Brussel·les alerta que Espanya està en risc d’incomplir les regles fiscals el 2026

 

 

MÓN - ECONOMIA

 

La despesa pública de l'Estat ja supera en tres dècimes els màxims acordats per la CE, la desviació màxima que permet el pla d'estabilitat

 

 

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en una roda de premsa després d'obtenir els suports del Parlament Europeu per al seu segon mandat al capdavant de l'executiu comunitari. | Natàlia Segura (ACN)

 

Alberto Prieto

25/11/2025 16:07 

 

 La Comissió Europea alerta que Espanya va pel camí de tornar a trencar les normes fiscals comunitàries. L’informe econòmic semestral de tardor de l’executiu comunitari preveu que l’Estat es desviarà dels objectius de despesa pública acordats pels estats membre el 2026. Segons el document, els comptes públics espanyols podrien superar l’any vinent el límit de despesa en un 0,3%, fins al 2,8% -per sobre del 2,5% pactat amb els estats membres-. Les estimacions es fonamenten en el pla econòmic remès pel ministeri d’Economia que dirigeix Carlos Cuerpo. Ara per ara, segons les estimacions de la CE, Espanya es troba en el límit màxim de desviació anual, establert precisament en el 0,3%. Les bases financeres també limiten en el 0,6% la desviació acumulada en els sis anys en què estarà vigent el pla -des del 2024 fins al 2030-. 

D’aquesta manera, Espanya està al límit de la seva capacitat de despesa, marcada per les normes fiscals que es van posar en funcionament després de la pandèmia. Des del 2024, la Comissió vigila les finances dels 27 perquè aquestes

La UE impulsa un “Schengen militar” per agilitzar el moviment de tropes en situacions d’emergència

 

 

UNIÓ EUROPEA

 

 

Brussel·les vol reduir tràmits, reforçar infraestructures i accelerar permisos per a moviments militars 

 

 

 

  Anna Solé Sans
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimecres, 19 de novembre de 2025. 10:52
Temps de lectura: 2 minuts 

 

La Unió Europea vol posar fi als retards i obstacles que dificulten el trasllat de tropes i equipament a través del seu territori. Davant l’escalada de tensió amb Rússia i el creixement de la despesa militar europea, la Comissió Europea presentarà un ambiciós pla per establir un sistema de mobilitat militar harmonitzat, conegut informalment com a “Schengen militar”. L’objectiu és clar: garantir que, en una crisi, els exèrcits europeus es puguin desplaçar amb rapidesa i sense quedar atrapats en procediments administratius o limitacions logístiques.

Apostolos Tzitzikostas, comissari europeu de Transports i Turisme, defensa que la defensa del continent depèn tant dels recursos militars com de la capacitat de fer-los arribar a temps al lloc necessari. Segons ell, una xarxa logística eficient és essencial per assegurar una resposta efectiva davant qualsevol amenaça. Aquesta perspectiva ha impulsat una proposta que busca corregir dèficits que, avui dia, encara suposen un fre important per a les operacions militars europees.

 

Més facilitat per travessar fronteres

La Unió Europea adverteix que Espanya rep 'un nivell desproporcionat' d'immigrants

 

 

POLÍTICA

 

La Comissió vol reduir la conflictivitat política que provoca la gestió migratòria entre els Estats membres

 

 

La pressió migratòria és molt elevada | Europa Press

 

 

12/11/2025 09:15:00h

per

Redacció

 

 

La Comissió Europea ha inclòs Espanya entre els països que suporten una pressió migratòria “desproporcionada”. Per tant, podrà acollir-se al nou mecanisme de solidaritat previst en el Pacte Europeu de Migració i Asil. L’informe presentat a Brussel·les identifica Espanya, Itàlia, Grècia i Xipre com els Estats més afectats.

L’Executiu europeu assenyala que Espanya afronta un flux d’arribades molt elevat a causa de les operacions de rescat i al creixement de la ruta atlàntica. Segons Brussel·les, el volum actual d’entrades “no és sostenible” i requereix un repartiment equitatiu entre els socis. La mesura s’emmarca en el nou Pacte Migratori, que preveu traslladar almenys 30.000 migrants a l’any entre països de la UE.

En cas que un Estat es negui a acollir les persones reassignades, podrà compensar el seu rebuig amb una aportació econòmica de 20.000 euros per cada trasllat no efectuat. Aquesta “solidaritat flexible”, com la defineix la Comissió, permetrà també substituir l’acollida directa per contribucions financeres o per suport logístic. L’objectiu, segons el comissari d’Interior i Migració, Markus Brunner, és “equilibrar la solidaritat amb la responsabilitat”.

 

 

Canàries ha estat protagonista aquest any | Europa Press

 

 

Espanya, en el grup de més pressió migratòria

Trump torna a amenaçar la UE amb aranzels: “Serà força aviat”

 

 

INTERNACIONAL - EUA

 

 

• El president dels EUA s'exclama perquè diu que el bloc comunitari no compra productes nord-americans
• Trump desencadena la guerra comercial amb Mèxic, el Canadà i la Xina 

 

 

 EUROPA PRESS

03.02.2025 - 08:53

Actualització: 03.02.2025 - 10:56

 

 

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha tornat a amenaçar d’imposar més aranzels a la Unió Europea, després d’haver aplicat gravàmens del 25% als productes de Mèxic i el Canadà, i un del 10% a la Xina. Trump ha dit que el bloc comunitari està “realment fora de lloc”.

Sheinbaum rebutja la confrontació amb Trump: “No és amb aranzels com es resolen els problemes” 

“No ens compren cotxes, no ens compren productes agrícoles. No ens compren gairebé res, i nosaltres els ho comprem tot: milions de cotxes, enormes quantitats d’aliments i productes agrícoles”, ha dit. I ha afegit: “No puc dir que hi hagi un calendari, però serà força aviat.”

Sobre el comerç amb el Regne Unit, ha dit que

El 71% dels ciutadans de la UE creu que el seu país acull massa immigrants

 

 

INTERNACIONAL

 

 

14/05/2024

 

 

 

 

 

A pocs dies perquè arrenqui la campanya electoral per a les eleccions europees, una nova enquesta revela l’escassa satisfacció popular arreu de la Unió respecte de les polítiques migratòries actuals.

D’acord amb el sondeig elaborat per BVA Xsight, 7 de cada 10 ciutadans de la Unió Europea (UE) consideren que el seu país percep un nombre excessiu d’immigrants.

La proporció varia entre els diferents estats membres. El percentatge més alt es registra a

Les mirades es fixen en Luxemburg amb poques esperances que s’aprovi l’oficialitat del català

 

 

CULTURA - LLENGUA

 

 

Demà es fa una altra sessió del Consell d'Afers Generals, amb l'oficialitat del català, l'èuscar i el gallec novament a l'ordre del dia

 

 

El ministre espanyol José Manuel Albares va vendre com un triomf haver començat el procés d'oficialització, però no hi ha cap data fixada perquè s'aprovi (fotografia: EFE/EPA/Julien Warnand).

 

 

 

Arnau Lleonart   

22.10.2023 - 21:40

Actualització: 23.10.2023 - 00:06

 

 

Representants dels governs dels vint-i-set estats membres de la Unió Europea es reuniran demà a Luxemburg per assistir a una altra sessió del Consell d’Afers Generals amb l’oficialitat del català, l’èuscar i el gallec novament a l’ordre del dia. La qüestió ja es va tractar ara fa un mes, però abans de la reunió ja es veia clar que no tenia el suport unànime dels governs i es va retirar de la votació per estudiar-ho amb detall i donar respostes als dubtes dels altres executius. Tanmateix, si a l’ordre del dia de la reunió del setembre l’oficialitat apareixia amb la previsió de ser adoptada, a la de demà apareix simplement com a “informe d’evolució”. És a dir, els ministres intercanviaran impressions sobre els avenços fets durant aquest mes, però, si no hi ha cap sorpresa, tornaran a deixar per a més endavant la votació sobre l’oficialitat.

Així maniobra la Generalitat perquè el català sigui oficial a la UE

De fet, a la reunió preparatòria del Consell d’Afers Generals, el conegut com a COREPER II (Comitè de Representants Permanents de la Unió Europea), es va passar de puntetes sobre aquesta qüestió. Fonts comunitàries apunten que si bé es va anunciar que en la reunió de demà s’exposaran oralment els avanços fets, no hi van dedicar gaire temps i cap dels delegats dels diferents països no hi van intervenir.

En la conferència per a detallar les condicions de Junts per a la investidura de Pedro Sánchez, Carles Puigdemont

Quan el ministre espanyol sembla soci de la Plataforma per la Llengua

MÓN - EUROPA

 

L'oficialitat del català queda ara en els llargs laberints dels grups d'estudi europeus, però el govern espanyol l'ha prioritzat a la del basc i el gallec

 

 

José Manuel Albares ha arribat somrient a l'atenció amb la premsa a explicar que no havia aconseguit fer oficials el català, el basc i el gallec. Fotografia: EFE/EPA/Olivier Hoslet

 

 

Arnau Lleonart 

(enviat especial a Brussel·les)

19.09.2023 - 14:37

Actualització: 19.09.2023 - 17:32

 

 

Aquest matí el ministre espanyol d’Afers Estrangers semblava que s’havia fet soci de la Plataforma per la Llengua. “No parlem de llengües minoritàries. Són llengües que parlen milions de persones. Els diré que el català el parlen més de deu milions, la qual cosa el situa per damunt de moltes llengües que són oficials i idiomes de representants que avui seran a la reunió”, ha dit José Manuel Albares, que presidia la reunió que havia de votar l’oficialitat del català, el basc i el gallec. El govern espanyol s’ha esforçat per escenificar un suport total i absolut a aquestes llengües fins ara mai vist, una manera de posar la bena a la ferida que vindria després, quan els estats membres han decidit d’ajornar la votació. Un canvi d’actitud que ha sorprès la premsa europea, que a primera hora destacava com una novetat que els governs espanyol i català remessin en la mateixa direcció.

Per contra, Albares ha volgut fer veure que la petició d’ara no s’emmarca en les negociacions amb l’independentisme i ha dit que explicaria als altres estats que la proposta d’avui era un pas més en un llarg camí per dotar de drets les comunitats lingüístiques catalana, basca i gallega, passant per Zapatero el 2004 i arribant a la petició de l’any passat perquè es pogués parlar en català al Parlament Europeu. No ha dit, però, que tots aquests passos –que per ara no han menat enlloc– no els han fet per un respecte genuí al plurilingüisme, sinó a canvi de vots de l’independentisme.

 

De què serveix que el català sigui oficial a la Unió Europea?

 

Sigui com sigui, Albares s’ha plantat a la reunió sabent que avui no s’aprovaria la proposta. Ja ho havien comunicat els altres representants europeus a la reunió preparatòria de divendres, i avui cada ministre o secretari d’estat que s’aturava a parlar amb la premsa era tant respectuós amb el

Cisco escull Barcelona per instal·lar el seu primer centre de microxips a la Unió Europea

 

 

INVERSIONS

 

 

És la primera instal·lació de disseny de xips de Cisco a la UE i s'ubicarà en el centre d'innovació que té a Barcelona

 

 

 

Berto Sagrera
Foto: Europa Press
Barcelona. Dijous, 10 de novembre de 2022. 15:46
Temps de lectura: 2 minuts
 

 

 

 

 

 

Cisco ha escollit Barcelona per instal·lar el seu primer centre de microxips a la Unió Europea. Així ho ha anunciat aquest dijous el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, després de reunir-se al Palau de la Moncloa amb el president i conseller delegat de la companyia nord-americana, Chuck Robbins. La inversió s'emmarca dins del Perte dels semiconductors impulsat per l'executiu estatal i compte amb més de 12.000 milions d'euros de pressupost, cosa que el converteix en el projecte estratègic de més dotació. Encara no es coneixen més dades concretes del projecte.

 

És la primera instal·lació de disseny de xips de Cisco a la UE i s'ubicarà en el centre d'innovació que la multinacional ja té a Barcelona, fruit de dues reunions prèvies entre Sánchez i Robbins: per una banda, en el fòrum de Davos al maig; per una altra, una trobada a la Moncloa el juliol del 2021. "Espanya s'està convertint en un actor clau per a assolir l'objectiu de la UE d'assolir el 20% del mercat mundial de xips el 2030. Hem aprovat el Perte de microxips i comptem amb el full de ruta, les reformes i els incentius per atreure el talent i consolidar l'actual ecosistema espanyol", ha dit el president espanyol.

 

L'aposta de Cisco a Barcelona

Que esclati tot d’una vegada

 

 

DIARI DE LA REVOLTA (325)

 

 

 

Jordi Galves
Barcelona. Dimarts, 27 de setembre de 2022. 05:30
Actualitzat: Dimarts, 27 de setembre de 2022. 07:15
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 

 

 

 

 

Amb un meló rodonet a cada mà, com per fer més pitrera, Giorgia Meloni apareixia en un vídeo hores abans de quedar primera a les eleccions italianes. La veritat és que aquesta mitja virtut fa més gràcia que Donald Trump o que Marine Le Pen, cal ser justos amb els nostres cosins germans d’Itàlia. Als catalans no hi ha res que ens agradi més que la Commedia dell’arte, una bona estripada còmica, la duem tan endins que la vivim des del bressol fins que ens foten dins la caixa. O és que no heu vist com ha reaparegut la màscara humana de Silvio Berlusconi, un dels millors Pantalone de la història; o com ha reviscolat Matteo Salvini, un carrabiner digne de la millor conga imaginada per Federico Fellini? Aquí ha arribat la Meloni exhibint-se amb dos melons a cada mà i ha guanyat la partida, si més no aquesta partida sí que l’ha guanyada. 

L’estàtua de Pitarra, a la Rambla de Barcelona, ha quedat ben il·luminada.

 

Es parla molt de la nova política, de la feminista, de la que han de fer les dones que són, com sap tothom, molt millors persones que els mascles nocius, tots llastimosos errors de la

L'autodeterminació i el català entren al debat pel futur d'Europa

 

 

EUROPA

 

 

Dues propostes catalanes, entre les més votades per ser tractades a la Conferència pel Futur d'Europa 

 

 

Alba Solé Ingla
Barcelona. Dilluns, 21 de febrer de 2022. 13:07
Actualitzat: Dilluns, 21 de febrer de 2022. 13:23
Temps de lectura: 2 minuts

 

L'autodeterminació i l'oficialitat del català podrien ser dos temes que es tractin a la Conferència pel Futur d'Europa ja que les dues propostes estan entre les més votades. Ara, les propostes més votades hauran de ser considerades en un informe oficial de la Conferència i portades a debat al plenari, on participen centenars de polític europeus. “Es tracta d’un important exercici democràtic paneuropeu amb debats dirigits per als ciutadans que permetin a les persones de tota Europa compartir les seves idees i ajudar a configurar un futur comú”, assegura la Comissió Europea sobre la conferència que té molts números de tenir presència catalana. Els temes es podien votar online i al procés participatiu hi podia participar qualsevol ciutadà. De fet, alguns partits polítics com Junts per Catalunya, van fer una crida a través de les xarxes per animar a la participació i així aconseguir estar entre les més votades. 

 

A la Conferència pel Futur d'Europa hi ha 3 grans propostes per a Catalunya. Fes que siguin les més votades!
Inscripció: https://t.co/VRwvy5PSRi
1️⃣Autodeterminació: https://t.co/7vSCVeXIOb
2️⃣Català a Europa: https://t.co/Y4OfL2N0YB
3️⃣Una UE + democràtica: https://t.co/97JIx6eio0 pic.twitter.com/I7w1lFf8lg

— Junts per Catalunya🎗 (@JuntsXCat) February 18, 2022

 

Les propostes

La Unió Europea demanarà explicacions a l’estat espanyol per la venda d’armes a Turquia

 

 

MÓN - ESPANYA

 

 

Pedro Sánchez va anunciar en la cimera Hispano-Turca de novembre nous compromisos militars amb Recep Tayyip Erdogan  

 

 

 

 

Per: Redacció 

25.01.2022  16:02

 

 

La Unió Europea demanarà explicacions a l’estat espanyol per la cooperació militar que manté amb Turquia, la qual podria contradir la posició comuna europea i perjudicar els interessos d’alguns estats membres.

 

En resposta a una pregunta dels eurodiputats Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín, la Comissió Europea remarca que la venda d’armes ha d’anar vinculada al fet que es respectin els drets humans i no es perjudiqui els interessos de defensa i seguretat de la resta d’estats membres.

 

 

En la seva pregunta, els eurodiputats catalans recorden la visita a Turquia del president espanyol, Pedro Sánchez, en el marc de la cimera Hispano-Turca, el novembre del 2021, i els anuncis que s’hi van fer, com ara una cooperació militar encara més estreta, la

Els Estats Units ordenen la retirada dels familiars del personal de l’ambaixada a Kíev

 

 

MÓN - EUROPA

 

 

El govern d'Ucraïna diu que la mesura és prematura i que la Unió Europea demana de no dramatitzar la situació

 

 

 

Per: Redacció

24.01.2022  09:36

 

 

El govern dels Estats Units ha ordenat que els familiars del personal de l’ambaixada de Kíev abandonin Ucraïna. L’administració de Joe Biden també ha ofert la sortida del país a tot el personal no essencial de la delegació diplomàtica. El Regne Unit ha pres mesures similars. Segons Washington, aquesta decisió no és pas cap evacuació, sinó que l’ambaixada continuarà oberta i funcionant amb normalitat.

 

Les quatre situacions possibles d’una guerra contra Ucraïna

 

Així mateix, el Departament d’Estat nord-americà ha ressaltat que la mesura fa temps que es meditava. “L’acció militar de Rússia podria passar en qualsevol moment. I si es produeix

Europa no vol pagar la negligència espanyola. Per Pere Martí

OPINIÓ - L'ÚLTIMA

El govern de Pedro Sánchez reclama ajuda a la Unió Europea mentre la xifra de morts bat rècords i els errors en la gestió de la crisi són més evidents *** El Consell aprova destinar 57,5 milions als autònoms per a fer front a la crisi *** El govern balear crea una xarxa per a canalitzar la solidaritat ciutadana 

Per: Pere Martí

27.03.2020  20:15




TEMA DEL DIA



Desencaixat. Mentre les xifres de morts pel coronavirus 2019 continuen disparades a l’estat espanyol, amb el rècord de 769 morts les darreres vint-i-quatre hores, el govern de Pedro Sánchez continua donant símptomes greus de desorientació i, sobretot, d’incompetència. El ministre de Sanitat espanyol, Salvador Illa, cada dia més desencaixat, ha admès que la remesa de proves defectuoses per a detectar el coronavirus no es limita a les 9.000 repartides a la Comunitat de Madrid, ni a les 50.000 que havien arribat i que no havien estat distribuïdes, sinó que afecta tota una remesa de 659.000 comprada pel seu executiu. No ha donat xifres sobre el cost. Una negligència com la de les proves falses comportaria la dimissió immediata d’un ministre, però Illa salva el coll perquè la lluita contra la pandèmia ho tapa tot. De moment, ha anunciat que n’ha encarregat cinc milions més, també a la Xina, tot i que no sap com arribaran.



Han passat prou dies perquè hagi quedat demostrat que l’estratègia del govern de Pedro Sánchez davant la pandèmia no funciona. El fet de centralitzar competències alenteix les decisions i dificulta la distribució del material sanitari a les comunitats autònomes, que

‘Benvinguts a Grècia’, la Unió Europea s’acarnissa una vegada més amb els refugiats

MÓN - EUROPA

Milers de refugiats intenten d'arribar a Grècia després de l'ordre d'Erdogan d'obrir les fronteres · Atenes ha suspès el dret d'asil i ha fortificat els passos fronterers amb militars i antiavalots 

Per: Oriol Bäbler

03.03.2020  21:50




Milers de refugiats s’acumulen a la rodalia del pas fronterer de Kastanies-Pazarkule a l’oest de la ciutat d’Edirne, a Turquia. Al costat grec, hi ha dues cabines de control coronades amb un cartell: ‘Benvinguts a Grècia’. Tanmateix, la carretera és tallada i fortificada amb filat espinós, tanques metàl·liques i desenes d’antiavalots armats. Aquesta és la benvinguda de la Unió Europea des que divendres passat Recep Tayyip Erdoğan va ordenar l’obertura de fronteres.

El govern de Kiriakos Mitsotakis, membre del partit conservador Nova Democràcia, ha desplegat l’exèrcit a les illes de l’Egea i de cap a cap de la frontera terrestre amb Turquia. A més, ha ordenat maniobres amb munició real amb la intenció d’atemorir els refugiats. La frontera terrestre són cent vint quilòmetres on el riu Evros,

Bufetada de l’advocat de la UE a Marchena: dóna la raó a Junqueras sobre la seva immunitat

MÓN - EUROPA

L'opinió de l'advocat general no és vinculant però té molt de pes en la decisió que acabi prenent pròximament el Tribunal de Luxemburg 

Per: Redacció

12.11.2019  10:08

L’advocat general de la UE, el polonès Maciej Szpunar, ha donat la raó a Oriol Junqueras en la qüestió prejudicial que va presentar el Tribunal Suprem espanyol sobre la immunitat del president d’ERC com a eurodiputat electe. 

Segons l’advocat, ‘l’adquisició del mandat parlamentari dels diputats europeus resulta únicament del vot dels electors i no pot estar supeditada a l’ulterior compliment de cap formalitat’. 

El tribunal presidit per Manuel Marchena va impedir a Junqueras d’exercir d’eurodiputat i de prendre’n possessió en la sessió inaugural del Parlament Europeu a Estrasburg el 2 de juliol proppassat perquè no havia complert el formalisme de prometre la constitució espanyola. Un formalisme que el mateix Marchena

Els senadors francesos solidaris amb Catalunya reclamen la mediació de la Unió Europea

MÓN - EUROPA

Alfred Bosch exigeix a Sánchez començar immediatament un procés de diàleg i li retreu no haver fet res durant el seu govern 

Per: ACN

02.10.2019  14:12

Els senadors francesos que van signar un manifest pel ‘respecte dels drets i llibertats fonamentals a Catalunya’ han reclamat avui la mediació de la Unió Europea entre Catalunya i l’estat espanyol per tal de ‘retrobar el camí del diàleg’.



Després d’una reunió en la qual alguns d’ells s’han trobat amb el conseller d’Acció Exterior, Alfred Bosch, el senador del Partit Socialista Simon Sutour i el senador dels Republicans François Calvet han insistit en la necessitat que s’obri el diàleg entre el govern català i l’espanyol per trobar una solució a la qüestió catalana.



‘Posem tota la nostra força i voluntat perquè la Unió Europea exerceixi el seu rol i obri el diàleg’, ha dit Calvet. Al seu torn, Bosch ha exigit al president del govern en funcions, Pedro Sánchez, iniciar immediatament un procés de diàleg i li ha retret no haver fet res durant el seu govern per trobar una ‘sortida democràtica al conflicte’.

41 senadors francesos de tots els grups donen suport a Catalunya en un manifest a favor dels drets civils

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.vilaweb.cat/noticies/senadors-francesos-solidaris-catalunya-mediacio-unio-europea/ 


 

Un 'think tank' polonès aireja els draps bruts de Borrell

UNIÓ EUROPEA






Jordi Palmer
Foto: EFE
Barcelona. Dijous, 15 d'agost de 2019

El nomenament de Josep Borrell com a Alt Representant de la Unió Europea per a afers exteriors i política de seguretat, encara pendent de la ratificació al Parlament Europeu, no només ha suscitat tota mena de crítiques a Catalunya per la seva furibunda actitud en contra de l’independentisme, sinó també arreu d’Europa, on ja es coneix el seu posicionament polític, però també el paperot prepotent que va fer en una televisió alemanya.



Ara, el 'think tank' Institut Polonès d’Afers Internacionals (PISM, per les seves inicials en polonès) ha fet públics els seus neguits per la tria de Borrell per un càrrec que ha de representar la política exterior de la Unió Europea, assenyalant que és probable que bloquegi la situació de Kosovo per defensar la postura espanyola de no donar ales a l’independentisme català.

“Els problemes legals de Borrell...”