Diego Armando Maradona, considerat dels millors jugadors de la història del futbol, s’ha mort a l’edat de seixanta anys, segons que ha avançat el mitjà argentí Clarín. Ha patit una aturada cardiorespiratòria a casa seva, dies després de rebre l’alta d’una operació al cervell.
El primer ministre de l’estat ha explicat que la víctima estava
“profundament preocupada” per la crisi del coronavirus i les seves
conseqüències econòmiques
Agències 29/03/2020
El ministre de Finances de l’estat alemany de Hessen, Thomas Schäfer, ha
estat trobat mort a la via d’un tren prop de Wiesbaden.
Segons ha
informat la cadena de ràdio i televisió alemanya Deutsche Welle, el
ministre s’hauria suïcidat i hauria deixat una nota, encara que no han
transcendit els detalls de la investigació.
El primer ministre de
l’estat, Volker Bouffier, ha explicat que Schäfer estava “sota una
preocupació i estrès considerables” per les conseqüències econòmiques
que podia provocar la crisi del coronavirus.
Avui s’ha mort Xavier Puigdemont, el pare de Carles Puigdemont. El president ho ha anunciat des de l’exili: ‘La meva mare, les meves germanes i els meus germans el recordarem sempre com un home de bondat immensa i fidelitat als valors del cristianisme de base’, ha dit. ‘Descansi en pau. Al cel sia’, ha afegit.
Fa poca estona ens ha deixat el pare. La meva mare, les meves germanes i els meus germans el recordarem sempre com un home de bondat immensa i fidelitat als valors del cristianisme de base. Descansi en pau. ACS.
En una entrevista la setmana passada al diari britànic The Times, Puigdemont deia que dubtava de poder tornar a veure els seus pares mai més, perquè eren massa grans i fràgils per a poder viatjar. ‘Probablement no no els veuré mai més vius’. Parlava de la duresa de l’exili. ‘És dur des d’un punt de vista personal, però em permet de treballar, d’expressar-me, de fer política, de defensar la meva causa.
Les mostres de condol per Puigdemont i la seva família han omplert les xarxes :
El cantant, compositor i productor alcoià havia venut més de cent milions de discos arreu del món
L'artista alcoià va ser un gran defensor de la seva terra, que sempre va dur al cor, i del País Valencià
Camilo Sesto a Canal 9 a principis dels noranta | Canal 9
per Redacció
El cantant, compositor i productor alcoià Camilo Sesto, que ha mort aquest diumenge a la matinada
als setanta-dos anys, va ser sempre un gran amant de la seva ciutat
natal, a qui fins i tot va dedicar una cançó al seu àlbum 'A voluntad
del cielo' (1991), i de tot el País Valencià.
En aquesta entrevista que
va concedir a Canal 9 a principis de la dècada dels noranta,
Camilo Sesto, que era catalanoparlant, fa públic tant el seu amor per
Alcoi i tot el País Valencià com, també, les raons que el van dur a
parlar, precisament, de l'amor a la majoria de les cançons que va
composar.
Entre les coses que explica, sincerant-se, és que per a ell el
problema era al món, d'amor, en faltava molt, i és per això que hi
cantava.
D.E.P. Camilo has sigut ets i seràs el millor cantant del món Sempre hi seràs al meu cor.
S’ha mort a 103 anys Neus Català, supervivent dels
camps nazis i un dels símbols de la lluita antifeixista. Afiliada a les
Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya i després al PSUC, va
travessar la frontera francesa amb 180 nens quan els franquistes van
entrar a Barcelona el 1939. Durant la guerra del 1936-1939 havia
col·laborat en la custòdia de nens orfes.
Ja a l’exili, va lluitar en la Resistència francesa amb el seu marit.
Tots dos van ser capturats pels nazis i enviats a camps de
concentració, on ell es va morir. Ella va estar al camp de Ravensbrück
(Alemanya) fins al 8 de maig de 1945. Després va tornar a França, on va
continuar militant en organitzacions antifranquistes. En tornar a
Catalunya, va militar al PCC i a EUiA i no va deixar de lluitar mai pels
drets i les llibertats i contra el feixisme. Era l’última dona catalana
supervivent d’un camp nazi.
La cerimònia per a acomiadar-la se celebrà el dimarts, molt
probablement al tanatori de Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre), segons que han
informat fonts de l’ajuntament. El funeral es farà en l’estricta
intimitat per petició dels familiars. El batlle dels Guiamets (Priorat),
Miquel Perelló, ha afirmat que amb la mort de Català
La primera ministra de Nova Zelanda diu que avui és un dels dies més negres de la història d'un país "obert i divers"
Redacció
Actualitzat
La policia ha detingut a quatre persones relacionades amb els atemptats (Reuters)
Hem decidit no mostrar les imatges de l'atac a les mesquites que els mateixos autors han difós a les xarxes en directe
Prop d'una cinquantena de persones mortes i una vintena de ferits molt greus en un tiroteig a dues mesquites de la ciutat de Christchurch,
a Nova Zelanda. Aquesta és la primera estimació de víctimes que ha fet
el govern neozelandès després que, almenys dues persones, hagin disparat
indiscriminadament amb armes automàtiques contra els fidels que hi
havia dins les mesquites.
Els atacs han estat a la mesquita Al Noor, a l'avinguda Deans, on
haurien mort 41 persones, i a la mesquita Linwood, on han mort 7
persones. Una persona que estava ferida greu ha mort a l'hospital.
De moment hi ha quatre detinguts, tres homes i una dona, per la seva implicació en l'atac. Un
dels detinguts ja ha estat imputat pel càrrec d'assassinat. El
presumpte cervell de l'atac és Brenton Tarrant, un supremacista blanc
australià de 28 anys.
Les autoritats del país parlen d'un acte de violència "sense precedents" i han rebutjat un atac terrorista que descriuen com "d'extrema ideologia i d'extrema violència" en un país "obert i divers" com Nova Zelanda.
La primera ministra del país, Jacinda Ardern, ha dit que els fets només es poden descriure com un "atac terrorista" molt ben planejat:
La policia ha detingut una dona que viu a l'immoble i la fiscalia no descarta que el foc hagi estat provocat
Redacció Actualitzat
Els bombers han tingut moltes dificultats per accedir als veïns, que s'han refugiat a la teulada (Reuters)
Almenys deu morts en l'incendi d'un edifici d'habitatges de París. Hi ha una trentena de ferits, tres dels quals són bombers.
El fiscal de la capital francesa, Rémy Heitz, no descarta que hagi estat provocat.
"La principal. hipòtesi és l'origen criminal. Hi ha una persona detinguda. Es tracta d'una dona que vivia a l'immoble sinistrat. L'han detingut aquesta nit, no gaire lluny del lloc dels fets, i actualment està sota vigilància"
La policia judicial ha obert una investigació per "destrucció voluntària per un incendi que ha causat la mort".
El foc ha començat cap a la una de la matinada i ha afectat les dues plantes superiors d'un edifici de vuit pisos situat en un barri del sud-oest de París. Poc després de l'alerta s'hi han desplaçat més de 200 bombers que,
El Nacional Foto: Efe
Barcelona. Dissabte, 26 de gener de 2019
El cos sense vida de Julen, el nen de dos anys que van caure a un pou profund i estret el passat 13 de gener a Totalán
(Màlaga), ha estat localitzat sense vida a la 01.25 hores de
la matinada d'aquest dissabe pels equips de rescat, segons han informat
fonts de l'operatiu. El cadàver de Julen estava atrapat en un túnel de
25 centímetres de diàmetre i 107 metres de profunditat que havia estat
perforat per realitzar sondejos d'aigua.
Minuts abans de fer-se pública oficialment la notícia, a l'habitatge on
estaven acollits des de fa diversos dies els pares del nen s'han viscut
moments de tensió i s'han sentit crits de "una altra vegada no!, una
altra vegada no!" possiblement en referència a l'altre fill, de 3 anys,
germà gran de Julen, que la parella va perdre fa pocs anys. Després de
la localització del cos, s'ha activat la comissió judicial per investigar el succeït.
L'operació per rescatar-lo es considerava la més complexa
que s'ha emprès a Espanya, ja que desenes de màquines, perforadores i
excavadores han remogut prop de 83.000 metres cúbics de terra per
excavar un pou paral·lel que arribés fins al nen. En l'operatiu han
La policia espanyola va localitzar el cos sense vida al seu domicili amb evidents signes de violència
per Redacció, 7 de desembre de 2018 a les 11:00
La policia espanyola investiga la mort de Fernando Lumbreras, que va ser
el primer president del col·lectiu de lesbianes, gais, transsexuals i
bisexuals Lambda a València. Lambreras va ser trobat amb signes evidents
de violència a casa seva, al barri de Patraix, segons informa El País.
De fet, els agents van localitzar Lumbreras, de 60 anys, al seu domicili
gràcies a la trucada d'un veí, que va avisar que les portes de casa
seva estaven obertes i que s'hi veien els objectes absolutament
desordenats. Allà es va trobar el cos de l'activista, que presentava
cops per tot el cos, amb signes clars de violència. Aquest divendres li
practicaran l'autòpsia.
Al llarg de la seva vida, Lumbreras va destacar per ser un activista
reconegut i un referent del moviment LGTBI al País Valencià i, fins al
moment, continuava actiu en molts fronts de lluita, expliquen membres de
Lambda.
osep Lluís Núñez, en una imatge d'arxiu. | FC Barcelona
Josep Lluís Núñez ha mort (7 de setembre del 1931 – 3 de desembre del 2018). El 35è president de la història del Barça, que també va ser un destacat empresari de la construcció (propietari de l’empresa ‘Núñez i Navarro’), ha expirat a l'edat de 87 anys.
Núñez és el president que més temps ha estat al capdavant de l’entitat blaugrana,
amb un total de 22 anys, i també el que més títols ha aconseguit durant
el seu mandat, 140 entre les quatre seccions professionals que tenia el
club culer entre el 1978 i el 2000 (futbol, bàsquet, handbol i hoquei
patins). Nascut a Barakaldo (municipi d’Euskadi), des
que ell tenia set mesos la seva família es va instal·lar a Barcelona, on
va viure durant tota la seva vida.
El 6 de maig del 1978, i sota el lema Per un Barça triomfant,
Núñez va guanyar les eleccions a la presidència del Barça amb uns
resultats molt ajustats. Els 10.352 vots que va aconseguir en els
comicis van superar els 9.537 i 6.202 de Ferran Ariño i Nicolau Casaus,
respectivament, i li van permetre iniciar, l’1 de juliol del mateix any,
el mandat més llarg de la història del club, durant el qual es van
remodelar el Camp Nou i el Palau Blaugrana per augmentar les seves capacitats i es van construir el Miniestadi (1982), el
L'exdavanter i llegenda del Barça pateix un infart i mor als 68 anys.
per
A.S. / Redacció
27/02/2018
Quini, en la seva etapa amb el Barça. | FCB
Enrique Castro, més conegut en el món del futbol com 'Quini', ha mort aquest dimarts al vespre a Gijón com a conseqüència d'un infart. L'exjugador del Barça, gran golejador dels anys 80, s'ha sentit indisposat
a última hora d'aquesta tarda en ple carrer. Els serveis sanitaris que
l'han atès no han pogut fer res per reanimar-lo i l'exfutbolista
internacional ha perdut la vida als 68 anys.
Quini va fitxar pel Barça l'any 1980, amb
Laszló Kubala com entrenador del primer equip, i va ser-hi fins el 1984,
data en la qual va tornar a l'equip de la seva vida, l'Sporting de Gijón, de qui n'era actualment el director de relacions institucionals. Durant la seva etapa al Barça, el davanter va aconseguir 62 gols i va aixecar dues Copes del Rei (1981 i 1983), una Copa de la Lliga (1983), una Supercopa d'Espanya (1984) i una Recopa, la segona del club blaugrana, el 1982.
L'exfutbolista nascut a Oviedo va protagonitzar, a més, un dels episodis més desagradables de la història del Barça, quan fou segrestat després d'un partit davant l'Hèrcules per dos individus sense antecedents, que van pretendre cobrar un rescat per valor de cent milions de pessetes. 25 dies després i gràcies a la
S'ha produit al
mosaic de Joan Miró al Pla de l'ós, que durant tota la setmana s'ha anat
omplint de flors i espelmes per recordar els morts en l'atemptat.
Faltaven deu minuts per les cinc de la tarda quan la furgoneta que conduïa YounesAbouyaaqoub va
entrar al carril central de la Rambla de Barcelona i va atropellar tot
el que es va trobar davant seu. El recorregut va acabar a l’altura del
carrer Hospital i va deixar tretze morts.
Avui fa una setmana que van tenir lloc aquests fets i avui una
multitud ha volgut homenatjar les víctimes de la Rambla amb un sonor
aplaudiment a les 16.50. Durant tota la setmana, des de la manifestació
del divendres passat, el mosaic de Joan Miró al Pla de l’ós s’ha anat
omplint de flors i espelmes dipositades per tots aquells que han volgut
recordar els morts en l’atemptat. Aquest punt de la Rambla, on va acabar
el recorregut de la furgoneta, ha estat l’escenari de l’aplaudiment
d’homenatge.
El Nacional Foto: Efe
Barcelona. Dijous, 3 d'agost de 2017
La mort d'Ángel Nieto després de no poder superar les ferides derivades d'un accident de trànsit ha commocionat el món de l'esport i, concretament, el del motor.
Nieto va ser 13 (12+1) vegades campió del mundial de motociclisme i
l'ídol d'una generació que ha utilitzat les xarxes socials per
homenatjar-lo i recordar-lo.
Ángel Nieto, con tus alas volaste en moto en la tierra y ahora seguirás volando y enseñándonos el camino desde el cielo. 12+1 eterno! DEP pic.twitter.com/bt19uxkT9y
El Nacional Foto: Efe
Barcelona. Divendres, 16 de juny de 2017
L'excanceller alemany Helmut Kohl, que va governar Alemanya des de 1982 a 1998, ha mort avui als 87 anys
a la seva casa de Ludwigshafen (sud-oest d'Alemanya), va informar el
diari popular 'Bild'.
Kohl va ser l'artífex de la reunificació alemanya
després de la caiguda del mur de Berlín el 1989. Seguirà ampliació
La policia ha confirmat que hi ha almenys sis morts en l'incendi de l'edifici de 24 plantes que ha cremat a l'oest de Londres, al
barri de North Kensington i que s'anomena Torre Grenfell. Es tem que la
xifra de víctimes pugui augmentar. L'incendi s'ha declarat a les dues
de la matinada i el foc ha afectat la totalitat de l'estructura.
Els bombers ja han aconseguit apagar el foc, tot i que encara queden
algunes flames esporàdiques. Ara el risc és que l'estructura de
l'edifici estigui malmesa i s'acabi esfondrant.
La situació ja està sota control, segons la policia, que hauria abatut l'assaltant
Redacció| 05/06/2017 a les 15:44h
Diverses persones han mort a causa del tiroteig que s'ha produït aquest
dilluns en un negoci d'una zona industrial de la ciutat d'Orlando, a
l'estat de Florida, segons ha informat l'oficina del xèrif. La premsa
nord-americana apunta que la situació ja està controlada i que hi hauria
cinc víctimes mortals, una de les quals el mateix assaltant.
"L'Oficina del Xèrif del Comtat d'Orange està treballant en un
tiroteig", ha informat a Twitter el departament de Comunicació de la
policia d'Orlando poc després de les tres de la tarda. "Hi ha
El fundador i primer director de l’ARA deixa milers de lectors orfes, un
gran equip compromès amb el diari i un valuós llegat periodístic
personal marcat per una especial sensibilitat educativa i social.
ÀLEX GUTIÉRREZ Barcelona
Carles Capdevila, en una imatge del 2014
/ PERE TORDERA
Va lligar el periodisme amb la vida i ho va fer
dedicant-hi fins a l’última de les seves energies. Carles Capdevila va
morir ahir, als 51 anys, després d’una dura lluita contra el càncer, en
una batalla que va lliurar a cara descoberta, fent pública la seva
malaltia. Era així fidel al seu propòsit de desplaçar el periodisme de
la rígida cotilla política i acostar-lo a les qüestions que afecten de
manera més profunda les persones. Qui va ser director de l’ARA cinc anys
–des de la seva fundació, el novembre del 2010, al costat d’un equip
editorial format per Albert Om, Toni Soler, Antoni Bassas i Xavier
Bosch– va decidir que el seu últim focus periodístic (i Capdevila era un
periodista de gran tenacitat) el dedicaria a il·luminar els herois
anònims, com infermeres, metges i cuidadors, que treballen per alleujar
el sofriment de la gent que pateix.
Nascut als
Hostalets de Balenyà el 13 d’agost del 1965, va tocar micròfon per
primer cop a Ràdio Pista, encara adolescent: són temps en què les ràdios
municipals fan escola i allà se li desperta la fam de periodisme. Es
llicencia en filosofia i lletres i fa els primers passos com a
professional a la secció de Societat del diari Avui. Es converteix aviat
en el cap d’aquesta àrea, que revoluciona amb els plantejaments
imaginatius dels seus reportatges. És en aquella redacció on coneix qui
serà la seva dona, i mare dels seus quatre fills, la també periodista
Eva Piquer.
L’agilitat és la seva divisa. N’és un
exemple l’aventura menor –pel que fa a durada– però major –pel que fa a
la transcendència– del Diari de la Pau. Amb un grup de periodistes, va
editar aquest rotatiu l’any 1991, mentre va durar la Guerra del Golf,
com a manera per protestar per com la gran premsa silenciava les
crítiques al conflicte. Va ser una idea pensada i executada en una
setmana. Una bogeria, en definitiva, però que es va convertir en èxit
gràcies al seu olfacte i sentit de l’oportunitat. Capdevila recordaria
sovint als seus companys de professió que els periodistes escrivim per
ser llegits, així que la comercialitat no és per se cap deshonor, al
contrari.
Capdevila i Piquer marxen a Nova York entre
el 1992 i el 1994, en una aventura que té molt de viatge iniciàtic i
eixamplament d’horitzons. Des d’un petit pis de Manhattan elaboren mil i
una històries sobre el que es cou a la capital cultural d’Amèrica.
Ella, enviant cròniques a l’Avui. Ell, escrivint per a revistes i
mitjans esportius, mentre redacta també el llibre Nova York a la
catalana, en el qual recopila tot de vincles de la ciutat amb el seu
país, al llarg dels últims cent cinquanta anys.
El Nacional Foto: Efe
Barcelona. Dimarts, 23 de maig de 2017
Daesh ha reivindicat l'atemptat del Manchester Arena que ha deixat 22
morts, alguns nens, i una seixantena de ferits. Sembla ser que Daesh ha
reclamat l'autoria a través de l'aplicació Telegram. Aquest matí la
policia ha detingut un noi de 23 anys vinculat amb els esdeveniments,
tot i això els cossos policials estan convençuts que l'atacant, el que
va fer detonar la bomba, va morir amb l'explosió.
En el comunicat enviat per Daesh, els terroristes asseguren que un
"soldat del califat" va col·locar "diversos paquets bomba" en diverses
concentracions de "creuats" a la ciutat britànica.
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, es confessa "xocat"
per la notícia i envia el seu condol a la família i al partit de
l'exministra de Defensa. Rajoy subratlla la "incansable dedicació" en la
seva carrera política
ARA Barcelona
L'exministra de Defensa Carme Chacón, en una imatge d'arxiu / RUTH MARIGOT
Els fets s'han produït a la ciutat de Tultepec, a l'Estat de Mèxic.
L'incident ha tingut lloc al Mercat de Pirotècnia de Sant Pablito,
situat a uns 32 quilòmetres al nord de la ciutat de Mèxic.
