El Tribunal Suprem ha confirmat la sanció de tres anys de suspensió del Consell General del Poder Judicial del jutge de l'Audiència de Barcelona Santiago Vidal. El condemnen per una falta mot greu "en el compliment dels deures judicials". L'expulsió de la carrera judicial de Vidal ve donada perquè el magistrat va redactar un esborrany de Constitució catalana "amb la finalitat -política, que no científica- de posar-la a disposició, o exposar-la com a model, dels que, des de diverses institucions públiques o privades, havien promogut tant la celebració d'una consulta popular (l'anomenat "dret a decidir"), com la independència de Catalunya", diu el text del Suprem.



El 21 de novembre, l'alt tribunal, ja va avançar la sentència i avui l'ha ratificada. El text recull que Vidal "va intervenir en més de cent actes públics, organitzats o promoguts per l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural" amb "una actitud reivindicativa del citat procés i consulta, justificant i donant suport als mateixos, transmetent als assistents confiança sobre la legalitat del procés, i animant a la seva participació".



El Tribunal Suprem conclou que Santiago Vidal "ha participat per la via dels fets en un procés encaminat a constituir Catalunya en un Estat independent d'Espanya que tingués com a única font de legitimitat la sola voluntat de la població catalana, al marge o en contra del que disposa la Constitució espanyola del 1978".



Els magistrats de la Sala Tercera de l'alt tribunal afegeixen que no s'està "davant d'un mer debat o intercanvi d'idees, sinó davant la intervenció activa per aconseguir un procés constituent a Catalunya que finalitzi amb la clausura en el seu territori de l'actual Constitució espanyola i l'aprovació d'un nou text constitucional que la substitueixi". Un procés constituent, a més, "que no pretén ser canalitzat pel procediment de reforma constitucional regulat en el títol X de la Constitució espanyola sinó a través d'instàncies polítiques exclusivament catalanes, i en oberta vulneració dels que estableix l'article 1.2", subratlla la sentència.



Santiago Vidal va prometre el deure de guardar la Constitució en el moment que va entrar a la carrera judicial. Sobre aquest fet, la Sala considera que no es tracta "d'una simple fórmula o cerimònia litúrgica buida de contingut", sinó que constitueix el compromís jurídic assumit pel jutge en tots els seus comportaments que tinguin relació amb aquest paper que constitucionalment té assignat de ser el principal garant de l'Estat de Dret. "Un compromís exigible quan actuï en l'exercici de la potestat jurisdiccional i, també, en totes les seves actuacions externes que puguin generar desconfiança en la ciutadania", afegeix. I conclou: respectar la Constitució "és el primer i principal deure judicial de l'estatut jurídic aplicable a jutges i magistrats; un deure estatutari, ha de dir-se, que s'assumeix lliurement quan voluntàriament s'accedeix a la carrera judicial ".



No es castiguen ni idees ni opinions

La sentència especifica que "no s'han castigat les idees o opinions del magistrat sobre quin ha de ser el futur de Catalunya i altres qüestions que, a més estan emparades per la seva llibertat ideològica i d'expressió". En aquest sentit, afirma que és "la seva col·laboració en l'acció que han desenvolupat per a dur a terme, per la via dels fets, un procés constituent que ignora el postulat constitucional que el subjecte constituent és el poble espanyol en la seva totalitat, i omet els requisits i tràmits que per a tota reforma constitucional s'estableixen en la Carta Magna de 1978".



El Tribunal Suprem argumenta que la conducta de Santiago Vidal encaixa en el tipus que preveu l'article 417.14 de la Llei orgànica del poder judicial. Afirma que hi ha un "inequívoc deure judicial de guardar fidelment i en tot moment la Constitució, el primer i principal deure de l'estatut jurídic aplicable als jutges i magistrats", tant en les seves actuacions jurisdiccionals com en les públiques amb incidència en la confiança social, que "porta inherent en no realitzar conductes que siguin obertament contràries a la Constitució ".



En el seu comportament, destaca la sentència, hi ha un incompliment constitucional que és inequívoc com també concorre un element d'ignorància inexcusable, un no saber o no conèixer el que en el sector d'activitat en el qual es mou l'infractor constitueix una cosa elemental i que es resumeix en "no saber el que, per ser qui s'és, no es pot deixar de saber".



El Suprem afirma que Santiago Vidal ha demostrat amb el seu comportament "que no sap tot el següent: que l'Estat de Dret és un ordre de convivència obligatori i vinculant; que la Constitució és la primera i principal norma del nostre ordenament jurídic, que en ella hi ha uns preceptes de forma clara que diuen qui és el subjecte constituent i el camí que ha de seguir per a la reforma constitucional, i que el primer i principal deure judicial de l'Estatut jurídic del jutge és respectar la Constitució i no realitzar conductes que poden generar desconfiança en la ciutadania sobre l'efectiva vigència del model de convivència que és l'Estat de Dret".