Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris patinada. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris patinada. Mostrar tots els missatges

divendres, 13 de desembre del 2019

La patinada d'Iceta amb la trucada Sánchez-Torra



INVESTIDURA






Núria Casas
Foto: ACN
Barcelona. Divendres, 13 de desembre de 2019

















Una trucada que encara no s'ha produït ha obert el meló de la polèmica. El primer secretari socialista al Parlament, Miquel Iceta, ha fet saltar totes les alarmes aquest matí quan ha confirmat que "Pedro Sánchez va trucar ahir a Quim Torra". Ho ha dit al Matí de Catalunya Ràdio, davant la sorpresa de la periodista Mònica Terribas, que l'entrevistava i li ha preguntat a quina hora s'havia produït la trucada i com havia anat, ja que no havia transcendit. Iceta ha dit que no tenia els detalls però que ho havia llegit en un teletip.












La confusió, posteriorment, ha estat aclarida per la mateixa Terribas, que ha rectificat les paraules d'Iceta quan ha acabat l'entrevista, i ha concretat que el secretari socialista es referia

dilluns, 17 de juny del 2019

Marchena, en un desliz, presume la culpabilidad de Oriol Junqueras



JUDICI FARSA






En una resolución se viene a decir que la prisión de Oriol Junqueras goza de apariencia de buen derecho y que por tanto puede presumirse su culpabilidad










El desliz se ha cometido en la redacción del Auto que se ha notificado este viernes pasado, cuando Manuel Marchena intentaba justificar las razones por las que se denegaba el permiso que solicitó la defensa de Oriol Junqueras para asistir el próximo lunes, a las 12 del mediodía, al Congreso de los Diputados para acatar la Constitución y adquirir la condición de eurodiputado electo.



El párrafo en cuestión, que ha provocado estupor en el mundo jurídico, es el siguiente: “Este momento del proceso sitúa a la Sala en una posición privilegiada, hasta ahora inédita, para valorar la intensificación del fumus boni iuris que ha venido sosteniendo las medidas cautelares acordadas por el Excmo. Sr. Magistrado instructor y ratificadas por la Sala de Recursos”.



La expresión fumus boni iuris es una expresión latina que se traduce habitualmente en el

dimecres, 15 de maig del 2019

El dia més vergonyós del judici, la gran patinada de Marchena




OPINIÓ - DIARI D'UN JUDICI POLÍTIC






El gest tan descaradament parcial del jutge contra la defensa de Jordi Cuixart hauria de ser motiu de nul·litat del judici 














Per: Josep Casulleras Nualart

14.05.2019  20:14




El gener del 2010 Arnaldo Otegi seia al banc dels acusats de l’Audiència espanyola, per haver participat en un homenatge al pres d’ETA José María Sagardui. Hi va haver un moment que la jutgessa que presidia la sala, Ángela Murillo, va fer una pregunta a Otegi.



—Vostè condemna rotundament la violència d’ETA?
—No ho respondré, això.
—No em respondrà, oi?
—No.
—Molt bé, ja ho sabia. Pot anar-se’n.




Otegi fou condemnat a dos anys de presó. Va recórrer contra la sentència al Suprem, que va declarar nul el judici perquè amb aquella frase, ‘ja ho sabia’, Murillo expressava un prejudici sobre Otegi, i en conseqüència no podia ser imparcial. Tanmateix, l’any següent fou Murillo precisament qui va jutjar de nou Arnaldo Otegi pel cas Bateragune, pel qual va passar sis anys i mig a la presó. I un temps després, amb la condemna complerta, el Tribunal Europeu de Drets Humans va acabar condemnant Espanya perquè Otegi no va tenir un judici just, i va especificar que ho demostrava el ‘ja ho sabia’ de la jutgessa.




Avui al matí, l’advocat Benet Salellas interrogava la filòsofa Marina Garcés, proposada com a testimoni per la defensa de Jordi Cuixart. Salellas li volia demanar quin era el missatge que ella havia transmès en la conferència de premsa de presentació d’En Peu de Pau. És una conferència de premsa de què parla la fiscalia en l’escrit d’acusació, però Manuel Marchena li ho impedeix.





Avui al matí, l’advocat Benet Salellas interrogava la filòsofa Marina Garcés, proposada com a testimoni per la defensa de Jordi Cuixart. Salellas li volia demanar quin era el missatge que ella havia transmès en la conferència de premsa de presentació d’En Peu de Pau. És una conferència de premsa de què parla la fiscalia en l’escrit d’acusació, però Manuel Marchena li ho impedeix.





—No, senyor Salellas. El missatge que va donar el testimoni en una conferència de premsa no interessa el tribunal.
—És que la conferència de premsa apareix en l’escrit de les acusacions…
—No, no, no, no interessa, senyor Salellas. Si té una altra pregunta, la formula, i si no fa constar la seva protesta.
—Faig constar la protesta, la sensació d’indefensió, la vulneració de drets fonamentals que es produeix de manera continuada.
—Coooorrecte…
—Senyora Garcés, vostè parla de por? En quin sentit parla de por?
—No, senyor Salellas. No ha entès que les percepcions que tingui el testimoni sobre què va sentir o què va deixar de sentir no tenen rellevància jurídica. Si té una altra pregunta, la formula. Si va en la línia que el testimoni ens expliqui quins són, en fi, els seus sentiments, de por o de no por, etcètera, no serà declarada pertinent. Té una altra pregunta?
—Si la sala no em permet la pregunta, no faré més preguntes.
—Correcte, molt millor.












Del ‘ja ho sabia’ d’Ángela Murillo al ‘molt millor’ de Manuel Marchena. Un gest tan descaradament parcial com aquest del jutge pot ser un motiu de nul·litat? I no és tan sols aquest cas: fa dies, setmanes, que hem anat veient un comportament com més va més irascible de Marchena, que va dir fins i tot a l’advocada Marina Roig: ‘Vostè s’equivoca en l’estratègia de defensa.’ El comentari del jutge ha deixat astorats els advocats, que a la sala no han pas dit res, a part de bescanviar mirades d’incredulitat, però que als passadissos es mostraven escandalitzats. El jutge imparcial és un dels drets que més es mira el Tribunal d’Estrasburg quan li arriba un cas, i un detall pot ser molt revelador, com vam veure en el cas d’Otegi. Marchena ha anat sembrant el judici de detalls, d’ençà que va començar, el mes de febrer.





Garcés feia cara d’esbalaïment, mirava enrere, no entenia què passava. Perquè això ha estat tan sols la part final del seu interrogatori, durant el qual Marchena s’ha mostrat impertinent amb ella, més cínic que mai, fent befa fins i tot d’alguns dels comentaris que incloïa en les respostes que mirava de donar a les preguntes que li formulava Salellas. Li retreia, per exemple, que expliqués que la matinada de l’1-O havia tingut unes dècimes de febre, etzibant-li que les seves dècimes no importaven a ningú, per més que ella n’hagués fet esment amb el propòsit d’explicar que això li havia impedit d’anar de matinada a algun dels col·legis del referèndum.



I la por. Al tribunal tant li feia la por que sentís Marina Garcés, però en canvi va permetre a Montserrat del Toro, la lletrada de l’administració de justícia que va actuar el 20-S en l’escorcoll a Economia, que expliqués amb detall la por que havia passat aquell dia perquè sentia la remor que venia del carrer dels milers de manifestants concentrats. El tractament que reben els testimonis és esbiaixat, depenent de si els proposa la defensa o les acusacions. I és agressiu, desconsiderat, a voltes insultant, si el testimoni introdueix elements que no interessen Marchena i el jutjat, i que ho presenten com si no fos ‘objecte del procediment judicial’, per bé que realment sí que en formen part, oimés quan la fiscalia els ha inclosos en l’escrit d’acusació. Més aviat, les reaccions de Marchena permeten de veure amb claredat quina aproximació té als fets.



S’ha vist amb el tracte que ha donat a l’advocat manresà Lluís Matamala, que volia recordar a Marchena que ell havia presentat un escrit per a poder declarar en català. La resposta del magistrat ha destil·lat un menyspreu estomacal a Matamala i fins al català.



—Puc plantejar una qüestió, senyoria?
—No. Vostè ve aquí…
—Vaig demanar per escrit…
—Sí…?
—…poder parlar i respondre en català.
—Vostè és jurista, oi?
—Sóc advocat.


—El suposo coneixedor de l’article 231 de la llei orgànica del poder judicial. M’hi remeto. I vostè no pot propugnar una interpretació alternativa d’aquest article com fa vostè en el seu escrit. Vostè és un tercer, i aquí els únics que poden fer-ho són les acusacions i les defenses. Vostè respondrà en castellà. Si no vol respondre en castellà, això és molt fàcil: s’aixeca, assumeix les conseqüències de la seva negativa a respondre i hem acabat.



Matamala prova d’argumentar la seva posició, dient que sí que vol respondre a les preguntes. Marchena li talla el micròfon. El jutge Martínez Arrieta, a la dreta de Marchena, sempre tan impassible, gesticula nerviós. Hi ha un senyor a la sala que explica coses que no volen sentir. Juan Ramon Berdugo, a la dreta, tampoc no pot més amb el testimoni, i es recol·loca a la cadira. Marchena amenaça Lluís Matamala amb les conseqüències disciplinàries i penals. El jutge va tan enfurismat que obliga el testimoni a deixar de banda les notes que porta, tal com havia fet amb Marina Garcés. Tractament diferencial dels testimonis en això també: ells no han pogut disposar de les notes; uns altres, sí. De nou, l’arbitrarietat.



Malgrat tot això que ha passat, malgrat l’actitud de Marchena limitant el dret de defensa dels advocats de Cuixart, a migdia el tribunal ha fet córrer unes consideracions als periodistes que fan seguiment del judici al Suprem. Un missatge, difós pel servei de premsa del Suprem, que ha sorprès tothom, periodistes i advocats, amb què expressen ‘el profund malestar amb l’estratègia de la defensa d’aquest matí i el comportament de testimonis i advocats. I, a més, el consideren intolerable i una provocació al tribunal, i el seu comportament voreja el límit del codi deontològic de l’advocacia’. Heus ací la realitat:


el tribunal té engabiades les defenses dels presos polítics, no hi ha cap mena de marge i fins i tot el magistrat qüestiona les estratègies dels advocats.



Quan la causa se li descontrola

 

Hem parlat de la irritació de Marchena aquestes últimes setmanes, a la qual ha contribuït segurament la situació dels presos polítics electes del 28-A. El Suprem tenia un cas delicat, perquè té a veure amb drets fonamentals de Junqueras, Sànchez, Rull i Turull com a diputats i de Romeva com a senador electe. I ho ha resolt com era previsible, denegant la petició que havien fet per a poder restar en llibertat provisional i exercir plenament els seus drets com a diputats, com a aforats; i ha tombat la petició perquè fos el congrés –tal com preveu la llei d’enjudiciament criminal– que decidís si tots cinc podien continuar essent jutjats, i que fins que això no es resolgués el judici quedés aturat. Res d’això: la resposta ha estat la previsible, però ha contribuït a irritar un Marchena que ha impedit que alguna de les defenses desplegués l’estratègia que volia però que també ha vist que la causa se li descontrolava.



Perquè té una causa entre mans que és excepcional i que no hauria d’haver arribat fins aquí, després de tantes irregularitats en la fase d’investigació i d’instrucció, amb tants drets fonamentals vulnerats. Un judici en què han passat gairebé dos-cents agents de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil que han explicat coses increïbles, en un sentit literal, és a dir, que no es poden creure, que presentaven una contusió al dit com una lesió greu i esgarrifosa comesa per una multitud rebel i plena d’odi, que han arribat  a descriure llançaments de iogurt i mirades d’odi com a fets condemnables i incriminatoris. I tot això amb la impassibilitat de Marchena i dels altres membres del tribunal, que van anar prenent nota de tot.



Ara, quan són els testimonis proposats per les defenses, tot és sospitós de ser impertinent. Ara, just en el moment que vénen al Suprem persones que exposen tota la complexitat política, personal, emocional dels fets de la tardor del 2017, una gran part del contingut de les seves declaracions ‘no interessa a aquest tribunal’. Ara, quan declaren persones que van haver de suportar una violència planificada, primer, i desbocada, després, el jutge demostra una incapacitat de tractar amb mà esquerra i amb sensibilitat les sessions del judici. Avui han declarat testimonis que avergonyirien les desenes de policies que van declarar durant setmanes en aquesta mateixa sala; gent com Jordi Pesarrodona, de Sant Joan de Vilatorrada, agredit brutalment l’1-O amb cops de porra als testicles, en una clara represàlia pel seu nas de pallasso al costat d’un guàrdia civil el 20-S; com Joan Badia, batlle de Callús, empès a terra per un antiavalot quan volia parlar-hi; com Magdalena Clarena, a qui la Guàrdia Civil va trencar el canell a Fonollosa; o Jordi Meca, estomacat a puntades de peu a l’Escola Mediterrània per uns antiavalots de la policia espanyola i Santiago Guerra, a qui van trencar dues costelles d’una puntada a les Escoles Pies de Barcelona… I especialment la jove Esther Raya, que amb un fil de veu a punt de trencar-se, amb la mirada encara espantada, ha recordat amb detall la violència dels agents ‘que anaven a fer mal’ a les escales del Pau Claris de Barcelona. No han calgut els vídeos perquè tots aquests testimonis els fessin veure novament la seva més gran vergonya, en una jornada que ha estat la més vergonyosa d’aquest judici d’ençà del mes de febrer.



MÉS INFORMACIÓ

 

‘Hem volgut fer un retrat d’una comarca, i no és casual que hàgim triat aquesta’, deia un dels advocats de Jordi Cuixart en acabada la sessió del matí. La Guàrdia Civil va fer molt mal en pobles petits del Bages, on no es podien imaginar que desenes d’antiavalots s’hi acarnissessin com ho van fer. I les veus de les víctimes s’han pogut escoltar al Suprem, en testimoniatges més impactants fins i tot que no els vídeos que Marchena no ha deixat veure. En Josep Rexach els ha reflectit en aquesta crònica: Un famoset, ‘amics de repressió’ i un canell trencat: retrat de la visita del Bages al Suprem
I, entre tots els testimonis d’avui, ha cridat l’atenció la força i la indignació d’una dona de setanta-nou anys, María Luísa Carrillo, que ha explicat que la policia espanyola li va trencar la pelvis quan sortia del CEIP l’Estel de Barcelona l’1-O. Vegeu-ho ací:  [VÍDEO] Una votant agredida, a Marchena: ‘No estic intranquil·la, estic indignada’
I amb vista al dia 21 de maig: El dispositiu pels presos al congrés: portes blindades i agents de paisà als passadissos.



QUÈ PASSARÀ LA SETMANA VINENT?



Dilluns vinent s’acabaran les declaracions de testimonis, i dimarts no hi haurà sessió perquè es constituiran les corts espanyoles, de manera que Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva prendran possessió de les seves actes de diputats i de senador. És previst que el dimecres, dia 22, el judici comenci la fase pericial, que el jutge vol fer durar només dos dies, incloent-hi dijous 23. La setmana següent es dedicaria íntegrament a la prova documental, amb l’exhibició dels vídeos que Marchena no ha deixat projectar durant la fase testifical.



DIARI D’UN JUDICI POLÍTIC





ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.vilaweb.cat/noticies/diari-judici-politic-josep-casulleras-marina-garces-salellas-marchena/ 


dimarts, 28 de novembre del 2017

Nou revés a Dastis: Patinada de l'ambaixada espanyola a Suècia



DIPLOMÀCIA ESPANYOLA







El Nacional
Foto: Efe
Barcelona. Dimarts, 28 de novembre de 2017




















Informació confidencial com adreces postals, números de telèfon i passaport o correus electrònics de milers de residents espanyols a Suècia han quedat al descobert per culpa de l'ambaixada espanyola en aquest país que ha distribuït, "per error", un document de 690 pàgines amb dades personals.



Aquesta patinada se suma als revessos rebuts les últimes setmanes pel titular d'Exteriors, Alfonso Dastis, que ha quedat a evidència davant de mitjans de comunicació internacional en provar de minimitzar la violència policial davant del referèndum de l'1 d'octubre o ha arribat a assegurar que a Catalunya és impossible estudiar castellà.



Segons avança El Diario.es, els residents espanyols a Suècia han rebut adjunt en un email de l'ambaixada un document amb l'encapçalament de "Ministeri d'Afers Estrangers i de

dilluns, 29 de maig del 2017

La patinada de Soraya que encén la xarxa



PROCÉS







El Nacional
Foto: Efe
Barcelona. Dilluns, 29 de maig de 2017
















La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha comés un error en la compareixença que ha fet per parlar de la cimera que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha convocat per aquesta tarda. 



dimarts, 6 de setembre del 2016

Les atxes: l’explicació que li convé de llegir a José Domingo, de Societat Civil Catalana



CULTURA - LLENGUA



El dirigent unionista va patinar ahir a la ràdio interpretant la cançó de la diada d'enguany com un clam bel·licista.

















Per: Redacció 

06.09.2016  10:58







El membre de la directiva de Societat Civil Catalana i ex-diputat de Ciutadans al parlament, José Domingo, va cometre un error de traducció a Catalunya Ràdio. En la tertúlia, que compartia amb Joan B. Culla, Marina Llansana, Montserrat Nebrera i Pau Llonch, va parlar de la cançó de la mobilització de la diada ‘Endavant les atxes’. La va criticar perquè la considerava un crida al combat. El cas és que Domingo va confondre atxes amb destrals. I les atxes catalanes no tenen res a veure amb les hachas espanyoles.



Això és el que explica el lingüista especialitzat en la paremiologia, la ciència que estudia els refranys, Víctor Pàmies en aquest apunt:

dimecres, 23 de setembre del 2015

Ramón Cotarelo : Un dia en la vida de Mariano Rajoy

Dimecres  23.09.2015  12:29






‘Conteniu la rialla, amics.’ La vella dita llatina es podia aplicar al periodista Carlos Alsina mentre escoltava els balbuceigs de Mariano Rajoy sobre la nacionalitat espanyola dels catalans. Per contenir-se el riure, gairebé va haver de menjar-se el bolígraf. Li brillava la mirada mentre veia els gests i les ganyotes del president espanyol, gesticulant com un peix fora de l’aigua. Per descomptat, ‘trending topic’ del dia. En aquest minut escàs destinat a passar a la història, Rajoy no sols demostra per enèsima vegada que no sap de què parla i que és un incompetent, sinó que a més destrueix la posició del nacionalisme espanyol respecte de l’independentisme català. Ara tots els qui, per voler continuar essent espanyols, no es decidien a votar a favor de la independència per por de deixar de ser-ho, ho faran encantats perquè Rajoy ja sap que no podrà impedir-ho. Era un típic abús de la dreta espanyola. Acusava els independentistes de privar els catalans de la nacionalitat espanyola quan, en el fons, és ella qui vol fer-ho: ‘Si et declares català deixes de ser espanyol.’

Patinada estratosfèrica de Borrell a l’estil Rajoy

Dimecres, 23 de setembre de 2015 14:00 h

L’expresident del Parlament Europeu qüestiona que els llatinoamericans amb nacionalitat espanyola siguin ciutadans europeus i ho equipara al que passaria a Catalunya.


Mentida o patinada de l’exministre socialista? Sigui com sigui, el directe.cat ha fet una consulta a EuropeDirect, un dels centres d’Informació de la Comissió Europea a Catalunya, que ha desmentit rotundament les paraules de l’expresident del Parlament Europeu i exministre socialista. Una persona amb doble nacionalitat, l’espanyola i la d’un país llatinoamericà, que resideixi a l’estat espanyol, és ciutadà europeu amb dret a vot inclòs.  
 




Avui el candidat del PSC, Miquel Iceta ha qualificat el president del govern espanyol d'ignorant i ha aconsellat al ministre Margallo que "llegeixi" la web del seu propi ministeri sobre nacionalitats. Josep Borrell també hauria de fer un cop d’ull a la web del ministeri de justícia abans de fer el ridícul com Rajoy.

Declaracions que ratllen la xenofòbia

dimecres, 22 d’abril del 2015

La patinada de Cospedal: 'Hem treballat molt per saquejar el nostre país'

Dimecres  22.04.2015  14:19





La secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, va patir un 'lapsus linguae' la setmana passada que avui ha encès la xarxa, perquè va dir una frase tan contundent com aquesta: 'Hem treballat molt per a saquejar aquest país'. 

Cospedal ho va dir el dia 17 de març a Guadalajara, en un acte en què presentava el candidat popular a l'acaldia, Antonio Román. Abans de la frase desafortunada, havia dit: 'L'interès del PP és l'interès general dels espanyols'.  Però després es va fer un embolic i va dir això: