La líder d'Aliança Catalana ha defensat la llibertat d'expressió en el debat de política general
Sílvia Orriols en el seu discurs en el debat de política general, aquesta tarda | E-Noticies
30/09/2026 16:45:00h
per Redacció
La Sílvia Orriols ha demostrat aquesta tarda per què continua sent una de les oradores més en forma de l'hemicicle català. Amb un discurs tan ben travat com dur i inclement, ha deixat anar clatellots a tort i a dret contra el Govern, l'esquerra i la partitocràcia. La líder d'Aliança Catalana ha impugnat el model migratori del Govern i ha alertat de les seves conseqüències. Ha tingut un record per a en Carles, l'home assassinat a ganivetades a Manresa, afirmant que "els catalans paguen amb la seva vida el preu del model multicultural".
Orriols s'adreça a Illa en un discurs contundent | E-Noticies
Orriols ha començat el seu discurs afirmant que “cada vegada hi ha menys coincidència entre els grandiloqüents discursos que pronuncien aquí dins i la vida quotidiana de qui fa l'impossible per sobreviure fora d'aquest hemicicle”. I ha assegurat que “la majoria dels ciutadans no tenen mútua privada, i quan emmalalteixen han d'acudir a l'odissea de la sanitat pública”. Que “la majoria no tenen cotxe oficial i s'han de seure al voral esperant un tren que no arriba” i que “la majoria no poden pagar la quota de la concertada o la privada on vostès porten els seus fills, i es veuen obligats cada matí a entrar dins el gueto en què han convertit l'escola pública”.
La llibertat d'expressió avui es diu Twitter, un espai obert, fora
de les urpes d'ERC i, en general, de la partitocràcia, a on no es pot
censurar ni vetar a ningú
La segona reunió de la taula del diàleg va resultar un ratolí parit per la muntanya de la propaganda pseudoindependentista.
Un “bienvenido Mr. Marshall” de segle XXI. Una xerradeta de dues hores
dels dos presidents, cap declaració conjunta i una setmana de rebombori
ideològic.
Els mitjans de comunicació, en especial els públics, llençats a evangelitzar la taula de la negociació, també coneguda com “de reencuentro”. (Ah, quines troballes poètiques!). La programació de TV3, monopolitzada per ERC. Entrevistes, tertúlies, notícies, tota la plana republicana amb animus predicandi: Aragonés, Tardà, Rufian, Junqueras, Vilalta, Torrent, amb l’omnipresent comissari polític Sergi Sol.
De vegades i amb comptagotes algú exposa el punt de vista de JxC i sempre amb acords implícits: a TV3 es pot parlar malament d’Espanya i fins i tot criticar els partits “independentistes”,
per perpetuar el mite propagandista de la seva existència. El que no es
pot fer és criticar directament a ERC. Això no és hegemònic i si algú
ho fa, es trobarà al carrer.
Un ratolí és ben poc per una taula que es va reunir només una vegada en 2020 i es va presentar com un triomf gloriós del no independentista Gabriel Rufian.
En un tuit famós, el portaveu va definir el compromís de la taula amb
contundència: reconeixement mutu, “calendaritzada”, es podria parlar de
tot, i votació final dels resultats a Catalunya. Un any i mig passat i
res de res. Un ratolí. Però un ratolí molt bé pagat.
Els arguments dels d’ERC són irrisoris: el “reconeixement mutu” és l’únic perquè els altres, autodeterminació, amnistia, referèndum ja els havien descartat els participants abans de començar,
uns per activa i els altres per passiva. Seguiran demanant un
referèndum pactat i seguiran sentint que no hi ha cap esperança. És el
que els nominalistes venen com un pas endavant de la negociació que ens
durà a la independència amb la segona arribada del Messies. I, tenint en
comptes que és la via més curta per assolir-la, segons Junqueras, no és
cosa trivial.
El reconeixement mutu és fals. La part catalana reconeix l’espanyola, òbviament; no pot fer una altra cosa; l’espanyola no reconeix la catalana de cap manera.
Encara que volgués fer-ho, que no vol, no podria. Havent-se inventat
ambdós governs, el requisit de la condició “governativa” de tots els
participants, no es pot atorgar condició de govern a mig govern que no
és govern de país, sinó de partit. Clar que el mateix passa amb el
gobierno espanyol que sembla el gobierno migpartit, com el vescomte de
la novella d’Italo Calvino. Però això tampoc no fa res i no l’importa a
ningú car ningú no es pren el tràmit al seriós.
El cafè que van fer el president Sánchez i el candidat Illa a ple fòrum públic ha estat una bomba iconogràfica que ha esmicolat tota la fàbrica propagandista del govern d’ERC.
A dins del Palau quedaven el president cavil·lant sobre la qüestió del
reconeixement mutu i els fadristerns parlant de les qüestions que
veritablement interessen els espanyols, ja m’enteneu, inversions,
polítiques sectorials, etc. El cafè de Sánchez i Illa és la prova que la taula del diàleg és una comissió bilateral del cafè para todos.
Si quedava algun dubte, la mateixa taula, en un acte d’heroica
eutanàsia, sembla haver acordat no tornar a reunir-se fins a haver
acordat alguna cosa. Explicar un acord tan absurd fa encara més difícil
la tasca d’assegurar l’hegemonia republicana.
Perquè del que es tracta és de seguir adoctrinant a la gent,
enfortint l’hegemonia ideològica d’ERC amb uns mitjans de comunicació
monopolitzats pel partit i amb l’ajuda dels poders i els mitjans
espanyols. Aquests entenen que la sortida de l’embolic és apostar per a
l’opció no independentista de “l’independentisme”. Però els perd la catalanofòbia i, de vegades, no ajuden prou a assegurar l’hegemonia d’ERC amb un discurs únic i sense llibertat d’expressió.
La llibertat d’expressió avui es diu Twitter, un espai obert, fora de les urpes d’ERC i, en general, de la partitocràcia, a on no es pot censurar ni vetar a ningú.
La seu de la llibertat d’expressió, el que els grecs anomenaven
Isagoria o dret de tothom a dir a la seva a l’esfera pública. És lògic
que el comissari polític d’ERC, Sergi Sol, omnipresent a tots els
mitjans catalans i espanyols, cregui que tuiter és un femer, a on es
confon la llibertat amb el llibertinatge, com deia Franco. Per al
comissari (que no té compte al Twitter) i els seus, la llibertat d’expressió és un femer perquè no es pot negar el dret d’expressió als discrepants com fan als mitjans públics de comunicació.
Els xiulets i increpacions que alguns polítics catalans van haver de sentir durant la Diada
sembla que els han molestat molt. Per prosseguir amb els seus jocs
partidistes i demostrar-nos, si calia, que no han tret cap lliçó
positiva de l’Onze de Setembre, ahir van mirar de traure’n suc, fent
veure que es xiulaven els uns als altres o que allò era una cosa
organitzada per a fer mal a l’altre, i que tomba i que gira. Però més
aviat allò que s’hi va veure, allò que vaig veure jo en persona, allò
que van veure els periodistes de VilaWeb i l’altra gent amb qui he
parlat, van ser manifestacions espontànies d’enuig. Xiulava gent que
simplement es trobava de cara amb algú que opina que no ho fa bé i que
li ho recrimina així. A crits, sí. I amb insults, si ho considerava
convenient. La gent, en definitiva, està molt enfadada amb la classe
política i per això expressa la decepció o la ràbia també encarant-se
als qui en són més representatius. No crec que siga tan difícil
d’entendre. Si se’n vol fer un problema, d’aquests crits i xiulets, és
per a tapar el problema veritable: que ells, els polítics, no han dut a
terme la part que els corresponia.
Tradicionalment, els polítics sabien, eren conscients, que
els xiulets anaven amb el càrrec –aquesta era la cantarella que tothom
repetia amb resignació. I s’ho prenien sempre amb una certa calma, tot
plegat. Amb respostes brillants i tot, de vegades. És famosa aquella
escena en què De Gaulle, sense immutar-se ni deixar de
caminar, va respondre “Buf! Quina feinada que em doneu!” a un senyor que
l’increpava violentament pels Camps Elisis tot cridant:
Haver passat per la presó no confereix una autoritat diferenciada i
superior per a poder decretar, i encara menys per a imposar-nos als
altres, què és correcte de fer i què no
L’episodi viscut arran de la inauguració de les festes de Gràcia ha estat realment sorprenent. Tal com ja deveu saber a hores d’ara, Jordi Cuixart feia de pregoner i el seu parlament va ser seguit pel de la batllessa de Barcelona, Ada Colau.
Quan Colau es va posar davant el micròfon, la plaça va esclatar en una
escridassada continuada i molt multitudinària, que Jordi Cuixart va
voler tallar agafant de nou el micròfon i invocant els seus anys de
presó com a argument d’autoritat per a demanar a la ciutadania de no fer
ús del dret a expressar allò que pensa de la màxima autoritat local.
Les raons de l’escridassada van ser múltiples. Segons els testimonis
presents a la plaça, els xiulets van començar precisament al sector
fester, que s’ha sentit molt desatès pel municipi aquests darrers anys. I
no era necessàriament una xiulada en termes polítics, diguem-ne, d’alta
política. La gestió que Colau fa de Barcelona és molt qüestionada per
molts sectors i
Estrasburg alerta de les "conseqüències dramàtiques" pels drets humans de la pandèmia i les amenaces a l'estat de dret
El president del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), Robert Spano | ACN
ACN
El president del Tribunal Europeu de Drets Humans, Robert Spano, ha avisat que la doctrina d’Estrasburg sobre els delictes d’injúries a la corona és “clara”. “Un personatge públic ha de poder rebre un marge més ampli de crítiques“,
ha alertat preguntat per les condemnes contra artistes a Espanya per
difamar o insultar el rei. Spano ha assegurat que, a part d’Espanya,
també reben casos com aquests d’altres països. “Per exemple de Turquia“, ha dit. D’altra banda, el TEDH ha avisat de les “conseqüències dramàtiques” pels drets humans a Europa que pot generar la pandèmia i les amenaces a l’estat de dret. “La fusió d’aquests dos reptes obrirà un dels períodes més difícils per als drets humans“,
ha dit Spano en una roda de premsa per presentar l’informe anual del
TEDH. De fet, ha admès que “cada cop es qüestionen més sentències” del
TEDH als països europeus pel “clima de polarització política”. “Els polítics s’han de prendre les obligacions de drets humans seriosament“.
Què n’esperàveu? Què n’esperava la societat espanyola? Que es podia
posar en funcionament una dictadura contra Catalunya sense que això
afectàs la seua vida panxacontenta?
23.04.2020 21:50
Ja em disculpareu el to lamarckista del comentari d’avui, però és que
ens trobem amb un d’aquells casos en què és difícil de discutir que la
funció crea l’òrgan. I també, i això que dic ara ja és collita meua, que
una volta instal·lada la funció, es queda.
Ahir molta gent es va sorprendre, he de suposar que de
manera genuïna, de descobrir que la Guàrdia Civil persegueix les
crítiques al govern de coalició PSOE-Podem fent servir una unitat
impulsada temps enrere per combatre l’independentisme català. Perquè
aquesta unitat ara ja noes dedica solament a identificar i molestar
independentistes, sinó que ara identifica qualsevol que parle malament
del govern espanyol. Per a construir aquest material, informes sobre
allò que anomena ‘la situació de contrarietat a l’actual gestió de
Una quinzena d'estats retreuen les mesures repressives contra ciutadans i
la majoria se centra a fer recomanacions sobre els drets de les dones i
els migrants
L’estat espanyol se sotmet avui a l’avaluació de drets humans a la seu de les Nacions Unides a Ginebra, davant el Consell de Drets Humans. És l’Examen Periòdic Universal (EPU)
que es fa cada cinc anys per avaluar el nivell de compliment dels drets
humans als estats. La majoria dels cent disset estats que han demanat
la paraula han fet recomanacions per a millorar la igualtat entre homes i
dones, combatre la violència de gènere i el tràfic de persones, així
com garantir els drets dels migrants i els refugiats i la igualtat
efectiva del poble gitano. A banda, una quinzena d’estats han criticat
Espanya per les restriccions en els drets de reunió i de llibertat
d’expressió.
Alemanya, Bèlgica, Costa Rica,Ghana, l’Irac, Irlanda, Islàndia, Itàlia, Luxemburg, Macedònia, Mèxic, Països Baixos, la República Txeca, Rússia, Suïssa i Veneçuela han
demanat de prendre mesures per assegurar el respecte a la llibertat
d’expressió i de reunió pacífica i s’han mostrat preocupats per l’ús
excessiu de la violència per part de la policia espanyola.
Bèlgica també
ha demanat una revisió del codi penal per a garantir realment la
llibertat d’expressió i els Estats Units han demanat que treballi per a salvaguardar la llibertat de premsa. El Japó ha demanat a Espanya que segueixi les recomanacions dels grups de
Els agents demanen les credencials dels periodistes i identifiquen els alcaldes de Sant Pere de Torelló i Sant Vicenç de Torelló
Operatiu policial de la Guàrdia Civil contra l'independentisme a Osona
per Jordi Borràs / Nerea Rodríguez
Periodistes que estan cobrint l'operació policial contra l'independentisme a Osona han denunciat que agents de la Guàrdia Civil els han amenaçat amb denúncies si feien fotografies. És el cas de Nati Adell, de Catalunya Ràdio, qui ha explitcat en declaracions al Món
que cap a les 11 hores ha arribat a Sant Pere de Torelló i Sant Vicenç
de Torelló, on ja hi havia dos periodistes més, i que tots tres s'han
acostat als agents, que els han obligat a marxar.
Posteriorment, s'hi
han tornat a apropar quan han arribat els alcaldes de les dues
poblacions, i seguidament els agents els han avisat que si es produïa
una concentració de ciutadans haurien d'actuar.
A més, la periodista assegura que els agents han demanat les
credencials als periodistes per identificar-los, així com dels dos
alcaldes. A més, Adell ha assenyalat que també els han avisat que
Lluís Bou Foto: ACN
Barcelona. Divendres, 22 de març de 2019
El president Quim Torra ha respost a la decisió de la fiscalia
d'obrir un procediment contra ell pels llaços grocs, col·locant altre
cop una pancarta a la façana del palau de la Generalitat. "LLibertat d'expressió i d'opinió. Article 19 de la declaració universal dels drets humans", assenyala.
La pancarta no conté cap llaç ni cap altra imatge. Diversos operaris
de la Generalitat han col·locat la nova pancarta a les 15
hores, precisament quan finalitzava el termini de la Junta Electoral Central (JEC) per retirar tota referència als presos polítics i als llaços grocs.
Hores abans diversos operaris han retirat la pancarta que al·ludia als presos polítics i als exiliats, i també una pancarta sobre la llibertat d'expressió.
El Nacional Foto: EFE
Barcelona. Dimecres, 17 d'octubre de 2018
El president Carles Puigdemont ha reaccionat a la retirada de l'estatus diplomàtic al delegat flamenc a Espanya, Geert Bourgeois.
"El govern espanyol retira l'estatus diplomàtic al delegat de Flandes
per les opinions del president del Parlament flamenc en suport als
presos polítics" i ha afegit "Fan el que han fet sempre: reprimeixen la
llibertat d'opinió i castiguen tot un poble a no tenir delegat
diplomàtic".
El govern de Flandes també s'ha pronunciat i ha comentat que considera un acte molt hostil que
Espanya hagi retirat l'estatus diplomàtic al delegat flamenc a Madrid,
André Hebbelinck. És un fet "inèdit en la història de la UE", ha
comentat el ministre president flamenc, Geert Bourgeois, i ha afegit que
és un acte "molt poc amigable". Ho ha dit Bourgeois en una entrevista a
la ràdio pública flamenca Radio 1 (VRT).
El govern espanyol retira l'estatut diplomàtic al delegat de Flandes per les opinions del president del parlament flamenc en suport als presos polítics. Fan el que han fet sempre: reprimeixen la llibertat d'opinió i castiguen tot un poble a no tenir delegat diplomàtic. Quin error pic.twitter.com/GzzjSkAYSn
La iniciativa exigeix una reforma immediata de la Llei Mordassa i el Codi Penal i la limitació de la presó preventiva.
perACN
04/07/2018
Els promotors del manifest | ACN
Unes 200 persones vinculades al món del periodisme, la cultura,
els moviments socials, l’esport i les Ciències Socials han signat el
Manifest 'Drets i llibertats', en què es reclama la derogació de la Llei
Mordassa, la reforma immediata del Codi Penal i la limitació de l’ús de
la presó provisional. La iniciativa pretén donar una resposta unitària a
la "regressió de drets i llibertats arreu i també a l'Estat espanyol",
així com a la "repressió" que pateixen tuitaires, artistes,
periodistes, manifestants i defensors dels drets humans. Ignacio
Escolar, Marina Garcés, Jordi Évole, Mònica Terribas, Josep Ramoneda i
Óscar Camps són alguns dels signants d’aquest manifest, impulsat per
Lafede.cat.
En l'acte de presentació de la iniciativa,
celebrat al Col·legi de Periodistes de Barcelona aquest dimecres, Tere
Palop, vicepresidenta de Lafede.cat i Jordi Armadans, director de
Fundipau, han
The rapper, who performs as Valtonyc, convicted for
his lyrics, has fled Spanish territory to avoid going to prison and to
work from Europe in defence of freedom of expression, according to a
number of sources El Nacional has spoken too. The rapper has gone into exile, probably to Switzerland or Belgium.
This Thursday will see the end of the ten-day period he has to
present himself at prison. He could choose from any he wanted in Spain,
but has decided to not go to any. He was sentenced to three and a half
years in prison by Spain's Supreme Court for his lyrics on charges of
glorifying terrorism, humiliating victims, insulting king Juan Carlos I and threatening Jorge Campos of the right-wing political party Actúa Baleares.
Although he had 10 days to go to prison, the musician was otherwise
free to travel as he wished, and wasn't to have been monitored.
Nonetheless, it's believed that police put together a surveillance and
tracking team to prevent him catching a flight or leaving the island of
Mallorca where he lives. If so, they appear to have lost his trail.
El músic Brian Eno i l’economista Ianis Varoufakis han començat una recollida de signatures de suport al fundador de Wikileaks, Julian Assange, incomunicat des d’ahir a l’ambaixada de l’Equador a Londres pels seus piulets sobre Catalunya. El govern equatorià va vetar la connexió a internet d’Assange perquè a finals del 2017 va comprometre’s a un emetre missatges que interferissin en assumptes interns d’altres estats.
Els últims dies, però, Assange ha denunciat la repressió espanyola contra l’independentisme i la detenció del president Carles Puigdemont. Això li ha costat l’aïllament, que se suma als sis anys que acumula vivint a l’ambaixada de l’Equador a Londres.
Així mateix, Wikileaks ha convocat una ‘vigília on-line’ per a ‘reconnectar’ Assange amb l’exterior. La plataforma denuncia que se’l priva del seu dret humà d’expressar-se lliurement i ha fet una crida a fer el ‘màxim soroll possible’ a
El Nacional
Barcelona. Dimarts, 13 de març de 2018
La nova condemna d'Estrasburg a Espanya ha arribat a The New York Times.
El diari novaiorquès s'ha fet ressò aquest dimarts de la nova sentència
del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) després que hagi considerat
que la llibertat d'expressió empara cremar fotos del Rei.
L'article del corresponsal del diari a Espanya, però, no es queda
només amb aquest cas, sinó que assegura que arriba després d'"una sèrie
de reptes a la llibertat d'expressió dels usuaris de mitjans socials,
així com els rapers i altres artistes".
Marta Escobar Martí Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dimarts, 13 de març de 2018
Nou revés d'Europa a la justícia espanyola. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha decidit avui per unanimitat que la llibertat d'expressió sí que empara la crema de fotos del Rei i,
per tant, obliga l'Estat espanyol a abonar els 2.700 euros de multa i
els 9.000 euros en despeses d'honoraris que van haver de pagar Enric
Stern i Jaume Roura condemnats per injúries a la Corona el 2007, quan van cremar a Girona fotos de la monarquia durant la visita del rei emèrit Joan Carles I i la reina Sofia.
Estrasburg estableix, doncs, que el cas té a veure amb una "crítica
política en una manifestació pública" per "atreure l'atenció dels
mitjans" i en cap cas ho atribueix a una actuació en l'àmbit personal
perquè "no va anar més enllà de l'ús d'un cert grau de provocació
permissible".
Després de fer un repàs pels fets i de recordar que, en un primer
moment, van ser condemnats a 15 mesos de presó per insults a la Corona,
ha subratllat que quan es va celebrar el judici final, l'Audiència
Nacional va canviar aquesta condemna pels 2.700 euros de multa (i la
presó només es feia efectiva si no pagaven la multa). Els acusats van
interposar llavors un recurs al Tribunal Constitucional (TC),
que no els va donar la raó, i va emparar l'acusació que els dos
manifestants havien comès delictes d'incitació a l'odi i a la violència
que no s'emmarcaven en el dret de llibertat d'expressió.
La Federació anglesa de futbol (FA) ha decidit sancionar a Pep Guardiola
per dur el llaç groc als entrenaments. Concretament, la FA ha comunicat
que sancionarà el tècnic del Manchester City per portar ‘missatges
polítics, especialment el llaç groc, incomplint així les normes
publicitàries de la federació’.
Guardiola té fins al 5 de març per a presentar al·legacions.
La FA ja va advertir Guardiola el passat mes de desembre d’una possible
sanció. A més,
El Nacional Foto: ACN
Barcelona. Dijous, 22 de febrer de 2018
El diari nord-americà New York Times ha alertat que
la llibertat d'expressió està en risc a Espanya a partir de casos
recents com la condemna al raper Valtonyc o la censura d'una obra sobre
els presos polítics a la fira internacional d'art Arco.
Un article publicat
avui i signat per Raphael Minder posa en dubte la llibertat d’expresió
de l’estat espanyol de forma contundent: “ja sigui per llei o per
intimidació, Espanya s'ha convertit en un país on els riscos de llibertat expressió s'han anat quedant en silenci als últims anys.”
El periodista no només ha destacat el cas d’Arco, també ha anomenat
diferents mostres de censura que s’han produït a Espanya. Ha mencionat
la recent condemna al cantant Valtonyc per injuries a la corona, la
suspensió de la distribució del llibre Fariña per part d’un
jutge i ha recordat els titellaires perseguits per incitació al
terrorisme. L’article ha destacat que Espanya va imposar una la llei que
prohibeix gravar les cares als agents de policia i que
El Nacional
Barcelona. Dimecres, 29 de novembre de 2017
L'actor Toni Albà, que ha estat imputat per uns tuits suposadament adreçats a la jutgessa Lamela i haurà d'anar a declarar davant el jutge, ha afirmat aquesta tarda a RAC1, que no descarta comparèixer disfressat de rei Joan Carles.
Albà contempla la possibilitat de presentar-s’hi caracteritzat o, si més no, maquillat com el personatge. "Puc anar-hi disfressat. No m’ajudarà a la defensa, pot ser interpretat com una manca de respecte, però també podria ser que jo digués: ‘perdoni, però és que acabo de sortir de plató, no he tingut temps, he vingut directament aquí’", ha indicat.
El que sembla probable és que es negui a declarar, perquè no vol reconèixer el jutjat. "Poden passar moltes coses. Ho he preguntat al meu advocat i em diu: ‘si volguessis, pots anar davant del jutge i dir-li que t’aculls al teu dret de no
