Gerard Sesé / @gerardsese .- Santiago Vidal s’ha entregat a la política com qui abraça una fe: amb conviccions profundes i anhels d’explicar-les amb claredat i passió. D’altra banda, de seguida que parles amb ell t’adones que és una bona persona. Desprèn, allò que al carrer podria anomenar-se, ‘bon rollisme’. I té molt mèrit aquesta predisposició tan positiva després del calvari que va passar l’any passat un cop va quedar inhabilitat de la seva feina com a jutge durant 3 anys per la seva vinculació al món sobiranista. La vida li ha canviat com un mitjó i ara es troba de cap de llista per al Senat per ERC, partit que afirma dur al cor. Parlem amb ell de l’esborrany de la Constitució Catalana que presentaran ben aviat i sobre l’actualitat política del país.
 |
Santiago Vidal, cap de llista al senat per ERC
© Joan Puig
|
Vas ser campió d’Espanya jugant a hoquei patins, sobre rodes.
Sí senyor! Hoquei sobre patins.
La pregunta surt sola: el procés, ara mateix, va sobre rodes?
El procés ha anat sobre rodes i a bona velocitat des del 2010, quan es va produir la sentència del TC que va dinamitar l’últim intent dels catalans de trobar un encaix a l’estat, fins a finals del 2014. Més concretament, fins el 9N. Des de llavors algunes rodes s’han abonyegat una mica. Seguim rodant però no tan bé com voldríem. No descobreixo res nou si dic que la situació dels 4 o 5 mesos posteriors al 9N, on hi va haver profundes divergències entre ERC i CDC sobre com calia encarar les eleccions plebiscitàries (tant amb la data com la forma) no va ser bo. CDC, per raons legítimes, més aviat per tàctica partidista, les va ajornar el màxim possible. Això ja va crear el dubte...
El primer bony a la roda!
