L’exili recusa Llarena per les seves opinions contràries a l’amnistia

 

 

TRIBUNALS 

 

 

Una conferència del magistrat a Toledo, la clau

 

 

 

Pablo Llarena, en una aparició pública / Europa Press

 

Quico Sallés Barcelona
26/09/2023 16:32

 

 

Nova batalla judicial arran del judici del Procés i la negociació política per la investidura. El president a l’exili, Carles Puigdemont, i els consellers Antoni Comín i Clara Ponsatí han registrat un escrit al Tribunal Suprem amb què demanen al magistrat instructor de la seva causa, Pablo Llarena, que se n’aparti. L’escrit, al que ha tingut accés El Món, es basa en les manifestacions del jutge en una conferència a la Facultat de Dret de Burgos, de la qual aquesta part va tenir coneixement el 12 de setembre de 2023, on “es va esplaiar sobre les eventuals conseqüències i actuacions que prendria en el supòsit que s’arribés a aprovar una Llei d’Amnistia”.

Segons l’escrit, el magistrat que ha instruït la causa del Procés i que manté obertes les diligències contra tot l’exili, ha mostrat que és parcial. “Les seves declaracions no deixen cap dubte sobre la seva

Boye i Comín, convençuts que demostraran al TJUE la fallada sistèmica de la justícia espanyola

 

 

EXILI

 

 

Gonzalo Boye i Toni Comín asseguren que demostraran al TJUE la fallada sistèmica de la justícia espanyola 

 

 

Alba Solé Ingla
Foto: ACN
Barcelona. Divendres, 15 de juliol de 2022. 10:57
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

 

L'advocat Gonzalo Boye i l'eurodiputat de Junts per Catalunya Toni Comín han mostrat el convenciment que aconseguiran demostrar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) les "deficiències sistèmiques" en el sistema judicial per denegar una euroordre. Comín ha expressat que tornaran a "jugar el partit" davant el TJUE i en la mateixa línia s'ha expressat l'advocat. En declaracions a Catalunya Ràdio, Comín ha assegurat que les condicions seran "més exigents" però que no els preocupa gaire "demostrar que a Espanya hi ha una fallada sistèmica i un risc de vulneració dels drets fonamentals". "No serà tan difícil demostrar això. Haurem de tornar a jugar el partit", ha afegit. En aquesta línia, ha afirmat que la darrera decisió de l'advocat general "no vol dir que no es pugui tornar a guanyar" i que han perdut "una batalla i no una guerra". Comín ha admès que estan sorpresos: "No perquè ens contradigui a nosaltres, sinó perquè es basa en la jurisprudència del tribunal de justícia però la utilitza d'una manera molt parcial". Ha raonat que l'advocat general "cita sentències del TJUE per a defensar les seves posicions, però les cita de manera esbiaixada o es deixa paràgrafs". 

 

Boye té les proves per convèncer el TJUE

Tornar o quedar-se

 

 

OPINIÓ SINGULAR

 

 

"Cal preguntar-se si estratègicament és més efectiu el retorn dels exiliats, o si per contra, faran més feina fora de l’abast de la repressió espanyola"

 

 

 

Gemma Aguilera
05/04/2022 19:28 

 

 

D’ençà de l’endemà de l’1-O del 2017 que la confrontació real -potser l’única- entre Catalunya i l’Estat espanyol s’ha jugat en el terreny internacional. Frontera endins, més de quatre anys després només hi ha hagut repressió a tots els nivells per part del Madrid polític, econòmic, policial i judicial, però cap confrontació efectiva. Tot plegat, esperant una taula de diàleg per parlar d’autonomisme i uns indults enverinats que encara no se sap a quin preu.

 

Sigui com sigui, el focus ara torna a estar posat en Europa. Hi ha possibilitats ben reals que els exiliats puguin tornar al país. Dependrà de com es resolgui la vista que s’ha celebrat aquest dimarts al Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre les prejudicials que el jutge Pablo Llarena va formular a la cort europea arran de la negativa a tramitar l’euroordre contra el conseller Lluís Puig. Els advocats dels exiliats ensumen una victòria, o el que és el mateix, una derrota d’una justicia que ha intentat vulnerar drets fonamentals emparant-se en el principi de confiança entre justícies europees.

 

Però cal preguntar-se si estratègicament és més efectiu el retorn dels exiliats o, si per contra, faran més feina fora de l’abast de la repressió espanyola. Una

El Consell per la República es reuneix amb el Congrés Nacional Kurd

 

 

INDEPENDENTISME

 

 

Es tracta d'una trobada diplomàtica per "conèixer de més a prop la realitat de les dues nacions" 

 

 

Joel Carrasco Albertus
Barcelona. Diumenge, 27 de febrer de 2022. 16:45
Temps de lectura: 2 minuts  

 

El Consell per la República s'ha reunit avui amb una delegació del Congrés Nacional Kurd a Brussel·les. Es tracta d'una trobada diplomàtica que l'ha encapçalat el president a l'exili, Carles Puigdemont, i pel líder kurd Ahmed Karamus, per "conèixer de més a prop la realitat de les dues nacions". Aquesta reunió es produeix pocs dies abans del ple que el Consell ha convocat per debatre la investidura de Carles Puigdemont. El ple està fixat el dia 5 de març a les 11 hores, serà presencial  i tindrà com a punt destacat el debat d'investidura i la votació del candidat o candidats.

 

 

 

 

Puigdemont per ara no ha anunciat formalment la seva candidatura, però tot indica que la materialitzarà. Segons el reglament aprovat per l'assemblea de representants, ara s'obrirà un termini per a la presentació de candidatures, que requeriran l'aval d'un 20% dels representants. Si tal com es preveu Puigdemont es presenta

El president de Còrsega rebutja la presó i l'exili del Govern per motius polítics

PRESOS POLÍTICS






El Nacional
Barcelona. Dilluns, 2 de setembre de 2019

El president del Consell Regional de Còrsega, Gilles Simeoni, ha rebutjat "l'empresonament i l'exili" del Govern Puigdemont per "motius polítics". En un missatge a les xarxes socials, el líder cors ha defensat que la situació dels polítics i activistes acusats en el cas de l'1-O és "una qüestió democràtica que concerneix a tota Europa".



Així, ha recordat que els diputats del seu partit autonomista, Junts per Còrsega, també van firmar la tribuna publicada el diumenge a 'Le Journal du Dimanche' per 52 membres del parlament francès que reclamava la fi de la "repressió" i les "mesures arbitràries" contra els presos polítics i a l'exili:

L'acord de JxCat i ERC: No suspendre els diputats però "designar" el seu vot

PARLAMENT

Carlota Camps
Barcelona. Dimecres, 26 de setembre de 2018







Després de mesos d'incertesa, JxCat i ERC han trobat una fórmula per superar l'escull sobre la suspensió de diputats imposada pel jutge del Suprem Pablo Llarena. L’acord fet públic aquest dimecres proposa votar sobre si el ple considera suspesos els diputats processats i ofereix als diputats afectats que "designin" els seus "drets parlamentaris" en un company de grup parlamentari mentre el TS no resol els recursos contra el seu processament.















Així, el primer punt proposa "acordar la suspensió de drets i deures" dels diputats encausats, on els independentistes votaran 'no', i un segon punt on es proposa "acordar que mentre duri la situació jurídica actual i no es resolguin els

Die Linke, a la reobertura de l''ambaixada' catalana a Berlín

BERLÌN







El Nacional
Foto: Andrej Hunko
Barcelona. Dimecres, 19 de setembre de 2018

El diputat de Die Linke al Bundestag Andrej Hunko ha assistit aquest vespre a la reobertura de la delegació catalana a Berlín, que va ser clausurada quan el govern espanyol va intervenir la Generalitat amb el 155. La delegada és Marie Kapretz.


"A partir d'avui hi ha un altre cop representació oficial de Catalunya a Berlín. Felicitats a Marie Kapretz", ha assenyalat Hunko.

Ab heute gibt es wieder eine offizielle Vertretung Kataloniens in Berlin! Gratulation an @marie_kapretz #Catalonia pic.twitter.com/BTQpBOEEQg

— Andrej Hunko (@AndrejHunko) 19 de setembre de 2018

"Maria Kapretz agraeix als catalans d'Alemanya el seu suport. La representació reobre després de 8 mesos", afegeix.

El Col·legi d’Advocats de Brussel·les dóna la raó a Boye i descarta d’investigar els advocats de Puigdemont

PAÍS - PRINCIPAT

Conclou en un informe que l'error de traducció de les paraules de Llarena no és 'personalment imputable' als advocats i que ja va corregir-se davant el jutge belga 

Per: Redacció 

19.09.2018  18:59

El Col·legi d’Advocats de Brussel·les ha donat la raó a l’advocat del president Puigdemont i dels exiliats Gonzalo Boye i ha descartat d’investigar els lletrats per l’error en la traducció de les paraules del jutge Pablo Llarena en la demanda civil presentada a Bèlgica. Conclouen que no hi ha cap falta deontològica i reafirmen que la traducció errònia fou un error.



En aquesta institució hi estan col·legiats Christophe Marchand i Michèle Hirsch, advocats de Puigdemont i dels exiliats a Bèlgica. A l’escrit, el president del Col·legi de Brussel·les, Michel Forges, explica que ha contactat amb Hirsch i Marchand per a escoltar la seva versió i que després d’un ‘atent examen’ de les dades que disposa considera que no hi ha dubtes deontològics.



Es conclou que la situació denunciada deriva ‘manifestament d’un error de traducció’ que no és

L’acte institucional de la Diada reclamarà la llibertat dels presos polítics i exiliats en una marxa

PAÍS - PRINCIPAT

La marxa es farà el 10 de setembre i serà encapçalada per Torra i Torrent.

Per: Redacció 

03.09.2018  17:37

Els actes institucionals de la Diada de l’Onze de Setembre d’enguany estaran marcats pels presos polítics i els exiliats. El govern de la Generalitat i el parlament faran una marxa per reclamar la llibertat dels presos polítics i exiliats com un dels actes institucionals principals de la Diada. La marxa es farà el 10 de setembre, començarà a les 20.30h des del Parlament i acabarà a la plaça Sant Jaume, i serà encapçalada pel president de la Generalitat, Quim Torra, i el president del Parlament, Roger Torrent.



‘Aquest any volem dedicar la Diada a la idea de la llibertat, perquè últimament moltes expressions de la llibertat han estat manllevades, com ara la llibertat d’expressió’, ha explicat la portaveu del govern, Elsa Artadi. El cartell de l’11 de setembre també vol recordar aquesta idea. Per això, han presentat una imatge de les quatre barres cobertes amb cinta adhesiva, ‘un element que simbolitza les boques tapades de la censura’, han dit.



Podeu veure ací la imatge:

El congrés del Partit Nacional Escocès votarà una resolució per exigir l’alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats

MÓN - EUROPA

El congrés comptarà amb la participació de Clara Ponsatí i Nicola Sturgeon.

Per: ACN

 

 

08.06.2018  14:09

 

 

 

 

 

El congrés del Partit Nacional Escocès (SNP) votarà demà una resolució en suport de Clara Ponsatí. Demà la militància de la formació que governa a Escòcia sotmetrà a votació una moció que crida a solidaritzar-se amb ‘la campanya jurídica’ de l’ex-consellera d’Ensenyament de la Generalitat, que s’enfronta a una ordre europea de detenció emesa per l’estat espanyol.



El text de la resolució proposada per les joventuts del partit demana al govern espanyol que permeti la tornada de tots els exiliats polítics i que alliberi immediatament a tots els presos polítics sense condició com a part d’un acord democràtic. La trobada se celebrarà a la ciutat d’Aberdeen i hi participarà la primera ministra d’Escòcia, Nicola Sturgeon, la mateixa ex-consellera i el seu advocat Aamer Anwar.



La resolució destaca ‘la independència’ judicial i policial del sistema escocès en el procediment d’extradició, però alerta que, si s’executa l’euroordre, Ponsatí correria el risc d’anar a la presó per

Puigdemont visitarà Finlàndia després de l'estada a Suïssa

EXILI







Albert Acín
Foto: EFE
Barcelona. Dilluns, 19 de març de 2018

La internacionalització de la qüestió catalana de Puigdemont sembla prendre embranzida. El president català, Carles Puigdemont, visitarà Finlàndia un cop culmini la seva estada a Suïssa. El president a l'exili farà un viatge a Helsinki del 22 al 24 de març just després de participar aquests dies a Ginebra en diversos actes en relació a l'estat dels drets humans.

Welcome to Finland Mr. President @KRLS. #Catalonia pic.twitter.com/1MJuGxQtfE

— Mikko Kärnä (@KarnaMikko) 19 de març de 2018

Si la setmana passada el president ja desafiava l'Estat anunciant un viatge a Suïssa de quatre dies —l'estada més llarga fora de Brussel·les fins al moment—, ara Puigdemont redobla la pressió sobre les institucions de l'Estat amb un nou viatge dins les fronteres europees.



Un diputat finlandès ha anunciat el nou viatge del president, que encadenarà la seva estada a Suïssa amb una altra a Finlàndia.

Puigdemont a Finlàndia

Govern a l’exili: com funcionarà i què farà?

PAÍS - PRINCIPAT

Les institucions a l'exili ja han començat a treballar a l'anomenada 'Casa de la República' a Waterloo.

Per: Redacció 

04.03.2018  22:00

Fa deu dies que les visites que el president Puigdemont rebia fins ara en un hotel de Brussel·les es desplacen a Waterloo. En aquest municipi de la Valònia francòfona, al carrer dels Advocats, hi ha la famosa casa que es va dir que havia de ser el domicili de Puigdemont a Bèlgica. Ho és, ell hi resideix. Però és molt més que això, com comproven les visites en molts casos amb una mica de sorpresa. Els qui hi treballen en diuen ‘la Casa de la República’. Aquest és el primer impacte que reben els visitants.



Aquests darrers dies hi ha desfilat des d’un grup de batlles fins a periodistes de diversos mitjans i països, científics o artistes, passant per diputats i representants polítics de tota mena, que observen amb curiositat la nova realitat que és el Consell de la República. Quan Puigdemont va anunciar a final de la setmana passada que proposava Jordi Sànchez per a presidir la institució autonòmica, havia comunicat abans que era l’hora de començar a bastir a Bèlgica ‘les institucions de la República Catalana’, la que es va proclamar el 27 d’octubre.



I la primera n’és la seu. Quan els visitants accedeixen a l’edifici, la primera sorpresa és descobrir que allò no és una casa sinó una oficina. Quan passen del rebedor a la sala de reunions que hi ha a la primera planta, tothom observa que hi ha gent, de vegades també alguns consellers a l’exili, treballant en diverses taules. Són els qui podrien definir-se com els primers ‘funcionaris’ de la