Una nena iraniana passa pel costat d’un mural contra els Estats Units en
un carrer de Teheran, el 22 de juny passat ABEDIN TAHERKENAREH / EFE /
EPA.
washington
-
29 juny 2026 9.15 h
Dolors Bellés-washington
Els Estats Units i l’Iran han acordat aturar el foc creuat i reunir-se
aquesta setmana a Qatar per continuar amb les converses tècniques sobre
el memoràndum d’entesa firmat per tots dos països el 17 de juny passat,
segons ha informat un funcionari nord-americà i publica l’agència Axios.
L’anunci del cessament de les hostilitats arriba després que aquest cap
de setmana Washington i
Kíev està més assetjat que mai i
podria caure en mans russes en les pròximes hores. Així ho fa saber un
comunicat del ministeri de Defensa rus en què s’alerta els residents de
Kíev que han de marxar de la ciutat abans de l’ofensiva “d’alta precisió”
que faran sobre la capital en les pròximes hores. El primer objectiu
després d’emetre aquest comunicat ha estat la torre de
televisió de Kíev, la més important d’Ucraïna, que ha estat atacada per
l’artilleria russa, tot i que finalment ha impactat un edifici proper.
Per ara no s’ha confirmat cap víctima mortal per l’impacte.
🇺🇦🇷🇺 La torre de televisión de Kiev, al noroeste de la ciudad, ha sido objeto de un ataque de artillería rusa. pic.twitter.com/ePk1vzLOff
— Descifrando la Guerra (@descifraguerra) March 1, 2022
En el text fet públic aquest dimarts al migdia, el ministeri rus ha urgit els ciutadans ucraïnesos “involucrats en les provocacions nacionalistes contra Rússia”
i els residents a Kíev “que viuen a prop d’estacions elèctriques” a
marxar. Rússia vol atacar els serveis d’intel·ligència ucraïnesos per la
“propaganda” que estan fent
El Nacional Foto: Efe
Barcelona. Divendres, 26 de juny de 2020
El 28 de març de 2015, el rei Felip VI va prendre partit per l'Aràbia Saudita quan aquesta monarquia absoluta va iniciar una ofensiva contra el Iemen i va traslladar al rei Salmàn bin Abddulaziz
el seu suport als atacs militars. A més, el monarca espanyol va fer
aquest gest saltant-se la postura oficial del govern espanyol del
moment, presidit per Mariano Rajoy, que en línia amb la Unió Europea va
evitar donar cap tipus de suport oficial als atacs saudites.
Així ho revela 'Público', que assenyala que la Zarzuela ha pretès
matisar aquest suport assenyalant que es va tractar d'una
Albano Dante Fachín ha publicat un article a la plataforma Octuvre on
destapa la flagrant manipulació i retreu als comuns la facilitat que
tenen per criticar el President Torra sense contrastar res
Àlex Huguet 20/04/2020
Pla mitjà del candidat d'En Comú Podem al Congrés, Jaume Asens; la
presidenta de CatECP, Jéssica Albiach; i l'alcaldessa de Barcelona, Ada
Colau, durant el seguiment electoral a la seu dels comuns, el 10 de
novembre del 2019. (Horitzontal)
La ràbia dels comuns contra el Govern de la Generalitat no té límits,
i a la mínima que hi veuen una oportunitat, s’abalancen contra el
president Torra i la seva gestió de la crisi del coronavirus.
Albano-Dante Fachín, ha desmentit un titular de La Ser, que deia que Torra pagaria 43.000 euros per pacient a la sanitat privada mentre segueix demanant recursos al Gobierno. Res més lluny de la realitat, l’article de Fachín a la plataforma Octuvre,
compara la notícia de La Ser amb la d’un altre diari que explicava,
encertadament, com el Govern compensaria els hospitals concertats per
l’atenció a la Covid-19, i com la diferència de publicació d’aquestes noticies només
és de tres hores. Per tant, hi havia una intencionalitat absoluta de
manipulació per part de l’article de La Ser, que l’únic que buscava era
la polèmica i anar contra el Govern.
Però això no és tot: els comuns, davant l’oportunitat de criticar la gestió del Govern i de Torra,
van fer córrer l’article per les xarxes a la velocitat de la llum,
sense contrastar que
El Nacional
Barcelona. Dilluns, 20 d'abril de 2020
Al llarg de la seva trajectòria com a responsable de la diplomàcia internacional, Josep Borrell s'ha esforçat a alertar del perill del nacionalisme, específicament del nacionalisme català. Ara, amb la pandèmia del coronavirus sacsejant el món sencer, l'Alt Representant de la UE hi torna i adverteix que aquesta crisi sanitària farà créixer "la temptació d'aixecar murs".
I com a exemple, posa el president de la Generalitat, Quim Torra, per
haver afirmat que "Catalunya ho hagués fet millor si fos independent".
Durant una conferència virtual organitzada pel Foro Nueva Economia,
l'exministre d'Exteriors espanyol ha lamentat que "vist des de
Brussel·les sorprèn com d'agre és la política a Espanya,
en moments en què hi hauria d'haver major cooperació". En aquesta línia
ha alertat que
Un dels portaveus de la Comissió, Eric Mamer, diu que donen suport a les
aspiracions del jovent i nega que existeixi el 'síndrome Greta', tal
com va dir Borrell
La Comissió Europea ha desautoritzat avui el cap de la diplomàcia de la UE i vice-president de la institució, Josep Borrell, que ahir va fer befa del jovent de Fridays For Future que es manifesta contra el canvi climàtic i de l’activista Greta Thunberg. Un dels portaveus de la Comissió, Eric Mamer,
ha declarat que tenen una política respecte del canvi climàtic i que
donen suport a les aspiracions del jovent. A més, ha negat que existeixi
cap ‘síndrome Greta’, com va dir Borrell.
El corresponsal de TV3 a Brussel·les, Xavi Coral, ha compartit la intervenció del portaveu de la Comissió Europea :
La Comissió Europea ha desautoritzat el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell,
per haver criticat Bèlgica per la manera com havia tramitat les
euroordres activades per Espanya. El portaveu comunitari de Justícia, Christian Wigand, ha recordat que les manifestacions de l’ex-ministre espanyol eren una ‘opinió personal’.
També ha remarcat que eren les autoritats judicials, les responsables
d’aplicar les regles de les ordres europees de detenció i lliurament i
que la Comissió confiava plenament en la independència d’aquestes
autoritats judicials. ‘La posició de la Comissió és molt clara sobre
aquesta qüestió i no
El Centre Europeu de Drets Constitucionals i Humans (ECCHR) ha denunciat l’atac de l’Audiència espanyola contra l’advocat Gonzalo Boye, citat a declarar dimecres
com a investigat per presumpte emblanquiment de capitals, després que
avui hagin escorcollat el seu domicili i el seu despatx.
L’associació ha
denunciat la investigació contra Boye al relator especial de l’ONU per a
la independència de jutges i lletrats, Diego García-Sayán.
En un comunicat, l’ECCHR assegura que la criminalització de Boye es basa en un ‘pretext fals’ amb l’objectiu de desecraditar-lo per defensar el president Carles Puigdemont
de la persecució de la justícia espanyola. Precisament, l’operació
contra Boye arriba a pocs dies de la vista de l’euroordre de Puigdemont a
Bèlgica.
També demanen que exigeixi al govern espanyol que prengui mesures i
que garanteixi la
La policia ha actuat amb violència per primera vegada en un acte de l’ANC i Òmnium a Barcelona i ha causat gravíssims incidents. La concentració ha començat amb quaranta mil persones que volien encerclar la delegació del govern espanyol a Barcelona. Un fort dispositiu dels Mossos els ho ha impedit.
Els manifestants han provat de trencar el cordó policíac i aleshores els Mossos han començat a pegar la gent. Això no ha impedit que es fessin els parlaments i l’actuació de Lluís Llach, però l’ambient s’ha anat fent tens per la violència de la policia. Ara mateix hi ha fogueres enceses i barricades a diversos punts del centre la ciutat. La situació és caòtica i molt tensa.
El Consell de l’Advocacia Catalana ha criticat, en un comunicat, l’atac d’ahir del tribunal del judici contra el procéscontra els advocats que exerceixen la defensa de Jordi Cuixart
i els testimonis que havien proposat. Retreu l’actitud del tribunal,
fent arribar als mitjans una sèrie de consideracions mitjançant el
servei de premsa del Tribunal Suprem espanyol, i expressa el seu suport i solidaritat amb Marina Roig, Benet Salellas i Àlex Solà.
‘Volem manifestar que resulta inèdit i molt desafortunat que un
tribunal que jutja (i no al final d’un judici, sinó durant el transcurs i
quan encara ha de durar diversos dies) faci arribar a la premsa
aquestes manifestacions, en què es qüestiona i s’intenta desqualificar
l’actuació dels advocats d’una de les defenses. Això pot comportar que
hi hagi qui ho
El Nacional Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dimecres, 17 d'abril de 2019
Front Republicà, la candidatura que uneix Poble Lliure,
Pirates de Catalunya i Som Alternativa, ha denunciat una agressió
feixista a una voluntària de la formació. Els fets van succeir aquest
dimarts a Badalona quan un jove va increpar i agredir la voluntària.
El jove ultra li diu a la noia que no té cap inconvenient en que el
gravi i acte seguit diu "Arriba Espanya" i ho acompanya de la salutació
feixista. El noi gira cua per marxar i sense to ni so es dona la volta i
clava un cop de peu a la voluntària de Front Republicà.
En una piulada, la formació ha compartit el vídeo de l'agressió i ha
indicat: "Ni les vostres amenaces ni les vostres agressions ens aturen
per construir la República Catalana antifeixista".
Tres encaputxats han llançat ous de matinada als vidres de l’estudi principal de Catalunya Ràdio, durant l’emissió del programa ‘La nit dels ignorants’ de Xavier Solà. El director de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo,
ha subratllat que ‘cap atac o acte vandàlic aturarà el compromís dels
professionals amb el servei públic’. ‘Som líders en pluralitat segons el
CAC, i aquests actes es mereixen un rebuig enèrgic!’,
ha exclamat Gordillo a través de Twitter. La ràdio pública ja va patir
un atac l’octubre del 2017, quan un grup espanyolista va trencar els
vidres d’entrada de l’emissora.
Cap atac o acte vandàlic aturarà el compromís dels professionals amb el servei públic. Som líders en pluralitat segons el CAC, i aquests actes es mereixen un rebuig enèrgic! Endavant @CatalunyaRadiohttps://t.co/NLz8Cfr5Cm
Josué Estébanez compleix condemna per l'assassinat el 2007 del jove antifeixista madrileny Carlos Palomino
per NacióDigital, 15 de març de 2019 a les 16:24
Un dels atacants en l'atemptat racista contra dues mesquites a Nova Zelanda,
Brenton Tarrant, portava inscrit en el seu fusell d'assalt el nom del
neonazi espanyol Josué Estébanez, de professió militar. Estébanez
compleix condemna a la presó asturiana de Villabona per l'assassinat
l'any 2007 de l'antifeixista madrileny Carlos Palomino.
Estébanez va matar Palomino l'11 de novembre d'aquell any, al metro de
Madrid, coincidint amb la convocatòria d'una manifestació contra la
immigració per part de Democracia Nacional. Palomino es dirigia a la
contramanifestació convocada per col·lectius d'esquerra madrilenys i
tots dos van coincidir al metro. Estébanez va apunyalar el jove
antifeixista, provocant-li la mort, i la sentència judicial va
considerar provat que el crim s'havia produït per motius ideològics.
L'enaltiment d'Estébanez és habitual entre grups d'extrema dreta
espanyols. També a Barcelona, on els grupuscles ultres que s'acostumen a
concentrar a la plaça Artós de Sarrià reivindiquen la seva figura.
La primera ministra de Nova Zelanda diu que avui és un dels dies més negres de la història d'un país "obert i divers"
Redacció
Actualitzat
La policia ha detingut a quatre persones relacionades amb els atemptats (Reuters)
Hem decidit no mostrar les imatges de l'atac a les mesquites que els mateixos autors han difós a les xarxes en directe
Prop d'una cinquantena de persones mortes i una vintena de ferits molt greus en un tiroteig a dues mesquites de la ciutat de Christchurch,
a Nova Zelanda. Aquesta és la primera estimació de víctimes que ha fet
el govern neozelandès després que, almenys dues persones, hagin disparat
indiscriminadament amb armes automàtiques contra els fidels que hi
havia dins les mesquites.
Els atacs han estat a la mesquita Al Noor, a l'avinguda Deans, on
haurien mort 41 persones, i a la mesquita Linwood, on han mort 7
persones. Una persona que estava ferida greu ha mort a l'hospital.
De moment hi ha quatre detinguts, tres homes i una dona, per la seva implicació en l'atac. Un
dels detinguts ja ha estat imputat pel càrrec d'assassinat. El
presumpte cervell de l'atac és Brenton Tarrant, un supremacista blanc
australià de 28 anys.
Les autoritats del país parlen d'un acte de violència "sense precedents" i han rebutjat un atac terrorista que descriuen com "d'extrema ideologia i d'extrema violència" en un país "obert i divers" com Nova Zelanda.
La primera ministra del país, Jacinda Ardern, ha dit que els fets només es poden descriure com un "atac terrorista" molt ben planejat:
El major Josep Lluís Trapero ha desmuntat avui en la seva
declaració un dels principals arguments de les acusacions contra els
Mossos: el de la inacció i ineficiència per a impedir el referèndum de
l’1-O. Trapero, preguntat pel fiscal Javier Zaragoza, ha revelat una
reunió amb la magistrada del TSJC Mercedes de Armas el 27 de setembre
del 2017 en què deixava clar als comandaments policíacs dels Mossos, de
la policia espanyola i de la Guàrdia Civil que la responsabilitat de
donar compliment a l’ordre per a l’1-O era compartida. I que les ordres
prèvies de la fiscalia ‘deixaven de tenir vigència’.
Això volia dir, al
contrari del que van declarar el coronel de la Guàrdia Civil Pérez de
los Cobos i el comissari de la policia espanyola Sebastián Trapote, que
allò que valia era l’ordre de la magistrada. I, a part de la
responsabilitat compartida del dispositiu i coordinada per Pérez de los
Cobos, hi havia també la consideració del manteniment de ‘la normal
convivència ciutadana’.
Trapero ha explicat que arran d’aquesta ordre, i en la
reunions de coordinació dels cossos policíacs de després, en què el
comissari Ferran López assistia com a representant dels Mossos, es va
‘pactar un dispositiu conjunt’, és a dir, que els Mossos tenien un
paper, que
El Consell de Ministres del 21-D a Barcelona ha tornat a activar
l’independentisme en massa. Entitats i CDR s’estan mobilitzant per
respondre amb accions al carrer a la repressió del Gobierno, que ha
decidit reunir-se a la capital catalana -en paraules de la portaveu del
Govern, Elsa Artadi- a mode de “provocació”. Se sap que l’Estat
contraatacarà, tornant a enviar centenars de ‘piolins’ a reprimir les
protestes que puguin donar-se a Catalunya, però hi ha una reacció encara
més preocupant: la de l’extrema dreta espanyolista. Pel que es veu a
les xarxes, hi ha hagut crides per alçar-se contra les accions del
sobiranisme aquest 21-D.
El president de ‘Democracia y Unidad Española’ i destacat membre dels
GDR, Jaime Vizern, ha intentat mobilitzar els autoanomenats ‘Grupos de
Defensa i Resistencia’ d’arreu de Catalunya per “donar un pas endavant
ja d’una vegada”. “Ens quedarem quiets de nou?”, ha escrit a les xarxes
socials per animar a “plantar cara” i concentrar-se al Parlament i el
Palau de la Generalitat pel 21-D. “Qui s’atreveix realment?”, ha
insistit, i alguns usuaris han instat a “entrar a les comissaries i
agafar les armes”.
I és que Vizern és un membre molt actiu de la ultradreta a
Catalunya. Avui mateix, ha participat en l’assalt feixista de la
El president mundial dels ‘ombudsman’, els Defensors del
Poble, l’irlandès Peter Tyndall, ha retret en una carta a Ciutadans els
seus atacs contra el Síndic de Greuges, Rafael Ribó.
La carta, a la qual
ha tingut accés VilaWeb, va adreçada a Inés Arrimadas i a Carlos
Carrizosa, que són els que es van adreçar a Tyndall en primera instància
per a denunciar el que consideren parcialitat de Ribó, a qui al
parlament l’han arribat a qualificar de ‘membre del comitè de la
rebel·lió’. Els atacs i el menyspreu de Ciutadans contra Ribó al
parlament són habituals. I Tyndall justament els adverteix que tinguin
cura amb això.
Concretament, el president dels ombudsman de tot el món
diu a Arrimadas i a Carrizosa:
Lluís Bou Foto: Vikicommons
Barcelona. Dijous, 28 de juny de 2018
El president d'Armènia, Armen Sarkissian, va negar la salutació a
l'ambaixador espanyol als EUA, Pedro Morenés, pel discurs que va fer
contra el president de la Generalitat, Quim Torra, i contra els presos
polítics, segons ha informat l'agència armènia Mamul. Morenés va anar a
encaixar la mà amb Malayan per saludar-lo, però aquest va rebutjar-ho.
"Durant la inauguració oficial de l'Smithsonian Folklife 2018, on
Armènia està convidada al costat de Catalunya, l'ambaixador espanyol
-que es va convidar a ell mateix-, va llegir un discurs negant
l'existència de presos polítics a Espanya, cosa que va provocar que la
delegació catalana es molestés i marxés en senyal de protesta",
assenyala l'agència.
