Ucraïna, la guerra que pot tombar Putin

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Barcelona. Diumenge, 19 de febrer de 2023. 21:45
Actualitzat: Diumenge, 19 de febrer de 2023. 22:14
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

A mesura que passa el temps, i aquest divendres 24 de febrer es complirà un any, les comparacions amb situacions bèl·liques anteriors es fan més evidents quan es parla de la invasió d'Ucraïna per part de Rússia. Aquell passeig militar que molts analistes preveien per a Vladímir Putin, per les diferències entre el poder militar de Moscou i de Kíiv, i els pronòstics d'una guerra d'uns quants dies que s'havien traçat als despatxos del Kremlin, ha acabat sent un autèntic calvari per al president rus. Kíiv no ha caigut i s'ha fortificat amb el suport militar occidental, que l'ajuda enormement a resistir i a mantenir oberta l'esperança que Ucraïna pot realment guanyar aquesta guerra.

 

Però hi ha hagut una cosa en aquest conflicte que ha estat capital per entendre com ha evolucionat i la resistència dels ucraïnesos. No es tracta del seu poder militar, ni tan sols de la preparació del seu exèrcit. Té a veure amb el fet que

cada ciutadà s'ha acabat convertint en soldat. Que la defensa de la pàtria ha estat una feina col·lectiva i que els ucraïnesos han tingut un líder i un relat per resistir, fins i tot en els pitjors moments. Zelenski ha viatjat per tot el món, ha rebut ajudes de tots els governs occidentals i ha establert un frame tan clar com imbatible: ells eren els envaïts i els russos els invasors. Lluitaven per la seva llibertat, una causa inabastable quan les tropes enemigues són superiors i els dubtes sobre el futur són importants.

 

Amb tot, aquesta situació està passant factura a Putin i al seu estat major militar, el qual ha hagut de revocar en més d'una ocasió. El president rus pensava que la invasió d'Ucraïna seria com a Crimea, i s'ha trobat amb una situació similar la dels americans al Vietnam més de 60 anys després. En aquella guerra asiàtica, els americans van deixar-hi una part del prestigi de l'època, i la poc honrosa retirada va marcar tota una generació. Llavors i ara hi ha respostes similars: les protestes de la població per anar a la guerra, la imposició política per a traslladar soldats al camp de batalla i mantenir viu un conflicte militar que està mancat de tota lògica i el pes que la derrota sempre acaba passant.

 

Encara que aquest divendres, quan es compleixi un any del conflicte, s'aprovarà el desè paquet de sancions contra Rússia, la situació no variarà substancialment. L'aïllament internacional de Moscou és molt alt, però la realitat és que les conseqüències triguen molt de temps a fer efecte. Ningú no s'atreveix a predir l'evolució del conflicte. Els que el preveien molt limitat en el temps parlen ara d'una guerra molt més llarga, i mentrestant Europa sembla haver-s'hi acostumat. No hi ha cap via diplomàtica coneguda i tampoc cap dirigent amb prou autoritat per endinsar-s'hi.

 

Els morts per a Putin s'eleven a desenes de milers, i segons el ministeri de Defensa del Regne Unit, les baixes russes són d'entre 175.000 i 200.000 des de l'inici de la guerra. Entre elles, i segons l'últim informe d'intel·ligència, entre 40.000 i 60.000 morts. Quant de temps més podrà continuar així el president rus si el malestar ciutadà persisteix o s'incrementa?

 

 

 

ENLLAÇ ARTICLE :

https://www.elnacional.cat/ca/editorial/ucraina-guerra-tombar-putin_973929_102.html