CATALUNYA NORD
CRIT
El 2 d’abril de 1700, el rei de França, Lluís XIV, va promulgar un edicte que prohibia oficialment l’ús de la llengua catalana als comtats catalans del nord dels Pirineus que s’havien annexat a França el 1659, el territori que avui anomenem Catalunya del Nord. Aquest edicte s’emmarcava dins la política d’uniformització imperialista lingüística i cultural de l’Estat francès, que buscava imposar el francès com a única llengua d’administració, educació i vida pública.
Les comarques del Rosselló, el Vallespir, la Fenolleda, el Conflent, el Capcir i el nord de la Cerdanya havien estat annexionades a França el 1659 com a conseqüència del Tractat dels Pirineus, que posava fi a la guerra dels Segadors entre Castella i Catalunya i a la secular guerra entre la monarquia hispànica i la francesa. Després de l’annexió a França, tanmateix, els catalans nord-pirinencs van seguir lluitant per aconseguir la reintegració del seu territori a la resta del Principat de Catalunya. La revolta armada dels “angelets de la terra”i la conspiració antifrancesa de Vilafranca de Conflent van ser dos intents que no van reeixir de fer tornar les comarques nord-catalanes a la unió amb la resta del país.
Malgrat que el tractat dels Pirineus entre Castella i França garantia el respecte a les institucions i costums locals, en poc temps
