Catalunya renaix pel nord. Per Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

La consulta per a canviar el nom del Departament dels Pirineus Orientals certifica els grans passos que fem els catalans, també al nord de l’Albera

 

 

 

Fotografia: arxiu el Punt - VilaWeb.

 

 

 Vicent Partal

16.01.2024 - 21:40

 

Després de molts anys de promeses buides, finalment el Departament dels Pirineus Orientals –la institució oficial de Catalunya Nord– ha anunciat que faria una consulta ciutadana per a canviar el nom imposat a aquest tros del nostre país durant la Revolució Francesa.

A partir del febrer es constituirà un grup de treball per a determinar els noms que seran presentats. Al setembre es farà la consulta. I al desembre es proposarà a l’estat francès el nom seleccionat arran d’aquesta consulta.

Però el canvi de nom és una decisió del Consell d’Estat i ha de ser convalidat pel primer ministre francès amb un decret. No és un camí senzill, doncs, però sí que és molt prometedor.

Entenc que hi haja una part del moviment catalanista, al nord i al sud, que crega que és una proposta menor, que canviar tan sols el nom de la “província” sembla poca cosa. I és veritat que, en part, aquesta proposta no naix tant de la voluntat d’apartar-se de París com d’apartar-se de Tolosa –amb l’enemic equivocat, doncs. Encara cou la decisió que la regió on ens integrem porte per nom “Occitània” i no s’acceptàs el doble nom “Occitània-País Català”.

Tot això és així, però a parer meu hi ha uns altres aspectes que són molt importants i positius i que vull remarcar.

En primer lloc, i per damunt de tot, hi ha el fet que

Catalunya Nord –per primera vegada en segles– actuarà institucionalment com un subjecte polític propi. Hi haurà una consulta sobre el nom del país adreçada als catalans –per bé que també hi participaran els occitans de la Fenolleda i els francesos escampats una mica per tot el territori–, i per aquest fet emergirem políticament com un cos diferenciat. Crec que empetitir aquest factor històric no té trellat.

En segon lloc, és evident que si el nom guanyador incorpora una referència a la catalanitat, com segurament passarà, esdevindrà un reforç clar, i aquesta vegada institucional francès, de la identitat pròpia.

El nom més apropiat i lògic, sens dubte, seria el de “Catalunya”, a seques. Si el Principat pot usar el topònim com si fos tan sols seu, per què no ho hauria de fer el nord?

Però, com que els noms seran proposats per un comitè amb participació variada, és difícil d’imaginar que “Catalunya” siga una proposta viable. I ja veurem si s’aconsegueix de fer-hi entrar “Catalunya Nord”, que seria un succedani igualment important en termes pràctics.

Per tot plegat, i tal com estan les coses, és ben probable que un dels noms de la llista siga “País Català“, denominació que té moltes possibilitats de ser la guanyadora.

De fet, despús-ahir mateix la ràdio France Bleu Rosselló feia públic el resultat d’una votació en què havien participat disset mil persones sobre el canvi de nom i que mostra que l’opció preferida entre les que s’oferien era “País Català”, amb un 56% pels vots, seguit de mantenir el nom actual, és a dir, “Pirineus Orientals” (18%) i de “Pirineus Catalans” (17%). Catalunya Nord o Catalunya no eren opcions proposades.

Entenguem-nos: “País Català” és un circumloqui de “Catalunya”, més aigualit, però malgrat això seria un gran pas endavant que s’adoptàs. Perquè “País Català”, en definitiva, vol dir Catalunya, el país dels catalans. I que aquest nom fos l’oficial del departament a tots els efectes implicaria un reconeixement explícit –sobretot de cara a l’exterior– de la catalanitat. I un recordatori tàcit i permanent de la injusta divisió que França i Espanya ens van imposar amb el tractat dels Pirineus.

Siga com siga, i en tercer lloc, vull remarcar també que la simple convocatòria d’aquesta consulta i el fet que tothom sàpiga que es fa per a deixar clara la catalanitat del departament, ja és una victòria del moviment catalanista. D’un moviment que al nord ha passat durant dècades unes dificultats que massa sovint els compatriotes del sud de l’Albera ignorem o menystenim. Però ells, per sort de tots nosaltres, han sabut persistir i continuar creient en la terra i la seua gent.

 

PS1. Aquests dies anem sabent molts detalls importants de la repressió il·legal desfermada per l’estat espanyol contra l’independentisme català. Però hi ha una branca de la qual no es parla prou: la participació de periodistes que, sabent que publicaven informació falsa, s’avenien a fer dels seus diaris ariets contra el procés. Hem elaborat aquest informe per a parlar-ne.

PS2. “Superarem els 130 anys, sí”. Aquesta és la sorprenent afirmació que el doctor Manel Esteller, una de les autoritats mundials en epigenètica i en la recerca sobre càncer, fa en aquesta entrevista molt interessant d’Andreu Barnils.

PS3. Entre les moltes barbaritats que fa el govern del PP a les Illes, cal incloure-hi d’ara endavant la proposta que els menors d’edat puguen tornar a entrar a les corregudes de bous. És una aberració sense sentit que Martí Gelabert explica en aquest reportatge.

PS4. Ens agrada molt que a VilaWeb s’escriga bé. Pensem que és un fet fonamental per al nostre model de diari. I tenim la sort, sobretot en la secció d’opinió, de tenir grans escriptors que escriuen petites obres mestres com aquesta que ens regala avui Julià de Jòdar: “Cartes d’una ‘no racista’ d’allà a una ‘no racista’ d’aquí”.