iCat fa servir la IA per eliminar l'escut d'Occitània d'una foto del raper provençal rodín

 

 

El músic, que només rapeja en occità i català, ha mostrat el seu enuig i desconcert per aquesta manipulació

 

 

Publicacions de l'Instagram de rodín Autor/a: @rodiin

 

 

El raper i poeta de Marsella, Rodin Kaufmann, més conegut com a rodín, ha esclatat contra iCat per la manipulació d'una fotografia seva amb IA que s'ha utilitzat per il·lustrar el programa 'iCatMans' del passat 23 de novembre. A través del seu perfil d'Instagram, el músic s'ha centrat en un detall: l'escut que lluïa al pit del jersei que vestia. 

Ha contraposat la imatge d'iCat amb l'original, i a més d'apreciar-se que la que ha aparegut publicada havia estat generada per intel·ligència artificial, perquè canvia fins i tot la cara del protagonista, l'escut és diferent. A la modificada és un disseny irreconeixible, mentre que l'aportada per l'artista es tracta de la creu de Tolosa, i hi surt la paraula "Occitània". 

rodín només rapeja en occità i català i no ha dubtat a expressar el seu descontentament i desconcert:"Per quin puto motiu feis servir la IA? A més estic en contra globament d'aquesta barbaritat, per mil raons. No ho entenc". 

Una de les imatges compartides per rodín al seu Instagram  Autor/a: @rodiin

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.racocatala.cat/noticia/69457/icat-fa-servir-lia-eliminar-lescut-doccitania-duna-foto-raper-provencal-rodin 

 

Els nord-catalans reivindiquen reconeixement a París, segons una macroenquesta

 

 

CATALUNYA  NORD

 

El sentiment de pertinença i la defensa de la llengua creixen entre els catalans sota administració francesa

 

 

Diada de la Catalunya Nord / Col·lectiu 7 de novembre

 

 

Quico Sallés Prada (Conflent)
 

25/08/2025 21:06

 

 

Sorpresa demoscòpica a la França republicana. L’estat jacobí per antonomàsia, prou ofegat per una situació macroeconòmica molt dura i tensa, té una altra pedra a la sabata. En concret, el creixement identitari de què en política francesa es defineix com a “regionalisme”. Així es desprèn d’un interessant i dens estudi demoscòpic d’un dels centres estadístics més importants de França, IFOP –Institut Français d’Opinion Publique, l’empresa degana dels estudis d’opinió i de mercat a França, fundada el 1938–, que mostra el creixement de la reivindicació “regionalista”, tant des del punt de vista polític, com local i cultural, la demana del reforç de les llengües pròpies, com ara el català, el basc, el bretó i el cors. 

L’enquesta, realitzada entre el 12 i 25 de juliol amb dues mil entrevistes, ha centrat el treball de camp a la Catalunya Nord, Occitània, Bretanya, Alsàcia, Còrsega i l’Iparralde, el País Basc sota administració francesa. Un treball encarregat per Regions i Pobles Solidaris, una formació que agrupa partits de regions amb identitat, que té representació a l’Assemblea Nacional i de la qual formen part Unitat Catalana, Sí al País Català i Esquerra de la Catalunya Nord. L’estudi mostra com s’ha multiplicat en els darrers anys el sentiment de reivindicació “regionalista” després de les reformes de les administracions d’Emmanuel Macron i François Hollande, que van reorganitzar el mapa administratiu de l’Estat per, suposadament, millorar-ne l’eficàcia. 

 

El rètol de l’entrada de Perpinyà, en català i francès/Quico Sallés

 

 

La Catalunya Nord es reivindica

Illa despatxa el polèmic Christopher Daniel Person de la direcció de la Casa de Perpinyà

 

 

PAÍS - CATALUNYA NORD

 

El govern diu que el relleu és per "motius personals", però va precedit d'un reguitzell de polèmiques i queixes · El nou director és Albert Piñeira, tal com va avançar VilaWeb fa una setmana

 

Personalitats i entitats tornen a exigir a Illa la destitució del director de la Casa de Perpinyà pel menysteniment de Sant Jordi 

 

 

 

Redacció

15-04-2025 - Actualització: 15.04.2025 - 13:00

Una mica més de sis mesos. Això ha durat Christopher Daniel Person com a director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà. Avui, després del consell executiu, el govern n’ha anunciat el relleu. Person ha al·legat “motius personals”, però la veritat és que acumulava tota mena de polèmiques que qüestionaven molt la seva feina. El nou director, tal com va avançar VilaWeb ara fa una setmana, serà Albert Piñeira, ex-batlle de Puigcerdà del PDECat i actualment membre de Junts.

El nomenament de Person va ser molt mal rebut a Catalunya Nord per la seva manca de vincles amb el territori. Una indignació que no va parar de créixer per la poca cura amb la llengua –ni tan sols va enviar felicitacions de Nadal en català– i amb la identitat nord-catalana.

En seu parlamentària, Person fins i tot va refusar de fer servir el terme “Catalunya Nord”, tot al·legant

2 d’abril de 1700: el rei de França prohibeix el català a la Catalunya del Nord

 

 

CATALUNYA NORD

 

 

CRIT

2 d'abril de 2025

Per Felix Rabassa

 

 

 

El 2 d’abril de 1700, el rei de França, Lluís XIV, va promulgar un edicte que prohibia oficialment l’ús de la llengua catalana als comtats catalans del nord dels Pirineus que s’havien annexat a França el 1659, el territori que avui anomenem Catalunya del Nord. Aquest edicte s’emmarcava dins la política d’uniformització imperialista lingüística i cultural de l’Estat francès, que buscava imposar el francès com a única llengua d’administració, educació i vida pública.

Les comarques del Rosselló, el Vallespir, la Fenolleda, el Conflent, el Capcir i el nord de la Cerdanya havien estat annexionades a França el 1659 com a conseqüència del Tractat dels Pirineus, que posava fi a la guerra dels Segadors entre Castella i Catalunya i a la secular guerra entre la monarquia hispànica i la francesa. Després de l’annexió a França, tanmateix, els catalans nord-pirinencs van seguir lluitant per aconseguir la reintegració del seu territori a la resta del Principat de Catalunya. La revolta armada dels “angelets de la terra”i la conspiració antifrancesa de Vilafranca de Conflent van ser dos intents que no van reeixir de fer tornar les comarques nord-catalanes a la unió amb la resta del país.

Malgrat que el tractat dels Pirineus entre Castella i França garantia el respecte a les institucions i costums locals, en poc temps

Una pregunta de Junts deixa en evidència el Govern amb la Catalunya Nord

 

 

PARLAMENT

 

 

Junts acusa el Govern de "microespanyolisme" per evitar respondre on estan enterrats Rovira i Virgili i Pompeu Fabra

 

 

El diputat de Junts Agustí Colomines durant la intervenció / Núria Martínez / Junts

 

Josep Maria Botanch

 
26/03/2025 11:17 

 

 

 “Saps on estan enterrats Rovira i Virgili i Pompeu Fabra?”, aquesta és la pregunta que ha formulat el diputat de Junts Agustí Colomines al conseller de la Presidència, Albert Dalmau, per intentar que l’executiu d’Illa pronunciés el terme “Catalunya Nord”, però tampoc no hi ha hagut sort. Dalmau s’ha limitat a respondre que “sé on està aquest Govern en el respecte a la nostra cultura i a la nostra llengua”. El diputat de la formació de Carles Puigdemont ha retret al conseller i al president de la Generalitat, Salvador Illa, de “microespanyolisme” perquè “no s’ha atrevit en cap moment a anomenar Catalunya Nord a la Catalunya Nord”.

Colomines ha retret al Govern que el director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, Cristopher Daniel Person, es nega en seu parlamentària a “anomenar el territori com s’anomena, no coneix què és la Mancomunitat Cultural de Catalunya”. A més, ha lamentat afirmacions com que “a la Catalunya Nord no es parla el català, i diu, a més a més, que es dedicava al folklore, perquè això del català, diguéssim, és classista”. “Creuen que un delegat ens pot venir a dir això”?, li ha preguntat, i ha demanat a l’executiu “baixar una mica l’arrogància”. “En aquest país és tan important visitar la tomba de Machado, com va fer el president, com anar a veure la tomba de Pompeu Fabra a Prada de Conflent o la de Rovira i Virgili, que era president del Parlament, al Pertús”, ha exposat, i ha subratllat que el seu grup no fa “diferències en qui va ser reprimit”.

El diputat de Junts per Catalunya ha deixat clar que “aquells que ataquen la catalanitat, en el fons, el que fan és atacar la nació”, i ha afegit que “la nació és el vèrtex d’aquest país i de la seva supervivència”, i ha parlat de “microespanyolisme”. Dalmau, en el seu segon torn, ha assegurat que

Joan Laporta expressa el seu suport a La Bressola de la Catalunya del Nord

 

 

SOCIETAT

 

13 de febrer de 2025

Per Redacció

 

 

 

 

 

 

El president del FC Barcelona, Joan Laporta, ha expressat recentment el seu suport a La Bressola, la xarxa d’escoles associatives que promouen la immersió en llengua catalana a la Catalunya del Nord i un ensenyament català i catalanocèntric. Aquestes escoles, fundades el 1976, tenen com a objectiu preservar i difondre la llengua i cultura catalanes a les terres catalanes al nord del Pirineu.

La Bressola gestiona actualment diversos centres educatius que ofereixen ensenyament en català a alumnes de diferents edats, contribuint significativament a la promoció de la llengua i cultura catalanes a la Catalunya del Nord.

“El Futbol Club Barcelona és molt més que un club de futbol. Històricament el Barça ha estat compromès amb la defensa i promoció de la llengua catalana, que és

La festa de l’ós, un bastió de catalanitat a la Catalunya del Nord

 

 

MÓN - EUROPA

 

 

 

 

 

5 de febrer de 2025

Per Felix Rabassa

 

 

Fa més de tres segles i mig que els comtats catalans del nord van ser annexionats a França com un pacte més entre França i Espanya arrel del tractat de pau dels Pirineus. El Rosselló, el Vallespir, el Capcir, la Fenolleda, el nord de la Cerdanya i el Conflent van ser separats per la força de la resta de Catalunya. Tanmateix els catalans d’aquells comtats van lluitar amb les armes per continuar essent catalans. La Guerra de la Sal, amb l’aixecament dels miquelets i dels angelets de la terra i la conspiració de Vilafranca de Conflent van ser testimonis de la resistència dels catalans del nord a ser incorporats al Regne de França. A partir d’aleshores va començar un procés de francesització que es va accelerar molt després de la Segona Guerra Mundial. Els catalans del nord, malauradament, van abandonar la llengua catalana de forma molt majoritària, forçats pel sistema educatiu repressiu francès. Ara ben

Comença la campanya de recollida de fons per a la Bressola de la Catalunya del Nord

 

 

NOTICIES

 

 

 

22 de gener de 2025

Per Redacció

 

 

Tal com va anunciar fa unes setmanes la Bressola, la xarxa d’escoles catalanes i en català de la Catalunya del Nord, està passant un mal moment econòmic. El marc econòmic en general i la disminució dels ajuts públics rebuts per part de les administracions nord-catalanes (l’Ajuntament de Perpinyà, governat per l’imperialista francès Aliot, ja no dona ajuts econòmics a la Bressola) han fet que la situació econòmica de la Bressola sigui en aquests moments tan difícil que si les coses no milloren dràsticament el mes de maig ja no es podran pagar els sous dels mestres i professors. La Bressola demana 200.000 euros a dues administracions colonials franceses, el Departament dels Pirineus Orientals i la regió d’“Occitanie”, i ha anunciat que si no els reben convocaran una manifestació a Perpinyà el 15 de març.

En aquest sentit, el conseller de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Francesc Xavier Vila, ha anunciat que,

Macron carrega contra les llengües de les nacions sota domini francès

 

 

LLENGUA

 

El president francès proclama que les llengües dites "regionals" divideixen la nació francesa. 

 

 

 

 

22 de novembre de 2024

Per Nikolaz Cardellach

 

 

El 14 de novembre passat, el president francès Emmanuel Macron va pronunciar un discurs carregat de supremacisme etnocida francofrancès davant de l’Acadèmia Francesa, amb motiu de la publicació de la novena edició del Dictionnaire de l’Académie française aquest mes (l’edició precedent es va publicar el 1935, i la redacció de l’actual havia començat el 1992).

En aquest discurs, Macron lloa l’ordonança de Villers-Cotterêts dictada pel rei Francesc I el 1539, que imposava l’ús del francès en els textos judicials i administratius, i blasma la mera existència de les llengües dites “regionals” com a “instrument de divisió”:

“Sí, la nostra nació […], va ser constituïda per l’Estat i per la llengua, especialment des de Villers-Cotterêts. La llengua va ser el gresol de la unitat del país, en primer lloc dels seus textos administratius, de les lleis i judicis pronunciats; va ser la fàbrica d’una nació que, altrament, s’escolava entre les seves llengües vernacles, patuesos, llengües regionals diferents, moltes de les quals encara existeixen, però que eren, en el fons, un instrument de divisió de la nació.”

Macron no sembla que es va adonar de la incoherència palmària que suposa afirmar que la nació francesa va ser una creació

L’occitan integrat au Traductor de Google

 

LLENGUA

 

 

L’Assemblada Occitana saluda l’integracion de l’occitan au Traductor de Google!

 

 

Per

Redacció Unilateral

6 de juliol de 2024

 

 

 

 

 

Dempuei lo dijòus 27 de junh, l’aplicacion en linha a apondut 110 novèlas lengas dont de las lengas minorizadas, dichas «regionalas». Entre aquelas figura tanben lo breton. Lo basco e lo còrs i èran ja.

L’integracion de l’occitan, quitament se nos pareis tardiva, testimònia de l’importància dau seu usatge sus Internet. D’efiech, lo pòrtaparaula francés de Google, Constantin Foniadakis, expliquèt que la seleccion de las lengas se faguèt segon tres critèris:

[VÍDEO] “L’estaca” sona als carrers de Perpinyà contra la victòria de l’extrema dreta

 

 

PAÍS - CATALUNYA NORD

 

 

La candidata d'esquerres, Nathalie Cullell, ha guanyat a Perpinyà, a la tercera circumscripció

 

 

 

 

 

 

Alexandre Solano

07.07.2024 - 22:38 / Actualització: 08.07.2024 - 10:27

 

 

 

Davant l’Ajuntament de Perpinyà s’ha format una concentració espontània contra la victòria de l’extrema dreta a les quatre circumscripcions catalanes. També s’ha celebrat el resultat de les eleccions legislatives franceses, que ha barrar el pas a Rassemblement National a l’estat francès.

En la celebració, on han onejat estelades i banderes de formacions del Nou Front Popular, s’ha cantat “L’estaca”, de Lluís Llach, himne contra el feixisme. Malgrat el resultat de l’extrema dreta al país, es destaca que la candidata d’esquerres Nathalie Cullell hagi pogut guanyar a Perpinyà, dins la tercera circumscripció.

Centenars de pagesos col·lapsen la A-9 i la AP-7 en una nova jornada de protestes a la Catalunya Nord

 

 

PAÍS - CATALUNYA NORD

 

 

La protesta també ha causat congestions a les carreteres RD900, RD900A i RD914 · La policia recomana als conductors que no hi passin

 

 

 

 

 

 

Redacció

26.01.2024 - 10:39

Actualització: 26.01.2024 - 12:54

 

 

 

En una nova jornada de protestes contra la precarietat en el sector i l’augment dels imposts, centenars de pagesos de Catalunya Nord han sortit avui als carrers i han col·lapsat la A-9 entre el Voló i Perpinyà, com també la AP-7 a l’altura de la Jonquera, tancada des de la sortida 3 a Figueres nord-Roses.

 

 

 

#manifestationagriculteurs

En raison des manifestations d'agriculteurs en cours

➡️péage de Perpignan Sud de l'A9 fermé
➡️circulation très difficile aux abords du péage sud de Perpignan et sur l'A9
➡️péage du Boulou n°43 de l'A9 fermé

Évitez les secteurs, respectez les… pic.twitter.com/SZl1vjLYom

— Préfet des Pyrénées-Orientales (@Prefet66) January 26, 2024

⚫ AP-7 tallada per a tot tipus de vehicles al pk 21 (sortida 3) en sentit nord per una #manifestació que tanca la frontera

ℹ Darrer desviament per la mateixa sortida 3 de l'autopista, es recomana sortir abans#SCT pic.twitter.com/BhfGiRC0Go

— Trànsit (@transit) January 26, 2024

Les protestes han començat de bon matí, cap a les 7.00. A aquella hora, desenes d’agricultors de la Confederació de Pagesos ja blocaven el peatge sud de la A-9 a Perpinyà, que repetien les protestes d’ahir a la tarda. Un altre grup s’ha instal·lat a

Catalunya renaix pel nord. Per Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

La consulta per a canviar el nom del Departament dels Pirineus Orientals certifica els grans passos que fem els catalans, també al nord de l’Albera

 

 

 

Fotografia: arxiu el Punt - VilaWeb.

 

 

 Vicent Partal

16.01.2024 - 21:40

 

Després de molts anys de promeses buides, finalment el Departament dels Pirineus Orientals –la institució oficial de Catalunya Nord– ha anunciat que faria una consulta ciutadana per a canviar el nom imposat a aquest tros del nostre país durant la Revolució Francesa.

A partir del febrer es constituirà un grup de treball per a determinar els noms que seran presentats. Al setembre es farà la consulta. I al desembre es proposarà a l’estat francès el nom seleccionat arran d’aquesta consulta.

Però el canvi de nom és una decisió del Consell d’Estat i ha de ser convalidat pel primer ministre francès amb un decret. No és un camí senzill, doncs, però sí que és molt prometedor.

Entenc que hi haja una part del moviment catalanista, al nord i al sud, que crega que és una proposta menor, que canviar tan sols el nom de la “província” sembla poca cosa. I és veritat que, en part, aquesta proposta no naix tant de la voluntat d’apartar-se de París com d’apartar-se de Tolosa –amb l’enemic equivocat, doncs. Encara cou la decisió que la regió on ens integrem porte per nom “Occitània” i no s’acceptàs el doble nom “Occitània-País Català”.

Tot això és així, però a parer meu hi ha uns altres aspectes que són molt importants i positius i que vull remarcar.

En primer lloc, i per damunt de tot, hi ha el fet que

La justícia francesa prohibeix el català als plens municipals

 

 

PAÍS - CATALUNYA NORD

 

El Tribunal Administratiu de Montpeller conclou que els reglaments dels municipis que permeten el català són inconstitucionals perquè no respecten “la primacia de la llengua francesa"

 

Nicolas Garcia, batlle d'Elna, i els seus tinents de batllia, Pere Manzanares (esquerra) i Sylvaine Candille (dreta), al tribunal de Montpeller.

 

 

 

 

Alaaddine Azzouzi 

09.05.2023 - 11:10

Actualització: 09.05.2023 - 11:26

 

El Tribunal Administratiu de Montpeller ha acordat de prohibir l’ús del català als plens municipals dels ajuntaments d’Elna (Rosselló), els Banys i Palaldà (Vallespir), Portvendres (Rosselló), Tarerac (Conflent) i Sant Andreu de Sureda (Rosselló). Aquests ajuntaments havien modificat els reglaments municipals respectius per permetre l’ús del català als plens, i traduir les intervencions al francès. Ara la decisió del tribunal força els ajuntaments a canviar els reglaments en un termini de tres mesos a tot estirar.

El tribunal argumenta que els reglaments dels municipis que permeten el català són inconstitucionals perquè no respecten “la primacia de la llengua francesa”. Diu el que el fet d’haver traduït al francès les intervencions no és suficient, perquè traduir, a parer seu, situa el francès com a llengua de segon ordre.

Nicolas Garcia, batlle d’Elna, reconeix en conversa telefònica amb VilaWeb que la sentència és negativa i ha explicat que presentaran un recurs d’apel·lació. En declaracions anteriors, Garcia ja va dir que estava disposat a dur el cas fins a la justícia europea.

Plens en català

L’alcalde d’Elna, després del judici: “Si no parlem català als llocs públics, qui ho farà?”

 

 

LLENGUA

 

 

En declaracions a ElNacional.cat, Nicolas Garcia referma que acudiran a la justícia europea per defensar els seus drets 

 

 

Nicolas Tomás
Foto: Roberto Lázaro | Vídeo: R.L.
Montpeller. Dimarts, 18 d'abril de 2023. 13:14
Actualitzat: Dimarts, 18 d'abril de 2023. 14:53
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

 

Quatre ajuntaments de la Catalunya Nord han acabat avui davant del tribunal administratiu de Montpeller per un motiu: haver permès l’ús del català —traduït al francès— en els seus reglaments als seus respectius plens municipals, una reforma que ha estat recorreguda per l’estat francès. Entre ells s’hi troba el municipi rossellonès d’Elna, que va ser el primer a fer aquest pas per la normalització de la llengua catalana. En declaracions a ElNacional.cat a les portes del jutjat, el seu alcalde, Nicolas Garcia, no s’ha mostrat gaire confiat en la justícia francesa i té la vista posada en l’europea. No obstant això, està convençut del que han fet: “Si no parlem català als llocs públics, qui ho farà?”.

 

D’aquesta manera, el batlle d’Elna defensa que el més lògic seria esperar que es fes justícia i es permetés l’ús del català amb traducció al francès (a diferència del que passa a Còrsega o el País Basc, on es fa sense traducció). Malgrat tot, admet, no és “innocent”. En aquest sentit, Nicolas Garcia ha denunciat que “l’estat francès avui té por que quatre ajuntaments dels Pirineus Orientals, que és molt lluny de París i molt a prop de Barcelona, parlin català”. I ha reivindicat la iniciativa lingüística: "No fem res més que dir que, si no parlem el català als llocs públics, qui ho farà i on ho farem? De què serveix?”.

 

 

 

 

 

 

Conscient que la decisió del pròxim 9 de maig serà contrària a la seva posició, Nicolas Garcia confirma que “anirem a la Cort Europea com a individus perquè s’estan vulnerant els nostres drets fonamentals”. I s’ha mostrat convençut que obriran una escletxa per a la normalització de les llengües regionals a la República francesa.

Judicialització del cas

El Rosselló no és Catalunya per TV3 (i tampoc el saben situar al mapa)

 

 

IDENTITAT

 

 

Ni tan sols Catalunya del Nord, ja que diferencien entre "Rosselló" i "Catalunya"

 

 

Identitat 

17.04.2023 01.00 h 

Redacció

 

 

Mapa del \'TN\' de TV3 dels incendis del nord de Catalunya, el 16 d\'abril del 2023 Autor/a: @gcapdevila

 

 

 

 

Catalunya viu immersa en una greu onada d'incendis. Un dels més importants està al nord del país, amb un miler d'hectàrees cremades.

 

El 'TN' de TV3 ha informat del drama que viu la població amb un mapa ple d'incorreccions. Tal com ha denunciat l'editor de la revista 'Esguard', Germà Capdevila, en pantalla apareix "Rosselló" i a la banda sud de la frontera, "Catalunya", on hi hauria de figurar la impressió d'"Alt Empordà", que és el que correspondria, perquè com indica Capdevila: "Ambdues comarques són Catalunya".

 

 

 

 

Per què costa tant entendre-ho? On diu "Catalunya" ha de dir Alt Empordà. Ambdues comarques són Catalunya. pic.twitter.com/LzaOgit0iB

— Germà Capdevila (@gcapdevila) April 16, 2023

 

Però el cúmul de despropòsits que conté el mapa és més gran. El Rosselló no toca amb l'Alt Empordà, per tant,

Elna titlla França d'"esquizofrènica" per la persecució del català als plens

 

 

LLENGUA

 

Una quinzena més d'ajuntaments desafien l'Estat i utilitzaran el català als consells municipals

 

 

 

Llengua 27.09.2022 10.45 hDiari La Veu

 

 

 

Vista panoràmica d\'Elna Autor/a: Ajuntament d\'Elna

 

 

L'Ajuntament d'Elna, a la Catalunya del Nord, qualifica "d'esquizofrènica" la posició de l'estat francés sobre l'ús del català als plens municipals i estudia dur el cas al Consell Constitucional. L'equip de govern municipal creu que, abans que el Tribunal Administratiu es pronuncie sobre la denúncia del prefecte, caldria que el Constitucional ho fera sobre la llei del 1539 que al·lega el prefecte en la seua petició i segons la qual "es consagra" l'ús de la llengua francesa en l'àmbit jurídic. L'alcalde, Nicolàs Garcia, lamenta que, alhora que el prefecte copresideix l'Oficina Pública de la Llengua Catalana per promoure'n l'ús, "ataca" la decisió d'Elna.

 

Elna considera "ridícula" i "còmica" l'actuació de l'estat francés en relació amb la modificació que l'Ajuntament va fer l'abril passat per permetre intervindre en català als plens, a condició de traduir-ho al francés a les actes. El prefecte dels Pirineus Orientals ha dut el cas al Tribunal Administratiu de

L’estat francès porta l’Ajuntament d’Elna a judici per permetre plens en català

 

 

JUSTÍCIA

 

 

L'alcalde afirma que si el tribunal els dona la raó pot obrir la porta a que altres poblacions ho facin

 

 

 

Un carrer on es pot veure un cartell amb el nom del municipi d'Elna | ACN

 

Redacció

23/09/2022 12:32 

 

 

 

 

L’Ajuntament d’Elna anirà a judici després d’aprovar, l’abril passat, que els regidors del ple puguin debatre i intervenir en català, amb la condició que les declaracions es tradueixin al francès. Així i tot, el prefecte dels Pirineus Orientals ha presentat una denúncia al Tribunal Administratiu després que el consistori aprovés aquest canvi en el reglament. Ho ha confirmat l’alcalde d’Elna, Nicolàs Garcia, a través de les xarxes socials que també ha assegurat que, si el tribunal els acaba donant la raó, pot obrir la porta a què altres poblacions de la Catalunya del Nord ho facin. Ara bé, el batlle remarca que l’objectiu de l’Estat francès, amb aquesta denúncia, és contrari: “Aconseguir que ningú més ho demani”. En una piulada a Twitter, Garcia afirma: “Anirem a judici i guanyarem!“.

 

Anirem al judici i guanyarem! La Vila d’Elna assignada davant d’un jutge, per haver permes llegir els actes oficials també en català. Pobre Republicà francesa! @RadioArrels @VilaWeb @CatalunyaRadio @tv3cat @KRLS @govern @Gironanoticies @LauraVilagra @LluisPuigGordi @josepalay

— Nicolas GARCIA (@GarciaNicolas66) September 23, 2022

 

 

 

Quan l’ajuntament va aprovar aquesta mesura a l’abril, Garcia assegurava que els serveis jurídics havien avalat la mesura perquè garantia la traducció en la llengua oficial. Poc després, però,

Es constitueix l’Associació Amics de Casa Macià per ajudar a rehabilitar la casa de Prats de Molló

 

 

El primer Aplec Nacional de Cultura tindrà lloc els dies 2 i 3 de juliol a Molló i Prats de Molló amb l’etiqueta 514/519 organitzat per l’entitat nascuda molt transversalment  

 

Joan Puig 06/06/2022

 

 

 

 

Carme Forcadell presideix l’entitat i Lluís Puig en la direcció executiva i entre altres membres, Carod-Rovira, Antoni Miro, Fanny Tur com a vicepresidents i Carme Renedo, Jaume Clotet o Anna Falguera com a vocals 

 

 

L’Associació Amics de Casa Macià s’ha constituït legalment a partir d’un grup de persones que té la intenció de donar a conèixer i rehabilitar la casa que el president Francesc Macià va utilitzar al municipi de Prats de Molló el 1926, en el marc dels esdeveniments històrics coneguts com a “Fets de Prats de Molló”. La casa, coneguda popularment a nivell local com a Vil·la Denise, es troba en un relatiu estat de conservació que recomana una actuació de manteniment i rehabilitació. La seva gestió està encomanada a l’Associació Casa Macià amb qui l’Associació Amics de Casa Macià manté la més estreta col·laboració.

 

Cal tenir en compte que l’any 2026 farà 100 anys exactes d’aquells fets i, per tant, serà una ocasió immillorable per

Macron guanya a Perpinyà; Le Pen, a Catalunya Nord

 

 

PAÍS - CATALUNYA NORD

 

 

A Catalunya Nord hi ha un canvi respecte de l'any 2017, quan Emmanuel Macron va ser el candidat més votat  

 

Per: Redacció

24.04.2022  21:13

 

 

Marine Le Pen ha guanyat la segona volta de les eleccions a Catalunya Nord amb un 56,32% dels vots. En canvi, Emmanuel Macron hi ha obtingut el 43,68%. El resultat és un canvi respecte de l’any 2017, quan Emmanuel Macron va ser el candidat més votat, amb el 52,84% dels sufragis.

 

En canvi, a Perpinyà, el guanyador ha estat Macron, amb un resultat molt ajustat: un 52,02% dels vots contra un 47,98% de Le Pen. L’any 2017, el president sortint es va imposar a la ciutat amb el 59,71% dels vots.

 

Gautier Sabrià: “Que hagi pujat tant el vot d’extrema dreta a Perpinyà no significa un augment del racisme”

 

En la primera volta, del 10 d’abril, la candidata d’extrema dreta ja va ser l’aspirant més votada a Catalunya Nord, igual com fa cinc anys, amb un 32,7% dels vots i