PAÍS - PRINCIPAT
Una quinzena d'estats retreuen les mesures repressives contra ciutadans i la majoria se centra a fer recomanacions sobre els drets de les dones i els migrants
 |
| El Consell dels Drets Humans, a Ginebra |
Per: Redacció
22.01.2020 09:30
L’estat espanyol se sotmet avui a l’avaluació de drets humans a la seu de les Nacions Unides a Ginebra, davant el Consell de Drets Humans. És l’Examen Periòdic Universal (EPU)
que es fa cada cinc anys per avaluar el nivell de compliment dels drets
humans als estats. La majoria dels cent disset estats que han demanat
la paraula han fet recomanacions per a millorar la igualtat entre homes i
dones, combatre la violència de gènere i el tràfic de persones, així
com garantir els drets dels migrants i els refugiats i la igualtat
efectiva del poble gitano. A banda, una quinzena d’estats han criticat
Espanya per les restriccions en els drets de reunió i de llibertat
d’expressió.
Alemanya, Bèlgica, Costa Rica, Ghana, l’Irac, Irlanda, Islàndia, Itàlia, Luxemburg, Macedònia, Mèxic, Països Baixos, la República Txeca, Rússia, Suïssa i Veneçuela han demanat de prendre mesures per assegurar el respecte a la llibertat d’expressió i de reunió pacífica i s’han mostrat preocupats per l’ús excessiu de la violència per part de la policia espanyola.
Bèlgica també ha demanat una revisió del codi penal per a garantir realment la llibertat d’expressió i els Estats Units han demanat que treballi per a salvaguardar la llibertat de premsa. El Japó ha demanat a Espanya que segueixi les recomanacions dels grups de
treball de les Nacions Unides. Això inclou la del Grup de treball sobre detencions arbitràries que va demanar l’alliberament dels presos polítics. D’altra banda, Veneçuela ha demanat de començar un diàleg constructiu amb el poble de Catalunya i les seves institucions i el Canadà ha demanat que es revisin les lleis que persegueixen les crítiques a la monarquia espanyola i la llei de seguretat ciutadana (coneguda com a llei mordassa).
Fernando Valenzuela Marzo, secretari d’estat d’Afers Estrangers espanyol, ha estat l’encarregat de respondre a les preguntes dels cent disset estats que han demanat la paraula. Ha tret pit de les mesures dels darrers anys en la lluita per la igualtat efectiva entre homes i dones i s’ha escudat de les crítiques per la repressió política enumerant els textos legals espanyols que han de garantir el dret de reunió i manifestació. Com a exemple, ha dit que fins i tot les manifestacions espontànies són possibles i que la policia només pot actuar quan la reunió perd el caràcter pacífic. ‘La intervenció de la policia, quan la manifestació perd el caràcter pacífic, ha de ser proporcional i ser precedida d’avisos perquè s’aturi la violència’. També ha defensat que la llibertat d’expressió està garantida per la llei i ha negat que la llei mordassa afecti l’àmbit de la llibertat d’expressió.
Abans d’arribar fins aquí, organismes i associacions internacionals van presentar davant l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans sengles informes –anomenats ‘informes a l’ombra’– on denunciaven l’incompliment de drets humans a l’estat espanyol. Per a l’examen, 89 entitats han presentat reclamacions contra l’estat espanyol, tres vegades més que a l’examen del 2015 (27), i sis més que el del 2010 (13). Entre les que n’han presentades, hi ha Òmnium, l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC), International Trial Watch, EuroMed Rights, Fòrum Cívic Europeu, Amnistia Internacional i Front Line Defenders. Moltes han vist com les seves peticions arribaven fins a l’informe final, que és el que de fa setmanes els quaranta-set països avaluadors tenen sobre la taula.
A l’apartat de drets civils i polítics es destaca que diverses organitzacions ‘lamenten’ que el primer d’octubre de 2017, quan es va fer el referèndum, la policia espanyola i la Guàrdia Civil van fer un ‘ús indegut i desproporcionat de la força contra ciutadans que s’havien reunit de manera pacífica en diverses localitats de Catalunya’.
També es fa referència al cas de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez i a la presó preventiva a què foren sotmesos abans de ser jutjats al Tribunal Suprem: ‘Algunes organitzacions van lamentar que s’haguessin mantingut a la presó preventiva des del 2017 els dirigents socials Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, acusats dels delictes de rebel·lió i sedició, malgrat que diversos procediments especials havien expressat la preocupació i sol·licitat l’alliberament de tots dos’, diu el report. També parla d’aspectes com ara la manca de llibertat d’expressió i reunió pacífica denunciada per algunes entitats i la discriminació de què poden ser objecte els parlants del català per partits polítics i mitjans de comunicació.
Els quaranta-set estats avaluadors també tenen un altre informe sobre la taula, que té un valor especial perquè recull denúncies de l’ONU, en què es fa una menció especial sobre la vulneració de drets a Catalunya. A l’apartat de drets civils i polítics, s’hi explica que el comitè de drets humans va palesar la preocupació per l’ús de la força policíaca en protestes ciutadanes; que l’alt comissionat i alguns relators especials sobre la violència de la policia de l’1-O demanaven una investigació exhaustiva, independent i imparcial; i que el Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària va demanar el mes de maig la llibertat immediata dels presoners, un veredicte de gran transcendència que no ha estat atès pel govern espanyol.
Amb aquests elements sobre la taula, cent disset estats poden formular preguntes al representat espanyol. Les entitats catalanes i denunciants confien que n’hi hagi força que facin preguntes directes sobre la llibertat d’expressió, el referèndum i els presoners polítics.
L’Iran furga en la manca de llibertat d’expressió i ho relaciona amb els fets del referèndum de l’1-O: ‘Les autoritats espanyoles es proposen de fer nous passos per a millorar la situació de llibertat d’expressió i associació, principalment en el context del referèndum de l’octubre del 2017?’.
Suècia farà preguntes sobre la llei mordassa. Demanarà a l’estat espanyol que expliqui com ho fa per no infringir el dret de llibertat d’expressió i reunió, especialment pel que afecta periodistes i societat civil. Alemanya també tractarà d’un aspecte espinós: demanarà a l’estat espanyol si té previst de modificar la llei d’amnistia ‘perquè es puguin imputar possibles delictes comesos des del període fins al 1976’.
L’investigador de l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC), Karlos Castilla, explica a VilaWeb que són sessions molt diplomàtiques: ‘L’EPU és un instrument polític, un diàleg entre estats i és molt pla. Els estats tenen dues opcions: dir què els sembla bé o malament de l’estat que s’avalua, o directament optar per una posició més laxa i fer recomanacions’. Tanmateix, és molt important que dels 192 estats que poden formular preguntes –l’ONU la formen 193 estats, però Espanya no pot preguntar-se–, 117 hagin demanat la paraula demà. De tots, únicament els quaranta-set que formen el Consell dels Drets Humans votaran el text final, que no s’espera que es publiqui definitivament fins al juny.
Alemanya, Bèlgica, Costa Rica, Ghana, l’Irac, Irlanda, Islàndia, Itàlia, Luxemburg, Macedònia, Mèxic, Països Baixos, la República Txeca, Rússia, Suïssa i Veneçuela han demanat de prendre mesures per assegurar el respecte a la llibertat d’expressió i de reunió pacífica i s’han mostrat preocupats per l’ús excessiu de la violència per part de la policia espanyola.
Bèlgica també ha demanat una revisió del codi penal per a garantir realment la llibertat d’expressió i els Estats Units han demanat que treballi per a salvaguardar la llibertat de premsa. El Japó ha demanat a Espanya que segueixi les recomanacions dels grups de
treball de les Nacions Unides. Això inclou la del Grup de treball sobre detencions arbitràries que va demanar l’alliberament dels presos polítics. D’altra banda, Veneçuela ha demanat de començar un diàleg constructiu amb el poble de Catalunya i les seves institucions i el Canadà ha demanat que es revisin les lleis que persegueixen les crítiques a la monarquia espanyola i la llei de seguretat ciutadana (coneguda com a llei mordassa).
Fernando Valenzuela Marzo, secretari d’estat d’Afers Estrangers espanyol, ha estat l’encarregat de respondre a les preguntes dels cent disset estats que han demanat la paraula. Ha tret pit de les mesures dels darrers anys en la lluita per la igualtat efectiva entre homes i dones i s’ha escudat de les crítiques per la repressió política enumerant els textos legals espanyols que han de garantir el dret de reunió i manifestació. Com a exemple, ha dit que fins i tot les manifestacions espontànies són possibles i que la policia només pot actuar quan la reunió perd el caràcter pacífic. ‘La intervenció de la policia, quan la manifestació perd el caràcter pacífic, ha de ser proporcional i ser precedida d’avisos perquè s’aturi la violència’. També ha defensat que la llibertat d’expressió està garantida per la llei i ha negat que la llei mordassa afecti l’àmbit de la llibertat d’expressió.
Abans d’arribar fins aquí, organismes i associacions internacionals van presentar davant l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans sengles informes –anomenats ‘informes a l’ombra’– on denunciaven l’incompliment de drets humans a l’estat espanyol. Per a l’examen, 89 entitats han presentat reclamacions contra l’estat espanyol, tres vegades més que a l’examen del 2015 (27), i sis més que el del 2010 (13). Entre les que n’han presentades, hi ha Òmnium, l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC), International Trial Watch, EuroMed Rights, Fòrum Cívic Europeu, Amnistia Internacional i Front Line Defenders. Moltes han vist com les seves peticions arribaven fins a l’informe final, que és el que de fa setmanes els quaranta-set països avaluadors tenen sobre la taula.
A l’apartat de drets civils i polítics es destaca que diverses organitzacions ‘lamenten’ que el primer d’octubre de 2017, quan es va fer el referèndum, la policia espanyola i la Guàrdia Civil van fer un ‘ús indegut i desproporcionat de la força contra ciutadans que s’havien reunit de manera pacífica en diverses localitats de Catalunya’.
També es fa referència al cas de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez i a la presó preventiva a què foren sotmesos abans de ser jutjats al Tribunal Suprem: ‘Algunes organitzacions van lamentar que s’haguessin mantingut a la presó preventiva des del 2017 els dirigents socials Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, acusats dels delictes de rebel·lió i sedició, malgrat que diversos procediments especials havien expressat la preocupació i sol·licitat l’alliberament de tots dos’, diu el report. També parla d’aspectes com ara la manca de llibertat d’expressió i reunió pacífica denunciada per algunes entitats i la discriminació de què poden ser objecte els parlants del català per partits polítics i mitjans de comunicació.
Els quaranta-set estats avaluadors també tenen un altre informe sobre la taula, que té un valor especial perquè recull denúncies de l’ONU, en què es fa una menció especial sobre la vulneració de drets a Catalunya. A l’apartat de drets civils i polítics, s’hi explica que el comitè de drets humans va palesar la preocupació per l’ús de la força policíaca en protestes ciutadanes; que l’alt comissionat i alguns relators especials sobre la violència de la policia de l’1-O demanaven una investigació exhaustiva, independent i imparcial; i que el Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària va demanar el mes de maig la llibertat immediata dels presoners, un veredicte de gran transcendència que no ha estat atès pel govern espanyol.
Amb aquests elements sobre la taula, cent disset estats poden formular preguntes al representat espanyol. Les entitats catalanes i denunciants confien que n’hi hagi força que facin preguntes directes sobre la llibertat d’expressió, el referèndum i els presoners polítics.
Primeres preguntes
Alguns estats ja van presentar les preguntes per escrit amb antelació. S’hi destaquen Bèlgica i l’Iran. El primer fa cinc preguntes encapçalades amb una demanda sobre quin seguiment es fa de les resolucions del Grup de Detencions Arbitràries vinculat a l’ONU, que, com hem recordat, demanaven l’alliberament immediat dels presos polítics quan eren en presó provisional i sense sentència.
L’Iran furga en la manca de llibertat d’expressió i ho relaciona amb els fets del referèndum de l’1-O: ‘Les autoritats espanyoles es proposen de fer nous passos per a millorar la situació de llibertat d’expressió i associació, principalment en el context del referèndum de l’octubre del 2017?’.
Suècia farà preguntes sobre la llei mordassa. Demanarà a l’estat espanyol que expliqui com ho fa per no infringir el dret de llibertat d’expressió i reunió, especialment pel que afecta periodistes i societat civil. Alemanya també tractarà d’un aspecte espinós: demanarà a l’estat espanyol si té previst de modificar la llei d’amnistia ‘perquè es puguin imputar possibles delictes comesos des del període fins al 1976’.
L’investigador de l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC), Karlos Castilla, explica a VilaWeb que són sessions molt diplomàtiques: ‘L’EPU és un instrument polític, un diàleg entre estats i és molt pla. Els estats tenen dues opcions: dir què els sembla bé o malament de l’estat que s’avalua, o directament optar per una posició més laxa i fer recomanacions’. Tanmateix, és molt important que dels 192 estats que poden formular preguntes –l’ONU la formen 193 estats, però Espanya no pot preguntar-se–, 117 hagin demanat la paraula demà. De tots, únicament els quaranta-set que formen el Consell dels Drets Humans votaran el text final, que no s’espera que es publiqui definitivament fins al juny.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
https://www.vilaweb.cat/noticies/drets-humans-onu-examen-espanya/
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada