Macron carrega contra les llengües de les nacions sota domini francès

 

 

LLENGUA

 

El president francès proclama que les llengües dites "regionals" divideixen la nació francesa. 

 

 

 

 

22 de novembre de 2024

Per Nikolaz Cardellach

 

 

El 14 de novembre passat, el president francès Emmanuel Macron va pronunciar un discurs carregat de supremacisme etnocida francofrancès davant de l’Acadèmia Francesa, amb motiu de la publicació de la novena edició del Dictionnaire de l’Académie française aquest mes (l’edició precedent es va publicar el 1935, i la redacció de l’actual havia començat el 1992).

En aquest discurs, Macron lloa l’ordonança de Villers-Cotterêts dictada pel rei Francesc I el 1539, que imposava l’ús del francès en els textos judicials i administratius, i blasma la mera existència de les llengües dites “regionals” com a “instrument de divisió”:

“Sí, la nostra nació […], va ser constituïda per l’Estat i per la llengua, especialment des de Villers-Cotterêts. La llengua va ser el gresol de la unitat del país, en primer lloc dels seus textos administratius, de les lleis i judicis pronunciats; va ser la fàbrica d’una nació que, altrament, s’escolava entre les seves llengües vernacles, patuesos, llengües regionals diferents, moltes de les quals encara existeixen, però que eren, en el fons, un instrument de divisió de la nació.”

Macron no sembla que es va adonar de la incoherència palmària que suposa afirmar que la nació francesa va ser una creació

de la llengua francesa i en acabat proclamar que l’occità, el bretó, el català, el basc, el cors, l’alemany d’Alsàcia… eren un “instrument de divisió” d’una nació que en el mateix discurs deia que encara no existia, ni tampoc sembla mínimament capaç d’entendre que aquestes llengües eren i són les de sengles nacions, i que no poden dividir una nació de la qual no són part.

Aquestes declaracions del president francès no són cap accident: el 2018, a Còrsega, proclamava que “si obrir una finestra és estar d’acord amb vosaltres, acabem tancats als vostres lavabos” davant de la demanda de cooficialitat pel cors, i hi inventava de passada una fictícia llengua “pirinenca” (occità, en realitat) que parlaven els seus besavis, els quals van maldar perquè l’àvia del futur president de la República parli francès.

En un altre discurs pronunciat a Kemper (Bretanya) pocs mesos després, declarava sense cap sentit del ridícul que ja havia passat el temps “en què la llengua francesa estava amenaçada per les llengües regionals”.

Aquest temps del qual parlava Macron és l’època en què gairebé tothom a les nacions ocupades per França parlava la llengua pròpia respectiva i tan sols una minoria benestant dominava el francès… mentre que l’única llengua del govern, de l’administració, de la justícia, de l’educació, de la premsa i de l’alta cultura ja era el francès, i que a la França real, el francès no patia competència de cap altra llengua. Dit altrament, en aquell temps, no només les llengües dites “regionals” no amenaçaven gens el francès, sinó que s’esdevenia ja l’exacte contrari. És més: al parer de Macron, mentre no siguin residuals, les llengües “regionals” són una amenaça.

L’any passat, la inauguració de la Ciutat Internacional de la Llengua Francesa, no debades dins el recinte del castell de Villers-Cotterêts, també s’inscrivia en el supremacisme francofrancesista de Macron.

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.estat.cat/macron-carrega-contra-les-llengues-de-les-nacions-sota-domini-frances/