ATEMPTAT A BARCELONA - CAMBRILS
El rei Felip VI i Rajoy, que pretenien
encapçalar-la, es resisteixen ara a confirmar si hi assistiran després
dels recels a donar-los protagonisme
La voluntat de mantenir la transversalitat ha fet que s'imposés amb naturalitat el protagonisme cívic
|
Puigdemont, Colau, Sáenz de Santamaría, Felip VI i Letizia durant l'ofrena floral que es va fer a la Rambla divendres | ACN |
La manifestació en contra del terrorisme que
dissabte recorrerà el cor de Barcelona, la capital de Catalunya, serà
l'estampa d'una unitat política i social com feia anys que no es veia a
l'estat espanyol marcant, de nou, distàncies entre una realitat i una
altra. La lliçó de l'11-M està ben apresa: la instrumentalització que va
fer aleshores el govern d'Aznar intentant situar l'autoria en ETA per
obtenir rèdit electoral a les portes de les generals de 2004 va abocar
Espanya a una divisió amb pocs precedents i una polarització entre el PP
i el PSOE que va fer saltar pels aires els acords antiterroristes i va
donar peu a uns anys marcats per la crispació.
La recepta catalana passa per una capçalera de la manifestació que serà
insòlita. No seran, com va passar a Madrid dies després dels atemptats
amb la ciutadania clamant ¿Quién ha sido?, els principals
líders polítics els que desfilaran al capdavant de la marxa que anirà
des dels Jardinets de Gràcia fins a plaça Catalunya, sinó representants
de la societat civil i dels cossos policials i d'emergència. A hores
d'ara falta la confirmació de l'assistència del president espanyol,
Mariano Rajoy, i és una incògnita si el rei Felip VI hi participarà.
Fonts de la Zarzuela asseguren que encara "no està decidit" malgrat que
divendres, després de que Carles Puigdemont i Ada Colau la convoquessin
en nom de les institucions que presideixen, es donava per fet que el rei
l'encapçalaria.
A més dels serveis públics, també es vol donar protagonisme a
les entitats que treballen per la integració i contra el racisme i la
xenofòbia
Tots els partits sense excepció, també el govern espanyol, han acceptat
apartar-se del focus mediàtic (la CUP va ser la primera formació que ho
va posar damunt la