ERC: “La futura Constitució catalana tindrà limitació de mandats”

Dijous, 10 de desembre de 2015 14:05 h

El candidat republicà al Senat, Santi Vidal, proposa que la nova Carta Magna no prevegi ni aforats ni indults

---

Esquerra Republicana és conscient que el sobiranisme s’hi juga menys que mai a les eleccions espanyoles perquè siguin quins siguin els resultats del 20D, el nou Congrés posarà pegues al projecte de construir un nou estat independent. A més, el full de ruta s’haurà de construir des del Parlament català i la societat civil del país, i és per això que en un acte electoral aquest migdia Santi Vidal s’ha centrat a parlar de la construcció d’una nova Constitució que, segons ell, hauria de posar un límit específic de mandats als polítics i alts càrrecs de 10 a 15 anys. 

El Jutge Santiago Vidal

"Tots els ciutadans haurien de ser iguals davant la llei"

A més, Vidal ha proposat que la nova Carta Magna no accepti ni aforats ni indults, perquè tots els ciutadans haurien de ser iguals davant la llei. Totes aquestes qüestions s'hauran de dirimir en una convenció constitucional a la islandesa, en la qual, segons Vidal, hauran de participar polítics i representants de la societat civil. 

Les eleccions constituents d'aquí a 18 mesos, després de la proclamació de la independència, serviran perquè el Parlament debati i aprovi el document definitivament. La ciutadania l'haurà de ratificar posteriorment en referèndum.

"Nets de corrupció"

Manuel Valls obre la porta al F.C Barcelona, segons un setmanari francès

per Gemma Aguilera

23 d' Octubre 2015 a les 18.10 h

ESPORT

"Després de tot, el Mònaco hi juga, per tant..." , diu el primer ministre francès.

 

El 10 del Barça, Lionel Messi.   |   F.C Barcelona 

Entre les moltes amenaces que ha expressat l'Estat espanyol sobre la independència de Catalunya, hi ha la prohibició que el F.C Barcelona pugui disputar la lliga de futbol professional espanyola. Tant el president de la Lliga, Javier Tebas, com el president del Consejo Superior de Deportes, Miguel Cardenal han fet declaracions assegurant que la Llei de l'Esport no permetria als clubs catalans participar-hi.

Però el mateix Tebas havia dit dies abans que uns anys enrere ja s'havia modificat la legislació per tal que els equips andorrans poguessin disputat competicions espanyoles. En aquest context, el primer ministre francès, Manuel Valls, ha deixat la porta oberta al F.C Barcelona per jugar la lliga francesa.

Joan Rigol: "Deixaré una Catalunya més lliure als meus néts"

Dilluns, 29 de juny de 2015 05:00 h

El pòsit d’experiència que desprenen les seves paraules demostren perquè és un home ben valorat i apreciat dins la política catalana.

---

Gerard Sesé @gerardsese .- Joan Rigol es defineix a ell mateix com ‘un gat vell de la política’. Són molts anys de dedicació en diverses institucions: com a conseller a la Generalitat, com a President del Parlament, com a senador espanyol... És membre actiu de diferents Patronats de caràcter sociocultural com el del Liceu o com quan fou el president del Patronat de la Sagrada Família. Recentment ha estat notícia per haver-se donat de baixa del seu partit de tota la vida, Unió Democràtica de Catalunya. M’atén a casa seva per parlar de política i de l’actual situació d’UDC. 

Joan Rigol

M’agradaria saber què sents quan et dónes de baixa d’UDC, una figura històrica del partit com representa la teva persona.
Sento un dolor molt gran. Portava 40 anys al partit i hi he fet molts i grans amics polítics però, a mi, m’ha pesat molt haver estat President del Parlament ja que m’ha arrelat molt i d’una manera diferent el batec de Catalunya. Això és el que m’ha portat a aquesta dissociació, que la vaig notar aviat, entre el plantejament que feia la majoria dels dirigents d’Unió i el meu.

I quin és?
Per mi, el 27S és tan important i el meu país s’hi juga tant que no vull altra cosa que ajudar a que això vagi bé. Tot el que sigui buscar espais electorals específics per veure quin resultat es pot treure no m’interessa. Pel dia 28 em sembla bé, però el 27S hem de parlar de full de ruta i ajudar el President Mas a que tot tiri endavant.

El fet de ser President del Parlament et va canviar, doncs?

Rajoy vol pactar el futur de Catalunya amb el Pont Aeri

Dilluns, 20 d'abril de 2015 13:15 h

El president espanyol es trobarà demà amb els empresaris de l’Íbex 35 per tractar qüestions sobre economia i Catalunya.

L'Espanya de sempre, seguirà posant-se d'acord contra els interessos de Catalunya

A un mes de les eleccions municipals, el president espanyol, Mariano Rajoy, busca el suport dels empresaris vinculats al Pont Aeri per a traçar un full de ruta conjunt que aturi les aspiracions sobiranistes de Catalunya. Si finalment es produeix un efecte primera volta, les eleccions del 27 de setembre seran el punt i final de l’establishment actual.

Assatjat per diversos fronts com ara el cas Rato, l’economia i, sobretot, Catalunya; Mariano Rajoy mantindrà una trobada amb els empresaris del Pont Aeri més propers a Madrid i Barcelona, per intercanviar impressions i estratègies a seguir per tal d’afrontar els diversos problemes que ara mateix estan sobre la taula del seu despatx a la Moncloa. De tot això no se'n podrà exhimir el PSOE ara que les enquestes comencen a marcar la Gran Coalició PPSOE com a única fòrmula possible per a les eleccions generals de finals d'any.

Rajoy segueix obviant els interlocutors reals

Quin serà el futur de l'Aran amb la independència de Catalunya?

Dilluns  30.03.2015  06:00

Autor/s: Roger Cassany

En parlem amb les institucions, partits i entitats araneses · La nova llei d'Aran li atorga el dret de decidir.

a nova llei d'Aran (pdf), en vigor des del mes de febrer, havent estat aprovada al Parlament de Catalunya, atorga al poble aranès el dret d'autodeterminació. Però, en ple procés d'independència al Principat, què pot passar a l'Aran? I, en cas d'independència, quin estatus jurídic pot tenir?

Pels partits i institucions araneses, la nova llei d'Aran significa el retorn a l'estatus que la vall va assolir el 1313, mercès a la Querimònia (text complet en llatí, català i occità aranès), la carta magna aranesa, signada per Jaume II, que recollia un conjunt de privilegis i tornava a col·locar la Vall d'Aran a l'òrbita de la corona catalano-aragonesa després d'uns quants anys de domini francès.

L'Aran, l'únic territori d'Occitània que administrativament és part de Catalunya, té govern propi des de l'aprovació de la primera llei d'Aran del 1991. Però, si bé hi ha un gran consens sobre les virtuts i el valor de la nova llei, que en reforça l'autogovern, no és tan clar quin paper polític pot tenir si Catalunya es declara independent. En aquest reportatge en vídeo, n'hem parlat amb les institucions, entitats i partits aranesos, que també reflexionen sobre el paper que pot tenir l'Aran per al conjunt d'Occitània, amb aquest reconeixement i poder polític.

Marta Rovira: 'La independència és l’oportunitat de posar fi a un sistema polític i econòmic’

Dijous  26.02.2015  06:00

La secretària general d'ERC, Marta Rovira, respon dues preguntes sobre la independència i el futur de Catalunya al món. És una altra entrevista de la sèrie 'Faces of Independence' de l'edició en anglès de VilaWeb, que reproduïm en català.

La secretària general d'ERC, Marta Rovira.

—Per què i per a què voleu la independència de Catalunya?

—Vull la independència perquè és l'oportunitat de posar fi a un sistema polític i econòmic que només beneficia uns quants i que, per tant, perjudica el conjunt de l'economia i el conjunt dels ciutadans. Deixeu-me'n posar exemples. És incomprensible que, en un país amb tant de sol com el nostre, els ciutadans hàgim de pagar per tenir plaques solars, de manera que, a la pràctica, l'autoconsum esdevé inviable. Mentrestant, als països del nord d'Europa, on hi ha moltes menys hores de sol l'any, els ciutadans que instal·len plaques solars s'estalvien una part molt considerable de la factura energètica.

Això només s'explica perquè el parlament i el govern espanyols massa sovint legislen i regulen no pas en benefici dels ciutadans, sinó escandalosament al servei de les grans empreses elèctriques. De fet, malgrat que a l'estat espanyol els costos de producció de l'electricitat són un dels més baixos d'Europa, els ciutadans i les empreses hem de pagar la factura de la llum més cara de la Unió, només darrere de dues illes, Xipre i Irlanda. Això no pot ser.