EDITORIAL
José Antich
Barcelona. Diumenge, 19 de febrer de 2023. 21:45
Actualitzat: Diumenge, 19 de febrer de 2023. 22:14
Temps de lectura: 2 minuts
A mesura que passa el temps, i aquest divendres 24 de febrer es complirà un any, les comparacions amb situacions bèl·liques anteriors es fan més evidents quan es parla de la invasió d'Ucraïna per part de Rússia. Aquell passeig militar que molts analistes preveien per a Vladímir Putin, per les diferències entre el poder militar de Moscou i de Kíiv, i els pronòstics d'una guerra d'uns quants dies que s'havien traçat als despatxos del Kremlin, ha acabat sent un autèntic calvari per al president rus. Kíiv no ha caigut i s'ha fortificat amb el suport militar occidental, que l'ajuda enormement a resistir i a mantenir oberta l'esperança que Ucraïna pot realment guanyar aquesta guerra.
Però hi ha hagut una cosa en aquest conflicte que ha estat capital per entendre com ha evolucionat i la resistència dels ucraïnesos. No es tracta del seu poder militar, ni tan sols de la preparació del seu exèrcit. Té a veure amb el fet que
