Dilluns
30.03.2015
06:00
Autor/s: Roger Cassany
En parlem amb les institucions, partits i entitats araneses · La nova llei d'Aran li atorga el dret de decidir.
a nova llei d'Aran (pdf), en vigor des del mes de febrer, havent estat aprovada al Parlament de Catalunya, atorga al poble aranès el dret d'autodeterminació. Però, en ple procés d'independència al Principat, què pot passar a l'Aran? I, en cas d'independència, quin estatus jurídic pot tenir?
L'Aran, l'únic territori d'Occitània que
administrativament és part de Catalunya, té govern propi des de
l'aprovació de la primera llei d'Aran del 1991. Però, si bé hi ha un
gran consens sobre les virtuts i el valor de la nova llei, que en
reforça l'autogovern, no és tan clar quin paper polític pot tenir si
Catalunya es declara independent. En aquest reportatge en vídeo, n'hem
parlat amb les institucions, entitats i partits aranesos, que també
reflexionen sobre el paper que pot tenir l'Aran per al conjunt
d'Occitània, amb aquest reconeixement i poder polític.
Reportatge en vídeo amb la participació d'institucions, partits i entitats araneses:
Convergència Democràtica Aranesa: 'O autonomia catalana avançada o estat lliure associat amb Catalunya'
Convergència Democràtica Aranesa (CDA), el partit mirall
de CiU de la Vall, controla actualment les principals institucions: el
Conselh Generau, amb Carlos Barrera com a Síndic d'Aran, i la batllia de Vielha, amb Àlex Moga
al capdavant, mercès al suport del PP. Per a Moga, l'opció de l'Aran en
una hipotètica independència de Catalunya és clara: 'L'Aran serà amb
Catalunya o no serà.' Amb tot, la resposta no és tan evident a l'hora de
definir quina forma jurídica hauria de prendre. Per al síndic Barrera,
hi ha dues opcions: 'O autonomia catalana avançada o estat lliure
associat amb Catalunya'.
Amb tot, avisa que aquest debat és prematur,
que cal esperar a les eleccions catalanes i als esdeveniments que se'n
derivin. 'Cal ser prudents per a no crear ni un excés d'expectatives ni
frustracions.'
Unitat d'Aran: 'La independència de Catalunya és de moment política-ficció i cal mantenir la situació actual'
L'ex-síndic d'Aran Paco Boya (bloc) és actualment president d'Unitat d'Aran (UA)
i senador pel PSC, partit amb el qual UA manté un pacte de coalició i
de representació des del 1990. La seva posició és, d'entrada, escèptica
envers la independència de Catalunya. 'És política-ficció i no es pot
enganyar els ciutadans', diu. I defensa la situació en què es troba avui
dia l'Aran: dins els marcs català i espanyol i amb quotes d'autogovern.
Boya, a més, diu que una hipotètica independència de Catalunya podria
tenir efectes negatius per a l'economia de l'Aran, basada sobretot en el
turisme. Aquesta afirmació, emmarcada també en un context de
precampanya electoral al Conselh Generau d'Aran, és rebatuda pel síndic
Barrera, que argüeix que, d'ençà del procés sobiranista, el turisme
provinent d'Espanya no ha fet més que pujar. Tant Boya com Barrera són
els candidats a síndic pels partits respectius a les eleccions araneses,
que es faran aquest mes de maig, coincidint amb les municipals.
Partit Popular d'Aran: 'L'Aran no se separarà ni de Catalunya ni d'Espanya'
El Partit Popular havia estat tradicionalment un partit
fort a l'Aran. Amb el pas dels anys, però, ha anat perdent pes i
actualment només disposa d'un càrrec electe, un regidor a l'Ajuntament
de Vielha que, això sí, ha fet de frontissa, i ha atorgat la batllia a
CDA. El president del partit és l'històric Jusèp Calbetó, que havia
estat catorze anys batlle de Vielha. Clarament contrari a la
independència de Catalunya, considera que l'Aran no s'ha de separar ni
de Catalunya ni d'Espanya. Tanmateix, en cas que Catalunya es declarés
independent, assegura que l'Aran sabria trobar la fórmula per a
mantenir-se dins tots dos estats, l'espanyol i el català.
Esquerra Republicana Occitana: 'En la disjuntiva entre marxar amb Catalunya o quedar-nos a Espanya no tenim cap dubte'
Esquerra Republicana Occitana (ERO) va néixer el 2008
com a local d'ERC a l'Aran, amb la voluntat de trencar el bipartidisme
entre CDA i UA. Tot i que no té cap càrrec electe, té un paper polític i
social important i és el partit amb una vocació més clarament
occitanista. Hug de la Rosa, el secretari d'organització, diu: 'En la
disjuntiva entre marxar amb Catalunya o quedar-nos a Espanya no tenim
cap dubte: Catalunya és l'únic interlocutor amb el qual ens podem
entendre.' Pel que fa a la forma que hauria d'adoptar l'Aran en cas d'un
estat català, explica que ERO no ha pres encara cap posició i que és un
debat que no s'ha fet obertament a la Vall d'Aran, tot i que reconeix
que caldrà fer-lo. A parer seu, l'Aran hauria de ser un estat lliure
associat amb Catalunya.
ANC d'Aran: 'La independència de Catalunya seria
la millor situació per a l'Aran i obriria la porta al reconeixement
d'Occitània i de l'occità'
Per a l'ANC de l'Aran,
l'última secció comarcal de l'ANC que es va crear i l'única en
territori de la nació occitana, 'la independència de Catalunya seria la
millor situació per a l'Aran i obriria la porta al reconeixement
d'Occitània'. Són paraules de la seva coordinadora, Mireia Boya. Per
Boya, Catalunya ha tractat l'Aran molt millor que no ho ha fet l'estat
espanyol i, a més, li ha retornat bona part dels drets històrics de què
disposava. 'L'Aran forma part de la nació occitana, que és una nació
sense estat, igual que Catalunya, al mateix nivell, però que fa molts
segles que va decidir de formar part de la nació catalana. Anar-nos-en
amb Catalunya és estratègic per a nosaltres, perquè ens permet de pensar
en una Occitània que un dia també pugui caminar tota sola. Pot semblar
una utopia, però no hi podem renunciar.'
Mirant cap a Occitània
El sentiment occitanista, de fet, tant a l'Aran com a tot
Occitània, ha crescut aquests últims anys. És per això que el poder
polític i la protecció i oficialitat de la llengua de les quals gaudeix
l'Aran són vistes amb admiració per altres territoris occitans. Per a
alguns, el poder polític de l'Aran, sumat a una Catalunya independent,
pot ser una llavor per al creixement i la reafirmació de tot Occitània.
En el reportatge amb vídeo en parlem també amb occitans del nord: Gilabèrt Mercadièr, president de Lo Congres Permanent de la Lenga Occitana; Felip Carbona, membre del Consistòri del Gai Saber, Gilhem Latrubesse, conseller regional d'Afers Occitans de Migdia-Pirineus i ex-president de l'Institut d'Estudis Occitans;
i Joan Salles-Loscau, inspector general de les llengües regionals de
França. Van ser fa uns dies a l'Aran, on es van reunir amb els membres
de l'Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana,
constituïda fa pocs mesos mercès a les lleis de l'Occità i de l'Aran,
per a establir sinergies amb el propòsit comú de promocionar la llengua
occitana i les variants de cada territori.
Un segon reportatge sobre l'Aran i la llengua occitana, ben aviat
Ben aviat us oferirem un segon reportatge en vídeo des de
la Vall d'Aran, centrat precisament en la llengua occitana i en el paper
que pot tenir-hi l'Aran: una part proporcionalment molt petita
d'Occitània, però l'única en què la llengua és oficial (i vehicular a
l'escola primària) i l'única que disposa d'instruments jurídics i legals
de pes per a protegir-la.
Enllaç noticia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada