El Nacional Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dilluns, 4 de febrer de 2019
El pla de Lledoners ha patit aquest cap de setmana
l'acte vandàlic d'un grup d'ultres espanyolistes que ha tret i cremat
els símbols d'homenatge que encara hi havia en record als presos polítics traslladats divendres a Madrid. El grup ha penjat uns vídeos amb imatges de l'acte a través de la plataforma Democracia y Unidad Española, que presideix el bagenc Jaume Vizern.
Els vídeos mostren com uns individus arrenquen alguns d'aquests
símbols i després els cremen en una foguera, mentre s'intercalen imatges
d'activitats que els independentistes han fet al pla de Lledoners.
Tot apunta que els fets haurien tingut lloc divendres al vespre.
Diversos voluntaris independentistes han netejat la zona durant tot el
cap de setmana.
Multitudinari acte de record al vicepresident empresonat a la Facultat de Lletres de l’UAB.
perQuico Sallés/Jordi Borràs (UAB)
11/04/2018
Una imatge de l'auditori ple com un ou en l'homenatge a Junqueras a la Facultat de Lletres de l'UAB | Jordi Borràs
Fins i tot, els seus escortes han assistit aquest migdia a l’acte
d’homenatge al vicepresident Oriol Junqueras que professors de la seva
universitat, l’UAB, han organitzat a l’Auditori de la Facultat de
Lletres. Un acte emotiu amb oradors com la presidenta de l’ANC i
professora d’Economia de l’UB, Elisenda Paluzie; el catedràtic d’Història Contemporània, Josep Maria Solé i Sabater; el professor Antoni Simón; el periodista Enric Calpena i l’historiador Enric Pujol.
Tots han lloat la seva figura des del seu coneixement personal,
acadèmic o professional amb pinzellades personals i un grapat
d’anècdotes de qui ha estat professor de l’UAB.
L’homenatge
ha estat també una bufetada al Deganat de la Facultat d’Economia i
Empresa que va denegar el permís per celebrar-lo a la sala de Graus. Una
decisió corregida pel Deganat de Lletres que ha cedit l’auditori de la
Facultat i la denúncia explicia de Solé i Sabaté de les “intimidacions rebudes”
per l’homenatge. Una situació que no aguanta comparació, en
paraules de l’organització, amb la universitat escocesa de Saint
Andrews d’Escòcia, quan hi ha professors universitaris i exalumnes
empresonats o a l'exili.
Els ponents han detallat la figura “polièdrica” del Junqueras historiador, investigador, divulgador, company o fins i tot, jugador de futbol. Paluzie l’ha definit com un “homenot” i víctima d’una “perversió” com és el seu empresonament. "Ell va fer l'1-O",
ha sentenciat. Simón ha glossat la seva
De manera espontània, al final de la manifestació, moltes persones han
començat a deixar flors i cartells en les furgonetes de Mossos
d’Esquadra i Guàrdia Urbana que en vigilaven els accessos. Molta gent
aplaudia quan passava per davant seu i s’acostava també a encaixar-los
la mà i fer-se fotografies amb ells. Ací teniu vídeos i fotografies
d’aquest moment.
S'ha produit al
mosaic de Joan Miró al Pla de l'ós, que durant tota la setmana s'ha anat
omplint de flors i espelmes per recordar els morts en l'atemptat.
Faltaven deu minuts per les cinc de la tarda quan la furgoneta que conduïa YounesAbouyaaqoub va
entrar al carril central de la Rambla de Barcelona i va atropellar tot
el que es va trobar davant seu. El recorregut va acabar a l’altura del
carrer Hospital i va deixar tretze morts.
Avui fa una setmana que van tenir lloc aquests fets i avui una
multitud ha volgut homenatjar les víctimes de la Rambla amb un sonor
aplaudiment a les 16.50. Durant tota la setmana, des de la manifestació
del divendres passat, el mosaic de Joan Miró al Pla de l’ós s’ha anat
omplint de flors i espelmes dipositades per tots aquells que han volgut
recordar els morts en l’atemptat. Aquest punt de la Rambla, on va acabar
el recorregut de la furgoneta, ha estat l’escenari de l’aplaudiment
d’homenatge.
La gendarmeria francesa ha penjat una foto dels Mossos d’Esquadra a la
capçalera del seu perfil de Twitter en senyal d’homenatge per la gestió i
investigació dels atemptats que ha dut a terme el cos policíac català.
A més, el cos de seguretat francès també va repiular el tuit, en català,
dels Mossos d’Esquadra en què s’informava que l’autor material de
l’atemptat a Barcelona, Younes Abouyaaqoub havia estat mort pels agents
catalans.
Els diputats d’Esquerra Republicana (ERC) i EH Bildu no assistiran
dimecres que ve, 28 de juny, a l’homenatge als parlamentaris
constituents que presidiran els monarques espanyols en el ple del
congrés amb motiu de 40è aniversari de les primeres eleccions
democràtiques del 1977.
Els dos partits independentistes tornaran a plantar Felipe VI, amb
qui ja van rebutjar reunir-se en la ronda de consultes amb els grups
parlamentaris que va iniciar el passat any per saber si es donaven les
condicions per conformar govern després de les dues convocatòries
electorals de desembre i de juny.
Fonts d’ERC recorden que en aquelles eleccions del 1977 no va poder
participar el seu partit perquè
El periodista va ser assassinat per
incontrolats de la FAI el 1936; l'homenatge al considerat com a víctima
singular del periodista català es farà el proper 24 d'agost.
Josep M. Planes serà recordat a Manresa en el 80è aniversari de l'assassinat del periodista
L’homenatge a Josep Maria Planes se
celebrarà el proper 24 d'agost, en el marc de la Festa Major de
Maneresa. Aquest acte per recordar el 80è aniversari de l'assassinat de
Planes es farà a les 20,30h del vespre al xamfrà del carrer Born i de la
Canal de Manresa. La data triada coincideix amb el dia que fou
assassinat a la Rabassada de Collserona per part d'incontrolats
vinculats al grup anarquista; Planes va ser l'objectiu fàcil dels
pistolers per haver escrit articles en què criticava la FAI, els crims
dels incontrolats i haver posat al descobert xarxes de corrupció
embolcallades en l'anarquisme dels anys 30.
El periodista serà recordat
en un acte que consistirà en una lectura de textos de Planes, una
actuació musical i la col·locació d’un ram de flors davant de la casa on
va néixer.
Jo Cox va patir fa tres mesos reiterades comunicacions intimidatòries i
la policia va interrogar un home que no està relacionat amb el sospitós
que roman sota custòdia .
Quim Aranda Londres
Record a la diputada davant del Parlament de Londres. / REUTERS
El Regne Unit viu immers en la commoció des d'ahir. L'assassinat en ple carrer d'una diputada laborista al Parlament britànic, Jo Cox, ha trasbalsat la campanya del referèndum sobre la pertinença a la UE que es farà el dia 23 de juny.
La política va morir de resultes de les ferides que va rebre, trets de bala i un apunyalament, després d'atendre els seus votants en una petita població prop de Leeds.
La policia va arrestar poc després un home de 52 anys, identificat com a
Tommy Mair, en relació amb l'agressió. En les darreres hores també s'ha
conegut que Cox va rebre un seguit de trucades i comunicacions intimidatòries que
fa
El mosaic del Barça-Madrid d'homenatge a Johan Cruyff
El Barça ha fet públic aquesta tarda el disseny del mosaic amb el qual
homenatge Johan Cruyff amb motiu del Barça-Madrid. 90.000 cartolines
formaran la inscripció "Gràcies Johan" així com les banderes blaugrana i
la catalana.
Els jugadors, a més, lluiran la mateixa inscripció a la
samarreta, a la zona del pit, en un disseny únic per a l'ocasió.
El clàssic Barça-Madrid servirà per continuar l'homenatge a l'"holandès
volador" després que més de 60.000 persones passessin per l'espai de
condolences obert des de dissabte fins al dimarts al Camp Nou.
El PSOE va impedir a l'ajuntament que Llach fos declarat fill adoptiu.
Fotografia: Jordi Borràs
Després d’haver assistit a la rebuda a Arnaldo Otegi quan
ha sortit de la presó de Logronyo aquest matí, el diputat de Junts pel
Sí Lluís Llach ha passat per Vitòria, on se li ha fet a migdia un acte
d’homenatge per la cançó ‘Campanades a morts’,
que va dedicar als cinc treballadors assassinats a mans de la policia
espanyola el 3 de març de 1976 a l’església de Sant Francesc d’Assís de
Vitòria, al barri de Zaramaga. Fa pocs dies, el PSE-PSOE va impedir que l’Ajuntament de Vitòria declarés Llach fill adoptiu de la ciutat.
Diversos ciutadans han col·locat estelades amb flors, missatges i espelmes en homenatge a l'ex-presidenta d'Òmnium.
La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha recordat la seva
‘amiga’ Muriel Casals com el seu ‘referent’ i la seva ‘mestra’, a més de
ser el ‘somriure de la revolta’. ‘Sempre ha estat positiva, sempre ens
ha donat confiança, sempre estava convençuda que el que fèiem ens
sortiria bé’, ha apuntat en declaracions a la cambra catalana.
Al seu
parer, l’ex-presidenta d’Òmnium encara ‘tenia molt a oferir’ tot i que
ja havia donat molt a Catalunya. ‘És una gran pèrdua a nivell humà i a
nivell de país’, ha reconegut. Diversos ciutadans han col·locat
estelades davant del Parlament envoltades de flors, missatges i espelmes
en homenatge a Muriel Casals.
La chanteuse Zazie vient de sortir un nouveau clip « Pise », dans lequel figurent des Castellers.
Le nouveau clip de Zazie
« Pise » affiche les couleurs de la Catalogne. Pour illustrer sa
chanson, l’artiste a choisi des Castellers. Il s’agit de traditionnelles
tours de pyramides humaines qui sont réalisées en Catalogne durant des manifestations culturelles. Un choix qui n’a pas été fait au hasard, puisque « Zazie connaît la Catalogne » explique son label Mercury au journal L’Indépendant. Il précise « qu’elle a voulu dans ce clip y faire un clin d’oeil ».
Et pour des paroles telles que « Si ça tient toujours debout, c’est que le temps n’a pas d’emprise »,
quoi de plus approprié que les impressionnantes Castellers qui
s’élèvent à plusieurs mètres de hauteur ? Les images du clip sont
extraites du documentaire de Yann-Artus Bertrand, Human, on y
découvre des Castellers sous tous les plans. On y aperçoit même une
banderole de l’organisation tarragonaise de Castellers Colla Vella dels Xiquets de Valls.
Hollande, en l'acte d'homenatge a les víctimes. REUTERS
França homenatja aquest divendres les víctimes de l'atemptat de París amb un acte commemoratiu que s'ha fet a Els Invàlids.
El president francès, François Hollande, ha pres la paraula per assegurar que "no cedirem ni a la por ni a l'odi". "Els terroristes volen crear divisió, enfrontament, que ens llancem els uns contra els altres. Fracassaran", ha assegurat Hollande.
"França farà tots els possibles per destruir l'exèrcit de fanàtics
que va cometre aquests crims", ha dit el president francès davant de
2.000 persones entre familiars, autoritats i membres de les forces de
seguretat i d'emergències que van participar en l'operatiu postatemptat.
"França no canviarà.
Si necessitem un motiu per seguir en peu, per lluitar pels nostres
principis, per defensar els valors de la nostra República, el trobarem
en el seu record", ha afirmat un Hollande emocionat en el seu discurs.
El president recorda que el seu predecessor "va lluitar i morir per
defensar les institucions catalanes" el dia que fa 75 anys del seu
arrest a França.
Agències
El president de la Generalitat durant l'ofrena floral a la tomba de l'expresident Companys
El president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, ret homenatge a Lluís Companys en una columna publicada avui al diari francès 'Libération', en què assegura que "la voluntat d'existir dels catalans" segueix tan viva com durant l'afusellament del seu antecessor en el càrrec.
"En els nostres dies, la situació no es pot comparar" amb els temps de
Companys, afirma Mas, que afegeix que "la voluntat d'existir dels
catalans" i la seva "aspiració a decidir el seu futur segueixen
intactes". El president de la Generalitat assegura que Companys, del
qual el seu arrest a França per la policia militar alemanya es
compleixen avui 75 anys, "va lluitar i morir per defensar les
institucions catalanes", no només "contra la rebel·lió feixista
del general Franco, sinó també contra un govern espanyol poc respectuós
amb la identitat i les institucions catalanes ".
L'únic president afusellat de l'Europa de la 2a GM
L'acte, on l'exentrenador del Barça llegirà poemes de l'escriptor, es podrà seguir en directe per streaming.
Redacció
L’extrenador del Barça, Pep Guardiola, homenatjarà aquesta tarda l’escriptor i poeta Miquel Martí i Pol a Munic.
L’acte, organitzat per l’Institut Ramon Llull i l’Institut Goethe,
tindrà lloc a la Casa de la Literatura de Munic, on Guardiola llegirà
poemes de Martí Pol, que seran traduïts a l’alemany per Thomas Loibl.
La celebració d’aquest esdeveniment ha estat recollit per mitjans alemanys, com el ‘Süddeutsche Zeitung’. L’acte es podrà veure en directe des d’aquí.
La revista britànica ‘Hope not Hate’ deixa al
descobert molts nexes entre l’organització i l’extrema dreta. SCC
amenaça en denunciar la revista
‘Societat Civil Catalana:
l’ombra sinistra de l’extrema dreta espanyola a Catalunya’. És el títol
d’un article de la revista sobre moviments d’extrema dreta britànica
‘Hope not Hate’, considerada com la més prestigiosa en la matèria a tot
Europa. La peça d’investigació de Jordi Borràs destaca les múltiples
relacions subterrànies entre Societat Civil Catalana i el filofeixisme
tant espanyol com europeu. SCC Des del seu Twitter @societatcc_int acusa
Hopenothate de publicar un article difamatori contra SCC, i alerta que
es reserven el dret d'emprendre accions legals per intentar “bermisch”
el nom de l’entitat.
Relacions amb la Fundación Nacional Francisco Franco i PxC
L’article diu que a l’acte de presentació de l’organització
espanyolista van assistir membres de Plataforma per Catalunya, la
Fundación Nacional Francisco Franco i Movimiento Social Republicano,
relacionat amb el feixista britànic Nick Griffin i també amb Alba
Daurada. A més, destaca que el president de SCC, Josep Ramon Bosch,
també està barrejat amb l’extrema dreta, ja que el seu pare era un
dirigent de Fuerza Nueva, amic personal de Blas Piñar i organitzador
d’una missa cada 20 de novembre en honor a Francisco Franco durant
dècades.
El ministre d’Exteriors espanyol topa amb
estelades, banderes republicanes espanyoles i insígnies roges durant un
homenatge a Mauthausen.
José Manuel García Margallo s’ha vist envoltat
d’estelades durant un homenatge als ciutadans espanyols morts a
Mauthausen.
En un acte incòmode, el ministre d’Exteriors es va topar amb
independentistes, republicans espanyols i comunistes al camp de
concentració nazi, i la fotografia resultant és d’impacte.
Margallo fa homenatges mentre les fosses republicanes continuen enterrades
El líder de Podemos ha assegurat al monarca que
"segurament és una sèrie que li agradarà" i que "li donarà algunes claus
per entendre la crisi política a Espanya".
foto twitter Podemos
El líder de Podemos, Pablo Iglesias, ha participat
avui a la trobada amb el monarca espanyol a Brussel·les, on Felip VI fa
la seva primera visita oficial a les institucions de la Unió Europea.
Podemos ha penjat a twitter la fotografia del moment de la trobada i una
pregunta: “Saps què li ha regalat @Pablo_Iglesias_ a Felip VI aquest
matí a Brussel.les?”.
La protesta havia estat convocada per Borís Nemtsov, contra la implicació russa a la guerra a l'Est d'Ucraïna.
AGÈNCIES Moscou |
Manifestants a Moscou homenatgen l'opositor Borís Nemtsov. SERGEI ILNITSKY / EFE
L'oposició russa ha reunit avui milers de persones en marxa al centre de Moscou en memòria del líder opositor liberal, Borís Nemtsov, assassinat a trets prop del Kremlin
divendres a mitjanit. El recorregut passa pel pont on Nemtsov, de 55
anys, va ser tirotejat des d'un cotxe. La protesta compta amb permís de
l'Ajuntament i es desenvolupa enmig d'un gran desplegament policial.
Público.es diu que la Hermandad de la División Azul va intentar esborrar
totes les informacions que vinculaven el diplomàtic amb les ofrenes i
que la família del cònsol "ha pressionat periodistes"
A l'acte d'homenatge a la División Azúl que es va fer
el 10 de febrer al cementiri de l'Almudena de Madrid s'hi va llegir una
carta de suport atribuïda al cònsol espanyol a Sant Petersburg, Juan Antonio Martínez Cattaneo -tal com delata aquest vídeo publicat a YouTube un fragment del qual avui ha difós Público.es-
tot i que la Hermandad de la División Azul desmenteix ara que hi
participés i diu que la menció al cònsol va ser un "inexplicable error"
dels organitzadors.
Segons Público.es la Hermandad de
la División Azul "va intentar esborrar totes les informacions que
vinculaven el diplomàtic -fill de divisionari- amb les ofrenes de Krasny
Bor". A més, el diari afegeix que la família Martínez-Cattaneo "va
pressionar periodistes perquè esborressin dels seus blogs els vídeos
originals sota amenaça de denúncia".
Al vídeo s'hi
veu com el portaveu de l'homenatge diu als assistents que el cònsol els
ha fet arribar "unes petites breus paraules" i tot seguit llegeix una
carta que atribueix al cònsol: "en data 10 de febrer, al mateix camp de
Krasny Bor no faltaran sobre la neu unes flors, amb els nostres colors,
les cinc roses i una oració: 'Arriba España!'". Tot seguit el portaveu
-a qui Público.es identifica com Alfonso Ruíz de Castro, antic dirigent
ultra de les Bases Autónomas- explica que el cònsol era en aquell precís
moment als camps de la batalla de Krasny Bor, amb cinc roses
"posant-les en homenatge als que hi van donar la vida".
El vídeo, publicat a YouTube per l'usuari Jorge Martin,
l'havia publicat originalment l'11 de febrer un altre usuari de
YouTube. Martin explica que qui primer el va publicar va ser l'usuari
Volchov1941, però que després que els mitjans difonguessin la
participació del cònsol a l'acte Volchov1941 el va retirar i el va
substituir per un altre de més breu on falten 42 segons: el fragment de la carta. Martin llavors va recuperar i va tornar a publicar el vídeo original.
Flors damunt la neu
Algú va posar les flors damunt la neu en un camp, se suposa que situat a
Krasny Bor, tal com indicava una fotografia publicada dilluns a la
pàgina de Facebook de la Hermandad. Però en el comunicat que
l'acompanyava s'hi deia que el ram l'havien posat "col·laboradors" de
l'entitat. La Hermandad insistia: "ni el consolat espanyol ni la persona
del cònsol han tingut implicació directa en aquesta iniciativa,
havent-ne estat tan sols informats". El comunicat era una resposta a les
primeres informacions sobre la participació del cònsol de Sant
Petersburg a l'homenatge, com aquesta notícia de l'ARA.
Dilluns mateix, segons Público.es, "un membre de la família del cònsol
començava una cerca desaforada per evitar per tots els mitjans el vídeo
original continués creixent a les xarxes, arribant fins i tot a mantenir
situacions pujades de to amb amenaces subtils de denúncia a periodistes
i bloguers que havien capturat el vídeo original i l'havien pujat a les
seves webs personals". Qui exercia aquesta mena de pressions, segons el
diari, era Antonio Martínez-Cattaneo, fill del cònsol i enginyer
d'armament.
El missatge a la pàgina de Facebook de la
Hermandad de la División Azul que va ser el primer que va delatar de la
col·laboració del cònsol amb l'homenatge va ser aquest: "Juan Antonio
Martínez Cattáneo, cònsol espanyol a Sant Petersburg, ens va indicar que
no faltarien unes roses en els camps de Krasny Bor el 10 de febrer, i
fidel a la seva paraula així van complir diversos espanyols. Honor als
Caiguts". El missatge el va trobar, dimecres, el fotògraf Jordi Borràs
-en podeu veure una captura de pantalla en aquest tuit, després el van esborrar-.
Avui mateix, abans que Público.es difongués el vídeo de l'acte, la
presidenta de la Hermandad de la División Azul Lucinda Aguelo Monreal ha
tornat a desmentir la participació del cònsol. Ha assegurat en una altra publicació a Facebook
que "en cap moment" havien rebut "cap missatge" del cònsol espanyol i
que la "menció a la seva persona" que havien fet en relació a l'acte
d'homenatge havia estat "producte d'un inexplicable error per part dels
organitzadors". L'entitat s'atribueix tota la responsabilitat sobre
aquests fets "les possibles causes dels quals no s'han pogut establir
fins al moment".
Alfonso Ruiz de Castro,
vicepresident de la Hermandad i la Fundación de la División Azul, ha
explicat a Público.es que quan feia el discurs a l'acte se li va acostar
algú i li va donar un paper manuscrit on s'explicava la col·laboració
del consolat. "Després resulta que no és el consolat, sinó que són uns
senyors que eren de viatge allà, que són col·laboradors, i que van
tergiversar una cosa que ells havien notificat al consolat de Sant
Petersburg", s'excusa Ruiz de Castro en declaracions al diari digital
per intentar explicar "l'inexplicable error" que els va dur a involucrar
un home que, segons diu ara la Hermandad, no tenia res a veure amb
l'homenatge. El diari també explica que el pare del cònsol va combatre
amb la División Azul, per la qual cosa va rebre dues medalles. Dues
creus de ferro, en concret.
Krasny Bor
A la batalla de Krasny Bor van morir 5.000 espanyols de la División
Azul que es van enfrontar a l'exèrcit soviètic. Hitler va dir dels
soldats que li havia enviat Franco: “Extraordinàriament durs per a les
privacions i ferotgement disciplinats”. La División Azul es nodria
principalment de militars professionals però també de voluntaris, molts
d'ells falangistes o aventurers, i alguns excombatents republicans
forçats per un règim repressor.
El setge de Leningrad
va durar 900 dies, del 8 de setembre de 1941 fins al 27 de gener de
1944. El mariscal Wilhelm Ritter von Leeb volia conquerir ràpidament la
ciutat, però els soviètics van construir una intricada defensa. Hilter
va decidir assetjar la ciutat i deixar que la població morís de fam i de
fred. Famílies senceres van morir i les condicions, les temperatures
podien arribar als 40 graus sota zero, durant aquells 900 dies van ser
terribles. Les autoritats van reconèixer 600.000 morts, però alguns
altres estudis apunten que van superar el milió.
