Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ucraïna. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ucraïna. Mostrar tots els missatges

dimecres, 26 de novembre del 2025

Ucraïna fixa tres línies vermelles que qüestionen el “progrés cap a la pau” de Trump

 

 

UCRAÏNA

 

 

Kíiv admet avenços, però rebutja cessions al Donbàs, restriccions militars i renunciar a l'OTAN 

 


 

  Anna Solé Sans
Barcelona. Dimecres, 26 de novembre de 2025. 11:07
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

La Casa Blanca de Donald Trump projecta un missatge d’optimisme gairebé inalterable sobre les negociacions per posar fi a la guerra d’Ucraïna, però fonts ucraïneses revelen que la distància entre el que Washington exigeix i el que Kíiv pot acceptar continua essent profunda. Tot i que Trump ha celebrat un “progrés enorme” i que el seu secretari d’Estat, Marco Rubio, ha qualificat les converses a Ginebra de “molt positives”, la realitat interna és molt més complexa. Segons un alt càrrec ucraïnès amb accés directe a les negociacions, la idea que només queden “uns pocs punts menors” per resoldre és, com a mínim, enganyosa. La font, que va parlar amb CNN des de la capital ucraïnesa, confirma que s’ha assolit un “consens” en la majoria dels 28 punts del pla filtrat la setmana passada. Però remarca que hi ha tres qüestions crucials on encara no hi ha cap acord, i que poden determinar el fracàs o l’èxit de la proposta de pau.

1. La cessió de territoris clau al Donbàs

El primer i més delicat punt és el futur del Donbàs, una regió que Rússia ha annexionat de manera il·legal, però que no controla completament sobre el terreny. Els Estats Units han suggerit que Ucraïna cedeixi parts del territori per convertir-les en una zona desmilitaritzada administrada per Moscou. Tot i que la font ucraïnesa reconeix “cert progrés” en la discussió, insisteix que no hi ha cap formulació acordada en els esborranys. Remarca que seria una “greu equivocació” dir que Ucraïna ja ha acceptat una versió concreta del punt territorial. El Donbàs inclou ciutats fortificades i línies defensives essencials per a la seguretat del país, i cedir-lo representa un risc polític i militar enorme per a Kíiv.

2. El límit al nombre de soldats ucraïnesos

dilluns, 24 de novembre del 2025

Gir de guió: EUA i Ucraïna prometen un pla de pau ‘actualitzat’ després de les crítiques prorusses

 

 

UCRAÏNA

 

El pla inicial amb aportacions russes provoca malestar europeu i força EUA i Ucraïna a redefinir la proposta 

 


 

 

 

Anna Solé Sans
Foto: EFE
Barcelona. Dilluns, 24 de novembre de 2025. 08:37
Temps de lectura: 2 minuts 

 

Els Estats Units i Ucraïna han anunciat aquest diumenge la creació d’un “marc de pau actualitzat i refinat” per posar fi a la guerra amb Rússia, en un moviment polític que arriba només hores després que diversos països europeus proposessin una alternativa radicalment diferent del document filtrat la setmana anterior. Aquell text original, de 28 punts i impulsat inicialment per Washington, exigia concessions territorials d’Ucraïna a Rússia, limitacions estrictes al seu exèrcit i la renúncia a perseguir el Kremlin per crims de guerra. La filtració va desencadenar una tempesta diplomàtica que ha obligat la Casa Blanca a matisar la seva posició i a accelerar les negociacions.

A Suïssa, el secretari d’estat dels EUA, Marco Rubio, va sortir d’una reunió amb la delegació ucraïnesa liderada per Andrí Iermak mostrant “molt d’optimisme”. El comunicat conjunt assegura que qualsevol acord final “defensarà plenament” la sobirania ucraïnesa, una formulació que contrasta amb les clàusules del document filtrat. Paral·lelament, Donald Trump va acusar Kíiv de mostrar “zero gratitud” pels esforços nord-americans, mentre Volodímir Zelenski va respondre amb un to conciliador, recordant la importància de l’assistència militar des dels primers enviaments de míssils Javelin.

Polèmica amb el pla "concebut a Moscou"

dimarts, 18 de novembre del 2025

Zelenski arriba a Madrid a la recerca de més finançament armamentístic

 

 

GUERRA A UCRAÏNA 

 

El president ucraïnès preveu parlar amb Sánchez de la compra d’armament als Estats Units per defensar-se de Rússia 

 


 

  Abel Degà
Foto: EFE
Madrid. Dimarts, 18 de novembre de 2025. 11:24
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

Volodímir Zelenski ha arribat aquest dimarts a dos quarts de deu del matí al Congrés dels Diputats en la seva tercera visita d'Estat a Espanya, en la qual pretén segellar el compromís del govern de Pedro Sánchez en el finançament de la defensa ucraïnesa davant la invasió russa. El president d'Ucraïna ha estat rebut per la presidenta d'aquesta institució, Francina Armengol, i també pel del Senat, Pedro Rollán. Hi havia un important dispositiu policial custodiant la cambra baixa, que està situada al punt més cèntric de la ciutat de Madrid. Un cop ha entrat dins del Congrés, ha signat un text juntament amb Armengol escrit en ucraïnès.

Volodímir Zelenski ha arribat aquest dimarts a dos quarts de deu del matí al Congrés dels Diputats en la seva tercera visita d'Estat a Espanya, en la qual pretén segellar el compromís del govern de Pedro Sánchez en el finançament de la defensa ucraïnesa davant la invasió russa. El president d'Ucraïna ha estat rebut per la presidenta d'aquesta institució, Francina Armengol, i també pel del Senat, Pedro Rollán. Hi havia un important dispositiu policial custodiant la cambra baixa, que està situada al punt més cèntric de la ciutat de Madrid. Un cop ha entrat dins del Congrés, ha signat un text juntament amb Armengol escrit en ucraïnès.

"Estic profundament agraït a Sa Majestat el Rei, al govern i al poble del Regne d'Espanya pel suport decisiu i l'ajuda important a Ucraïna per contrarestar l'agressió russa: l'aprovació per part del Parlament d'Espanya de decisions importants en suport del nostre Estat és un testimoni de la sòlida amistat i dels valors europeus; nosaltres, els ucraïnesos, valorem molt la solidaritat i l'amistat que uneixen els nostres pobles i el nostre futur comú europeu", ha deixat per escrit en un text que sentencia amb l'exclamació "glòria a Ucraïna".

Volodímir Zelenski ha arribat aquest dimarts a dos quarts de deu del matí al Congrés dels Diputats en la seva tercera visita d'Estat a Espanya, en la qual pretén segellar el compromís del govern de Pedro Sánchez en el finançament de la defensa ucraïnesa davant la invasió russa. El president d'Ucraïna ha estat rebut per la presidenta d'aquesta institució, Francina Armengol, i també pel del Senat, Pedro Rollán. Hi havia un important dispositiu policial custodiant la cambra baixa, que està situada al punt més cèntric de la ciutat de Madrid. Un cop ha entrat dins del Congrés, ha signat un text juntament amb Armengol escrit en ucraïnès.

"Estic profundament agraït a Sa Majestat el Rei, al govern i al poble del Regne d'Espanya pel suport decisiu i l'ajuda important a Ucraïna per contrarestar l'agressió russa: l'aprovació per part del Parlament d'Espanya de decisions importants en suport del nostre Estat és un testimoni de la sòlida amistat i dels valors europeus; nosaltres, els ucraïnesos, valorem molt la solidaritat i l'amistat que uneixen els nostres pobles i el nostre futur comú europeu", ha deixat per escrit en un text que sentencia amb l'exclamació "glòria a Ucraïna".

El Congrés també ha entregat a la delegació ucraïnesa una còpia de la transcripció d'una comissió que aborda a l'assassinat en una manifestació l'any 1977 del treballador malagueny i sindicalista de Comissions Obreres Manuel José García Caparrós. El seu contingut continuarà sent secret i, per tant, Ucraïna no podrà fer pública la deliberació d’aquella comissió. Durant la visita, Armengol ha mostrat l’hemicicle a Zelenski, que ha fet broma amb la quantitat de periodistes que l’esperaven asseguts als escons dels diputats. La presidenta del Congrés ha mostrat els trets que hi ha al sostre, disparats en l’intent de cop d'estat del 23-F.

 

 

Armengol mostra a Zelenski els trets del 23-F al sostre de l'hemicicle del Congrés / Foto: EFE

 

 

 

Museu Reina Sofía, seu d’Indra, Zarzuela i Moncloa

dimecres, 6 de març del 2024

L'opositor ucraïnès Anatoli Xarí denuncia que l'han intentat assassinar aquest matí a Roda de Berà

 

 

ANATOLI XARÍ  


Un home armat amb una metralladora ha intentat disparar contra el cotxe on anaven ell i la seva dona 

 

Guillem RS / Carlos Manzano
Foto: Cedida
Barcelona. Dimecres, 6 de març de 2024. 12:43
Actualitzat: Dimecres, 6 de març de 2024. 14:03
Temps de lectura: 2 minuts  

 


 

 

 

 

Ensurt dels grossos aquest matí a Roda de Berà (el Tarragonès). L'opositor ucraïnès Anatoli Xarí i la seva parella han hagut d'escapar d'un home que volia disparar contra ells, segons ha pogut saber ElNacional.cat de fonts de la família d'aquest periodista, que viu refugiat al Tarragonès. Quan la parella tornava a casa, al voltant de les nou del matí, un home els ha intentat aturar en un dels ponts que donen accés a casa seva i els ha apuntat amb una arma llarga, una metralladora, tal com ha explicat la dona de Xarí a aquest mitjà. 

Un home armat, en patinet i amb la cara tapada ataca la família Xarí

Tots dos han pogut escapar i amb el cotxe fugir pel carrer de casa seva, sense aturar-se. Han anat directament a la comissaria dels Mossos d'Esquadra a presentar denúncia. La policia catalana ha obert una investigació per aclarir els fets i esperen que a les quatre de la tarda el periodista i la seva parella es personin de nou a la comissaria del Baix Penedès per denunciar els fets i escoltar-ne la declaració. Ara per ara, segons fonts de la policia catalana, s'ha obert una investigació d'ofici i s'està mirant què ha passat.

 


 

 

 

L'home anava vestit de color gris i portava la cara tapada, segons la descripció que han ofert a la policia l'opositor ucraïnès i la seva parella. Portava una arma llarga i anava amb patinet. Alguns testimonis han pogut veure l'home, asseguren els membres de seguretat de la família Xarí. Tot i això, no consta que l'agressor hagi arribat a disparar. No hi ha impactes al vehicle d'Anatoli Xarí. El periodista ucraïnès ha lamentat que la policia no hagi pentinat la zona per buscar l'autor d'aquest atac frustrat, i que tampoc no estigui buscant l'arma que, suposadament, portava l'home.

Uns mesos abans: van llençar un còctel Molotov a casa seva

dilluns, 5 de febrer del 2024

Acord històric als EUA per enviar més ajuda militar a Israel i Ucraïna

 

 

MÓN

 

 

Republicans i demòcrates culminen una negociació que ha durat diversos mesos i que estava encallada per la inclusió de mesures per endurir la política migratòria del país

 

 

El president dels Estats Units, Joe Biden, i el primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, en una imatge d'arxiu / EP

 


Fumata blanca en l’acord nord-americà per enviar més ajuda militar a Israel i Ucraïna. Després de diversos mesos de negociació, republicans i demòcrates han desencallat les converses i han pogut rubricar un pacte, que finalment inclou també un enduriment de la política migratòria en la frontera amb Mèxic i que suposarà -en cas d’aprovar-se al Congrés- la primera reforma de la política fronterera dels Estats Units des del 1990. En concret, les mesures implicarien restringir l’accés al sistema d’asil durant els pics de migració, dificultant que els migrants passin els controls inicials d’asil i augmentant les deportacions dels que no són elegibles per al permís de refugiat.

El discutit text té 370 pàgines i ha estat elaborat pels senadors negociadors James Lankford, republicà; Chris Murphy, demòcrata; i Kyrsten Sinema, independent, a més de ser pactat amb alts funcionaris de l’Administració Biden. En el cas que sigui aprovat, aquest pacte atorgaria al president poders de gran abast per prendre mesures dràstiques a les fronteres, fins i tot expulsar els migrants sense permetre’ls sol·licitar asil. Per altra banda, l’acord desbloqueja l’enviament de més ajuda militar per a Israel i Ucraïna, entre altres prioritats de Washington en matèria de política exterior. Tot plegat fa pujar l’acord fins als 118.000 milions de dòlars (109.500 milions d’euros), dels quals uns 20.000 milions (18.500 milions d’euros) es destinaran al control fronterer.

Suport ferm a un pacte “mort”

divendres, 15 de desembre del 2023

“Decepció” a Europa pel veto d’Hongria a l’ajuda econòmica a Ucraïna

 

 

MÓN

 

 

Els líders europeus lamenten la falta de flexibilitat d'Orbán a l'hora de negar la partida de 50.000 milions d'euros a Kíiv

 

 

Els 27 donen el vistiplau a negociar amb Zelenski per adherir Ucraïna a la UE / EP

 

 

 

dimecres, 7 de juny del 2023

[VÍDEO] La Pissarreta d’en Partal: Quin sentit té destruir la presa de Nova Kakhovka?

 

 

MÓN - EUROPA

 

 

La destrucció de la presa ha causat una enorme inundació i ha tingut conseqüències també militars

 

 


 

 

 

Redacció

06.06.2023 - 18:27

Actualització: 06.06.2023 - 22:04

 

 

La destrucció de la presa de Nova Kakhovka aquesta matinada ha originat un desastre en la zona baixa de la desembocadura del riu Dniprò. Aquesta presa és la darrera de totes les que controlen el flux del riu i la que és més a prop de la mar. La destrucció ha causat una gran inundació que afecta precisament la zona de contacte entre les tropes russes i ucraïneses, en la zona que hom suposava que era l’escollida per a la contraofensiva de Kíiv.

 

Qui n’ha estat l’autor és una incògnita, però en aquest vídeo Vicent Partal analitza quin dels dos contendents pot tenir-hi més d’interès i per què.

dilluns, 16 de gener del 2023

Crisi a Alemanya: dimiteix la ministra de Defensa per una polèmica gestió de l'ajuda a Ucraïna

 

 

ALEMANYA

 

 


 

 

La ministra Christine Lambrecht dimiteix per les pressions sobre la seva gestió de l'ajuda a Ucraïna i un polèmic vídeo 

 

 

Sara Brull i Ortega
Foto: Kay Nietfeld / Europa Press
Barcelona. Dilluns, 16 de gener de 2023. 11:22
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

La ministra de Defensa d'Alemanya, Christine Lambrecht, ha anunciat la seva dimissió enmig de les pressions per la seva gestió de l'ajuda militar a Ucraïna i la controvèrsia generada als mitjans arran d'un desafortunat vídeo compartit a les xarxes socials. Així, Lambrecht hauria pres la decisió (impensable a Espanya) de rectificar i posar el seu càrrec a disposició del canceller Olaf Scholz després de mesos de ser qüestionada per la seva gestió de la invasió russa. "Avui he demanat al canceller federal deixar el càrrec de ministre federal de Defensa. L'enfocament dels mitjans sobre la meva persona fa difícil una informació i discussió professional sobre soldats, l'Exèrcit federal i qüestions de política de seguretat", ha lamentat en un comunicat.

 

La ministra de Defensa cedeix davant la pressió

dilluns, 4 d’abril del 2022

Periodistes internacionals documenten la massacre russa de civils a Butxa

 

 

MÓN - EUROPA

 

 

Kremlin ha negat haver orquestrat la matança, tot i les evidències que han publicat desenes de periodistes internacionals  

 





Per: Redacció

04.04.2022  14:32

 

 

La retirada de l’exèrcit rus de Butxa, una ciutat de poc més de 30.000 habitants a la rodalia de Kíiv, ha descobert una autèntica massacre de civils. Segons que ha informat la fiscal general ucraïnesa, Irina Venediktova, les tropes ucraïneses han trobat 410 cadàvers en les zones alliberades a la regió de Kíiv, entre les quals hi ha Butxa, però també Irpin i Hostomel.

 

[EN DIRECTE] Tota la informació d’última hora sobre la invasió russa d’Ucraïna 

 

Ucraïna, la Unió Europea i els Estats Units han acusat Rússia de crims de guerra i genocidi, però el Kremlin ha negat haver orquestrat la matança, tot i les evidències que han publicat desenes de periodistes internacionals. En les imatges publicades  les darreres hores es veuen cadàvers abandonats al carrer, alguns amb les mans lligades, i també una fossa comuna al costat d’una església.

 

 


 

 

 

“Estic profundament impactat per les imatges de civils assassinats a Butxa. És essencial que es faci una investigació independent que comporti que es retin comptes de manera efectiva”, ha dit el secretari general de l’ONU, António Guterres. Ara per ara,

dimecres, 16 de març del 2022

Ucraïna i Rússia esbossen un pla de pau amb 15 punts per acabar amb la guerra

 

 

UCRAÏNA

 


El diari britànic 'Financial Times' avança un acord que inclou la retirada de les tropes russes si Kíiv es declara neutral 

 

 

Berto Sagrera
Foto: Efe
Barcelona. Dimecres, 16 de març de 2022. 16:47
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 

 


 


Una gran passa. Ucraïna i Rússia han esbossat un pla de pau amb quinze punts per acabar amb la guerra, segons ha pogut saber el diari britànic Financial Times. Entre aquests quinze punts s'inclou tant un alto el foc com la retirada de les tropes russes si Kíiv declara la neutralitat i accepta límits en les seves forces armades. Així consta en l'acord en el qual ambdues parts van començar a treballar en les converses de dilluns, que també implica la renúncia a entrar a l'OTAN i la promesa de no permetre la presència de bases militars estrangeres a canvi de la protecció d'aliats com els EUA, el Regne Unit i Turquia.

 

És veritat que les garanties occidentals per a la seguretat d'Ucraïna poden ser un gran obstacle per assolir qualsevol mena de pacte, com també ho és l'estat dels territoris prorussos: Crimea, que Rússia es va annexionar el 2014; i les repúbliques de Donetsk i Lugansk (al Donbass), que el Kremlin va reconèixer com a independents pocs dies abans de l'inici de l'actual conflicte. Cal recordar que l'any 1994 ja es va signar un acord entre ambdues parts per prevenir l'agressió russa, que òbviament ha fracassat. Igualment, malgrat que Moscou i Kíiv han dit públicament aquest dimecres que han assolit importants avenços per a la pau, les autoritats ucraïneses són escèptiques. Tenen por que el president rus, Vladímir Putin, només vulgui guanyar temps per reagrupar les forces i reprendre l'ofensiva.

 

La neutralitat d'Ucraïna

dilluns, 7 de març del 2022

La Unió Europea inicia el procés d'adhesió d'Ucraïna, Moldàvia i Geòrgia

 

 

UCRAÏNA  

 


La totalitat dels vint-i-set Estats membres han demanat avui a la Comissió Europea que iniciï els tràmits 

 

 

Joel Carrasco Albertus
Foto: EFE
Barcelona. Dilluns, 7 de març de 2022. 16:30
Actualitzat: Dilluns, 7 de març de 2022. 16:31
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 


 

 

 

La Unió Europea ha acordat aquest dilluns iniciar el procés d'adhesió d'Ucraïna, Moldàvia i Geòrgia. Amb aquest procediment, en un futur, aquests tres països podran ser membres del club comunitari, després de les diverses peticions que van fer a Brussel·les la setmana passada. Segons ha informat la presidència francesa de la Unió, la totalitat dels vint-i-set Estats membres han demanat avui a la Comissió Europea que donés el primer pas endavant per acceptar Ucraïna, Moldàvia i Geòrgia elaborat l'informe necessari per decidir si els països de la UE concedeixen la seva admissió com a país candidat.

 

Fa pocs dies, dijous de la setmana passada, les repúbliques exsoviètiques de Moldàvia i Geòrgia van sol·licitar formalment el seu desig d'adherir-se a la UE, seguint l'exemple d'Ucraïna. La invasió de Rússia contra el seu país veí ha accelerat aquestes peticions davant de la por d'una amenaça del Kremlin. "Avui

dimarts, 1 de març del 2022

Rússia insta a fugir de Kíev i comença atacs “d’alta precisió”

 

 

MÓN

 

 

 

El primer objectiu rus ha estat la torre de televisió de Kíev, la més important del país

 

 

 

Columnes de fum sobre Kiev, Ucrania EVGEN KOTENKO / ZUMA PRESS


 

 



Kíev està més assetjat que mai i podria caure en mans russes en les pròximes hores. Així ho fa saber un comunicat del ministeri de Defensa rus en què s’alerta els residents de Kíev que han de marxar de la ciutat abans de l’ofensiva “d’alta precisió” que faran sobre la capital en les pròximes hores. El primer objectiu després d’emetre aquest comunicat ha estat la torre de televisió de Kíev, la més important d’Ucraïna, que ha estat atacada per l’artilleria russa, tot i que finalment ha impactat un edifici proper. Per ara no s’ha confirmat cap víctima mortal per l’impacte.  

 






En el text fet públic aquest dimarts al migdia, el ministeri rus ha urgit els ciutadans ucraïnesos “involucrats en les provocacions nacionalistes contra Rússia” i els residents a Kíev “que viuen a prop d’estacions elèctriques” a marxar. Rússia vol atacar els serveis d’intel·ligència ucraïnesos per la “propaganda” que estan fent

dilluns, 28 de febrer del 2022

[Vídeo] Anonymous hackea la televisión rusa para difundir “la verdad sobre Ucrania”

 

 

Se han cumplido las advertencias amenazadoras de una ciberguerra anunciada contra Rusia por los 'hacktivistas', lo que ha comportado más de 300 ataques a importantes webs relacionadas con el gobierno de Putin, y aún seguirán.

 

 

por Josep Herrera

 
 
 
 

 
 

La declaración de “ciberguerra” de Anonymous contra Rusia, de la que ya advertíamos aqui, empieza ya a tener sus efectos. Los ‘hacktivistas’ han accedido a los canales públicos de la televisión rusa para mostrar imágenes de lo que está ocurriendo en Ucrania.

 

El ataque cibernético tiene por objetivo mostrar al pueblo ruso «la verdad sobre qué ocurre en Ucrania». Asimismo, ha reivindicado más de 300 hackeos en webs del gobierno de Putin, medios estatales y bancos. Recientemente, Anonymous también ha invitado a todo el mundo con conocimientos suficientes a unirse a la ciberguerra.

 

Esta pasada madrugada del sábado hackeaba todos los canales públicos de la

Putin posa l’arsenal nuclear rus en posició de combat

 

 

dijous, 24 de febrer del 2022

Editorial Vicent Partal : Deu preguntes des de l’independentisme català sobre Ucraïna, Rússia, l’autodeterminació i l’imperialisme

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Arran d'un problema complex, com el que enfronta Ucraïna i Rússia, les respostes simples no aclareixen gran cosa i cal endinsar-se en la complexitat  

 


Tropes russes estacionades a Rostov, a la frontera amb Ucraïna.




Per: Vicent Partal

23.02.2022  21:50

 

 

La situació que ha esclatat a Ucraïna després del reconeixement de la independència de les repúbliques populars de Donetsk i Lugansk per part de Rússia ha suscitat una certa discussió sobre com hi ha de reaccionar l’independentisme català. Al nostre país el moviment per la independència és molt plural i, per tant, inclou gent que sosté totes les posicions imaginables, també respecte a aquesta qüestió. Aquest article no vol ser, per tant, cap guia per a ningú ni reflecteix res més que les meues idees, però espere que ajude a aclarir conceptes i actituds que en aquest cas concret són especialment complexos.

 

1. La independència de Donetsk i Lugansk és un exercici del dret d’autodeterminació?

 

El dret d’autodeterminació té un problema, que és que tothom el reconeix, però ningú no es posa d’acord en qui el pot exercir. I en aquest cas passa això. Les repúbliques populars de Donetsk i Lugansk –i Rússia– invoquen el dret d’autodeterminació dels pobles per a justificar les seues accions. I poden fer-ho, efectivament, gràcies a la inconcreció d’aquest dret.

 

Ara, el dret d’autodeterminació és pensat sobretot per a proporcionar un suport legal als moviments d’emancipació nacional. En canvi, en aquest cas concret  la reivindicació de l’autodeterminació apareix com un instrument de l’imperialisme rus sobre Ucraïna, cosa que origina una situació poc habitual.

 

2. Donetsk i Lugansk tenen el dret de proclamar-se independents?

dimecres, 23 de febrer del 2022

El delirio de Borrell le hace escribir y borrar un tuit en plena crisis de Ucrania y provoca risas en Rusia

 

 

El presidente Puigdemont ha sido uno de los que ha abucheado el desequilibrio del socialista: “La UE tiene un problema grave. Borrell debería irse”.

 

 

por Josep Herrera
 
 
 
 
 
Josep  Borrell

  
 

 

Ayer no dimos la noticia porque cuando nos avisaron de Rusia, pensamos que el tuit era una fake news. Pero no, era autentico. Simplemente que el autor lo borro, porque tememos que esa manía del Alto representante de la Unión Europea para Asuntos Exteriores y Política de Seguridad, el socialista español Josep Borrell, sigue empeorando y parece que ya sea enfermizo. Esa gran inestabilidad a la hora de comunicar cualquier tema que le hace ser impulsivo, enfadado y hasta belicoso, es preocupante.

 

La última, un tuit de aprobación de ‘represalias’ contra la decisión de Rusia en el conflicto con Ucrania. Así el gobierno ruso ha criticado a través de Twitter un tuit de Josep Borrell, en el que «celebra el daño realizado por Bruselas a negocios de estados miembros». Este tuit ha desencadenado infinidad de risas y bromas en la comunidad rusa de redes sociales, donde si se cumplen esas amenazas los únicos perjudicados serán esas ciudades que nombra y su economía.

 

Borrell ha hecho un hilo de cuatro tuits en los que explica las sanciones que la Unión Europea sale adelante contra Rusia por el reconocimiento de la

[VÍDEO] La Pissarreta d’en Partal: Els mapes que ensenyen allò que cal saber de la situació a Ucraïna

 

 

MÓN - EUROPA

 

 

Us expliquem com s'ha conformat la nació ucraïnesa i quines són les aspiracions que hi té Rússia  

 





Per: Redacció

22.02.2022  20:08

 

 

L’anunci de l’entrada de les tropes russes al Donbass ha portat la crisi entre Ucraïna i Rússia a un punt molt greu. El president rus, Vladímir Putin, de fet va arribar a negar l’existència de la nació ucraïnesa, que qualificà d’invent del comunisme.

 

Per aclarir conceptes, Vicent Partal us mostra en aquesta Pissarreta alguns dels mapes que poden ajudar a entendre millor què és Ucraïna i què hi passa. Entre aquests mapes, veureu el de la formació de l’estat ucraïnès, el mapa lingüístic d’Ucraïna, els mapes polítics de les darreres eleccions –que reflecteixen l’existència de dues Ucraïnes separades també políticament– i el mapa del Donbass, escenari de la crisi ara mateix.

 

La pretensió de Putin, segons la qual Ucraïna ni tan sols existeix, és impugnada en aquest recorregut geopolític que us oferim en vídeo :

Per què l’expansió de l’OTAN cap a l’est és vista com una amenaça existencial per a Moscou?

 

 

MÓN- EUROPA

 

El malson de Vladímir Putin és veure la seva frontera occidental completament blocada per l'OTAN  





dilluns, 24 de gener del 2022

Sánchez s'aboca en l'OTAN per Catalunya, segons 'El Periódico de España'

 

 

UCRAÏNA

 

 

Espanya estaria buscant "aprofundir" la seva col·laboració amb els Estats Units 

 

 

Sara Brull i Ortega
Foto: ACN
Barcelona. Diumenge, 23 de gener de 2022. 17:28
Actualitzat: Dilluns, 24 de gener de 2022. 10:24
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 


 

 

Sánchez aprofita el conflicte amb Rússia per donar exemple amb Catalunya. Segons han informat fonts de Ministeri d'Exteriors al Periódico de España, l'Executiu de Pedro Sánchez estaria buscant erigir-se en aliat clau de l'OTAN per defensar la "sobirania" i la "integritat territorial" d'Ucraïna davant l'amenaça de Rússia, mirant de reüll el cas català. Així, i malgrat els malestars generats entre els seus socis de govern pel pronòstic d'una guerra a Europa, l'Estat estaria disposat a assistir l'Aliança "en el diàleg", però també en la "dissuasió" dels russos per acostar-se als Estats Units i "aprofundir" en la seva col·laboració. D'altra banda, Sánchez també tindria l'ull posat en un altre conflicte territorial, el del Sàhara Occidental, en el qual també estan involucrats els nord-americans.

 

 


 

 

 

Sánchez s'apropa a Biden

Els Estats Units ordenen la retirada dels familiars del personal de l’ambaixada a Kíev

 

 

MÓN - EUROPA

 

 

El govern d'Ucraïna diu que la mesura és prematura i que la Unió Europea demana de no dramatitzar la situació

 

 


 


Per: Redacció

24.01.2022  09:36

 

 

El govern dels Estats Units ha ordenat que els familiars del personal de l’ambaixada de Kíev abandonin Ucraïna. L’administració de Joe Biden també ha ofert la sortida del país a tot el personal no essencial de la delegació diplomàtica. El Regne Unit ha pres mesures similars. Segons Washington, aquesta decisió no és pas cap evacuació, sinó que l’ambaixada continuarà oberta i funcionant amb normalitat.

 

Les quatre situacions possibles d’una guerra contra Ucraïna

 


Així mateix, el Departament d’Estat nord-americà ha ressaltat que la mesura fa temps que es meditava. “L’acció militar de Rússia podria passar en qualsevol moment. I si es produeix