Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ecuador. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ecuador. Mostrar tots els missatges

dijous, 11 d’abril del 2019

Assange i el procés català, un dels factors que n'ha desencadenat la detenció



#FreeAssange






El govern equatorià va tallar l'accés a internet del fundador de WikiLeaks arran dels seus pronunciaments sobre Catalunya





 



Redacció
Actualitzat
Julian Assange en el balcó de l'ambaixada equatoriana a Londres, el maig de 2017 (Reuters)
Refugiat a l'ambaixada de l'Equador des de l'agost de 2012, Julian Assange hi haurà passat gairebé set anys, en què la seva situació i el desencontre amb les autoritats de l'Equador han anat empitjorant.



Catalunya i el procés independentista no han estat aliens a les circumstàncies de l'evolució del tancament d'Assange, sinó tot el contrari. El conflicte va començar el setembre de 2017, arran del referèndum de l'1 d'octubre.



Des del compte de Twitter de WikiLeaks, Assange va promoure una enquesta sobre el sentit del vot dels ciutadans que tenien intenció de participar en l'1-O. El resultat va ser

dijous, 29 de març del 2018

Eno i Varoufakis comencen una recollida de signatures de suport a Julian Assange, incomunicat pels seus piulets sobre Catalunya



PAÍS - PRINCIPAT







L'activista roman aïllat des d'ahir per haver piulat sobre la detenció de Puigdemont.













Per: Redacció

29.03.2018  11:26





El músic Brian Eno i l’economista Ianis Varoufakis han començat una recollida de signatures de suport al fundador de Wikileaks, Julian Assange, incomunicat des d’ahir a l’ambaixada de l’Equador a Londres pels seus piulets sobre Catalunya. El govern equatorià va vetar la connexió a internet d’Assange perquè a finals del 2017 va comprometre’s a un emetre missatges que interferissin en assumptes interns d’altres estats.



Els últims dies, però, Assange ha denunciat la repressió espanyola contra l’independentisme i la detenció del president Carles Puigdemont. Això li ha costat l’aïllament, que se suma als sis anys que acumula vivint a l’ambaixada de l’Equador a Londres.



Així mateix, Wikileaks ha convocat una ‘vigília on-line’ per a ‘reconnectar’ Assange amb l’exterior. La plataforma denuncia que se’l priva del seu dret humà d’expressar-se lliurement i ha fet una crida a fer el ‘màxim soroll possible’ a

dimarts, 25 d’agost del 2015

Munic, Berlín, Amsterdam, Quito i Paranà dibuixen punters que assenyalen el Parlament de Catalunya

Dilluns, 24 d'agost de 2015 20:10 h

Després de Polònia i el Quebec, Alemanya, Holanda, Equador i Argentina participen de la mobilització de les Assemblees Exteriors de l'ANC en suport a la Via lliure a la República catalana.


L'objectiu d'aquestes mobilitzacions és reforçar la difusió als diferents països països del procés cap a la independència que es viu a Catalunya. Les vies van desenvolupar-se en un ambient reivindicatiu i festiu amb el qual atreia l'atenció dels conciutadans i enfortia el sentit de germanor entre els catalans que hi participaren (convocats i espontanis). Podeu seguir les següents Vies lliures internacionals (Getaway to the Catalan Republic) a la pàgina www.catalanassembly.org



Berlín

 Alemanya:
Dissabte 22, Munic: 50 persones dibuixaren un punter humà de diferents colors a la cèntrica Karlsplatz-Stachus, davant la porta de Karl o Karlstor de Munic. Encapçalat per una pancarta on es lega legar «Die Katalanen wollen über Ihre Zükunft abstimmen» ("Els catalans volen decidir el seu futur"), l'acte va transcórrer en un ambient festiu i es va concloure amb balls de sardanes.

Diumenge 23, Berlín: Participaren unes 90 persones en el punter emplaçat davant de la Konzerthaus de la capital alemanya, finalitzaren l'acte cantant Els segadors. El lema que podia llegir-se en aquesta mobilització era: "Katalonien neuer Staat Europas" ("Catalunya nou estat d'Europa)

Holanda:
Diumenge 23, Amsterdam: unes 100 persones dibuixaren el punter davant del Rijksmuseum, a la Museum Square. Durant l'acte hi hagueren parlaments de Liz Castro (coordinadora de la Comissió d'Incidència Internacional de l'ANC) i de Miquel Marzàbal (coordinador de l'AE d'Holanda). Glòria Coll recità "la pell de brau", i a les 17:14 es feu un minut de silenci.minut de silenci a 17:14. Es tancà l'acte cantant "l'estaca" i amb un brindis final.

dissabte, 10 de maig del 2014

El ministre Margallo intenta vetar Pilar Rahola

10/05/2014

REFERENDUM

El ministeri espanyol d'Exteriors es va mobilitzar per impedir que la periodista fes el discurs del dia de la independència d'Israel a l'Equador


Lluís Bou


Pilar Rahola a Singular TV


El ministre espanyol d'Afers Exteriors, José Manuel García Margallo, va intentar vetar la periodista Pilar Rahola, i es va mobilitzar per impedir que aquesta pronunciés el discurs del Yom Hatzmaut, el dia de la independència d'Israel, davant la comunitat jueva de l'Equador. L'intent de boicot coincideix amb el fet que Rahola és membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional.

La mateixa periodista explica avui els fets en el seu article a 'La Vanguardia'. Segons Rahola, les pressions espanyoles sobre els organitzadors van ser insistents, i van acabar amb el fet que el cònsol espanyol a Guayaquil, Álvaro de Salas Giménez, va declinar assistir a l'acte.

"Tot just saber que seria l'oradora, el Ministeri d'Exteriors va fer la seva trucadeta a l'ambaixada israeliana a Espanya. Sembla que el fet que vagi pel món parlant d'allò que sigui és un perill internacional. Davant la lògica resposta de fiquin-se en les seves coses, en versió diplomàtica, l'ambaixada espanyola a l'Equador també va fer la seva trucadeta expeditiva a l'ambaixador israelià a Quito. Bis repetita placet. I com que no semblava que l'honorable pressió fes efecte, el cònsol espanyol a Guayaquil, dotat de l'il·lustre i inacabable nom de Don Álvaro de Salas Giménez de Azcárate, va trucar al cònsol israelià, i no només li va fer saber el seu enorme disgust, sinó que a més no aniria a l'acte, no se sap si perquè tenia son o per por que servidora li inoculés algun virus català".

Rahola va fer finalment el seu discurs a Guayaquil davant la comunitat jueva, i es pregunta si el ministeri d'Afers Exteriors fa llistes negres de qui pot parlar a l'estranger.