POLÍTICA
L'exregidora d'Habitatge i Rehabilitació Lucía Martín anirà de número cinc del Frente Amplio per Barcelona
![]() |
| Ada Colau amb Lucía Martín al darrere en un míting de fa anys | Archivo |
23-10-2026 11:15H
per Redacció
Ada Colau ha incorporat Lucía Martín com a número cinc de la seva candidatura per Barcelona per a les eleccions generals del 29 de novembre. L'elecció recupera una dirigent del seu cercle de confiança que va ser regidora d'Habitatge i Rehabilitació entre 2019 i 2023. El seu retorn al Congrés, on ja va ser diputada, dependrà ara del resultat electoral.
![]() |
| Lucía Martín, exregidora d’Habitatge durant el mandat de Colau | Habitatge Barcelona |
Colau torna a situar l'habitatge al centre del seu discurs en incorporar qui va gestionar aquesta carpeta durant el seu segon mandat. Però el seu llegat és més que qüestionable, sobretot tenint en compte la distància entre les expectatives i els resultats. Un reflex d'això és el fracàs de la seva mesura estrella: la reserva del 30% per a habitatge protegit només va generar 34 pisos davant dels 330 anuals previstos.
La distància entre les promeses i els pisos
Un dels exemples més clars és la reserva del 30% per a habitatge protegit en noves promocions i grans rehabilitacions. La mesura va entrar en vigor al desembre de 2018, abans que Martín assumís la regidoria. Però la seva aplicació i defensa van formar part del model d'habitatge dels Comuns durant el seu mandat.
Les expectatives eren ambicioses: generar uns 330 pisos assequibles cada any. Tanmateix, segons la xifra que va aportar la tinenta d'alcalde Laia Bonet al ple municipal de juliol de 2026, la normativa només havia generat 34 habitatges en gairebé vuit anys. El resultat va quedar molt lluny de la transformació anunciada.
Aquest balanç permet qüestionar una política presentada com una eina decisiva contra l'exclusió residencial. Aprovar obligacions sobre el paper resulta insuficient si després amb prou feines es tradueixen en habitatges disponibles. La responsabilitat política també consisteix a revisar les mesures quan els seus resultats no responen als objectius que en van justificar l'aprovació.
Una candidatura que haurà de respondre per la seva gestió
A l'abril de 2023, Martín va presentar un balanç de més de 4.000 habitatges incorporats des de 2015 mitjançant construcció, compra i altres fórmules. L'Ajuntament gestionava aleshores prop de 11.700 pisos i n'anunciava 2.000 més en construcció. El resultat mostra que Comuns va ampliar el parc d'habitatge, però lluny dels 8.000 immobles promesos al principi.
![]() |
| Colau lidera ara el Front Ampli juntament amb cares conegudes | Europa Press |
El fracàs de les polítiques d'habitatge de Colau i Martín és inapel·lable: van arribar per solucionar el problema i se'n van anar amb la pujada més gran del preu del lloguer de tot l'Estat. Aquest llegat compromet ara la seva credibilitat per solucionar un problema que en part van crear.
Martín no concorre únicament amb una trajectòria d'activisme i denúncia, sinó que també arrossega un balanç de gestió. La seva presència obliga a debatre quant es va aconseguir, quins compromisos van quedar pendents i per què algunes mesures emblemàtiques van produir resultats tan modestos. La crisi d'habitatge respon a múltiples factors i competències compartides entre administracions, però aquesta complexitat no eximeix de retre comptes a qui va fer de la seva solució la seva principal bandera política.
ENLLAÇ NOTÍCIA :



Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada