L'opositor ucraïnès Anatoli Xarí denuncia que l'han intentat assassinar aquest matí a Roda de Berà

 

 

ANATOLI XARÍ  

Un home armat amb una metralladora ha intentat disparar contra el cotxe on anaven ell i la seva dona 

 

Guillem RS / Carlos Manzano
Foto: Cedida
Barcelona. Dimecres, 6 de març de 2024. 12:43
Actualitzat: Dimecres, 6 de març de 2024. 14:03
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

Ensurt dels grossos aquest matí a Roda de Berà (el Tarragonès). L'opositor ucraïnès Anatoli Xarí i la seva parella han hagut d'escapar d'un home que volia disparar contra ells, segons ha pogut saber ElNacional.cat de fonts de la família d'aquest periodista, que viu refugiat al Tarragonès. Quan la parella tornava a casa, al voltant de les nou del matí, un home els ha intentat aturar en un dels ponts que donen accés a casa seva i els ha apuntat amb una arma llarga, una metralladora, tal com ha explicat la dona de Xarí a aquest mitjà. 

Un home armat, en patinet i amb la cara tapada ataca la família Xarí

Tots dos han pogut escapar i amb el cotxe fugir pel carrer de casa seva, sense aturar-se. Han anat directament a la comissaria dels Mossos d'Esquadra a presentar denúncia. La policia catalana ha obert una investigació per aclarir els fets i esperen que a les quatre de la tarda el periodista i la seva parella es personin de nou a la comissaria del Baix Penedès per denunciar els fets i escoltar-ne la declaració. Ara per ara, segons fonts de la policia catalana, s'ha obert una investigació d'ofici i s'està mirant què ha passat.

 

 

 

 

L'home anava vestit de color gris i portava la cara tapada, segons la descripció que han ofert a la policia l'opositor ucraïnès i la seva parella. Portava una arma llarga i anava amb patinet. Alguns testimonis han pogut veure l'home, asseguren els membres de seguretat de la família Xarí. Tot i això, no consta que l'agressor hagi arribat a disparar. No hi ha impactes al vehicle d'Anatoli Xarí. El periodista ucraïnès ha lamentat que la policia no hagi pentinat la zona per buscar l'autor d'aquest atac frustrat, i que tampoc no estigui buscant l'arma que, suposadament, portava l'home.

Uns mesos abans: van llençar un còctel Molotov a casa seva

Acord històric als EUA per enviar més ajuda militar a Israel i Ucraïna

 

 

MÓN

 

 

Republicans i demòcrates culminen una negociació que ha durat diversos mesos i que estava encallada per la inclusió de mesures per endurir la política migratòria del país

 

 

El president dels Estats Units, Joe Biden, i el primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, en una imatge d'arxiu / EP

 

Anton Rosa

 
05/02/2024 08:53 

 

 

Fumata blanca en l’acord nord-americà per enviar més ajuda militar a Israel i Ucraïna. Després de diversos mesos de negociació, republicans i demòcrates han desencallat les converses i han pogut rubricar un pacte, que finalment inclou també un enduriment de la política migratòria en la frontera amb Mèxic i que suposarà -en cas d’aprovar-se al Congrés- la primera reforma de la política fronterera dels Estats Units des del 1990. En concret, les mesures implicarien restringir l’accés al sistema d’asil durant els pics de migració, dificultant que els migrants passin els controls inicials d’asil i augmentant les deportacions dels que no són elegibles per al permís de refugiat.

El discutit text té 370 pàgines i ha estat elaborat pels senadors negociadors James Lankford, republicà; Chris Murphy, demòcrata; i Kyrsten Sinema, independent, a més de ser pactat amb alts funcionaris de l’Administració Biden. En el cas que sigui aprovat, aquest pacte atorgaria al president poders de gran abast per prendre mesures dràstiques a les fronteres, fins i tot expulsar els migrants sense permetre’ls sol·licitar asil. Per altra banda, l’acord desbloqueja l’enviament de més ajuda militar per a Israel i Ucraïna, entre altres prioritats de Washington en matèria de política exterior. Tot plegat fa pujar l’acord fins als 118.000 milions de dòlars (109.500 milions d’euros), dels quals uns 20.000 milions (18.500 milions d’euros) es destinaran al control fronterer.

Suport ferm a un pacte “mort”

“Decepció” a Europa pel veto d’Hongria a l’ajuda econòmica a Ucraïna

 

 

MÓN

 

 

Els líders europeus lamenten la falta de flexibilitat d'Orbán a l'hora de negar la partida de 50.000 milions d'euros a Kíiv

 

 

Els 27 donen el vistiplau a negociar amb Zelenski per adherir Ucraïna a la UE / EP

 

 

 

Gerard Mira

15/12/2023 13:22 

 

 

Els líders europeus encaren la reunió del Consell Europeu d’aquest divendres, la segona jornada de les trobades, amb un ambient de “decepció” després que Hongria decidís vetar l’ajuda econòmica de 50.000 milions d’euros a Ucraïna, en plena guerra amb Putin des de fa gairebé 3 anys. “Ahir vam prendre una decisió històrica […], però estava clar que Hongria no donaria una altra bona notícia”, ha manifestat la primera ministra d’Estònia, Kaja Kallas, referint-se al vistiplau a començar les negociacions per adherir Kíiv dins la Unió Europea que els estats membres van acordar aquest dijous. 

El president del Consell Europeu, Charles Michel, s’ha vist obligat a posposar l’aprovació dels pressupostos de l’ens comunitari, on s’inclou la partida d’ajuda destinada a Ucraïna, per l’any vinent. Tot i que els caps de govern es mostren confiats a poder desencallar les negociacions de cara a la pròxima reunió, alguns líders europeus s’han mostrat “decebuts” amb la posició que ha adoptat el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, que els força a repetir la trobada. Ara bé, malgrat la postura d’Hongria, Kallas ha assegurat que Ucraïna “no es quedarà sense suport”. “Hi ha una gran voluntat de 26 països d’ajudar Kíiv”, assevera. Segons apunten fonts diplomàtiques a l’ACN, ja s’estan estudiant mesures per intentar esquivar el veto d’Orbán i que l’ajuda econòmica acabi arribant a mans de Zelenski.

 

 

El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, i el primer ministre txec, Petr Fiala, durant la reunió del Consell Europeu a Brussel·les / EP

 

 

Les condicions d’Orbán

[VÍDEO] La Pissarreta d’en Partal: Quin sentit té destruir la presa de Nova Kakhovka?

 

 

MÓN - EUROPA

 

 

La destrucció de la presa ha causat una enorme inundació i ha tingut conseqüències també militars

 

 

 

 

 

Redacció

06.06.2023 - 18:27

Actualització: 06.06.2023 - 22:04

 

 

La destrucció de la presa de Nova Kakhovka aquesta matinada ha originat un desastre en la zona baixa de la desembocadura del riu Dniprò. Aquesta presa és la darrera de totes les que controlen el flux del riu i la que és més a prop de la mar. La destrucció ha causat una gran inundació que afecta precisament la zona de contacte entre les tropes russes i ucraïneses, en la zona que hom suposava que era l’escollida per a la contraofensiva de Kíiv.

 

Qui n’ha estat l’autor és una incògnita, però en aquest vídeo Vicent Partal analitza quin dels dos contendents pot tenir-hi més d’interès i per què.

Crisi a Alemanya: dimiteix la ministra de Defensa per una polèmica gestió de l'ajuda a Ucraïna

 

 

ALEMANYA

 

 

 

 

La ministra Christine Lambrecht dimiteix per les pressions sobre la seva gestió de l'ajuda a Ucraïna i un polèmic vídeo 

 

 

Sara Brull i Ortega
Foto: Kay Nietfeld / Europa Press
Barcelona. Dilluns, 16 de gener de 2023. 11:22
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

La ministra de Defensa d'Alemanya, Christine Lambrecht, ha anunciat la seva dimissió enmig de les pressions per la seva gestió de l'ajuda militar a Ucraïna i la controvèrsia generada als mitjans arran d'un desafortunat vídeo compartit a les xarxes socials. Així, Lambrecht hauria pres la decisió (impensable a Espanya) de rectificar i posar el seu càrrec a disposició del canceller Olaf Scholz després de mesos de ser qüestionada per la seva gestió de la invasió russa. "Avui he demanat al canceller federal deixar el càrrec de ministre federal de Defensa. L'enfocament dels mitjans sobre la meva persona fa difícil una informació i discussió professional sobre soldats, l'Exèrcit federal i qüestions de política de seguretat", ha lamentat en un comunicat.

 

La ministra de Defensa cedeix davant la pressió

Periodistes internacionals documenten la massacre russa de civils a Butxa

 

 

MÓN - EUROPA

 

 

Kremlin ha negat haver orquestrat la matança, tot i les evidències que han publicat desenes de periodistes internacionals  

 

Per: Redacció

04.04.2022  14:32

 

 

La retirada de l’exèrcit rus de Butxa, una ciutat de poc més de 30.000 habitants a la rodalia de Kíiv, ha descobert una autèntica massacre de civils. Segons que ha informat la fiscal general ucraïnesa, Irina Venediktova, les tropes ucraïneses han trobat 410 cadàvers en les zones alliberades a la regió de Kíiv, entre les quals hi ha Butxa, però també Irpin i Hostomel.

 

[EN DIRECTE] Tota la informació d’última hora sobre la invasió russa d’Ucraïna 

 

Ucraïna, la Unió Europea i els Estats Units han acusat Rússia de crims de guerra i genocidi, però el Kremlin ha negat haver orquestrat la matança, tot i les evidències que han publicat desenes de periodistes internacionals. En les imatges publicades  les darreres hores es veuen cadàvers abandonats al carrer, alguns amb les mans lligades, i també una fossa comuna al costat d’una església.

 

 

 

 

 

“Estic profundament impactat per les imatges de civils assassinats a Butxa. És essencial que es faci una investigació independent que comporti que es retin comptes de manera efectiva”, ha dit el secretari general de l’ONU, António Guterres. Ara per ara,

Ucraïna i Rússia esbossen un pla de pau amb 15 punts per acabar amb la guerra

 

 

UCRAÏNA

 

El diari britànic 'Financial Times' avança un acord que inclou la retirada de les tropes russes si Kíiv es declara neutral 

 

 

Berto Sagrera
Foto: Efe
Barcelona. Dimecres, 16 de març de 2022. 16:47
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 

 

 

Una gran passa. Ucraïna i Rússia han esbossat un pla de pau amb quinze punts per acabar amb la guerra, segons ha pogut saber el diari britànic Financial Times. Entre aquests quinze punts s'inclou tant un alto el foc com la retirada de les tropes russes si Kíiv declara la neutralitat i accepta límits en les seves forces armades. Així consta en l'acord en el qual ambdues parts van començar a treballar en les converses de dilluns, que també implica la renúncia a entrar a l'OTAN i la promesa de no permetre la presència de bases militars estrangeres a canvi de la protecció d'aliats com els EUA, el Regne Unit i Turquia.

 

És veritat que les garanties occidentals per a la seguretat d'Ucraïna poden ser un gran obstacle per assolir qualsevol mena de pacte, com també ho és l'estat dels territoris prorussos: Crimea, que Rússia es va annexionar el 2014; i les repúbliques de Donetsk i Lugansk (al Donbass), que el Kremlin va reconèixer com a independents pocs dies abans de l'inici de l'actual conflicte. Cal recordar que l'any 1994 ja es va signar un acord entre ambdues parts per prevenir l'agressió russa, que òbviament ha fracassat. Igualment, malgrat que Moscou i Kíiv han dit públicament aquest dimecres que han assolit importants avenços per a la pau, les autoritats ucraïneses són escèptiques. Tenen por que el president rus, Vladímir Putin, només vulgui guanyar temps per reagrupar les forces i reprendre l'ofensiva.

 

La neutralitat d'Ucraïna

La Unió Europea inicia el procés d'adhesió d'Ucraïna, Moldàvia i Geòrgia

 

 

UCRAÏNA  

 

La totalitat dels vint-i-set Estats membres han demanat avui a la Comissió Europea que iniciï els tràmits 

 

 

Joel Carrasco Albertus
Foto: EFE
Barcelona. Dilluns, 7 de març de 2022. 16:30
Actualitzat: Dilluns, 7 de març de 2022. 16:31
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

La Unió Europea ha acordat aquest dilluns iniciar el procés d'adhesió d'Ucraïna, Moldàvia i Geòrgia. Amb aquest procediment, en un futur, aquests tres països podran ser membres del club comunitari, després de les diverses peticions que van fer a Brussel·les la setmana passada. Segons ha informat la presidència francesa de la Unió, la totalitat dels vint-i-set Estats membres han demanat avui a la Comissió Europea que donés el primer pas endavant per acceptar Ucraïna, Moldàvia i Geòrgia elaborat l'informe necessari per decidir si els països de la UE concedeixen la seva admissió com a país candidat.

 

Fa pocs dies, dijous de la setmana passada, les repúbliques exsoviètiques de Moldàvia i Geòrgia van sol·licitar formalment el seu desig d'adherir-se a la UE, seguint l'exemple d'Ucraïna. La invasió de Rússia contra el seu país veí ha accelerat aquestes peticions davant de la por d'una amenaça del Kremlin. "Avui

Rússia insta a fugir de Kíev i comença atacs “d’alta precisió”

 

 

MÓN

 

 

 

El primer objectiu rus ha estat la torre de televisió de Kíev, la més important del país

 

 

 

Columnes de fum sobre Kiev, Ucrania EVGEN KOTENKO / ZUMA PRESS

 

 

Redacció
01/03/2022 15:50 Última actualització: 01/03/2022 17:10 

 

Kíev està més assetjat que mai i podria caure en mans russes en les pròximes hores. Així ho fa saber un comunicat del ministeri de Defensa rus en què s’alerta els residents de Kíev que han de marxar de la ciutat abans de l’ofensiva “d’alta precisió” que faran sobre la capital en les pròximes hores. El primer objectiu després d’emetre aquest comunicat ha estat la torre de televisió de Kíev, la més important d’Ucraïna, que ha estat atacada per l’artilleria russa, tot i que finalment ha impactat un edifici proper. Per ara no s’ha confirmat cap víctima mortal per l’impacte.  

 

🇺🇦🇷🇺 La torre de televisión de Kiev, al noroeste de la ciudad, ha sido objeto de un ataque de artillería rusa. pic.twitter.com/ePk1vzLOff

— Descifrando la Guerra (@descifraguerra) March 1, 2022

En el text fet públic aquest dimarts al migdia, el ministeri rus ha urgit els ciutadans ucraïnesos “involucrats en les provocacions nacionalistes contra Rússia” i els residents a Kíev “que viuen a prop d’estacions elèctriques” a marxar. Rússia vol atacar els serveis d’intel·ligència ucraïnesos per la “propaganda” que estan fent

[Vídeo] Anonymous hackea la televisión rusa para difundir “la verdad sobre Ucrania”

 

 

Se han cumplido las advertencias amenazadoras de una ciberguerra anunciada contra Rusia por los 'hacktivistas', lo que ha comportado más de 300 ataques a importantes webs relacionadas con el gobierno de Putin, y aún seguirán.

 

 

por Josep Herrera

28 febrero, 2022

en Aquí hay tema, Europa, Guerra, Internacional, Portada  

 

 

 

 

 

 

La declaración de “ciberguerra” de Anonymous contra Rusia, de la que ya advertíamos aqui, empieza ya a tener sus efectos. Los ‘hacktivistas’ han accedido a los canales públicos de la televisión rusa para mostrar imágenes de lo que está ocurriendo en Ucrania.

 

El ataque cibernético tiene por objetivo mostrar al pueblo ruso «la verdad sobre qué ocurre en Ucrania». Asimismo, ha reivindicado más de 300 hackeos en webs del gobierno de Putin, medios estatales y bancos. Recientemente, Anonymous también ha invitado a todo el mundo con conocimientos suficientes a unirse a la ciberguerra.

 

Esta pasada madrugada del sábado hackeaba todos los canales públicos de la

Putin posa l’arsenal nuclear rus en posició de combat

 

 

Moscou - 28 febrer 2022 2.00 h 

 

 

Moscou i Kíev obren una via de negociació a la frontera de Bielorússia sense condicions prèvies per trobar una sortida a la guerra

Les tropes russes intensifiquen els combats sobre el territori ucraïnès a tots els flancs 

 

 

 

Putin posa l’arsenal nuclear rus en posició de combat ..

 

Militars ucraïnesos, patrullant per la ciutat de Dnipró, ahir STANISLAV KOZLIUK / EFE.

 

Abel Gallardo i Soto - Moscou

 

 

El president rus, Vladímir Putin, va fer saltar encara més les alarmes quan va ordenar col·locar les forces de dissuasió, que controlen l’arsenal nuclear, en posició de combat com a resposta a les dures sancions econòmiques imposades contra bancs russos, oligarques i dirigents polítics dissabte al vespre per la Unió Europea i els Estats Units.

 

La guerra no se centra només en el camp de batalla, sinó també en les hostilitats que mantenen Rússia i Occident en matèria econòmica i de defensa. Un gir que pot resultar perillós, perquè Putin està demostrant que va a totes i que passa de l’amenaça a l’acció amb massa facilitat.

 

La decisió de Putin es produeix el mateix dia que Ucraïna va acceptar la proposta de Moscou de negociar a Bielorússia la fi de la guerra. Tot i que encara s’ha de veure si les converses aturen les hostilitats, l’inici del diàleg va coincidir amb un

Editorial Vicent Partal : Deu preguntes des de l’independentisme català sobre Ucraïna, Rússia, l’autodeterminació i l’imperialisme

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Arran d'un problema complex, com el que enfronta Ucraïna i Rússia, les respostes simples no aclareixen gran cosa i cal endinsar-se en la complexitat  

 

Tropes russes estacionades a Rostov, a la frontera amb Ucraïna.

Per: Vicent Partal

23.02.2022  21:50

 

 

La situació que ha esclatat a Ucraïna després del reconeixement de la independència de les repúbliques populars de Donetsk i Lugansk per part de Rússia ha suscitat una certa discussió sobre com hi ha de reaccionar l’independentisme català. Al nostre país el moviment per la independència és molt plural i, per tant, inclou gent que sosté totes les posicions imaginables, també respecte a aquesta qüestió. Aquest article no vol ser, per tant, cap guia per a ningú ni reflecteix res més que les meues idees, però espere que ajude a aclarir conceptes i actituds que en aquest cas concret són especialment complexos.

 

1. La independència de Donetsk i Lugansk és un exercici del dret d’autodeterminació?

 

El dret d’autodeterminació té un problema, que és que tothom el reconeix, però ningú no es posa d’acord en qui el pot exercir. I en aquest cas passa això. Les repúbliques populars de Donetsk i Lugansk –i Rússia– invoquen el dret d’autodeterminació dels pobles per a justificar les seues accions. I poden fer-ho, efectivament, gràcies a la inconcreció d’aquest dret.

 

Ara, el dret d’autodeterminació és pensat sobretot per a proporcionar un suport legal als moviments d’emancipació nacional. En canvi, en aquest cas concret  la reivindicació de l’autodeterminació apareix com un instrument de l’imperialisme rus sobre Ucraïna, cosa que origina una situació poc habitual.

 

2. Donetsk i Lugansk tenen el dret de proclamar-se independents?

El delirio de Borrell le hace escribir y borrar un tuit en plena crisis de Ucrania y provoca risas en Rusia

 

 

El presidente Puigdemont ha sido uno de los que ha abucheado el desequilibrio del socialista: “La UE tiene un problema grave. Borrell debería irse”.

 

 

por Josep Herrera

23 febrero, 2022

en Aquí hay tema, Denuncia, España, Europa, Internacional, Portada

 

 

 

 

 

Josep  Borrell

  

 

 

Ayer no dimos la noticia porque cuando nos avisaron de Rusia, pensamos que el tuit era una fake news. Pero no, era autentico. Simplemente que el autor lo borro, porque tememos que esa manía del Alto representante de la Unión Europea para Asuntos Exteriores y Política de Seguridad, el socialista español Josep Borrell, sigue empeorando y parece que ya sea enfermizo. Esa gran inestabilidad a la hora de comunicar cualquier tema que le hace ser impulsivo, enfadado y hasta belicoso, es preocupante.

 

La última, un tuit de aprobación de ‘represalias’ contra la decisión de Rusia en el conflicto con Ucrania. Así el gobierno ruso ha criticado a través de Twitter un tuit de Josep Borrell, en el que «celebra el daño realizado por Bruselas a negocios de estados miembros». Este tuit ha desencadenado infinidad de risas y bromas en la comunidad rusa de redes sociales, donde si se cumplen esas amenazas los únicos perjudicados serán esas ciudades que nombra y su economía.

 

Borrell ha hecho un hilo de cuatro tuits en los que explica las sanciones que la Unión Europea sale adelante contra Rusia por el reconocimiento de la

[VÍDEO] La Pissarreta d’en Partal: Els mapes que ensenyen allò que cal saber de la situació a Ucraïna

 

 

MÓN - EUROPA

 

 

Us expliquem com s'ha conformat la nació ucraïnesa i quines són les aspiracions que hi té Rússia  

 

Per: Redacció

22.02.2022  20:08

 

 

L’anunci de l’entrada de les tropes russes al Donbass ha portat la crisi entre Ucraïna i Rússia a un punt molt greu. El president rus, Vladímir Putin, de fet va arribar a negar l’existència de la nació ucraïnesa, que qualificà d’invent del comunisme.

 

Per aclarir conceptes, Vicent Partal us mostra en aquesta Pissarreta alguns dels mapes que poden ajudar a entendre millor què és Ucraïna i què hi passa. Entre aquests mapes, veureu el de la formació de l’estat ucraïnès, el mapa lingüístic d’Ucraïna, els mapes polítics de les darreres eleccions –que reflecteixen l’existència de dues Ucraïnes separades també políticament– i el mapa del Donbass, escenari de la crisi ara mateix.

 

La pretensió de Putin, segons la qual Ucraïna ni tan sols existeix, és impugnada en aquest recorregut geopolític que us oferim en vídeo :

Per què l’expansió de l’OTAN cap a l’est és vista com una amenaça existencial per a Moscou?

 

 

MÓN- EUROPA

 

El malson de Vladímir Putin és veure la seva frontera occidental completament blocada per l'OTAN  

Per: Evgenia Madelaine

 

22.02.2022  21:30

 

El discurs de Vladímir Putin de dilluns, en què va anunciar el reconeixement per part de Rússia de la independència de les dues repúbliques separatistes de l’est d’Ucraïna, es va centrar en la qüestió que Moscou ha presentat durant anys com la seva principal preocupació en matèria de seguretat: l’extensió de l’OTAN cap a l’est.

D’ençà de la caiguda del mur de Berlín, el 1989, i la desaparició de l’URSS, el 1991, l’OTAN s’ha expandit per incloure molts antics països comunistes d’Europa de l’est, malgrat la desaprovació de Moscou. Aquesta extensió cap a les fronteres de Rússia ha contribuït a augmentar les tensions entre occident i el Kremlin, una tensió especialment palpable d’ençà del canvi de poder a Ucraïna el 2014 i que ha crescut aquestes darreres setmanes i dies.

 

 

Tant l’equip de Petrò Poroixenko (president del 2014 al 2019) com, després, el de Volodímir Zelenski (elegit el 2019 i el mandat del qual acaba el 2024) han manifestat el seu desig d’incorporar Ucraïna a l’aliança. Tot i que l’organització no ha acceptat fins ara la candidatura de Kíev, les relacions OTAN-Ucraïna s’han intensificat aquests darrers anys.

En l’estira-i-arronsa entre Moscou, d’una banda, i Kíev i occident, d’una altra, la part russa exigeix ​​especialment que l’OTAN es comprometi a no acceptar mai la incorporació d’Ucraïna. És possible, aquesta perspectiva?

Preocupacions mútues

Sánchez s'aboca en l'OTAN per Catalunya, segons 'El Periódico de España'

 

 

UCRAÏNA

 

 

Espanya estaria buscant "aprofundir" la seva col·laboració amb els Estats Units 

 

 

Sara Brull i Ortega
Foto: ACN
Barcelona. Diumenge, 23 de gener de 2022. 17:28
Actualitzat: Dilluns, 24 de gener de 2022. 10:24
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

Sánchez aprofita el conflicte amb Rússia per donar exemple amb Catalunya. Segons han informat fonts de Ministeri d'Exteriors al Periódico de España, l'Executiu de Pedro Sánchez estaria buscant erigir-se en aliat clau de l'OTAN per defensar la "sobirania" i la "integritat territorial" d'Ucraïna davant l'amenaça de Rússia, mirant de reüll el cas català. Així, i malgrat els malestars generats entre els seus socis de govern pel pronòstic d'una guerra a Europa, l'Estat estaria disposat a assistir l'Aliança "en el diàleg", però també en la "dissuasió" dels russos per acostar-se als Estats Units i "aprofundir" en la seva col·laboració. D'altra banda, Sánchez també tindria l'ull posat en un altre conflicte territorial, el del Sàhara Occidental, en el qual també estan involucrats els nord-americans.

 

 

 

 

 

Sánchez s'apropa a Biden

Els Estats Units ordenen la retirada dels familiars del personal de l’ambaixada a Kíev

 

 

MÓN - EUROPA

 

 

El govern d'Ucraïna diu que la mesura és prematura i que la Unió Europea demana de no dramatitzar la situació

 

 

 

Per: Redacció

24.01.2022  09:36

 

 

El govern dels Estats Units ha ordenat que els familiars del personal de l’ambaixada de Kíev abandonin Ucraïna. L’administració de Joe Biden també ha ofert la sortida del país a tot el personal no essencial de la delegació diplomàtica. El Regne Unit ha pres mesures similars. Segons Washington, aquesta decisió no és pas cap evacuació, sinó que l’ambaixada continuarà oberta i funcionant amb normalitat.

 

Les quatre situacions possibles d’una guerra contra Ucraïna

 

Així mateix, el Departament d’Estat nord-americà ha ressaltat que la mesura fa temps que es meditava. “L’acció militar de Rússia podria passar en qualsevol moment. I si es produeix

Ian Duncan: 'No hi ha cap correlació entre el cas català i Ucraïna'

Divendres  13.02.2015  06:00

Entrevista amb l'eurodiputat britànic al Parlament Europeu

Ian Duncan (fotografia d'arxiu: ACN).

Ian Duncan és eurodiputat britànic al Parlament Europeu pel partit conservador. Unionista convençut, també va ser un ferm partidari del referèndum a Escòcia i per això va venir el 9-N a Catalunya a fer-hi d'observador internacional. Duncan va defensar els drets dels catalans a decidir el seu futur i des de Brussel·les i Londres segueix el cas català i fins i tot n'escriu articles. VilaWeb hi ha parlat telefònicament.

—Del 9 de novembre ençà hi ha hagut cap canvi de posició a la UE sobre Catalunya?
—Crec que hi ha una certa preocupació, no solament per la situació de Catalunya, sinó per la de més regions espanyoles, on els moviments nacionals tenen un gran nombre d'obstacles i dificultats. He parlat amb alguns col·legues del parlament i estan preocupats per això, certament.

—Teniu cap relació amb eurodiputats espanyols? Què us diuen?

Rússia torna a expandir-se cap a Europa

Dissabte  07.02.2015  06:00

Els conflictes amb les repúbliques veïnes i l'acostament a diversos països, com Grècia, simbolitza el retorn de Rússia a l'Europa central i oriental

 

 

El conflicte d'Ucraïna en realitat és una peça més d'un gran tauler estratègic que Rússia juga en l'Europa Central i Oriental i també a l'Orient Mitjà. Després de replegar-se en els anys noranta del segle passat fins als seus límits polítics estrictes Rússia ara cerca de nou estrendre la seva influència i contrarestar el pes d'Alemanya com a gran potència continental. Els moviments de Rússia són especialment interessants a a vista del canvi de govern a Grècia i també de la possibilitat que Marine Le Pen guanyi les eleccions franceses l'any vinent.

Vicent Partal ho ha explicat tot això en el seu espai habitual de La Pissarreta, a El Punt Avui TV.

USA Today analitza la situació actual dels processos d'Escòcia i Catalunya

Diumenge  17.08.2014  19:08

En un article titulat 'La febre independentista d'Escòcia és contagiosa'

El sots-editor d'Afers Estrangers del diari nord-americà USA Today, Kim Hjelmgaard, analitza en un article l'estat dels processos d'independència d'Escòcia i Catalunya. L'anàlisi porta per títol 'La febre independentista d'Escòcia és contiagiosa' i mira de traçar diferències i semblances entre els dos processos polítics d'autodeterminació. Hjelmgaard parla amb l'expert en política europea de la Universitatd de Kent (Anglaterra), Richard Whitman, que explica que des de Catalunya es mira amb molta atenció el referèndum escocès per si estableix un precent positiu d'accés a la Unió Europea.

El periodista nord-americà diu que 'Catalunya, una regió semi-autònoma d'Espanya amb capital a Barcelona, vol fer una votació el 9 de novembre per separar-se d'Espanya, contra els intents de blocar-la del primer ministre Mariano Rajoy'. També afegeix que 'Madrid ja va refusar una petició semblant per a un referèndum d'independència de la regió basca d'Espanya'. Segons el periodista, 'els bascos han pressionat per a fer aquest referèndum des de fa més d'una dècada'.