El jutge islandès Róbert Spanó, triat nou president del Tribunal Europeu de Drets Humans

SOCIETAT - POLICIA I JUSTÍCIA

Spano substituirà el grec Linos-Alexandre Sicilianos que presidia la institució d'ençà de feia només un any 

 

Per: ACN

20.04.2020  17:15

El jutge islandès Róbert R. Spanó ha estat triat com a nou president del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Aquesta instància judicial amb seu a Estrasburg ha elegit avui el que era fins ara el seu vice-president per substituir el grec Linos-Alexandre Sicilianos, que presidia la institució d’ençà de feia només un any.

Spano ocuparà la presidència a partir del 18 de maig. El magistrat de quaranta-set anys i nascut a Reykjavík, va arribar al TEDH el 2013 després d’exercir provisionalment com a síndic de greuges del parlament islandès.



El grec Linos-Alexandre Sicilianos va ser triat el 2019 per presidir l’alt tribunal durant tres anys, però el mandat com a magistrat del TEDH expirava aquest mes de maig i, per això, ara l’han hagut de rellevar.






 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.vilaweb.cat/noticies/jutge-islandes-robert-spano-president-tribunal-europeu-drets-humans/?f=rel

Estrasburg diu que la llibertat d'expressió empara cremar fotos del Rei

LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ







Marta Escobar Martí
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dimarts, 13 de març de 2018

Nou revés d'Europa a la justícia espanyola. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha decidit avui per unanimitat que la llibertat d'expressió sí que empara la crema de fotos del Rei i, per tant, obliga l'Estat espanyol a abonar els 2.700 euros de multa i els 9.000 euros en despeses d'honoraris que van haver de pagar Enric Stern i Jaume Roura condemnats per injúries a la Corona el 2007, quan van cremar a Girona fotos de la monarquia durant la visita del rei emèrit Joan Carles I i la reina Sofia.



Estrasburg estableix, doncs, que el cas té a veure amb una "crítica política en una manifestació pública" per "atreure l'atenció dels mitjans" i en cap cas ho atribueix a una actuació en l'àmbit personal perquè "no va anar més enllà de l'ús d'un cert grau de provocació permissible".



Després de fer un repàs pels fets i de recordar que, en un primer moment, van ser condemnats a 15 mesos de presó per insults a la Corona, ha subratllat que quan es va celebrar el judici final, l'Audiència Nacional va canviar aquesta condemna pels 2.700 euros de multa (i la presó només es feia efectiva si no pagaven la multa). Els acusats van interposar llavors un recurs al Tribunal Constitucional (TC), que no els va donar la raó, i va emparar l'acusació que els dos manifestants havien comès delictes d'incitació a l'odi i a la violència que no s'emmarcaven en el dret de llibertat d'expressió.

Drets vulnerats per l'Estat