dilluns, 29 de juny del 2015

Joan Rigol: "Deixaré una Catalunya més lliure als meus néts"

Dilluns, 29 de juny de 2015 05:00 h

El pòsit d’experiència que desprenen les seves paraules demostren perquè és un home ben valorat i apreciat dins la política catalana.


Gerard Sesé @gerardsese .- Joan Rigol es defineix a ell mateix com ‘un gat vell de la política’. Són molts anys de dedicació en diverses institucions: com a conseller a la Generalitat, com a President del Parlament, com a senador espanyol... És membre actiu de diferents Patronats de caràcter sociocultural com el del Liceu o com quan fou el president del Patronat de la Sagrada Família. Recentment ha estat notícia per haver-se donat de baixa del seu partit de tota la vida, Unió Democràtica de Catalunya. M’atén a casa seva per parlar de política i de l’actual situació d’UDC. 



Joan Rigol


M’agradaria saber què sents quan et dónes de baixa d’UDC, una figura històrica del partit com representa la teva persona.
Sento un dolor molt gran. Portava 40 anys al partit i hi he fet molts i grans amics polítics però, a mi, m’ha pesat molt haver estat President del Parlament ja que m’ha arrelat molt i d’una manera diferent el batec de Catalunya. Això és el que m’ha portat a aquesta dissociació, que la vaig notar aviat, entre el plantejament que feia la majoria dels dirigents d’Unió i el meu.

I quin és?
Per mi, el 27S és tan important i el meu país s’hi juga tant que no vull altra cosa que ajudar a que això vagi bé. Tot el que sigui buscar espais electorals específics per veure quin resultat es pot treure no m’interessa. Pel dia 28 em sembla bé, però el 27S hem de parlar de full de ruta i ajudar el President Mas a que tot tiri endavant.

El fet de ser President del Parlament et va canviar, doncs?

La presidència del Parlament imprimeix caràcter i això és molt important. Fixa’t que, tot i que jo no era independentista, era nacionalista i em vaig fer d’UDC perquè aquest partit sempre havia tingut dues bases sòlides i molt importants amb les quals combrego: per una banda, la visió de la societat amb valors del personalisme i sentit comunitari i, per l’altra, és la radicalitat nacional que en el temps del 1931 volia dir una cosa i que avui dia sembla que en vol dir una altra. Si em falla aquesta radicalitat, per mi és decisiu i haig de ser coherent.

Tenir un càrrec institucional t’ha fet distanciar-te del partit i veure les coses de fora?
Exactament, és així. També el de posseir un càrrec que implica tenir una responsabilitat sobre tot el catalanisme polític. I això et fa veure les coses en funció del bé comú de Catalunya.

El bé comú, per Joan Rigol, ara és la independència?
A veure... jo no ho era. Però he viscut diferents situacions que m’hi han fet tornat. Vaig estar al Senat espanyol intentant fer encaixar Catalunya dins de la Constitució espanyola, d’una manera específica, i no em va sortir. Després he vist una actitud bel·ligerant i prepotent del govern de l’Estat amb la sentència del TC exemplificant aquesta guerra contra el consens que hi ha a Catalunya sobre la llengua i el sistema educatiu. Tanmateix, el fet de veure que la seva ànima és jacobina on, màxim, et poden tolerar però mai no t’admetran com ets i, per acabar, el rebuig frontal que van tenir al pacte fiscal.

Ets independentista perquè no queda més remei? Dit així no sona massa bé...

En aquest enllaç la resta de l'entrevista




Enllaç noticia :