, Torra ha optat per col·locar una nova pancarta damunt
l’anterior, amb el mateix lema, però amb el canvi de color del llaç.
D’aquesta manera el president manté la petició de llibertat per a
“presos polítics i exiliats”. Operaris del Govern han posat la nova
pancarta a les 10:20 hores, l’endemà que el Síndic de Greuges, Rafael
Ribó, recomanés que de manera “excepcional” retirés els llaços grocs i
estelades dels edificis de la Generalitat.
A les 10:35 s’ha afegit una
pancarta a la finestra del costat del balcó amb la frase “llibertat
d’expressió”.
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha decidit mantenir el llaç groc i la pancarta per l’alliberament dels presos polítics i exiliats de la façana del Palau de la Generalitat malgrat l’amenaça de la Junta Electoral espanyola.
Així ho ha compartit amb la resta de consellers durant l’última reunió
del consell executiu actual, abans de l’anunciada sortida d’Elsa Artadi i
de Laura Borràs. Torra i els consellers han convingut que actuaran de
la mateixa manera als edificis principals dels departaments, però
entenen que els responsables d’altres edificis públics actuïn amb
llibertat si són requerits per la Junta Electoral espanyola. Els
consellers no tenen cap ordre per part de Torra sobre com actuar, però
han pactat fer-ho de manera coordinada. A l’edifici dels serveis
territorials d’Educació del Vallès, per exemple, han rebut una
instrucció directa de la Junta Electoral.
Torra esta en contacte amb el
Síndic de Greuges, Rafael Ribó, i preveu seguir les seves
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha decidit de mantenir la pancarta i el llaç groc a la façana del Palau de la Generalitat contra la decisió de la Junta Electoral espanyola
(JEC), que havia ordenat la retirada dels llaços grocs i de les
estelades d’edificis del govern abans de 48h, un termini que es complia
aquesta tarda.
Torra ha presentat un recurs contra la decisió de la Junta Electoral espanyola i ha denunciat un nou intent de vulneració de la llibertat d’expressió.
En aquest sentit, defensa la llibertat d’expressió dels funcionaris de
la Generalitat, que han col·locat llaços grocs els útlims mesos per a
demanar l’alliberament dels presos polítics.
Al recurs, Torra diu que el fet de retirar els llaços grocs va en
contra de la neutralitat política, ja que de fa temps formacions que
participen a les eleccions espanyoles han demanat la retirada d’aquest
símbol dels espais públics. Així mateix, recorda que el parlament va
refusar per més de dos terços dues proposicions de llei que instaven a
la
Desestima els recursos del PP i Cs contra els "divendres socials" de Sánchez
Madrid
DANI SÁNCHEZ UGART
Pancarta a la façana de la Generalitat amb el lema "Llibertat presos polítics i exiliats" / CRISTINA CALDERER
La Junta Electoral Central ha estimat aquest dilluns el
recurs de Ciutadans contra la presència de llaços grocs als edificis
públics de Catalunya, i reclama al president de la Generalitat, Quim
Torra, que els faci retirar, juntament amb les estelades, en un termini
de 48 hores. Segons l'organisme, els llaços grocs i les estelades són
"símbols partidistes utilitzats per formacions electorals concurrents a
les eleccions", i per això ordena la seva retirada immediata, en una
decisió ferma per la via administrativa però contra la qual hi ha espai
per presentar recurs davant del Tribunal Suprem en un termini de dos
mesos, tot i que això no garanteix que es paralitzi la decisió.
L'organisme detalla que el llaç groc "s'ha utilitzat per recordar
dirigents o candidats pertanyents a formacions polítiques que estan en
situació de presó preventiva", i considera que, tot i que tant aquest
com l'estelada "són signes que poden ser legítimament utilitzats per
aquestes formacions polítiques en la seva propaganda electoral", no
poden ser usats "pels poders públics, perquè han de mantenir una
rigorosa neutralitat política". La reclamació afecta els edificis
públics que depenguin de la Generalitat.
En el text
de la denúncia, el partit taronja recordava que la Junta Electoral es va
posicionar a favor de retirar els llaços grocs dels edificis públics
durant la campanya de les eleccions del 21-D, i destacava que bona part
d'aquests símbols "són compartits" pels partits independentistes, així
com que la majoria dels presos polítics van presentar-se a les llistes
de formacions sobiranistes en les últimes eleccions, uns arguments que
assumeix l'organisme. En aquelles eleccions, la JEC va arribar a
prohibir a l'Ajuntament de
La Junta Electoral espanyola dóna un termini màxim de 48 hores al president del govern, Quim Torra, perquè ordeni la retirada de les estelades i llaços grocs
que puguin trobar-se als edificis públics dependents de la Generalitat.
Així consta a l’acord que la Junta Electoral ha adoptat avui en
resposta a una reclamació presentada per Ciutadans, en la qual
protestava per l’exhibició de ‘símbols ideològics o partidistes en
edificis i espais públics’.
Després de recordar la ‘reiterada doctrina sobre l’obligació dels
poders públics de mantenir estrictament la neutralitat política durant
els processos electorals’, la junta assenyala que ‘la igualtat en el
sufragi és essencial en la representació democràtica’, i per això, la
legislació encarrega a l’administració electoral, és a dir, a la pròpia
junta, l’exigència de preservar-la.
Les llibertats ideològiques i d’expressió són drets fonamentals de
les persones, apunta la junta, però ‘no dels governants’.
De la mateixa
manera, l’autoritat electoral té ‘declarat’ que ‘el llaç groc i la
bandera estelada són símbols partidistes utilitzats per formacions
electorals concurrents a les eleccions’.
