Macron proposa que Còrsega sigui una autonomia

 

 

MÓN - CÒRSEGA

 

 

Proposa de reformar la constitució francesa per dotar l'illa d'un estatus particular

 

 

 

 

 

ARNAU LLEONART

28.09.2023 - 11:55

Actualització: 28.09.2023 - 12:33

 

 

 

El president de la república francesa, Emmanuel Macron, ha proposat que Còrsega es constitueixi com una autonomia. Ho ha dit de l’Assemblea de Còrsega estant, a Aiacciu, en un discurs on ha proposat de dotar l’illa d’un estatus particular, que s’hauria de reflectir en una reforma de la constitució francesa. “Hem d’avançar, i per fer-ho caldrà que Còrsega entri a la constitució”, ha dit, i ha precisat que “la inscripció en un text és un gest essencial de reconeixement”. Aquesta inscripció, ha dit, es farà en un nou article del text legal.

 

Jean-Guy Talamoni, ex-president del parlament cors: “La llengua i la terra, aquest és el cor de totes les nostres reivindicacions”

 

Durant les darreres hores s’havia especulat amb la possibilitat que Macron aprofités la visita a Còrsega, en el marc del vuitantè aniversari de l’alliberament de l’illa, el 1943, per a proposar un nou règim polític com a resposta al sobiranisme creixent. I així ha estat:

El president de Còrsega rebutja la presó i l'exili del Govern per motius polítics

PRESOS POLÍTICS






El Nacional
Barcelona. Dilluns, 2 de setembre de 2019

El president del Consell Regional de Còrsega, Gilles Simeoni, ha rebutjat "l'empresonament i l'exili" del Govern Puigdemont per "motius polítics". En un missatge a les xarxes socials, el líder cors ha defensat que la situació dels polítics i activistes acusats en el cas de l'1-O és "una qüestió democràtica que concerneix a tota Europa".



Així, ha recordat que els diputats del seu partit autonomista, Junts per Còrsega, també van firmar la tribuna publicada el diumenge a 'Le Journal du Dimanche' per 52 membres del parlament francès que reclamava la fi de la "repressió" i les "mesures arbitràries" contra els presos polítics i a l'exili:

Gilles Simeoni: ‘Aquest judici és un anacronisme a l’Europa del segle XXI’

PAÍS - PRINCIPAT

Entrevista al president de Còrsega, que ahir va presenciar la sessió matinal del judici contra els presos polítics catalans 

Gilles Simeoni, davant el Tribunal Suprem espanyol

Per: Josep Rexach Fumanya 

28.02.2019  21:50

El president de Còrsega, Gilles Simeoni, sempre s’ha definit com un autonomista, però no ha amagat mai la seva simpatia pel moviment independentista català. De fet, la setmana passada el seu govern –format amb els independentistes de Corsica Libera– i el parlament cors van aprovar una moció de suport als presos polítics catalans.



Ahir Simeoni va anar a Madrid, en una delegació d’eurodiputats, per assistir a una sessió del judici al Tribunal Suprem espanyol. A la sortida, hi vam parlar sobre el judici, el paper d’Europa i algun paral·lelisme entre Catalunya i Còrsega.



—Heu entrat a la sala de vistes per veure el judici en directe. Què heu pensat, quan heu vist polítics acusats pels seus actes polítics?




—És una imatge violenta i xocant. I el fet de ser aquí m’ha confirmat allò que jo pensava: que és un anacronisme a l’Europa del segle XXI. És un judici totalment polític, un judici ideològic que reprimeix unes idees.


—Són, doncs, presos polítics a parer vostre.

El Parlament cors s'omple de llaços grocs en suport dels presos

JUDICI AL PROCÉS







Cèlia Forment
Foto: @Gilles_Simeoni
Barcelona. Divendres, 22 de febrer de 2019

El parlament de Còrsega ha fet públic el seu suport als presos polítics catalans, en sessió parlamentària de la cambra, en la segona setmana del judici al procés.



Gilles Simeoni, president de Còrsega, va acabar la seva intervenció en la primera sessió de la cambra posant-se el llaç groc a la jaqueta, com ja havien fet altres diputats del seu govern.



Simeoni va deixar clar que ell, personalment, "no és independentista" i que "creu en l'autonomisme de ple dret i en ple exercici", però va mostrar el seu covenciment que Europa ha de prendre partit en aquesta "injustícia de l'Estat Espanyol".

Session de l’Assemblée de #Corse : le Conseil exécutif de Corse et la majorité territoriale expriment leur #solidarité avec les prisonniers politiques catalans actuellement jugés à Madrid 🎗#LlibertatPresosPolitics#Catalunya#Libertà pic.twitter.com/pauApp1Rcq

— Gilles Simeoni (@Gilles_Simeoni) 21 de febrer de 2019

Simeoni, va expressar que "com a tot demòcrata" ha de defensar les persones que van fer "de manera pacífica i democràctica" el referèndum d'autodeterminació. Amb aquest gest, el preisdent de Còrsega va voler mostrar

Macron aterra avui a Còrsega amb el sobiranisme indignat

MÓN - FRANÇA

Dissabte els carrers d'Ajaccio es van omplir de manifestants que demanaven una millora de l'autonomia.

Per: Redacció 

05.02.2018  22:00

Els mitjans corsos expliquen que no s’havia vist cap manifestació com la de dissabte pels carrers d’Ajaccio –capital de l’illa– des de feia més de trenta anys. El nacionalisme cors és vigorós i amb aquesta concentració va demostrar que pot esdevenir un maldecap per a Emmanuel Macron si el president no hi posa remei.



Avui arribarà a l’illa per a obrir un diàleg amb els dirigents nacionalistes, que hi governen d’ençà de l’aclaparadora victòria del desembre, quan van obtenir el 56,46% dels vots a les eleccions a l’Assemblea de Còrsega.



A principi d’any el president de Còrsega, el sobiranista Gilles Simeoni, i el president independentista del parlament, Jean-Guy Talamoni, van demanar al govern francès que es reformés la constitució per satisfer les reivindicacions corses: l’oficialitat de la llengua corsa i l’amnistia dels presos polítics.



La ministra delegada del govern francès a l’illa, Jacqueline Gourault, es va

Flandes, Còrsega… la solidaritat s’estén

ACTUALITAT

Per

Redacció Unilateral

-

22 de desembre de 2016

 

 

 

 

En les darreres hores, el contrast entre l’ofensiva del govern espanyol, i els passos endavant del procés independentista, no ha pogut ser més notable. 

 

 

 

 

Els pressupostos al Parlament



Per una banda, al Parlament s’ha enllestit el primer tràmit dels pressuposts i de la llei d’acompanyament, gràcies a l’acord entre JxSí i la CUP, que ha permès rebutjar les esmenes a la totalitat presentades pels partits de l’oposició, en un debat on el vicepresident Oriol Junqueras, lògicament, ha assumit un gran protagonisme i ha exhibit un comportament força confiat, i segur, sabedor que acabaria tirant endavant els comptes. En les dues votacions, els diputats de la CUP han votat dividits. Dos han votat amb la majoria parlamentària de JxSí, i els altres vuit s’han abstingut. D’aquesta manera, el resultat final ha estat de 64 vots en contra de les esmenes, 62 a favor i 8 abstencions.



Això no obstant ara, al llarg de les properes setmanes, caldrà negociar les esmenes parcials, que ja han estat anunciades o insiduades pels cupaires, abans no s’aprovin definitivament, tenint en compte, que s’ha fixat la data del 28 de gener, per celebrar un consell polític, on també participarà el controvertit grup d’acció parlamentària (GAP), on es votarà definitivament, si els anti-capitalistes aproven els pressupostos del govern. Una aprovació, obriria la porta, ben segurament, a encarrilar la preparació del referèndum per la independència previst, com a molt tard, per a la segona quinzena de setembre. Tot i que, darrerament, han sortit algunes veus que no descarten que si, l’ofensiva espanyolista contra els polítics independentistes s’accelera, com sembla darrerament, es pugui avançar i tot.



Per contra, una no aprovació dels pressupostos pels anti-capitalistes, ben probablement obriria la porta a una convocatòria d’eleccions anticipades, tal i com es va comprometre el President Puigdemont en la qüestió de confiança que va plantejar el passat mes de juny.



El Tribunal Constitucional treu la poteta

Diverses manifestacions a Còrsega reclamaran avui la llibertat dels presoners polítics

Dissabte  23.01.2016  02:00

MÓN

L'associació convocant denuncia la 'greu' situació que viuen els presos en vaga de fam i en cel·les d'aïllament.

L’associació ‘Associu Sulidarità‘ ha convocat avui a Còrsega diverses manifestacions per donar suport als presoners polítics. Aquesta entitat denuncia la situació en què es troben els presoners i afirma que ‘estan en perill’.

En aquest sentit, assenyala que dotze presos estan en vaga de fam i dos més són en unes cel·les d’aïllament ‘de

El govern francès sí que rep l'independentisme cors

per B.F./AFP 15 de Gener 2016 a les 00.15 h

MÓN

Manuel Valls es reunirà amb els presidents de l'executiu i del parlament de l'illa, amb el reconeixement nacional i la situació dels presos polítics sobre la taula.

Jean-Guy Talamoni, en un míting electoral.   |   Pè a Corsica

El primer ministre francès, Manuel Valls, rebrà dilluns els dos nous presidents de Còrsega dilluns vinent a Matignon. El president del consell executiu, l'autonomista Gilles Simeoni, i el de l'Assemblea de Còrsega, l'independentista Jean-Guy Talamoni, es desplaçaran a París i mantindran una trobada amb el primer ministre de la República, en el marc del conjunt de trobades que està mantenint amb el conjunt de nous presidents regionals.

Simeoni i Talamoni, escollits presidents després de les eleccions regionals de desembre, tenen audiència per a dos quarts de sis de la tarda. Valls ja ha a rebutjat frontalment el concepte de "nació corsa" que defensen Simeoni i Talamoni, assegurant que "només hi ha una nació, la nació francesa". Simeoni, per contra, ja li ha respost: "Pretendre obviar que Còrsega va ser un Estat independent al segle XVIII, que hi ha un poble cors que és una realitat objectiva, crec que és donar l'esquena a una obvietat."

Les deu coses que cal saber sobre Còrsega

Dilluns  14.12.2015  02:00

MÓN

Gran victòria dels sobiranistes a les eleccions territorials franceses.

 1. Què significa la victòria del sobiranisme?
Després de guanyar la batllia de Bastia a les eleccions locals, els sobiranistes corsos, agrupats en Pè a Corsica, han guanyat ara les eleccions territorials a l’illa. A diferència de les regions metropolitanes franceses, Còrsega té un estatut especial, amb una Assemblea, que és la que ara ha estat escollida. Els sobiranistes hi tindran 24 escons, els socialistes 12, la dreta francesa 11 i el Front National 4.

---

2. Com és de gran l’autonomia corsa?

Hemicicle de l’assemblea corsa.

Ara mateix és limitada, però abans de dos anys l’assemblea s’ha de fusionar amb els dos departaments actuals i crear una entitat que tindrà molta més autonomia i poder. Amb tot, l’Assemblea de Còrsega ja s’ha enfrontat al govern francès perquè ha presentat propostes que París ha considerat inconstitucionals. S’hi destaca l’oficialitat del cors, la creació d’un estatut de resident que impediria de comprar-hi una casa abans d’haver viscut cinc anys a l’illa o l’alliberament dels presos polítics.


Un fet important, bàsic per a l’èxit electoral, és el malestar pel fet que l’assemblea no pot elaborar lleis. Pot deliberar, pot fer propostes, però les lleis només poden ser elaborades després a París per l’Assemblea Nacional francesa. Això va causant un gran malestar a l’illa, perquè propostes que hi tenen un gran consens han estat rebutjades a París.

El Front National no guanya a cap regió i roman fora del poder

Diumenge  13.12.2015  20:07

MÓN

Victòria històrica dels sobiranistes corsos i dels socialistes a la regió catalano-occitana.

Les dades de l’escrutini indiquen que finalment el Front National no ha guanyat a cap de les regions on aspirava a fer-ho i torna a restar fora del poder.

Al Llenguadoc-Rosselló-Migdia Pirineus, la regió catalano-occitana, la victòria és dels socialistes, amb un 44,8% dels vots, seguits del Front National amb un 33%. La llista de dretes de Dominique Reynié obté, segons aquestes estimacions, el 22,2% dels vots. En conjunt, l’esquerra s’imposa a cinc regions i la dreta a set.

Allà on el FN tenia més opcions de guanyar era a la regió de Nord – Pas de Calais, on Marine Le Pen era la candidata. Però hi ha vençut el candidat de la dreta, Xavier Bertrand, amb un 57,2% dels sufragis i Le Pen hi ha obtingut el 42,8%.

Històrica victòria dels sobiranistes corsos, que controlaran l’Assemblea de l’illa

Diumenge  13.12.2015  21:17

MÓN

La unitat de nacionalistes i independentistes ha portat a un resultat històric a l'illa.

Gilles Simeoni aclamat al carrer després de saber-se els resultats.

Victòria històrica del sobiranisme cors a les eleccions territorials d’avui. La llista Pè a Corsica ha guanyat i governarà l’illa aquests anys vinents. El resultat ha estat rebut amb un esclat d’alegria a les principals ciutats, on milers de persones s’han abocat al carrer brandant banderes corses. A Aiacciu i a Bastia hi ha hagut manifestacions espontànies, sobretot davant la prefectura on la multitud ha cantat l’himne cors.