MÓN - EUROPA
Per Felix Rabassa
Fa més de tres segles i mig que els comtats catalans del nord van ser annexionats a França com un pacte més entre França i Espanya arrel del tractat de pau dels Pirineus. El Rosselló, el Vallespir, el Capcir, la Fenolleda, el nord de la Cerdanya i el Conflent van ser separats per la força de la resta de Catalunya. Tanmateix els catalans d’aquells comtats van lluitar amb les armes per continuar essent catalans. La Guerra de la Sal, amb l’aixecament dels miquelets i dels angelets de la terra i la conspiració de Vilafranca de Conflent van ser testimonis de la resistència dels catalans del nord a ser incorporats al Regne de França. A partir d’aleshores va començar un procés de francesització que es va accelerar molt després de la Segona Guerra Mundial. Els catalans del nord, malauradament, van abandonar la llengua catalana de forma molt majoritària, forçats pel sistema educatiu repressiu francès. Ara ben
pocs catalans al nord dels Pirineus conserven la llengua catalana. Tanmateix, altres manifestacions culturals, folklòriques i identitàries catalanes es mantenen ben vives. La senyera, la sardana, la barretina, l’equip de rugby de la USAP com a símbol catalanista, la tradició culinària de menjar cargols, etc., són manifestacions de catalanitat que resisteixen a la francesització i ara al globalisme. Una altra d’aquestes manifestacions és la festa de l’ós del Vallespir, que es celebra a Arles, Sant Llorenç de Cerdans i Prats de Molló.La festa de l’ós del Vallespir és una tradició pirinenca ancestral que s’ha conservat durant segles en les recòndites valls de la banda nord del Pirineu català. En aquesta festa un home disfressat d’ós arriba al poble, on segresta una noia, però un grup de sagals del poble l’allibera i caça l’ós, al qual se li treurà la pell i el pèl d’ós i s’acabarà convertint en un home. Aquesta representació que figura la victòria de la Humanitat contra la Natura desfermada, va acompanyada de danses tradicionals de la comarca i de sardanes interpretades per una cobla. Diumenge passat la festa es va celebrar a Arles.
A Arles desenes d’arlesencs, vallespirencs i catalans de la resta de la Nació es van aplegar a la placeta d’Amont per veure les evolucions d’aquest ós semimitològic. Ara que hi penso, ben a la vora hi ha el carrer dels Simiots, un carrer que recorda uns altres ésser mitològics del Vallespir i l’Empordà, els simiots, una mena d’homes simis que, segons les llegendes, feien estralls als vilatges muntanyencs i que van ser esborrats de la capa de la terra pel cristianisme. A la placeta d’Amont, deia, es va desenvolupar la festa de l’ós. Desenes de catalans del nord van fer una gran rotllana per ballar les sardanes interpretades per la Principal del Rosselló. Ara que esmento aquesta cobla he de dir que feia molt de temps que no sentia parlar catalans del nord entre ells en llengua catalana. Doncs els components de la Principal del Rosselló parlaven entre ells en català rossellonès. Va ser dels pocs moments en què vaig sentir parlar en català gent de la Catalunya Nord durant aquella festa.
Per la resta, cal dir que la festa de l’ós és un bastió de catalanitat a la Catalunya del Nord. D’aquesta tribuna estant convido a tots els catalans del sud dels Pirineus a visitar sovint la Catalunya del Nord. Una bona ocasió serà el 16 de febrer a Prats de Molló o el 23 del mateix mes a Sant Llorenç de Cerdans, on també s’hi celebraran les respectives festes de l’ós. Però, sobretot, quan aneu a Arles, Sant Llorenç de Cerdans, Prats de Molló, Prada de Conflent, Tuïr, Elna o Perpinyà, parleu en català! No hi fa res que no sentiu parlar gaire (o gens) en català. Molta gent el parla i encara més l’entenen i com més catalans del sud i anem i normalitzem la llengua catalana a la Catalunya del Nord més ajudarem els catalans d’allí a defensar la nostra llengua.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
https://www.estat.cat/la-festa-de-los-un-bastio-de-catalanitat-a-la-catalunya-del-nord/
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada