El Suprem dona la raó a la JEC i suspèn Torra com a diputat del Parlament

JUDICI TORRA






Gemma Liñán
Foto: EFE
Barcelona. Divendres, 10 de gener de 2020

El Tribunal Suprem s'ha reunit avui en segona sessió per tancar el "cas Torra", que ahir va deixar obert sobre la taula. La Sala Contenciosa ha desestimat les cautelaríssimes presentades per l'advocat del president de la Generalitat contra la resolució de la JEC d'inhabilitar-lo immediatament encara que la sentència no sigui ferma.



Es manté, per tant, la petició de la JEC de suspendre Quim Torra immediatament i que afectaria només l'escó del Parlament. Torra deixaria de ser diputat, però es mantindria en el càrrec de president de la Generalitat. I això no és una decisió del Suprem a resoldre avui, perquè la JEC no es va referir al càrrec de president en la seva petició de suspensió, sinó al de diputat. Això recau ara en el Parlament, que dirà el què aquesta tarda. Tot això sense sentència ferma, que és quan preveu la llei que hi hagi la inhabilitació.



L'alt tribunal rebutja la petició de mesura cautelaríssima sol·licitada per Torra al "no apreciar les raons d'especial urgència que es requereixen per a una suspensió d'aquest tipus, que es fa sense escoltar

La fiscalia del Suprem dóna la raó a Puigdemont i Comín i ja qüestiona l’acatament de la constitució

PAÍS - PRINCIPAT

Demana de suspendre el procediment del recurs que van presentar o que es pregunti al TJUE si demanar d'acatar la constitució s'ajusta al dret europeu 

Per: Redacció / ACN

28.12.2019  12:35

La fiscalia de la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Suprem té ‘dubtes raonables’ sobre l’obligació de la llei electoral espanyola de jurar la constitució a Madrid per a accedir a la plena condició d’eurodiputat.  Per això demana al Suprem que se suspengui el procediment iniciat arran del recurs que Carles Puigdemont i Toni Comín van presentar contra la seva exclusió de la llista d’eurodiputats que la Junta Electoral espanyola va enviar al Parlament Europeu. Aquesta no els va incloure en la llista d’electes perquè no havien complert aquest tràmit.



En el seu escrit de conclusions, a data del 23 de desembre i al qual ha tingut accés VilaWeb, la fiscalia demana a la sala tercera aquesta suspensió fins que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) resolgui el recurs de Puigdemont i Comín han presentat a Luxemburg pel mateix motiu.



La petició arriba arran de la sentència del TJUE el 19 de desembre sobre la immunitat d’Oriol Junqueras i la de l’endemà, que anul·lava la decisió del president del Tribunal General de la Unió, que va desestimar la petició de Puigdemont i de Comín perquè poguessin entrar

Bufetada de l’advocat de la UE a Marchena: dóna la raó a Junqueras sobre la seva immunitat

MÓN - EUROPA

L'opinió de l'advocat general no és vinculant però té molt de pes en la decisió que acabi prenent pròximament el Tribunal de Luxemburg 

Per: Redacció

12.11.2019  10:08

L’advocat general de la UE, el polonès Maciej Szpunar, ha donat la raó a Oriol Junqueras en la qüestió prejudicial que va presentar el Tribunal Suprem espanyol sobre la immunitat del president d’ERC com a eurodiputat electe. 

Segons l’advocat, ‘l’adquisició del mandat parlamentari dels diputats europeus resulta únicament del vot dels electors i no pot estar supeditada a l’ulterior compliment de cap formalitat’. 

El tribunal presidit per Manuel Marchena va impedir a Junqueras d’exercir d’eurodiputat i de prendre’n possessió en la sessió inaugural del Parlament Europeu a Estrasburg el 2 de juliol proppassat perquè no havia complert el formalisme de prometre la constitució espanyola. Un formalisme que el mateix Marchena

L’advocat del TJUE(Tribunal de Justícia de la Unió Europea) diu que Espanya no pot demanar l’extradició de Valtònyc

MÓN - EUROPA

L'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea anunciarà les conclusions sobre el cas el 26 de novembre

Per: ACN

16.09.2019  17:04

La Comissió Europea ha considerat que Espanya no podia reclamar l’extradició de Josep Miquel Arenas, àlies Valtònyc, amb un codi penal posterior als fets pels quals va ser condemnat. En la vista oral prejudicial del cas al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), l’executiu europeu s’ha posicionat en línia amb els arguments de la defensa del cantant i ha dit que l’estat espanyol no va fer correctament l’euroordre automàtica contra Valtònyc. Per contra, Espanya, Bèlgica i la fiscalia belga han sostingut, durant la vista, que el codi penal que calia tenir en compte era el vigent en el moment d’emetre l’euroodre. L’advocat general del TJUE anunciarà les conclusions sobre el cas el 26 de novembre.



En un piulet havent sortit del TJUE, Valtònyc ha dit que tenien bones sensacions. En la mateixa línia s’ha pronunciat el seu advocat, Simon Bekaert, que ha dit que aquesta decisió els feia tenir confiança en la decisió del tribunal de Gant al desembre :

El Tribunal General de la UE dona la raó al Barça respecte al seu règim fiscal

TRIBUNALS







El Nacional
Barcelona. Dimarts, 26 de febrer de 2019

El Tribunal General de la Unió Europea ha donat la raó al Futbol Club Barcelona i ha anul·lat la decisió de la Comissió Europea que qualificava d'ajuda estatal il·legal el seu règim fiscal com a club de futbol. Als anys 90 les autoritats espanyoles van obligar als clubs esportius a convertir-se en societats anònimes, però va permetre als que haguessin obtingut bons resultats econòmics continuar funcionant com a clubs.



El Barça, l'Athletic Club i el Reial Madrid van ser dels pocs que es van acollir a l'excepció que, posteriorment, la CE va declarar com a ajuda il·legal perquè implicava un privilegi fiscal en l'impost de societats. El Barça i l'Athletic van recórrer la decisió a l'alt tribunal europeu que ara ha conclòs que la CE no va acreditar suficientment que la mesura atorgués un avantatge a determinats clubs de futbol.



Aquesta decisió del Tribunal General es pot apel·lar al Tribunal de Justícia de la UE en un termini de dos mesos.








ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.elnacional.cat/ca/esports/tribunal-general-unio-europea-rao-barca-regim-fiscal_358899_102.html 


 

El Col·legi d’Advocats de Brussel·les dóna la raó a Boye i descarta d’investigar els advocats de Puigdemont

PAÍS - PRINCIPAT

Conclou en un informe que l'error de traducció de les paraules de Llarena no és 'personalment imputable' als advocats i que ja va corregir-se davant el jutge belga 

Per: Redacció 

19.09.2018  18:59

El Col·legi d’Advocats de Brussel·les ha donat la raó a l’advocat del president Puigdemont i dels exiliats Gonzalo Boye i ha descartat d’investigar els lletrats per l’error en la traducció de les paraules del jutge Pablo Llarena en la demanda civil presentada a Bèlgica. Conclouen que no hi ha cap falta deontològica i reafirmen que la traducció errònia fou un error.



En aquesta institució hi estan col·legiats Christophe Marchand i Michèle Hirsch, advocats de Puigdemont i dels exiliats a Bèlgica. A l’escrit, el president del Col·legi de Brussel·les, Michel Forges, explica que ha contactat amb Hirsch i Marchand per a escoltar la seva versió i que després d’un ‘atent examen’ de les dades que disposa considera que no hi ha dubtes deontològics.



Es conclou que la situació denunciada deriva ‘manifestament d’un error de traducció’ que no és

El Tribunal Constitucional espanyol considera que la reforma del reglament de parlament era constitucional

PAÍS - PRINCIPAT

Junts pel Sí i la CUP volien utilitzar el mecanisme de lectura única per a aprovar la llei del referèndum i la de transitorietat.

Per: Redacció 

29.11.2017  14:49

El ple del Tribunal Constitucional espanyol (TC) ha considerat avui que la reforma del reglament del Parlament de Catalunya –impulsada per Junts pel Sí i la CUP, que permetia el debat i aprovació de lleis per lectura única– era constitucional. El TC també ha apuntat que havia d’incloure un tràmit d’esmenes per a evitar que es vulnerés el dret de representació política de l’oposició.



‘No és inconstitucional l’article 135.2 del reglament del Parlament de Catalunya, interpretat en els termes establerts en el fonament jurídic 8, en el sentit que la seva redacció no vol dir que exclogui la possibilitat d’articular un tràmit de proposició d’esmenes i debat sobre elles’, diu la sentència.



La reforma es va aprovar el 26 de juliol, el govern espanyol va recórre-hi contra dos dies després i el TC va suspendre-la automàticament en admetre-la a tràmit. En aquell moment l’oposició –PSC, PP, Cs i CSQP– van criticar durament que els partits independentistes volguessin aprovar les lleis de desconnexió amb