Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Occitània. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Occitània. Mostrar tots els missatges

dilluns, 15 de juliol del 2024

L’occitan integrat au Traductor de Google

 

LLENGUA

 

 

L’Assemblada Occitana saluda l’integracion de l’occitan au Traductor de Google!

 

 


 

 

 

Dempuei lo dijòus 27 de junh, l’aplicacion en linha a apondut 110 novèlas lengas dont de las lengas minorizadas, dichas «regionalas». Entre aquelas figura tanben lo breton. Lo basco e lo còrs i èran ja.

L’integracion de l’occitan, quitament se nos pareis tardiva, testimònia de l’importància dau seu usatge sus Internet. D’efiech, lo pòrtaparaula francés de Google, Constantin Foniadakis, expliquèt que la seleccion de las lengas se faguèt segon tres critèris:

dimarts, 15 de maig del 2018

La intel·ligència francesa deté sis txetxens per la relació amb els atemptats del 17-A



PAÍS - PRINCIPAT



 



Els arrestos s'han fet al departament del Baix Rin i a Occitània (Gironda i l'Alta Garona), segons que informa France Info.
















Per: Redacció 

15.05.2018  11:47




Agents de la DGSI, l’agència d’intel·ligència francesa, han detingut aquest matí sis persones d’origen txetxè per la seva relació amb els atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost.




Els arrestos s’han fet al departament del Baix Rin i a Occitània (Gironda i l’Alta Garona), segons que informa France Info.




La policia ha desvinculat l’operatiu de l’atac d’aquest cap de setmana a París, on Khamzat Azimov va assassinar un home a ganivetades i en va ferir cinc més.









Enllaç notícia :



 

dijous, 29 de setembre del 2016

El Consell d’Estat francès fa oficial el nom ‘Occitània’ per a la macroregió que inclou Catalunya



PAÍS - CATALUNYA NORD




La proposta ha generat una gran protesta a Catalunya Nord.














Per: Redacció 

29.09.2016  11:02




Aquest dijous, després de la validació pel Consell d’Estat, el Diari Oficial ha publicat que la nova regió nascuda de la fusió de les antigues regions de Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus es dirà oficialment ‘Occitània’ i tindrà Tolosa per capital.  Segons que informa Midi Libre el Consell d’Estat ha avançat la decisió, que en principi estava prevista pel primer d’octubre.



Aquesta decisió generarà una gran polèmica. A Catalunya Nord hi ha un gran moviment en marxa

dimecres, 20 de gener del 2016

L'occità, la llengua oblidada que viu al Parlament de Catalunya

| 20/01/2016 a les 19:03h

OCCITÀ

Catalunya és un dels pocs territoris europeus que reconeix tres llengües oficials

El 23 de setembre de 2010, la cambra catalana va aprovar l'oficialitat d'aquesta llengua, menystinguda per Espanya, França i Itàlia

La nova diputat de la CUP Mireia Boya serà la veu occitanista al Parlament després que altres diputats com Pilar Busquets, Francesc Boya o Àlex Moga ja l'hagin utilitzat amb anterioritat.




Mireia Boya, a l'esquerra, és la veu occitanista al Parlament | Adrià Costa



El 23 de setembre de l'any 2010, José Montilla presidia el seu darrer ple al Parlament com a president de Catalunya. El tripartit escrivia el seu epitafi, si bé abans de ser enterrat definitivament va tenir temps d'aprovar, amb els vots de CiU, la Llei de l'occità, aranès a l'Aran, que dotava la llengua d'un marc legal d'acord amb l'Estatut i en regulava la seva oficialitat a tot el país i el seu caràcter preferent a la Vall d'Aran.

Els 17 diputats de PP i C's es van oposar a la nova llei al·legant que contravenia sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, on s'hi especificava l'anul·lació d'un precepte que al·ludia al català com a llengua preferencial a Catalunya.

L'aleshores vicepresident del Govern, Josep Lluís Carod-Rovira, va assegurar que amb l'aprovació de

dilluns, 14 de desembre del 2015

El Front National no guanya a cap regió i roman fora del poder

Diumenge  13.12.2015  20:07

MÓN

Victòria històrica dels sobiranistes corsos i dels socialistes a la regió catalano-occitana.









Les dades de l’escrutini indiquen que finalment el Front National no ha guanyat a cap de les regions on aspirava a fer-ho i torna a restar fora del poder.

Al Llenguadoc-Rosselló-Migdia Pirineus, la regió catalano-occitana, la victòria és dels socialistes, amb un 44,8% dels vots, seguits del Front National amb un 33%. La llista de dretes de Dominique Reynié obté, segons aquestes estimacions, el 22,2% dels vots. En conjunt, l’esquerra s’imposa a cinc regions i la dreta a set.

Allà on el FN tenia més opcions de guanyar era a la regió de Nord – Pas de Calais, on Marine Le Pen era la candidata. Però hi ha vençut el candidat de la dreta, Xavier Bertrand, amb un 57,2% dels sufragis i Le Pen hi ha obtingut el 42,8%.

El Front National guanya a Catalunya Nord però perd a la regió catalano-occitana

Diumenge  13.12.2015  21:59

PAÍS







El Front National no ha pogut aconseguir la victòria a la regió fusionada del Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus, tot i haver-hi estat la força més votada a la primera tanda electoral.


La unió de les esquerres, encapçalada per Carole Delga, hi ha estat la més votada a la segona tanda de les eleccions d’avui. Tot amb tot, a Catalunya Nord el Front National ha estat la formació més votada:

dilluns, 30 de març del 2015

Quin serà el futur de l'Aran amb la independència de Catalunya?

Dilluns  30.03.2015  06:00

Autor/s: Roger Cassany

En parlem amb les institucions, partits i entitats araneses · La nova llei d'Aran li atorga el dret de decidir.







a nova llei d'Aran (pdf), en vigor des del mes de febrer, havent estat aprovada al Parlament de Catalunya, atorga al poble aranès el dret d'autodeterminació. Però, en ple procés d'independència al Principat, què pot passar a l'Aran? I, en cas d'independència, quin estatus jurídic pot tenir?

Pels partits i institucions araneses, la nova llei d'Aran significa el retorn a l'estatus que la vall va assolir el 1313, mercès a la Querimònia (text complet en llatí, català i occità aranès), la carta magna aranesa, signada per Jaume II, que recollia un conjunt de privilegis i tornava a col·locar la Vall d'Aran a l'òrbita de la corona catalano-aragonesa després d'uns quants anys de domini francès.

L'Aran, l'únic territori d'Occitània que administrativament és part de Catalunya, té govern propi des de l'aprovació de la primera llei d'Aran del 1991. Però, si bé hi ha un gran consens sobre les virtuts i el valor de la nova llei, que en reforça l'autogovern, no és tan clar quin paper polític pot tenir si Catalunya es declara independent. En aquest reportatge en vídeo, n'hem parlat amb les institucions, entitats i partits aranesos, que també reflexionen sobre el paper que pot tenir l'Aran per al conjunt d'Occitània, amb aquest reconeixement i poder polític.

dijous, 12 de febrer del 2015

Ja has vist la imatge animada de les llengües al sud d’Europa?

12/02/2015

LLENGÜES

Aquí pots veure la seva evolució al sud-oest d'Europa des de fa més de 1000 anys


Alèxia L. Ferret




Aquí pots veure a través d’aquesta imatge animada l’evolució de les llengües del sud-oest d’Europa des de fa més de 1000 anys. L'occità és la llengua romànica pròpia d'Occitània. El domini lingüístic actual de l'occità s'estén per quatre estats.

divendres, 7 de novembre del 2014

Una comissió internacional elaborarà un informe sobre el 9-N

Divendres  07.11.2014  06:00

Autor/s: Laura Ruiz i Trullols

Dos eurodiputats i un polític occità en seran membres  



Mark Demesmaeker, eurodiputat flamenc.
Jill Evans, eurodiputada gal·lesa.




Una comissió d'observació electoral formada per set polítics europeus redactarà un informe sobre el 9-N diumenge al vespre. Durant tot el dia, dividits en tres grups, analitzaran el funcionament de la votació en diversos col·legis. L'objectiu d'aquestes missions d'observació és impedir el frau i donar legitimitat als processos electorals. En les democràcies consolidades n'hi ha sobretot en el cas de referèndums de caràcter excepcional, com fou el cas del d'Escòcia.

Segons que ha pogut saber VilaWeb, entre els set membres de la delegació hi haurà almenys dos eurodiputats: el flamenc Mark Demesmaeker, de la Nova Aliança Flamenca, i la gal·lesa Jill Evans, del partit Plaid Cymru, que fins i tot va explicar en una carta oberta per què vindria a fer d'observadora internacional a Catalunya.