Andorra es posa les piles: Multes des dels 6.001 a 60.000 euros pels comerços que no atenguin en català

 

 

LLENGUA - POLÍTICA

 

 

La nova llei obligarà tots els dependents d'un establiment a poder adreçar-se al client en català

 

 

 Llengua, Política 15.04.2024 10.15 hRedacció

 

 

 

 

bandera-andorra-gran

 

 

 

Andorra comptarà aviat amb una nova llei del català, gràcies al suport del partit de Govern, Demòcrates, i dos dels tres grups de l'oposició, Concòrdia i el Partit Socialdemòcrata. La normativa té dos punts clau; l'obligatorietat d'atendre en català per al comerç i acreditar un nivell mínim de la llengua pròpia del Principat per a renovar el permís de residència. Únicament, Andorra Endavant ha rebutjat sumar-s'hi en considerar desproporcionat el règim sancionador.

Segons informa l''Ara Balears', la nova llei contempla multes entre 6.001 i 60.000 euros per les faltes molts greus. Aquestes sancions s'imposarien, segons el líder de Concòrdia, Cerni Escalé, a

Puntuarà més saber alemany o romanès que valencià a la sanitat valenciana

 

 

LLENGUA

 

 

La puntuació que s'atorga a la llengua del país s'ha reduït, segons el nivell, entre un 50% i un 66%

 

 

Llengua 

26.01.2024 10.00 h

 Redacció

 

 

 

 

 

Divendres passat, el conseller de Sanitat de la Generalitat valenciana, Marciano Gómez, va avançar que el coneixement de la llengua del país puntuarà menys que l'obtenció d'un doctorat per a accedir a les plantilles públiques sanitàries. "Vull per als valencians, i per a mi, que m'atenga el millor, el més format, el que més sap i el que més experiència té", va justificar.

Una setmana després, 'Levante', ha publicat que no només l'acreditació d'un títol oficial de valencià tindrà menys punts que un doctorat, sinó que a les

(VÍDEO) Una comparsa infantil de Cadis canta en català contra la imposició del castellà

 

 

LLENGUA

 

 

"Ningú té dret a imposar la teva manera de parlar".

 

 

15.01.2024 09.45 h 

Redacció

 

 

 

La comparsa Las Hijas de Neptuno a les semifinals del concurs infantil de xirigotes de Cadis, el 13 de gener del 2024 Autor/a: @FranjDelMo

 

 

 

Un any més Cadis es vesteix de Carnaval i se celebra una nova edició del concurs de xirigotes, en el que colles disfressades surten a interpretar una cançó de tarannà crític o humorístic. A la competició infantil, una agrupació, Las Hijas de Neptuno del gran Jesús Bienvenido va interpretar un pas doble en què cantaven un fragment en català, i també en euskera i gallec, per a reivindicar l'ús de les llengües pròpies i crítica la supremacia lingüística i imposició del castellà.

En català, van cantar el següent fragment: "I les paraules que en català/ parlen de llibertat/ i d'amor i de vida". Prèviament, en un vers en castellà apuntaven que

El Gobierno fa el ridícul incloent el “baléà” en una campanya com a llengua oficial

 

 

L’executiu de Pedro Sánchez contribueix a la fragmentació del català validant un idioma inventat

 

 

Redacció 18/05/2022

 

 

Pla mitjà del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en la roda de premsa de balanç de l'any al Palau de la Moncloa el 29 de desembre del 2021 | ACN

 

El Gobierno “més progressista” ha ficat la pota donant validessa al “baléà” un idioma inventat per les dretes anticatalanistes de les Illes Balears —els gonelles— per desmarcar-se de la llengua catalana i falsejar la realitat lingüística. Segons detalla Racó Català, l’executiu espanyol ha atorgat el rang de llengua oficial al “baléà” en una campanya informativa de prevenció d’accidents en el sector marítim pesquera de l’Institut per la Seguretat i Salut en el Treball (INSST).

 

El secessionisme lingüístic que distingeixi entre català i valencià, tot i ser la mateixa llengua, és un fet estès a les institucions des de fa anys, però ara l’executiu de Pedro Sánchez fa un pas més enllà i afegeix el

El TSJC diu que lliurar els exàmens de les PAU només en català és anticonstitucional

 

 

CULTURA - LLENGUA

 

 

D'aquesta manera, el tribunal estima parcialment el recurs interposat per l'entitat espanyolista Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB)  

 

Per: Redacció

06.04.2022  14:07

 

 

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha declarat nul·les les instruccions de les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) del 2021 per què considera que el requeriment de lliurar les preguntes en castellà solament als alumnes que ho demanin –ara com ara s’entreguen per defecte en català– en vulnera els drets constitucionals. Així, el tribunal –que el passat juny ja estipulà que els anunciats s’havien d’oferir en les tres llengües oficials al Principat– estima parcialment el recurs interposat per l’entitat espanyolista Asamblea por una Escuela Bilingüe (AEB).

 

Durant les PAU del 2021, el TSJC ja dictà mesures cautelars per a forçar la Generalitat a oferir els exàmens tant en català com en castellà i aranès, en resposta a una demanada prèvia d’AEB. Mesos més tard, al setembre, el tribunal prohibí identificar públicament els alumnes que demanessin l’examen en castellà, tal com es feia fins aleshores.

 

Ara, també en resposta a un recurs contenciós-administratiu interposat per l’AEB, el TSJC ha declarat nul el paràgraf tercer de l’apartat 1.2.2 de les instruccions del

[VÍDEO] Crits de dimissió contra el govern en la concentració per la immersió a l’escola de Canet de Mar

 

 

CULTURA - LLENGUA

 

 

"Preneu responsabilitats, prou de rentar-vos les mans i de deixar-ho en mans de les direccions dels centres", diu el manifest

 

 

 

Per: Redacció

10.12.2021  18:06

 

 

“Com s’entén que les nostres institucions mirin cap a una altra banda quan és el seu deure protegir la nostra llengua i defensar la sobirania del nostre poble?”, ha exclamat la portaveu del sindicat SEPC, convocant de la concentració davant de l’escola Turó del Drac de Canet de Mar per a protestar contra la imposició judicial del 25% de castellà en una aula de P-5. La portaveu llegia el manifest de la mobilització, a la qual han assistit estudiants, veïns i familiars d’alumnes. I quan ha dit aquestes paraules hi ha hagut crits de dimissió adreçats als representants del govern en general i de la conselleria d’Educació, en particular. 

 

 

  

 

Hi ha hagut interpel·lació direcat al departament: “Govern de la Generalitat, Departament d’Educació, preneu responsabilitats, prou de rentar-vos les mans i de deixar-ho en mans de les direccions dels centres, avui som aquí per exigir-vos que feu tot el possible per desobeir la sentència, per defensar la nostra sobirania (…). No permetrem que un tribunal des de

Per què l’audiovisual és determinant per a la vida de qualsevol nació? Per Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

La retirada de la llei de l'audiovisual espanyola és una notícia excel·lent, però calen més accions encara  

 

Per: Vicent Partal

21.09.2021  21:50

 

“Per alguna raó, que segur que descobrirem quan toque, el PSOE ha decidit de filtrar a El Periódico una informació que diu que la nova llei de l’audiovisual no conté cap element de suport al català, l’occità, el basc i el gallec i, en canvi, conté exigències notables de suport a l’espanyol, concretament de les plataformes digitals mundials. A més, la llei llevarà valor al Consell de l’Audiovisual de Catalunya i el nou Consell Audiovisual valencià, de manera que també recentralitzarà en aquest terreny.”

 

Aquesta era la frase inicial del meu editorial d’avui, que he hagut de canviar a darrera hora de la vesprada, quan una informació de l’Agència Catalana de Notícies ha fet saber que la llei s’aparcava i que no aniria a la reunió del consell de ministres espanyol de demà. Veurem com acaba la cosa, però el dubte sobre el perquè de la filtració sí que sembla que comença a esvair-se. Pedro Sánchez ha d’escenificar acords amb el govern català i l’ocasió és excel·lent.

 

Excel·lent sobretot perquè, com deia ahir molt bé Enllaçats per la Llengua, que la maniobra original pretengués emparar-se en les lleis europees era una autèntica barbaritat. Exactament perquè les desobeeix –una vegada més. “Recordem que la directiva europea de serveis de comunicació audiovisual, de què aquesta futura llei ha de significar la incorporació (transposició) a la normativa estatal, indica amb tota claredat que els estats de la UE poden

L'independentisme, irat per la nova llei audiovisual que desprotegeix el català

 

 

LLENGUA

 

 

Marc González
Foto: Nicolas J Leclercq / Unsplash
Barcelona. Dilluns, 20 de Setembre 2021. 18:17
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

La llei general de comunicació audiovisual que prepara el govern espanyol, i que desprotegeix totalment el català, ha provocat una reacció contundent per part de l'independentisme, que ja ha blasmat la deixadesa de l'Executiu de Pedro Sánchez amb la llengua catalana.

 

I és que la llei de l'audiovisual que prepara la Moncloa obliga les grans plataformes a oferir un ampli catàleg en castellà però, en canvi, no ofereix cap protecció per a les altres llengües de l'Estat que estan en una posició més desfavorable, com és el cas del català.

 

On sí que hi ha inclòs un percentatge és en les obres europees, situat en el 30%, com estableixen les directrius de la UE. D'aquest 30%, la meitat han de ser

Carta-pressing de totes les regions franceses a Macron: "Volem immersió"

 

 

LLENGUA 

 

 

Lluís Bou
Foto: Amics de la Bressola
Barcelona. Dimecres, 2 de Juny 2021. 21:04

 

 

 

 

 

Els presidents de totes les regions franceses han enviat una carta al president de la República, Emmanuel Macron, per fer pressió a favor de la immersió, després de les multitudinàries manifestacions que es van celebrar el cap de setmana passat a Perpinyà i a altres localitats de zones amb llengua pròpia diferent al francès.

 

En la missiva, els presidents reclamen que l'Estat "asseguri definitivament l'ensenyament en immersió de les llengües regionals", cosa que és una demanda creixent. "En poques setmanes, pel que fa a la protecció i promoció de les llengües regionals, hem passat de la satisfacció de la incomprensió", assenyalen, al·ludint al fet que l'Assemblea francesa va aprovar la llei per àmplia majoria però després el ministeri d'Educació va impulsar que un grup de diputats de Macron la portessin al Constitucional. L'alt tribunal francès va tombar la immersió i va mantenir-se en el dogma jacobí que la llengua de la República és el francès.

 

Per als presidents de les regions, la decisió del Constitucional és un “revés incomprensible”. "Volem trobar amb vosaltres els mitjans per assegurar definitivament l'ensenyament en immersió de les llengües regionals, sigui en escoles públiques o en

Un informe demolidor de l’ONU reconeix els catalans com a ‘minoria nacional’ i critica Espanya pel seu tracte

PAÍS

Un relator de les Nacions Unides va visitar Espanya i és extremadament crític amb la situació que hi va trobar

Per: Redacció

12.03.2020  20:03




El relator de l’Organització de les Nacions Unides per a les Minories Nacionals ja ha fet públic l’informe elaborat després de visitar l’estat espanyol, el 14 i el 15 de gener de l’any passat. La publicació del document ha causat indignació en la diplomàcia espanyola.



Fernand de Varennes va visitar Madrid, on es va reunir amb representants d’uns quants ministeris i més autoritats estatals, i tot seguit va fer una ruta per Catalunya, el País Basc, Galícia i Andalusia. Tot i no visitar-ne els territoris, també es posà en contacte amb gent i entitats de les Illes i el País Valencià, i es va reunir amb col·lectius de gitanos i immigrants.



L’objectiu de l’informe és de ‘promoure una realització plena i efectiva dels drets humans de les minories’. Allò que no ha agradat gens a l’estat és que es fonamenti en la definició de minoria que fa servir l’ONU. L’ONU entén per minoria qualsevol grup ‘ètnic, religiós o lingüístic que constitueixi menys de la meitat de la població en tot el territori de l’estat’ i

Puigdemont entra al Parlament Europeu després de la prohibició de Tajani

MÓN - EUROPA

Puigdemont entra per inaugurar una exposició sobre la llengua catalana 

Per: Redacció 

04.03.2019  18:11

El president Carles Puigdemont ha entrat al Parlament Europeu avui a la tarda per inaugurar una exposició sobre el català organitzada per l’eurodiputat Ramon Tremosa i l’ONG Plataforma per la Llengua.



Puigdemont, que no era entre els noms anunciats en la convocatòria de l’ONG per a la inauguració de la mostra, ha accedit per primer cop a l’edifici de la institució des que viu a Bèlgica i ho ha fet convidat per l’oficina de Tremosa. Els noms que sí que constaven en la invitació a la premsa són els dels exconsellers Toni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret i Clara Ponsatí, que ja han entrat anteriorment a l’edifici.





L’entrada a l’Eurocambra té lloc pocs dies després que el president Antonio Tajani vetés una conferència conjunta del president Puigdemont i el president Quim Torra adduint ‘motius de seguretat’.





En tot cas, però, el veto a la conferència no mencionava explícitament que es prohibís l’accés de Puigdemont a la institució, que només podria impedir-se a través

Les atxes: l’explicació que li convé de llegir a José Domingo, de Societat Civil Catalana

CULTURA - LLENGUA

El dirigent unionista va patinar ahir a la ràdio interpretant la cançó de la diada d'enguany com un clam bel·licista.

Per: Redacció 

06.09.2016  10:58

El membre de la directiva de Societat Civil Catalana i ex-diputat de Ciutadans al parlament, José Domingo, va cometre un error de traducció a Catalunya Ràdio. En la tertúlia, que compartia amb Joan B. Culla, Marina Llansana, Montserrat Nebrera i Pau Llonch, va parlar de la cançó de la mobilització de la diada ‘Endavant les atxes’. La va criticar perquè la considerava un crida al combat. El cas és que Domingo va confondre atxes amb destrals. I les atxes catalanes no tenen res a veure amb les hachas espanyoles.



Això és el que explica el lingüista especialitzat en la paremiologia, la ciència que estudia els refranys, Víctor Pàmies en aquest apunt:

El partit alemany Die Linke fa servir el català a la seva campanya electoral

CULTURA > LLENGUA

El 18 de setembre a Berlín hi ha eleccions locals i hi poden participar els ciutadans de la UE empadronats.

Per: Redacció

18.08.2016  22:38

El 18 de setembre a Berlín hi ha eleccions locals a les quals poden votar tots els ciutadans de la UE que hi són empadronats. Per aquest motiu, el partit socialista Die Linke fa propaganda en català per arribar als catalanoparlants que viuen a la capital germànica.


Les seves propostes electorals en català es poden trobar en una de les seves pàgines web i també al Facebook.



De Linke vol mobilitzar el votants europeus que viuen a Berlín. A la seva pàgina expliquen que molt

Alerta per l'estatus del català en una Catalunya independent

LAURA SERRA Barcelona Actualitzada el 29/03/2016 16:13

CULTURA

200 professionals de la llengua –com Jaume Cabré, Josep Massot, Joan Francesc Mira, Salvador Cardús o Joaquim Arenas– signen un manifest que denuncia "el miratge del bilingüisme social" i reivindica "la restitució del català com a llengua territorial de Catalunya".

Els actes de defensa del català són habituals. A la foto, un lip dub al centre de Barcelona. / FRANCESC MELCION

Manifest sobre la llengua en la futura República Catalana

Quina llengua parlarà la Catalunya independent? Aquesta és una de les qüestions més polèmiques i alhora més troncals del procés constituent que està vivint Catalunya. I és el meló que el Grup Koiné –format per 14 professionals de la llengua com Joaquim Arenas, Diana Coromines, Pau Vidal i Enric Larreula– ha decidit obrir ara, després d'un any i mig de feina, presentant en societat  un manifest que defensa "la restitució al català de l'estatus de llengua territorial de Catalunya" i "la reversió de la pràctica de la subordinació sistemàtica i generalitzada de l'ús del català a l'ús del castellà". El document ha estat signat per unes 200 personalitats de la cultura i, en concret, especialistes en la llengua, des de premis d'Honor com Jaume Cabré, Maria Antònia Oliver, Joan Francesc Mira, Josep Massot i Joan Veny, membres de l'IEC com Salvador Cardús, Nicolau Dols, Josep Gifreu i Ricard Torrents, fins a escriptors com Maria Barbal, Narcís Comadira, Bel Olid, Joan-Lluís Lluís, Vicenç Villatoro i Carme Arenas, i desenes de professors universitaris, docents, traductors, estudiosos i professionals de la llengua.

La constitució catalana

El català ja arriba a les aplicacions mòbils de Twitter

Dimarts  29.03.2016  10:28

CIÈNCIA I TECNOLOGIA

Des d'avui ja és disponible a l'aplicació per a iOS i ben aviat també a la d'Android.

Des d’avui l’aplicació de Twitter per a iOS ja és disponible en català, tal com ha anunciat la companyia al bloc oficial, en què ha fet pública també la incorporació del búlgar, el croat, el serbi i l’eslovac.

Per a poder disposar de la versió en català, de primer cal descarregar l’última versió de l’aplicació de Twitter i després escollir l’idioma en les opcions de configuració. L’empresa ha anunciat que ben aviat el català també arribarà a l’aplicació per a Android.

Al bloc oficial, Twitter ha agraït la tasca dels traductors voluntaris que han fet possible la versió en

Engeguen una iniciativa per eliminar el valencià de la Universitat de València

Última actualització Divendres, 4 de març de 2016 05:00 h

El requeriment de saber la llengua als professors de la UV és equivalent al que demana la Complutense amb el castellà.

Claustre d'un dels edificis de la Universitat de València

La llengua valenciana està amenaçada. Si més no, a la Universitat de València (UV), on gaudeix des de 2012 d’un tracte preferent. Un grup de professors de centre ha engegat una recollida de signatures mitjançant el web change.org per tal d’eliminar el requisit de saber valencià al personal docent, excepte els professors associats. En una setmana, els signants han aconseguit 1.500 rúbriques en contra de la legislació, que titllen de "discriminatòria i possiblement il·legal", i part de la premsa espanyolista ja se n’ha fet ressò, en una croada per fer retrocedir encara més el valencià.

A la Complutense requereixen el castellà

La Universitat requereix el nivell C1 de la llengua pròpia de la ciutat, és a dir, del valencià, a tot el professorat que es contracti, excepte els associats -cosa que els impulsors de la iniciativa 'obliden' en la seva petició. Amb tot, l'exigència es repeteix per exemple a la Universidad Complutense de Madrid amb la llengua pròpia de la capital de l’Estat, el castellà (article 86.5 dels estatuts de la universitat). Tot i això, els impulsors de la iniciativa consideren que amb la mesura, s’impedeix contractar professors castellanoparlants o de l’estranger per brillants que siguin.

Què passaria si la Universitat de València només oferís cursos en anglès? 

Crida a respondre els atacs de França contra el català

Dimecres, 10 de febrer de 2016 14:05 h

En marxa una recollida de signatures per “salvar” la llengua a les escoles de la Catalunya Nord

---

La reforma de la Llei d’Educació Nacional que està promovent el govern de França pot suposar un retrocés del català a les escoles de la Catalunya Nord, segons l’APLEC, l’associació de referència en la defensa de la llengua catalana al territori nord-català. És per aquest motiu que l’entitat ha engegat una recollida de signatures per “salvar” l’ensenyament en català davant l’aparent atac de l’Estat francès als idiomes regionals. 

Reducció del català a les escoles nord-catalanes d'entre un 30% i un 75%

L’APLEC denuncia que tot i que segons els textos de la nova legislació el català no s’hauria de veure afectat, “constatem disparitats en la interpretació entre establiments educatius”. De fet, l’entitat diu que han comprovat “una reducció d’hores de llengua d’entre un 30% i un 75%”. A més, APLEC alerta que el Rectorat de Montpeller, del qual depenen els col·legis públics de la Catalunya Nord, “no dóna la partida pressupostària necessària als establiments nord-catalans perquè puguin mantenir el nombre d’hores”.

Inici de la defensa del català davant la nova llei

L'occità, la llengua oblidada que viu al Parlament de Catalunya

Àlvar Llobet | 20/01/2016 a les 19:03h

OCCITÀ

Catalunya és un dels pocs territoris europeus que reconeix tres llengües oficials

El 23 de setembre de 2010, la cambra catalana va aprovar l'oficialitat d'aquesta llengua, menystinguda per Espanya, França i Itàlia

La nova diputat de la CUP Mireia Boya serà la veu occitanista al Parlament després que altres diputats com Pilar Busquets, Francesc Boya o Àlex Moga ja l'hagin utilitzat amb anterioritat.

Mireia Boya, a l'esquerra, és la veu occitanista al Parlament | Adrià Costa

El 23 de setembre de l'any 2010, José Montilla presidia el seu darrer ple al Parlament com a president de Catalunya. El tripartit escrivia el seu epitafi, si bé abans de ser enterrat definitivament va tenir temps d'aprovar, amb els vots de CiU, la Llei de l'occità, aranès a l'Aran, que dotava la llengua d'un marc legal d'acord amb l'Estatut i en regulava la seva oficialitat a tot el país i el seu caràcter preferent a la Vall d'Aran.

Els 17 diputats de PP i C's es van oposar a la nova llei al·legant que contravenia sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, on s'hi especificava l'anul·lació d'un precepte que al·ludia al català com a llengua preferencial a Catalunya.

L'aleshores vicepresident del Govern, Josep Lluís Carod-Rovira, va assegurar que amb l'aprovació de

La Paeria de Lleida vota en contra de l'ús del català com a llengua preferent

Àlvar Llobet, Lleida | 30/10/2015 a les 17:35h

PSC, C's i PP tomben la moció de les 13 entitats de la ciutat que ho demanaven

Ros evita fer una declaració institucional en suport als imputats pel 9-N

 

 

El botifler i traïdor del PSC, Àngel Ros, durant el ple Foto: Àlvar Llobet

La Paeria de Lleida ha votat en contra de l'ús del català com a llengua preferent al consistori, i s'ha negat a tirar endavant la moció presentada per 13 entitats de la ciutat que així ho demanaven. Els vots del PSC, C's i PP han sumat els 14 vots necessaris per rebutjar l'articulat que ha defensat el director general de l'Orfeó Lleidatà, Xavier Quintillà, que ha lamentat el pacte entre el PSC i C's per convertir la Paeria en un consistori bilingüe, una decisió que les entitats "no poden compartir" segons ha destacat el representant dels col·lectius. Quintillà ha demanat als regidors que no generin un "conflicte innecessari" en aquesta qüestió.

Margallo admet que l'Estat ha fet "tard" en el debat independentista

MARIO MARTÍN Barcelona Actualitzada el 10/09/2015 10:57

El ministre proposa reformar la Constitució, canviar un finançament "injust" i preservar la llengua catalana. Insisteix que en cas d'independència condemna a un "empobriment generalitzat" dels catalans.

 

Margallo

El ministre d'Afers Exteriors del govern espanyol, José Manuel García-Margallo, ha admès aquest dijous a Barcelona que l'Estat ha arribat "tard" al debat independentista, deixant que aquest pensament "s'expandís". Per aquesta raó ha demanat "combatre en el terreny de les idees", sense mística ni màgia, per deixar clar que la independència suposaria el no reconeixement de Catalunya per part de l'ONU o la UE i, per tant, un empobriment generalitzat dels catalans.

En un esmorzar celebrat al Nueva Economía Fórum, García-Margallo ha estat presentat pel candidat del PP el 27-S, Xavier García Albiol, qui l'ha definit com "una de les veus més autoritzades sobre les conseqüències d'una hipotètica ruptura" entre Catalunya i Espanya, ha ironitzat també sobre el suport al procés per part de només cinc congressistes dels EUA, un suport que "excita" els independentistes malgrat les paraules de Merkel o Cameron en sentit contrari, ha assegurat.